En aquest àmbit tenim les treballadores que tenen cura de les persones i de les llars d’altres (mainaderes i criades, llevadores, bugaderes...), però també hi ha el rol de mestressa de casa, que inclou totes les tasques la casa (cuinar, netejar, comprar, endreçar...), la cura i l’educació dels fills i l'elaboració d'alguns productes, com ara: pa, confitures, roba, sabó o lleixiu.

És patent el gran volum de treball que feien/fan diàriament les dones pageses; de fet, podem distingir tres àrees on el treball de la dona és present: en primer lloc, les feines del camp pròpiament dites, aquelles que duraven diversos dies i que a vegades es feien conjuntament amb els homes; per exemple, collir o segar. En segon lloc, cal parlar de feines exclusives de les dones i que tenien un pes econòmic menor dintre l'explotació agrària familiar, com la cura de la feram (és a dir, aquells animals menors, com conills o aus) o el manteniment d'un petit hort que abastava la família i d'on fins i tot s'obtenien productes que eren venuts al mercat o eren intercanviats.

Històricament el sector marítim ha estat un sector dominat per homes. Tot i això, la relació de les dones amb el mar ha estat intensa i diversa  al llarg de la història, ja que la seva feina ha cobert importants àrees en els sectors pesquers i mariners.

El treball femení ha estat fonamental a l’àmbit portuari i pesquer. Tradicionalment els homes figuren a la història com els protagonistes dels viatges marítims, però la presència a bord dels vaixells de les dones també ha estat constant. Les dones viatjaven com a acompanyants, vestides amb peces de roba masculines, per amagar-se, o fins i tot com a pirates.

Les dones treballaven al port en el transport de diferents càrregues, en el pas de persones i mercaderies d’una riba a l’altra. Entre altres tasques al port, es dedicaven al remolc de velers per facilitar la seva entrada al port.

Dins del món de la pesca, les dones han participat en diverses parts del procés: el transport i la venda del peix, com a treballadores de fàbriques de salaons d’anxova i sardines, en el manteniment de les xarxes... L’ofici de “remendadora” és un dels oficis més antics de la pesca, que es fa a terra i s’heretava de mares a filles. La feina consisteix a sargir les xarxes malmeses un cop arribades les barques a la platja.

Les dones històricament han estat presents en pràcticament totes les fases del procés tèxtil, però l’accés al treball en aquesta indústria era molt diferent per a dones que per als homes. El tèxtil tenia una marcada divisió sexual del treball, així com un alt grau d'especialització. La major part dels oficis considerats femenins es concentraven en la filatura i el tissatge. Alguns dels més habituals eren el de cosidora, canonera, metxera, nuadora o ordidora. Excepcionalment hi havia algunes feines que feien dones i homes, però generalment hi havia alguna diferència en la pràctica de l’ofici, per exemple, els teixidors i teixidores no acostumaven a treballar amb els mateixos tipus de telers. Pel que fa a la confecció de la roba, les dones també hi han tingut un paper imprescindible: modistes, brodadores, puntaires...

No podem oblidar les nombrosíssimes treballadores del comerç: carnisseres, peixateres, floristes, verdulaires, trementinaires... Les trementinaires eren dones originàries de zones de muntanya que es dedicaven a la recol·lecció d'herbes remeieres i olis essencials, l'elaboració de remeis i la comercialització d'aquests productes en masies i pobles de Catalunya al llarg d'unes rutes que eren recorregudes a peu.