El cinema feminista i la female gaze

El cinema feminista s’erigeix com un moviment artístic i polític cabdal que neix amb la voluntat de subvertir les estructures patriarcals i la representació canònica de la dona a la gran pantalla. Més enllà de constituir un gènere estricte, aquesta corrent proposa una ruptura amb la "mirada masculina" (male gaze) —la qual sovint relega la figura femenina a l’objectificació o a la passivitat— per donar pas a l’anomenada female gaze o mirada femenina.

Mitjançant aquesta nova perspectiva, les dones esdevenen subjectes actius del seu propi relat, tot explorant temàtiques com l’autonomia personal, la sororitat, el món laboral, la sexualitat i la interseccionalitat d'identitats. Des de les precursores de la Nouvelle Vague fins a les cineastes contemporànies més disruptives, aquest cinema no es limita a visibilitzar les desigualtats, sinó que experimenta amb nous llenguatges visuals per transformar la nostra percepció del món i les relacions de gènere.

En definitiva, aquesta selecció recull obres clau que ens permeten resseguir l’evolució d’un moviment compromès a situar les dones en el centre del discurs narratiu.

  In libraries you will find:

La fada de les cols
La fada de les cols (Alice Guy‑Blaché, 1896)

La primera pel·lícula narrativa i un dels primers exemples de fantasia filmada al segle XIX.

Cléo de 5 à 7
Cléo de 5 a 7 (Agnès Varda, 1962)

Una fita de la Nouvelle Vague que acompanya la presa de consciència d'una dona en temps real.

Daisies
Las margaritas (Věra Chytilová, 1966)

Una explosió iconoclasta i surrealista que dinamita convencions socials i visuals.

Une chante, l'autre pas
Una canta, la otra no (Agnès Varda, 1977)

Una celebració de la sororitat, els drets reproductius i l'amistat incondicional.

Vámonos Bárbara
¡Vámonos, Bárbara! (Cecilia Bartolomé, 1978)

La primera pel·lícula obertament feminista de la Transició espanyola.

Orlando
Orlando (Sally Potter, 1992)

Una oda poètica a la fluïdesa del gènere i el pas del temps.

El piano
El piano (Jane Campion, 1993)

Un relat poderós sobre desig, silenci i resistència femenina.

  You may also like:

  Go to the shelf:

  In libraries you will find:

Tomboy
Tomboy (Céline Sciamma, 2011)

Una mirada delicada i subtil sobre la identitat de gènere durant la infantesa, centrada en l’exploració personal i la descoberta del propi cos i expressió.

Girlhood
Girlhood (Céline Sciamma, 2014)

Una crònica vibrant sobre identitat, pertinença i emancipació en un entorn urbà on les joves troben força i comunitat en el grup.

Lady Bird
Lady Bird (Greta Gerwig, 2017)

Un retrat agut i emotiu de l’adolescència, de les relacions turbulentes entre mares i filles i de la recerca genuïna d’una veu pròpia.

Mujercitas
Mujercitas (Greta Gerwig, 2019)

Una reinterpretació lúcida i contemporània del clàssic d’Alcott, que posa el focus en l’autonomia creativa, els vincles i la independència econòmica de les germanes March.

Retrato de una mujer en llamas
Retrato de una mujer en llamas (Céline Sciamma, 2019)

Un paradigma de la female gaze: el desig i la mirada emergeixen en un espai d’igualtat i reconeixement mutu, amb un treball pictòric de la llum i el gest.

Barbie
Barbie (Greta Gerwig, 2023)

Una sàtira pop i sofisticada sobre identitat, expectatives de gènere i la pressió d’habitar un món modelat des de l’imaginari patriarcal.

  You may also like:

  Go to the shelf:

  In libraries you will find:

La ciénaga (Lucrecia Martel, 2001)

Un retrat dens, humit i tens sobre la decadència familiar i social en un ambient de calor asfixiant i immobilisme emocional.

La bicicleta verde (Haifaa Al‑Mansour, 2012)

Una nena saudita desafia prohibicions quotidianes per reclamar el seu dret a pedalar, somiar i existir amb llibertat.

Papicha (Mounia Meddour, 2019)

Una història vibrant de resistència en una Algèria ferida, on la moda es converteix en arma política i creativa.

Una joven prometedora (Emerald Fennell, 2020)

Un thriller incisiu que qüestiona la complicitat social amb la cultura de la violació i replanteja el concepte de venjança feminista.

La hija oscura (Maggie Gyllenhaal, 2021)

Una mirada fosca i alhora honesta sobre els tabús de la maternitat i els espais íntims que sovint romanen silenciats.

Titane (Julia Ducournau, 2021)

Una obra radical que explora el cos, la identitat i els vincles més enllà de qualsevol norma, en una proposta totalment transgressora.

  You may also like:

  Go to the shelf:

  In libraries you will find:

Les amigues de l'Àgata (2015)

Un retrat naturalista i íntim sobre l'amistat i el pas a l'edat adulta, filmat amb una sensibilitat generacional molt autèntica.

Estiu 1993 (Carla Simón, 2017)

Una obra d’una delicadesa extrema sobre el dol i la infantesa, que construeix una intimitat emocional molt profunda.

Suc de síndria (Irene Moray, 2019)

Un curtmetratge essencial sobre el plaer, la vulnerabilitat i la reparació emocional.

Libertad (Clara Roquet, 2021)

Una història subtil sobre amistat, desigualtats socials i descoberta personal durant un estiu de transicions.

Cinco lobitos (Alauda Ruiz de Azúa, 2022)

Una mirada honesta sobre la maternitat, els vincles familiars i les cures intergeneracionals.

Las buenas compañías (Sílvia Munt, 2023)

Una història inspirada en fets reals sobre sororitat, drets reproductius i activisme feminista a la dècada dels 70.

Mamífera (Liliana Torres, 2024)

Un relat valent sobre el dret a no ser mare, les pressions socials i l’afirmació del propi camí vital.

  You may also like:

  Go to the shelf:

Creation date 25-02-2026 Last updated 26-02-2026