Montserrat Caballé (1933-2018) va néixer a Barcelona en una família d'origen humil. Gràcies al suport econòmic de la família Bertrand, una de les propietàries del Liceu, va poder acabar els estudis al Conservatori del Liceu.

Tot i que la cantant va iniciar la seva carrera professional l'any 1955 al Teatre Fortuny de Reus, el primer èxit internacional va arribar l'any 1965, quan va interpretar Lucrezia Borgia, al Carneggie Hall de Nova York. El New York Times va comparar la seva veu amb la de Maria Callas i Renata Tebaldi.

Com a soprano, Montserrat Caballé va destacar per la seva tècnica depurada i les interpretacions del repertori del Bel Canto. És considerada com una de les més grans sopranos de la segona meitat del segle XX.

La cantant va arribar a interpretar més de vuitanta personatges operístics: des de l'òpera barroca fins a Giuseppe Verdi, Richard Wagner, Giacomo Puccini o Richard Strauss. Va representar papers tan diferents com Norma, Salomé, Violeta o Isolda.

Des del seu debut al Liceu l'any 1962, la cantant sempre hi va cantar. La seva implicació amb el teatre es va fer palesa quan, després de l'incendi de l'any 1994, la cantant es va posar al capdavant de la campanya per la seva reconstrucció.

Montserrat Caballé també va fer incursions en la música popular. El duet amb el cantant de rock Freddie Mercury, amb qui va interpretar la cançó Barcelona amb motiu de les Olimpíades de 1992, va projectar la figura de la cantant a tot el món.

 L'apunt: L’armari operístic de Montserrat Caballé
La col·lecció d’indumentària operística del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre conserva una mostra del vestuari teatral singular de la diva catalana Montserrat Caballé. A través del vestuari, adaptat als gustos personals de sobrietat i elegància de la cantant, es conserva el record més tangible de les representacions i esdevé el testimoni de la memòria teatral del país. L’exposició virtual Montserrat Caballé i la indumentària operística del Museu de les Arts Escèniques mostra algunes d’aquestes peces úniques.

Nascuda a Nova York de pares grecs, Maria Callas (1923-1977) va tornar a Grècia amb la seva mare l'any 1937, després del divorci dels seus pares. Des dels inicis de la seva formació musical com a soprano a Atenes, la jove Maria va mostrar una veu excepcional capaç d'interpretar les àries més difícils del repertori operístic.

Durant els anys quaranta i cinquanta, Maria Callas es va convertir en la gran veu de la lírica dels teatres de tot el món.

A més de destacar per una veu prodigiosa, Maria Callas és coneguda per la seva relació amorosa amb el magnat Aristòtil Onassis entre 1959 i 1968. La carrera de la diva va acabar amb la retirada dels escenaris l'any 1974. L'any 1977 amb cinquanta-tres anys mor en solitud a París.

Considerada com la millor soprano del s. XX, enguany els teatres d'arreu del món reten homenatge a la Callas en el centenari del seu naixement. Dins dels concerts i celebracions programats, destaquen els de l'Òpera Nacional grega.

 L'apunt: L’any 1959 Maria Callas actua al Gran Teatre del Liceu
El 5 de maig de 1959 la soprano Maria Callas va actuar per única vegada al Gran Teatre del Liceu amb un recital inoblidable. La soprano, ja etiquetada com "la divina", va actuar amb el nom amb què encara es feia anunciar arreu: Maria Meneghini Callas, atès el seu matrimoni amb l'empresari italià Giovanni Meneghini. La premsa de l'època va destacar l'acolliment “cordial i calorós” que li dispensaria el públic.

Mirna Lacambra va néixer a Sabadell l'any 1933. A més de destacar en la seva faceta artística, la cantant és sobretot la fundadora de l'Associació dels Amics de l'òpera de Sabadell que porta l'òpera a tot Catalunya.

La temporada 1957-58 Mirna Lacambra debuta al Gran Teatre del Liceu. A partir d'aquest moment la trajectòria de la cantant la porta fins als escenaris més prestigiosos d'Europa, els Estats Units i l'Amèrica del Sud.

Dins de la seva carrera musical, Mirna Lacambra destaca per l'estrena mundial de Yerma, d'Heitor Villa-Lobos, l'any 1971 al Festival de Santa Fe, a Nou Mèxic. Una producció que per problemes de drets d'autor no s'ha pogut representar en escenaris europeus.
A partir de 1986 la cantant va abandonar la carrera musical per dedicar-se a l'organització de temporades d'òpera a Sabadell. Gràcies al seu impuls es va crear el Circuit d'Òpera a Catalunya, que porta a diverses ciutats catalanes produccions operístiques produïdes a Sabadell.

Com a promotora musical ha patrocinat la creació de l'Orquestra Simfònica del Vallès l'any 1987, i el Concurs anual Mirna Lacambra que dona accés a l'Escola d'Òpera de Sabadell, i que permet als joves cantants adquirir l'experiència necessària per accedir a l'òpera professional. Per la important tasca desenvolupada com activista cultural Mirna Lacambra va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2001.

 L'apunt: Mirna Lacambra, una soprano que dona nom a una fundació i un concurs
L’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell va néixer el 1982 amb un doble objectiu: dotar la ciutat de Sabadell d’un festival d’òpera i promocionar joves valors del nostre país, ajudant-los a iniciar les seves carreres en el món de l’òpera. Amb aquest propòsit, aviat va crear el Concurs Eugenio Marco, bianual i d’àmbit espanyol. L’any 1996 en concurs canvià de nom a Concurs Mirna Lacambra, anual i obert a joves cantants espanyols o estrangers residents a Espanya, que serveix per accedir als Cursos de l’Escola d’Òpera de Sabadell, creada aquell mateix any. La Fundació Mirna Lacambra–Xavier Gondolbeu es va crear l’any 2013 per assegurar la continuació del projecte de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, preservant el seu llegat i garantint el futur.