"Buenaventura Durruti, anarquista" és un interessant documental que, jugant amb la realitat i la ficció, ens mostra el procés de creació seguit per la companyia de teatre Els Joglars a l'hora de muntar un possible espectacle sobre la vida de Durruti.

Albert Boadella, fill confés d'anarquista segons afirma al començament del film, vol recuperar la memòria d'aquest personatge fonamental i controvertit del moviment anarquista internacional que forma part .

Inspirada en el llibre Durruti en la revolución española de l'especialista Abel Paez, la pel·lícula inclou gravacions, fotografies i documents d'arxiu de l'època. I com a "banda sonora", el Romancero de Durruti, les cançons creades e interpretades al llarg del documental per Chicho Sánchez Ferlosio.

Va ser dirigida pel cineasta francés Jean Louis Comolli entre els mesos de febrer i març de 1999 a La Cúpula, la sala d'assajos que Els Joglars tenen a Pruit, i es va presentar  al Festival Internacional de Cinema de Valladolid dins de la secció Tiempo de historia.

Més informació:

• Documents sobre Durruti a les biblioteques
• Romancero de Durruti de Chicho Sánchez Ferlosio
• Dades de la producció del documental

Recomanat per Azucena Berná. Biblioteca Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.

Dos matrimonis adults completament diferents es reuneixen a casa d'un d'ells per tal de parlar dels seus fills després que s'hagin barallat a l'escola. L'objectiu de la trobada és llimar asprors, però la diferència d'opinions provoca una discussió entre les parelles que anirà en augment i el que comença com una conversa educada entre adults responsables acabarà degenerant en una disputa gens civilitzada.

L'obra és una severa crítica a la hipocresia dels valors, de l'educació i de les regles d'urbanitat. Un estudi crític que analitza la fragilitat que s'amaga darrera dels bons costums que les persones anteposen en qualsevol contacte social. 

Yasmina Reza és una dramaturga francesa amb ascendència jueva. El 2000 va rebre el Gran Premi de Teatre de l'Académie Française, en reconeixement a tota una carrera dramàtica de l'autora. Altres obres dramàtiques destacades de l'autora són Art, Tres versiones de la vida o Una comèdia espanyola.

L'obra Un dios salvaje va tenir una adaptació cinematogràfica l'any 2011 dirigida per Roman Polanski amb uns protagonistes de luxe com van ser Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz i John C. Reilly. El film va aconseguir dues nominacions al Globus d'or a la millor actriu (per Jodie Foster) i a la millor comèdia de l'any. 

Més informació:

• Obres de Yasmina Reza al catàleg de les biblioteques

Recomanat per Elisabet Vázquez. Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès

"Dissortada memòria que ens obligues a saber per quins camins hem arribat a ser qui som"

Ferdydurke, Witold Gombrowicz (1937)

Memòries trobades en una furgoneta:  els primers èxits de Dagoll Dagom és un exercici d'introspecció i de reflexió al voltant dels records d'una de les companyies teatrals més exitoses de l'escena catalana, Dagoll Dagom. El llibre narrat en primera persona per un dels seus artífexs, Joan Lluís Bozzo, fa un recorregut vital i enèrgic pels primers anys de vida d'aquesta companyia fundada per Joan Oller l'any 1974.

Agafant com a metàfora els camins de la memòria i com a mitjà una furgoneta plena d'il.lusions, joves actors de la talla de Pepe Rubianes, Anna Rosa Cisquella, Miquel Periel o Assumpta Rodés entre d'altres, es llencen a la carrera teatral amb el desig d'innovar i trencar els models dramatúrgics tradicionals de l'època.

Un viatge iniciàtic que representa el primer volum d'una sèrie que vindran, dividit en quatre capítols, anomenats escenes, els quals porten el nom dels primers espectacles creats i interpretats per la mateixa companyia. D'aquesta manera, el primer apartat, "No hablaré en clase", fa referència a l' obra estrenada el juliol del 1977, on narra l'etapa més amateur de Dagoll Dagom. Joan Lluís Bozzo ens relata en aquest capítol alguns dels maldecaps que van patir amb la censura i les penúries o la precarietat laboral dels primers anys, fins al punt que algunes vegades havien de demanar entre el públic ajuda per tal d'allotjar els actors de l'espectacle.

Tot seguit, en els tres capítols de continuació encapçalats pel nom de grans muntatges, com "Antaviana" (1978), "Nit de Sant Joan" (1981) o "Glups!" (1983), es detalla el pas cap a la professionalitat de la companyia, l'establiment de les bases que guien els seus espectacles, com la producció d'un teatre que ha d'emocionar i també commocionar i, a la vegada , la infinitat d'anècdotes i col.laboracions realitzades amb altres professionals, on destaca el binonim Jaume Sisa i Pere Calders, aliança que els hi va comportar un èxit rotund .

Per descomptat, una lectura apassionada pels amants del món galàctic de Dagoll Dagom o del teatre en general, i també per aquells que vulguin conèixer el rerefons cultural dels anys  de la transició democràtica.

Oh, benvinguts, passeu, passeu...

Més informació:

• La Companyia Dagoll Dagom al Catàleg de les Biblioteques
• Enregistrament vídeo d'espectacles de Dagoll Dagom al Catàleg de les Biblioteques
• Obres de Joan Lluís Bozzo al Catàleg de les Biblioteques

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

El més gran de tots els escriptors

-I qui és? Un actor? Un cantant? Un futbolista?

-Doncs no! És el més gran de tots els escriptors!

Sabeu a qui ens referim? Doncs us donem una altra pista, li diuen el Bard.

Ara sí? Aquí teniu la darrera: va néixer a Anglaterra a un lloc anomenat Stratford.

Efectivament! És William Shakespeare.

Aquest any 2016 celebrem els 400 anys de la seva mort.

Care Santos i Dani Cruz (il·lustrador) presenten al dramaturg a William. Un conte extraordinari, construït amb rodolins, com si d'un espectacle es tractés, coneixerem la vida de l'autor des del seu naixement fins a la seva mort.

Amb un llenguatge molt actual, dinàmic i proper als infants. De ben segur que es veuran immersos en el món de Shakespeare.

Són molts els llibres que s'estan publicant amb aquest motiu, però William destaca per la seva originalitat i frescura.

Visca el Bard i visca les paraules!

Més informació:

• Elsinior: videojoc basat en Hamlet.
• Re:Shakespeare: APP per a Android adreçada a nois i noies d'11 a 18 anys. Elaborada per la Royal Shakespeare Company.
• To be or not to be: llibrejoc tipus tria la teva aventura. En versió paper i APP.

Recomanat per Irene Gálvez. Biblioteca Josep Janés de L'Hospitalet de Llobregat.

"Comediants, amb el sol a la maleta", és la història d'una de les companyies més importants de teatre del nostre país: una llarga aventura d'alegries i penes, d'ombres i llums.

En un joc entre la fantasia i la realitat, el documental té com a fil conductor un conte que explica el meravellós viatge que fa segles un joglar va decidir fer a la recerca del sol i al que es van afegir altres actors. Un narrador fa de nexe entre aquest món de fantasia, il·lustrat amb titelles, ombres xineses, animacions i màscares, i el món real, narrat a través dels seus protagonistes. Així, en paral·lel a l'explicació del conte, s'intercalen entrevistes amb membres de la companyia i també amb personatges rellevants de la cultura i la societat catalanes com Joan Manuel Serrat, Javier Mariscal o Pasqual Maragall.

D'aquesta manera, amb la imatgeria pròpia de "Comediants", es descriu la llarga i fructífera trajectòria de la companyia: uns inicis contestataris en una època fosca de la història del nostre país, l'aposta per un teatre de carrer popular i festiu, el paper jugat en la recuperació del Carnaval de Venècia i en el naixement de la Fira de Teatre de Tàrrega, situacions complexes com l'incendi del seu taller l'any 1991, moments de màxima popularitat com la participació a la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona...

Realitzat l'any 2012 per commemorar el 40è aniversari de la companyia, el documental va ser dirigit per Héctor Muniente i Elisenda Dalmau, i en el guió també hi van participar dos membres de "Comediants", Joan Font i Jaume Bernadet.

Tot i que el resultat del documental no és massa reeixit ja que no acaba de transmetre l'alegria i la vitalitat que caracteritzen els espectacles de la companyia, sí que és un document valuós que mostra no només la trajectòria artística i vital de "Comediants" sinó també part de la nostra biografia col·lectiva. 

Més informació

• 50 anys de Comediants
• Comediants a les biblioteques
• Comediants, inventors d'un nou llenguatge
• Web de Comediants

Recomanat per Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner de Barcelona

Aquest treball reuneix un total de 111 peces musicals repartides en 3 discs, un per cada especialitat dels estudis de dansa de l'Institut del Teatre de Barcelona (IT): dansa clàssica, dansa contemporània i dansa espanyola. 

Els autors són el Col·lectiu d'Instrumentistes de l'Institut del Teatre que està integrat per un equip de 28 persones, un dels més nombrosos de la institució, format per músics de diferents gèneres i registres: pianistes clàssics, de jazz, percussionistes, guitarristes, bandoneonistes, cantants, directors musicals, compositors, arranjadors, productors, repertoristes, dissenyadors de so, pedagogs...un col·lectiu especialitzat en tot tipus d'activitat musical i sonora vinculada a les arts escèniques i del moviment, tant en la seva vessant artística com pedagògica.

En aquest marc, el col·lectiu treballa transversalment amb totes les escoles de l'Institut del Teatre: l'Escola Superior d'Art Dramàtic (ESAD), el Conservatori Superior de Dansa (CSD), el Conservatori Professional de Dansa (CPD) i l'Escola Superior de Tècniques de les Arts de l'Espectacle (ESTAE).

A més de la tasca diària en l'IT, els integrants del Col·lectiu desenvolupem una intensa activitat en les companyies de teatre i dansa més importants del país, així com acompanyant cantants (Mayte Martín, Joan Manuel Serrat, Miguel Poveda, The Mamzelles o El nen de la Hipoteca en són alguns exemples) o elaborant bandes sonores i arranjaments per formacions de jazz o música clàssica. Sovint se'ls convida a col·laborar amb directors, actors, coreògrafs i creadors escènics nacionals i internacionals, i participem en alguns dels workshops i trobades més importants del sector arreu d'Europa.

Els coordinadors de cadascun dels tres discs destaquen alguns aspectes:

Robert Infiesta, ajudant de producció de l'especialitat de dansa clàssica, apunta que el disc té particularitats destacables com l'originalitat, que rau en la combinació de música del segle XIX i del segle XXI. Com a aportació original també destaca que s'ha tocat el piano a quatre mans donant com a resultat una música més simfònica.

Xavi Algans, ajudant de producció de l'especialitat de dansa contemporània, destaca que el projecte parteix de la col·lectivitat, de l'equip heterogeni de tots els instrumentistes. I també que un tant per cert molt elevat de les peces són de composició pròpia i de peces que no es troben fàcilment.

Rafael Planas, ajudant de producció de l'especialitat espanyol, destaca que la gamma de matisos que abasta el disc és variada i molt rica i que l'ordre de les cançons està pensat per escoltar-ho a casa tranquil·lament a més de la utilització com a material docent. Apunta també que els músics participants aporten molta varietat de registres que va des de la inspiració i orientació flamenca a peces clàssiques pures passant pel tango i el bolero.

Un projecte col·laboratiu que ofereix un producte amb una completa col·lecció de material musical d'alta qualitat de quasi cinc hores, imprescindible com a recurs pedagògic per a la docència de la dansa.
 

Deia el dramaturg Arthur Miller que el teatre és infinitament tan fascinant perquè és molt accidentat, tant com la Vida. Una reflexió que serveix per emmarcar el  sentit últim del El estado del malestar, un conjunt de monòlegs que pretén disseccionar  de forma irònica els tòpics quotidians de la vida, des de les relacions personals i laborals passant pel sexe fins als fills. L'enregistrament gravat l'any 2000 és fruit de l'espectacle que es va realitzar a Carles Flavià a la Sala Muntaner on va representar més de 100 funcions amb un total de 15.000 espectadors.

Mitjançant la mateixa veu  aguda de l'artista, un dels còmics més importants i punyents del nostre territori que malauradament ens ha deixat fa pocs dies, podem gaudir d'un seguit de sermons humorístics i negres relacionats amb la seva experiència vital, els quals de ben segur molts de nosaltres ens podem veure identificats. Com ara, els arguments o les mentides que s'utilitzen quan s'arriba tard a la feina o la difícil convivència familiar durant les vacances d'estiu.

Nascut a Barcelona el 10 de setembre de 1945, va estudiar filosofia i teologia, però serà a finals dels 70 i principis del 80 que va penjar els hàbits de capellà i va començar a tenir contacte amb el món de l'espectacle, època en què coneix  artistes de la talla de Serrat i Sisa. D'altra banda, Flavià, també va ser representant de Gato Pérez, l'Orquestra Plateria i Pepe Rubianes, i va col.laborar en programes de televisió mítics, com El club de la comèdia, Crónicas marcianas o Majoria absoluta.

Un showman que va predicar de jove l'evangeli i que va acabar construint un dels sermons més originals i canalla sobre els escenaris, i que ara podem continuar escoltant gràcies al fons de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.

Vídeo: La vida és festa, monòleg de Carles Flavià amb motiu  40è aniversari de l' Orquestra Plateria.

Més informació:

• Carles Flavià a les biblioteques

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

Aquest llibre tracta sobre algunes modalitats de teatre aplicat. Un teatre per a altres fins no només per als purament estètics, que dirigeix el seu focus a ajudar els individus o col·lectius amb mancances en alguna dimensió personal o social, viscuda com insatisfacció, exclusió, marginació o opressió. Aquí és on el teatre intervé en l'escenari de la vida, propiciant la percepció de la realitat, l'aprenentatge i el canvi. Concebem el teatre com una xarxa neuronal social amb una gran potencialitat de transformació gràcies a la seva plasticitat per modificar les coses i com un instrument de reflexió, cooperació i empatia: un cervell social en moviment.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Les escoles de monges i els crostons de pa de la postguerra; la bufandeta de pell i la paperina de les galetes; els records de Sant Feliu i de Molins de Rei i els primers papers a Madrid; les amenaces, la censura i la prohibició del règim; els plors de la mare i l'empresonament del pare...
Petites imatges, espurnes i flamarades d'emoció, que perfilen, amb el pas dels anys, els orígens d'un sentiment i la consciència de pertinença a una comunitat amenaçada, amb llengua i tradicions pròpies, i unes pulsions artístiques impossibles de deturar, en uns anys obscurs, en els quals una dona catalana amb vocació independent i creativa havia de demostrar molt coratge per tirar endavant.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Amb les entrades exhaurides abans de l'estrena, el passat 17 de març van començar les funcions al Teatre Nacional de Catalunya de l'obra Don Joan, una adaptació del clàssic de Molière dirigit per David Selvas.

Jean-Baptiste Poquelin (1622 – 1673), més conegut com a Molière, és sens dubte el dramaturg francès més cèlebre de la història. Considerat com el mestre de la comédie-française, va escriure més de 30 obres construïdes al voltant de personatges arquetípics i repletes d'escenes de gran comicitat i sàtira, així com de grans dosis de crítica. Algunes de les seves obres més famoses són Tartuf o l'impostor (1664), El misantrop (1666), L'avar (1668), Les dones sàvies (1672) o El malalt imaginari (1673).

Don Joan o El festí de pedra és una tragicomèdia en cinc actes. Va ser estrenada a París el 15 de gener del 1665. L'obra està basada en l'exitosa peça teatral El burlador de Sevilla y convidado de piedra (1630) atribuïda a Tirso de Molina. L'argument de Don Joan, gira entorn la figura del personatge protagonista, un noble sicilià seductor, llibertí i blasfem, que col·lecciona conquestes amoroses. Qualsevol objectiu és atractiu per a Don Joan, dames nobles, serventes o pageses, ja que l'emoció de la conquesta és el que mou els seus instints. Inevitablement, les seves aventures amoroses li reportaran molts enemics fins a veure's obligat a batre's en duel.

L'estrena de la peça, va provocar en el seu moment un greu escàndol degut al llibertinatge i a la immoralitat de l'argument que l'obra. A més, contenia una forta crítica a l'alta societat francesa de l'època. Es per això, que des de la seva segona representació, va patir censures i modificacions.   

La representació actual del Teatre Nacional de Catalunya, és una adaptació moderna del clàssic de Molière que manté un 70% del text original però que presenta un final diferent i alternatiu. Si sou dels afortunats que podreu anar a veure el muntatge del TNC, aprofiteu per gaudir de la lectura del text original, per poder trobar les diferències. I si no heu aconseguit entrades, trobareu un gran consol llegint el drama de Molière, perquè el plaer de llegir els clàssics sempre és un bon consol. 

Més informació:

• Obres de Molière a les biblioteques

Recomanat per Elisabet Vázquez. Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès

El circ ha format part  de la vida de Barcelona, l'obra és el recull exhaustiu de l'art escènica durant dos-cents anys, amb saviesa en Ramón Bech i Batlle ha sabut combinar el rigor de la investigació amb una exposició divulgativa i amena on l'obra pot ser consultada i llegida per tots els públics.

Cal destacar tres aspectes fonamentals:

• l'àmplia col·lecció de fotos, fulls publicitaris, programes de mà i cartells inèdits provinents de la Circus Arts Foundation i del museu MAE.
• la bibliografia, completa i extensa.
• opuscle de l'Antoni Rué Dalmau, titulat "El circo en la vida barcelonesa", editat l'any 1947, que li va servir d'inspiració a l'autor.

El circ a Barcelona va instal·lar-se per tota la ciutat, des de la plaça Catalunya, Sagrada Família, Paral·lel, o entre els carrers Muntaner i Aribau on es va instal·lar la companyia del mític Buffalo Bill.

En Ramón Bech i Batlle ( Figueres, 1967)   treballa a la Circus Arts Foundation que Genís Matabosch ha instal·lat a Figueres. La fundació custodia la col·lecció més important sobre circ del país, en Genís va començar de petit, des de la fundació organitza el Festival de circ de Figueres  i la web Infocirco.

L'autor també ha publicat "Totó, biografia de un payaso", posicionant-se com un expert en la història del circ a casa nostra. 

Recomanat per Remei López. Bib. Viladecans.

La Sala Beckett es trasllada! La Beckett, que va obrir per primera vegada l'any 1989 al carrer Alegre de Dalt al barri de Gràcia de Barcelona, es trasllada finalment al setembre a una nova seu que s'està construint al barri del Poblenou, complint així amb el projecte de trasllat que va presentar el 2011. Per aquest motiu us volem recomanar la lectura d'aquest llibre, publicat l'any 2009, on es fa un recorregut dels seus primers 20 anys de vida de la mà del periodista, professor de teatre i promotor cultural Eduard Molner .

Va ser l'octubre de 1989 quan el col·lectiu d'autors, directors i autors El Teatro Fronterizo obria als espectadors les portes del seu local amb Bartleby l'escrivent, una adaptació de la novel·la de Herman Melville  realitzada per José Sanchis Sinisterra, un dels seus fundadors. Després de funcionar tot un any com a espai d'assaig i laboratori es va estrenar també com a espai d'exhibició teatral. La promoció dels autors dramàtics catalans i d'alguns dramaturgs estrangers importants però desconeguts aquí, ha estat sempre un dels seus objectius, a més de l'interès per l'experimentació i la formació. La seva labor va ser reconeguda l'any 2005 amb el Premi Nacional de Teatre concedit per la Generalitat de Catalunya.

Amb motiu del trasllat la Beckett ha programat, entre d'altres activitats, el cicle La Sala Beckett està de mudança que, fins al 28 de maig, reviurà alguns dels seus espectacles més recordats, de la mà dels mateixos actors, directors i equips artístics que els van protagonitzar en el seu moment.  

Molts d'aquests espectacles es troben en aquest llibre, fonamentalment gràfic, farcit d'imatges de les obres representades amb una edició molt atractiva. Com un gran programa de mà de les temporades d'aquests 20 anys ens monstra el seu paper fonamental al teatre contemporani a Catalunya.

Més informació:

Sala Becket

Pausa: revista Sala Becket a les biblioteques

Recomanat per Azucena Berná. Biblioteca Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès.

El llibre de Francesc Foguet, escriptor i especialista en el teatre català de la Segona República i contemporani, és un viatge artístic per la vida i la trajectòria professional de la Margarida Xirgu, la gran actriu catalana  del segle XX.  Una obra apassionada  que va més enllà del vessant teatral, ja que en les seves pàgines també trobem referències històriques sobre una de les etapes més convulses i, a la vegada, més lliures i esperançades com és la Segona República. A tall d'exemple, explica la coincidència de dos presidents, Manuel Azaña i Francesc Macià, a la llotja presidencial del Teatre Goya on la Companyia de Margarida Xirgu va representar ‘La Corona' un text de Federico García Lorca el desembre de 1931.

Nascuda a Molins de Rei l'any 1888, la Xirgu va ser una de les actrius més rellevants de l'escena no només catalana, sinó també espanyola i hispanoamericana; un tret distintiu, la universalitat de la seva figura, marcada per la seva passió pel teatre i pel seu compromís per la societat i les llibertats. Una vida apassionada i lluitadora que trobem exposada de forma cronològica  des de la infància de l'actriu en el si d'una família obrera, el naixement de la seva vocació teatral gràcies a la Dolores, la mestra que li va transmetre la seva passió per la lectura i el drama, passant pel paper que va tenir el teatre popular en la seva carrera fins a la consagració com a actriu de la mà d'Adrià Gual, Narcís Oller o Jaume Borràs per no citar el mateix Lorca; una col·laboració que naixia l'any 1927 amb la interpretació per part de l'actiu catalana de l'obra "Mariana Pineda" al Teatre Goya de Barcelona amb escenografia de Dalí. Un paper cabdal en la seva trajectòria, ja que li va obrir les portes dels teatres i dels intel·lectuals de Madrid, com Benito Pérez Galdós, Valle-Inclán, Jacinto Benavente o d'altres autors més innovadors de l'època, com Rafael Alberti, amb qui compartia també ideals republicans i que la va obligar a exiliar-se a Llatinoamèrica durant la Guerra Civil i la posterior postguerra  fins a la seva mort l'any 1969.

Així doncs, el llibre, que és tot un homenatge a una de les dones més brillants i innovadores del panorama teatral, ens ajuda a interpretar aquella frase mítica del saber d'on venim per tenir clar on anem com un estudi fonamental per conèixer la història cultural del nostre país.

Margarita : Cada rosa

tiene un rumorcillo de agua,

y un dolor de estrella viva

bajo sus hojas heladas...

Paraules de Lorca a Margarida Xirgu (1935)

Més informació:

• Margarida Xirgu a les biblioteques
• 14 moments estel·lars de Margarida Xirgu
• Xirgu: La semilla del Festival de Mérida - Documental (Canal Extremadura)
• Margarida Xirgu, la desterrada - Programa el meu avi (TV3)
• La Xirgu (TV3)
• Margarita Xirgu -  Programa Fin de siglo (RNE)
• Dones de teatre - Vida d'actriu
• Teatre català a les biblioteques
• Teatre - Espanya - S.XX a les biblioteques

Recomanat per la Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

El llarg dinar de Nadal és una obra del dramaturg estatunidenc Thornton Wilder escrita l'any 1931. Un text breu, que presenta al lector l'escena d'un sopar de Nadal, o més concretament, d'un sopar de Nadal al llarg de quatre generacions.

Wilder ens trasllada al menjador de la família Bayard, una família americana de finals del segle XIX i principis del XX. Com si d'un quadre estàtic es tractés, en el mateix escenari es van succeint els anys, i van desfilant els avis, els pares i els fills, i el lector va assistint a les defuncions i als nous naixements de la família teixint un arbre genealògic sempre al voltant del sopar del 24 de desembre.

Aquest és un text que reflexiona sobre el pas inexorable del temps i que tracta amb un to irònic i al mateix temps melancòlic, temes tan quotidians com la vida, la mort i la família. Una lectura molt recomanable per aquestes dates nadalenques.

Thornton Wilder (1897-1975) autor de El llarg dinar de Nadal, es un clàssic de la literatura i del teatre nord-americà del segle XX, però tot un desconegut a casa nostra. Guanyador de tres premis Pulitzer, per la novel·la El Pont de San Luis Rey i per les peces dramàtiques Our Town i The Skin of Our Teeth, també va guanya el Premi Nacional del Llibre dels EUA per la novel·la El Octavo día. 

Actualment l'obra El llarg dinar de Nadal s'ha reestrenat al Teatre Maldà de la mà de la jove companyia LaRuta 40 amb direcció d'Albert Díaz. Un muntatge guardonat aquesta mateix 2015 amb el Premi Butaca 2015 al millot muntatge de petit format. 

Més informació:

• Thornton Wilder a les biblioteque 
• El llarg dinar de Nadal al Maldà

Recomanat per Elisabet Vázquez. Bib. Can Rajoler. Parets del Vallès

Molts cops ens enamorem d'una professió per la simple observació d'una persona que ens transmet  tota la seva passió per la seva feina. Aquest és el cas del teatre i de l'Anna Lizaran, una  de les ‘grans bèsties teatrals' que ha donat el país i que ens ha arribat a meravellar i a deixar sense alè sobre una butaca. Així, de la mateixa manera que els futboleros diuen jo vaig veure ‘el Barça de les 6 copes', molts amants de l'art dramàtic diem "jo vaig veure La Lizaran sobre un escenari'.

El llibre Anna Lizaran editat pel Lliure, el teatre que va fundar amb altres professionals, és un repàs per la vida personal i escènica de l'actriu, però també un homenatge a una figura cabdal en la renovació del teatre català. Com diu Joan de Sagarra en el pròleg,  aquest és un llibre ‘que neix del cor d'Irene Bordoy, la companya de l'Anita, que connecta amb el cor del lliure, dels col·legues, la família de l'Anita i, a través d'ells, amb el cor d'una pila de professionals del teatre català que van treballar amb ella, que la van respectar, la van admirar i la van estimar'. I són aquests mateixos amics, familiars o companys de professió que narren a través dels diferents capítols tot el recorregut vital de la Lizaran i les anècdotes viscudes amb ella.

Des de l'apartat ‘Amb tots vostès, Anna Lizaran!" escrit per Elisenda Roca on se'ns explica els aspectes més biogràfics de l'actriu,  com el paper que va tenir La Passió d'Esparreguera en la seva decisió de fer teatre, a una recopilació de fotografies on es pot apreciar la gesticulació i l'expressió de l'actriu interpretant els diferents papers que ha realitzat al Teatre Lliure o altres equipaments escènics. Finalment, el capítol ‘L'Anita de tots' podem llegir les paraules que li dediquen, entre d'altres, Lluís Pasqual, Marcos Ordóñez, Sergi Belbel, Irene Bordoy, Josep Maria Flotats o Lluís Homar.

En definitiva, un llibre editat l'any 2014, un any després de la seva mort,  que té la pretensió de fer reviure i donar a conèixer la grandesa i la  transcendència de l'Anna Lizaran en l'àmbit teatral i cultural del país.

Vídeo: Homenatge a Anna Lizaran (Teatralnet)

ç

Més informació:

• Anna Lizaran a les biblioteques
• Història del teatre català a les biblioteques
• La companyia Els Comediants a les biblioteques
• El Teatre Lliure a les biblioteques

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Marcos Ordóñez  és escriptor, crític teatral i professor a la Universitat Pompeu Fabra. Va néixer a Barcelona l'any 1957. Escriu al diari El País i col·labora al suplement cultural "Babelia".

Autor de l'obra teatral "La noche de Eldorado" (1991) i el llibre sobre teatre "A pie de obra" (2003).

La novel·la es presenta en forma de memòries. És Pepín Mendieta qui les escriu quan arriba als 72 anys i ja no s'hi dedica al món de la faràndula.

Comença quan el protagonista, un noi de 13 anys, ho deixa tot per entrar a la companyia teatral El Gran Teatro del Mundo.  El seu director, basat en el director i actor teatral Enrique Rambal (1924-1971),  és un gran apassionat de Shakespeare, però el seu caràcter maniàtic fa que Pepín decideixi abandonar el grup.

Sobreviu durant un temps gràcies a petits papers i un cop passada la guerra civil espanyola entra a treballar al món del cinema.

A través de la trajectòria del seu protagonista, que va arribar a ser conegut com el "Buster Keaton de Cáceres",  es mostra en tots els seus detalls la vida del teatre popular i itinerant des de l'any 1925. Un teatre que ja no es fa, que ha desaparegut i que Mendieta intenta recuperar a través del record de les seves vivències.

La novel·la fou publicada per Plaza & Janés l'any 2002 i ara ha tornat a ser editada per Libros del Asteroide.

Cal dir que molts dels personatges de la novel·la estan inspirats en figures reals i alguns simplement formen part de la vida, com Orson Welles.

La novel·la respira teatre pels quatre costats. És una lectura imprescindible per conèixer la història d'un estil de vida passat que en paraules del propi Pepín és "Un mundo que ya no existe". Un gran recorregut històric de mig segle per tota la geografia espanyola de la mà de la faràndula.

Passin i vegin!

Més informació:

Marcos Ordoñez a les biblioteques

Recomanat per Irene Gálvez Domingo. Biblioteca Josep Janés i Olivé. L'Hospitalet de Llobregat.

Henning  Mankel és novel·lista i dramaturg suec, més conegut per la seva novel·la pol·licíaca, tenint com a protagonista a l'inspector Kurt Wallander.

Ha estat un autor polifacètic i prolífic, tenint com objectiu denunciar la situació de discriminació racial a l'Àfrica. Coneix bé la situació degut a que resideix durant sis mesos anualment a Moçambic.

La seva vinculació i trajectòria professional vers el teatre és menys coneguda, ha sigut el directora del Teatre Nacional Avenida de Maputo a Moçambic.

Cal tenir en compte la tradició literària que el precedeix, literatura compromesa socialment, com a màxim representant Henrik Ibsen.

El títol de l'obra el tria per fer el paral·lelisme amb l'animal, antílop, pel seu comportament depredador i espècie representativa de l'Àfrica oriental, on situa l'obra. La comparació de les dues espècies és latent al llarg de l'obra: l'agressió verbal, l'agressivitat de la relació dels protagonistes, actuen com depredadors. El continent africà va invaïnt l'obra, l'espai escenogràfic amb els sospirs dels hipopòtams, rauc de les granotes, cucs al peu del protagonista, etc.

L'obra va ser representada al Teatre Nacional de Catalunya, al març de 2009. 

En el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya celebrat enguany s'ha estrenat en primícia la enèsima versió cinematogràfica de l'obra de William Shakespeare Macbeth. Aquesta versió, dirigida per Justin Kurzel  està protagonitzada pels cèlebres i guardonats actors Michael Fassbender i Marion Cotillard i presenta una cuidada i preciosista fotografia de mans d'Adam Arkapaw, director de fotografia de True detective.

El protagonista de l'obra, Macbeth és un noble escocès que s'endinsa en una espiral de traïcions i crims mogut per una ambició desmesurada, i esperonat pel desig de poder de la seva dona. L'obra tracta, doncs, de la cobdícia humana que converteix als homes en monstres, degradant la seva ànima i trastocant la seva consciència moral.

La Tragèdia de Macbeth va ser estrenada l'any 1606, en l'època de maduresa de l'autor i és una de les obres més exitoses i representades del dramaturg anglès. Es tracta d'un text negre i misteriós, carregat d'elements sobrenaturals (com el de les bruixes) i amb molts episodis violents i sagnants.

Si després de llegir el llibre, voleu veure una adaptació cinematogràfica i no podeu esperar a l'estrena de la versió de Justin Kurzel (programada pel 25 de desembre a Espanya), també podeu recuperar i gaudir del Macbeth d'Orson Welles (1948) o de la versió d' Akira Kurosawa ambientada al Japó medieval, Trono de Sangre (1957) o de la polèmica adaptació del Macbeth de Roman Polanski (1971).

Més informació:

• Macbeth a les Biblioteques
• William Shakespeare a les biblioteques
• Especial sobre William Shakespeare al prestatge d'arts escèniques

Recomanat per Elisabet Vázquez. Bib. Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallés.

"Este libro intenta mostrar que todo el teatro es necesariamente político, porque políticas son todas las actividades del ser humano y el teatro es una de ellas".

Amb aquesta declaració d'intencions, Augusto Boal enceta l'explicació de Teatro del Oprimido, un llibre clau per al desenvolupament del teatre social i polític de la segona meitat del segle XX.

A la dècada dels 60 al Brasil, i a d'altres països sud-americans, es produïa una renovació cultural al voltant de la pràctica de l'art escènic com una activitat per aconseguir millorar la vida dels grups socials més desafavorits. En aquest context, Boal, influenciat pel teatre èpic de Bertolt Brecht i connectant amb la Pedagogia del oprimido de Paulo Freire, va sistematitzar tot un conjunt de tècniques i jocs escènics que buscaven convertir l'espectador en protagonista per aconseguir que aquest pogués acabar transformant la seva vida. Així, l'espectador no és un agent passiu, sinó que també escenifica i forma part de l'acció dramàtica i es prepara per poder dur a terme accions a la seva vida real que el condueixin al propi alliberament.

Amb l'arribada del setembre que avisa d'un nou curs escolar, us recomanem un llibre ideal per treballar les arts escèniques dins l'àmbit escolar. Escrit per José Cañas Torregrosa, professor d'expressió  dramàtica, director teatral i, a la vegada dramaturg, el llibre exposa d'una manera pràctica les tècniques per treballar les habilitats dramàtiques i comunicatives útils que van més enllà de l'esfera artística.

Dividit en dues parts, la primera més teòrica, se'ns presenta un seguit d'apunts per a millorar les  tècniques d'expressió corporal i oral, així com el treball en equip alhora de crear un muntatge teatral. Respecte a la segona part, més pràctica, els alumnes podran practicar les seves habilitats artístiques i interpretatives mitjançant activitats relacionades amb la relaxació, la psicomotricitat, la vocalització o la improvisació.

Un llibre que de ben segur servirà com a recurs per descobrir i aproximar el teatre a l'escola de forma dinàmica, activa i participativa.

Representació teatral del conte popular "La Rateta que escombrava l'escaleta" a càrrec dels nens i nenes de P5 de l'Escola Pública Fructuós Gelabert de Barcelona

Més informació:

• El teatre escolar a les biblioteques
• El tema del teatre infantil a les biblioteques
• El Petit prestatge d'arts escèniques de les biblioteques
• Gènius, el portal infantil de les biblioteques

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Josep Maria Benet i Jornet (1940 -2020) és un dels dramaturgs més importants de Catalunya. "La catàstrofe de ser un nen" és la història que ell mateix va escriure de la seva infància des del seu naixement fins a l'adolescència.

Josep Maria Benet i Jornet va néixer el 20 de juny de 1940 la Ronda de Sant Antoni número 12 de Barcelona en plena postguerra. Aquest període el va marcar com a tants infants per la mancança de bens pròpies de la infantesa com les joguines suplides amb grans dosis d'imaginació. Evoca els records dels estius a Gironella, la seva escola al carrer Hospital, els escolapis de Sant Pau, les sortides als cinemes Florida...

Rememora aquelles persones, llocs i situació que van deixar petjada des de la nostàlgia, la familiaritat i la proximitat, i que de ben segur, van ser la llavor que el van portar a ser el gran dramaturg que és.

Un viatge en el temps per a aquells que no hem viscut aquesta època i la memòria d'uns records per a aquells que si l'han viscuda a través de la mirada d'un gran creador.

"Jo anava amb el papa i em vaig embadalir mirant pel vidre de l'aparador el teatret. Al papa li va fer gràcia el meu enlluernament. I s'acostava el meu sant i per la cara del papa vaig intuir que potser sí, que vés a saber..."

Més informació:

• Benet i Jornet al Prestatge virtual d'Arts escèniques
• Benet i Jornet a les biblioteques
• Sobre Benet i Jornet a les biblioteques
• Recomanació Papitu: el somriure sota el bigoti de Carlota Benet

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques

Marcos Ordoñez (Barcelona 1957) és un escriptor, crític teatral i professor associat de Guió cinematogràfic i Direcció d'actors del Departament d'Audiovisuals de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i és, sens dubte, una de les persones que més ha escrit de teatre a Espanya els darrers trenta anys.

Les crítiques teatrals d'Ordoñez apareixen des del 2001 setmanalment al Suplement Babelia de El país, però a més, és autor de més d'una dotzena d'obres de narrativa entre les que destaquen Tarzán en Acapulco (2001), Beberse la vida (2004), Detrás del hielo (2006) i Turismo interior (2010). També ha escrit varies biografies de personatges del món del teatre com De aire y fuego. Memorias de Núria Espert i com autor de teatre ha escrit i estrenat La noche de Eldorado.

A Telón de fondo, Ordoñez repassa el món de l'escena teatral espanyola, entrelligant-la amb les seves pròpies memòries i vivències. Des del record dels primers espectacles de la seva infància i joventut a la Barcelona dels seixanta, fins a la seva professionalització com a crític teatral. Al llarg del llibre, l'autor ens mostra la seva particular visió del seu ofici mentre ens regala una llarga desfilada d'obres i personatges que configuren el gran patrimoni teatral espanyol.  

El text, divertit i apassionant, pedagògic i instructiu, va molt més enllà de les memòries teatrals. Ordoñez crea un brillant assaig sobre l'amor al teatre, i l'essència de la crítica teatral. Un text convertit en referent, que gaudiran tant els professionals de les arts dramàtiques, com els espectadors assidus als patis de butaques dels teatres catalans.    

Més informació:

• Marcos Ordoñez a les biblioteques

Recomanat per Elisabet Vázquez. Bib. Gabriel Ferreter. Sant Cugat del Vallès.

Una mujer con atributos recull  en un sol volum dos dels llibres de memòries que la Lillian Hellman va escriure els darrers anys de la seva vida Una mujer inacabada i  Pentimento, dues visions que es complementen i en els que l'escriptora mostra el seu peculiar temperament, sovint esquerp i difícil com ella mateixa reconeixia, però que ens mostren una dona valerosa i compromesa amb el seu temps amb una vida intensa i apassionant. 

Aprofitant la lírica del cantautor francès, Charles Aznavour, que narra l'emoció per l'arribada dels comediants a un poble, recomanem l'obra Alehop! Comença l'espectacle, on aquest entusiasme es trasllada dins l'esfera familiar. 

El llibre escrit per Àngels Navarro, llicenciada en Psicologia i especialista en teràpia a partir del joc, i magistralment il.lustrat per Laura Prim, pretén plasmar totes les il.lusions que genera l'univers del circ als ulls dels seus espectadors, siguin infants o adults d'una forma activa i participativa. En aquest sentit, el llibre-joc, més enllà de la vessant teòrica possibilita als més petits de la casa desenvolupar la creativitat i la imaginació a partir del muntatge d'un espectacle de circ.

D'aquesta manera, seguint tot procés creatiu, els nens/es podran plantejar i planificar la funció a partir de l'elaboració del cartell, el guió de l'actuació o, fins i tot, fabricar el seu propi circ amb la improvisació d'una carpa dins de casa. A més, també s'exposen consells pràctics relacionats amb els diferents intèrprets implicats en l'espectacle, com ara, la manera de com maquillar-se com un pallasso professional o els passos a seguir per realitzar un  malabar utilitzant globus i arròs.

En definitiva, un magnífic recurs educatiu per gaudir del temps lliure estiuenc i alhora per  desenvolupar la concentració, la coordinació de moviments i el treball en equip dels infants.

Les Comédients d' Aznavour  

Més informació:

• Els llibres d'Àngels Navarro a les biblioteques
• El circ a les biblioteques
• El tema de les manualitats a les biblioteques
• Gènius, el portal infantil de les biblioteques

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

"Lo que me interesa es la traición del amor. Mi obra habla del momento en que nos damos cuenta de que ese sentimiento sobre el que nos hemos construido no es verdadero". Wadji Mouawad

Wadji Mouawad (Líban, 16 d'octubre del 1968) és escriptor, actor i director de teatre. La seva família va emigrar a França quan ell tenia 8 anys per fugir de la Guerra Civil Libanesa. L'any 1983 es van traslladar al Quebec (Canadà). Va cursar els seus estudis a l'Escola Nacional de Teatre de Montreal. Va crear dues companyies teatrals "Au carré de l'hypoténuse", a França, i "Abé carré cé carré" a Mont-real.

Va ser artista associat del Festival d'Avinyó occità (2009) i director artístic del Teatre Francès al Centre National des Arts du Canada a Ottawa (2007-2012). És conegut internacionalment per la seva tetralogia La sang de les promeses formada per: Litoral (1999), Incendis (2003), Boscos (2006), Cels (2009).

Li ha estat atorgat el Gran premi del teatre de l'Acadèmia francesa per la seva obra crítica i compromesa. Recentment ha publicat la seva primera novel·la Ànima que li ha valgut nombrosos premis. Incendis és la segona obra de la teatralogia La sang de les promeses. Va ser estrenada l'any 2009 a la Cuarta Muestra de Artes Escénicas de la ciudad de México.

L'obra gira entorn un secret familiar que és rebel·lat per la Nawal Marwan, en forma de carta, als seus fills bessons de forma pòstuma. En aquesta, els hi demana que busquin a un fill perdut i al pare d'aquest en un convuls Líban saccejat per la guerra. Incendis va ser portada al cinema per Denis Villenueve (2010) i va ser nominada als Óscar com a millor pel·lícula de parla no anglesa (2010).

Incendis es va adaptar al teatre amb un éxit aclaparador. Els principals artífexs de l'obra mestra foren, l'Oriol Broggi (director) la Clara Segura i en Julio Manrique, l'obra fou guardonada amb 5 premis butaca i aclamada per crítica i públic.

La teatralogia tràgica té com a fil conductor la promesa no complida i és el retrat d'una generació que porta la guerra incrustada al seu ADN sense adonar-se'n.

La universalitat d'Incendis a partir de la seva localització concreta a la guerra del Líban, fa d'aquesta obra un referent del teatre contemporani. I una mirall on reflexar l'actual crisi de refugiats a Síria.

Un gran clàssic dels nostres temps.

Més informació:

• Incendis 2015
• Wadji Mouawad a les biblioteques
• Encuentro en Bogotá con Wadji Mouawad

Recomanat per Irene Gálvez Domingo. Biblioteca Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat

Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un periodista i assagista català que escriu habitualment a "La Vanguardia". La major part de la seva obra gira entorn la ciutat de Barcelona, de la que ha esdevingut un cronista enamorat.

"El Molino: un segle d'història" és un recorregut pels més de cent anys d'existència del music hall més famós de Barcelona, des de la seva obertura l'any 1898 fins al seu tancament el 1997.

L'obra es divideix en cinc capítols: la creació del local en mig d'un esplendorós paral·lel, l'arribada del prestigi internacional amb el nom de Petit Moulin Rouge, les vivències de la guerra i la postguerra amb la censura; l'època daurada als anys setanta i vuitanta amb vedets com Merche Mar i Rosita Amores i, finalment, la caiguda del teatre als anys noranta tot i el seu pol d'atracció cultural.

Destaquen les nombroses imatges en blanc i negre que presenta el llibre, algunes d'elles obra de grans fotògrafs com Kim Manresa o Josep Tobella, i d'altres inèdites procedents d'arxius personals.

En definitiva, aquest és un llibre creat per celebrar la reobertura de El Molino l'any 2010, un homenatge a l'esperit "gamberro" i canalla que contínua nodrint la programació del renovat espai. Una lectura imprescindible pels que volen conèixer o reviure la història d'un dels teatres més emblemàtics del paral·lel barceloní.

Més informació:

• El Molino al catàleg de les biblioteques
• Web oficial de El Molino

Recomanat per  Luis Julián. Biblioteca Central Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès

Ferran González i Monge va presentar l'any 2013 a la Universitat Autònoma de Barcelona la tesi "Els programes dramàtics en català a TVE, 1964-2005". La introducció resumeix en poques paraules el contingut del document: 

"No és veritat que la televisió a Espanya durant el franquisme fos en blanc i negre. La televisió era en gris. En diferents graus de gris, però gris al cap i a la fi. Perquè tot el país era gris d'una grisor aclaparadora. Fins i tot els policies que perseguien els demòcrates eren "els grisos".

I malgrat tot, de tant en tant, enmig de tanta grisor saltava una espurna de color. L'octubre de del 64 en va saltar una. Una espurna que va tenir quaranta-un anys de continuïtat."

Fruit d'aquesta investigació neix aquest llibre que recull la història i l'evolució del teatre en català a Televisió Espanyola (TVE) entre els anys 1964-2005.

El 27 d'octubre de 1964 la televisió franquista emetia el primer espai en llengua catalana. Es tractava d'una obra de teatre: "La ferida lluminosa" de Josep Maria de Sagarra. Aquesta aparent contradicció va resultar l'espai pioner d'una llarga trajectòria que arriba als nostres dies. Pel que fa als espais dramàtics en català, durant 41 anys TVE a Catalunya va emetre un miler de títols. I ho va fer en temps de dictadura, de transició i ja de democràcia, gràcies al compromís dels homes i dones que hi treballaven i que van aprofitar les escletxes de llibertat que la situació política permetia per a defensar la llengua, la cultura i el teatre català i en català. Aquells espais ajudaren el teatre català i la seva gent a subsistir en moments molt difícils i a cimentar els èxits, teatrals i televisius, que han vingut posteriorment.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

 "Tanco els ulls perquè em guardin les imatges d'una història que aviat es menjarà l'oblit. Recorro a la compassió del lector perquè accepti la versió d'uns esdeveniments als quals no puc donar més importància que el fet que em van passar a mi i el relats dels quals, tant si m'agrada com si no, és la meva petita aportació a la memòria col·lectiva". Josep Maria Muñoz Pujol, al Postfaci  d'El cant de les sirenes

• Història de teatre català del segle XX

Recomanat per  Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner. Barcelona

Pasión por la ópera fa un recorregut per la vida i per la trajectòria musical d'un dels grans mestres del drama musical, Giuseppe Verdi, a través de les directrius de la lectura fàcil. Fent coincidir el Dia Internacional de l'Òpera, que pretén divulgar i apropar aquest gènere musical a tots els públics amb el moviment de la lectura fàcil ( Easy-To-Read) que aspira a democratitzar la lectura, el llibre ens aproxima  a la figura del compositor italià nascut l'any 1813 a La Roncole (Parma) a través d'un llenguatge senzill i digne.

Destacat com un dels màxims representants del moviment artístic de finals del S.XVIII, el Romanticisme, el músic va rebre el reconeixement del seu poble fins al punt que el seu acrònim Verdi diuen que significava Vittorio Emanuele Re D'Italia (Vittorio Emmanuel Rei d'Itàlia).

El llibre dins la col.lecció Fácil de Leer es divideix en diferents apartats, els quals fan referència a aspectes biogràfics del músic, com els seus inicis al costat del seu mentor Antonio Barezzi, fins a aspectes més relacionats amb la seva trajectòria musical. En aquest darrer punt, se'ns ofereix un viatge iniciàtic per les principals composicions del mestre italià, des del seu primer èxit, Nabucco, estrenada a La Scala de Milà l'any 1842,  a Il trovatore estrenada l'any 1853 a Roma i representada a gairebé tots els teatres del món, fins a La Traviata reestrenada a Londres el 1856 després de fracassar a Venècia en la seva primera representació o la conegudíssima Aïda, estrenada el 1871 a El Caire i que li va valdre el títol de Cavaller de l'Imperi Otomà a Verdi.

Deia el filòsof Nietzche que sense la música, la vida seria un error. Vet aquí una magnífica oportunitat per connectar-nos de nou a la vitalitat i a la força del món, sigui a través del llenguatge musical o textual, o com en aquest cas, en totes dues modalitats.

Més informació:

• Verdi al catàleg de les biblioteques
• L' òpera al catàleg de les biblioteques
• Llibres en lectura fàcil al catàleg de les biblioteques
• Associació Lectura Fàcil

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Arthur Miller és considerat com un dels grans dramaturgs del segle XX. Guanyador d'un Premi Pulitzer per l'obra "Mort d'un viatjant"  (1946), també va destacar amb d'altres obres mestres com "Les bruixes de Salem", Record de dos dilluns o "Després de la caiguda". La seva fama també va ser deguda al seu fugaç matrimoni amb l'actriu Marilyn Monroe i per ser víctima de la caça de bruixes comunista. 

"Panorama des del pont", estrenada el 29 de setembre de l'any 1955, gira entorn a la immigració italiana als Estats Units d'Amèrica dels anys cinquanta. L'obra, ambientada en els molls novaiorquesos, explica la història de l'Eddie Carbone, un descarregador d'origen italià, que acull a casa seva als cosins italians de la seva dona Bea, els quals han entrat de manera il·legal al país. Els problemes comencen quan un d'ells s'enamora de la Catherine, la jove neboda per qui l'Eddie mostra una malsana sobreprotecció. La tensió desembocarà en un final dramàtic on es posen a prova el instints més bàsics de l'ésser humà.

En aquesta obra el dramaturg confronta el somni americà amb la realitat de la immigració il·legal. La marginalitat, la supervivència en el barris obrers i la vinculació de la delinqüència amb els immigrants continuen sent avui en dia, temes de rabiosa actualitat.

Una de les darreres adaptacions d'aquesta obra es va estrenar l'any 2014 al Nathional Theatre de Londres amb un repartiment estel·lar i amb moltes cares cinematogràfiques, va rebre tres premis guardons Oliver a la millor reposició, al millor actor protagonista dramàtic (un magnífic Mark Strong) i a la millor direcció (Ivo van Hove).

L'hivern del 2016 arriba una nova versió al Teatre Romea de Barcelona dirigida per Georges Lavaudant i protagonitzada per l'actor Eduard Fernández. 

Més informació:

• Arthur Miller a les biblioteques
• Panorama des del pont a les biblioteques
• Tràiler de l'obra de teatre

 Recomanat per  Luis Julián. Bib. Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès

Maurice Jean Berger, ballarí i coreògraf, va néixer a Marsella l'any 1927. Considerat un dels fundadors de la dansa contemporània. Va adoptar el nom de Béjart, cognom de la dona de Molière, dramaturg del qual era admirador.

La seva creació es caracteritzava per un estil transgressor i modern, una barreja de diferents disciplines com la dansa, el teatre, l'opera i el cinema; èpoques i estils. Va crear més de 140 coreografies on plasmava el seu gust pels viatges i el mestissatge. En destaquen: "L'ocell de foc", la 'Novena Sinfonia' de Beethoven, 'La missa del temps present', "Malraux o la metamorfosis de los deus" i "La consagració de la primavera". Va fundar diverses escoles de dansa a França, Bèlgica i Suïssa, país aquest últim on va viure diversos anys fins a la seva mort l'any 2007 a l'edat de 80 anys.

A Cartas a un joven bailarín Béjart escriu set cartes a un jove ballarí aprenent.En aquesta correspondència descriu la seva visió de la dansa, ofereix consells als quals desvetlla  la seva visió profunda de la dansa i les  creences religioses, les influències, la filosofia, els viatges, les experiències, etc. que l'han marcat. Amb un estil senzill i directe, el llibre ens ofereix l'oportunitat de conèixer a Maurice Béjart, d'endinsar-nos en el món personal i creatiu d'un gran ballarí i coreògraf.

"Avancem en la vida i sorgeixen portes enfront de nosaltres, obrim una per a trobar una solució, la sortida, però cada porta dona a un passadís al seu torn ple de portes i cal avançar, triar, continuar... encara que en el fons en això consisteix estar viu: a fer-se preguntes. I l'única resposta, tan pròxima i que, no obstant això, ens sembla sempre allunyada, és la mort."

Més informació:

• Bejart Ballet Lausanne

Recomanat per Irene Gálvez. 

Gairebé un any després de la sobtada desaparició d'Anna Lizaran, volem fer un homenatge a una de les actrius més grans del teatre català i una de les persones que més ha contribuït a la seva renovació.
Tot seguint l'evolució de la seva trajectòria professional fem també una revisió del teatre català dels darrers anys.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Tota una vida d'anècdotes, d'amors i de desamors, de moments emocionants i d'episodis dramàtics, d'innombrables èxits i d'algun que altre fracàs. El món de l'espectacle no seria el mateix sense Concha Velasco, una de les artistes més importants i representatives que ha donat aquest país. Ha triomfat d'una forma imparable en tots els camps que s'ha proposat: revista, teatre, música, cinema, sèries i programes de televisió. I de forma inevitable, també la seva vida forma part de la crònica sentimental de diverses generacions d'espanyols.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Paco Martínez Soria (1902-1982) és, probablement, el còmic espanyol més popular de tots els temps. Tot un fenomen social fins i tot trenta anys després de la seva mort. Però, tot i tractar-se d'un rostre molt familiar per a diverses generacions, es coneix molt poc de la seva vida, de les seves aficions o del seu caràcter. Abans de la guerra civil ja havia representat als clàssics del teatre espanyol i als grans de la comèdia. Admirador de Charles Chaplin, Molière, Fernando Fernán Gómez i l'art dels pallassos, sempre va anteposar la seva passió teatral a la fama de la gran pantalla. "El cinema és un mitjà; el teatre és el principi i la fi ", solia dir. El do del riure és la biografia completa que mereixia aquest fill universal de Tarazona. Martínez Soria va donar vida al teatre i al cinema a una sèrie de personatges que en res s'assemblaven a ell, un home seriós, elegant i gens graciós; un treballador incansable i molt esplèndid en la vida real; tot un divo del teatre antic, del qual se sentia hereu. Aquest llibre, ple d'anècdotes i vivències sorprenents, desmunta a més algun dels mites que l'han acompanyat des que el 1940 va debutar en l'escena professional.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Per primera vegada es presenta al públic la història del ball social i del ball de saló esportiu al nostre país, una història oblidada que l'autora del llibre, Eva Serra, ha tret a la llum. Personatges com Salvador Font, Artur Cruz de la Fuente, Antoni Cardona, Enrique Catalán o Antonio Gómez varen destacar com a ballarins internacionals i alguns es van proclamar campions del món. La seva fama els portà a actuar com a artistes en el cinema de l'època i a les sales de festes més importants d'Europa. El llibre també dóna a conèixer els diferents Campionats de Catalunya i els grans campions, com Miquel Barbarà i Pilar Ledesma o Ysern i Yolanda, així com l'origen i l'evolució dels balls que coneixem avui i d'altres anteriors.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Aquest és un llibre d'intencionat to divulgatiu pensat per a un espectador que s'enfronta per primera vegada a una representació de "Kabuki"  i necessita eines per entendre'l i deixar-s'hi seduir.

Ens explica els trets bàsics que són l'essència del teatre "Kabuki":  la seva historia i l'evolució al llarg dels anys, els principals actors i personatges, els  tipus d'obres, els estils de representació i d'actuació, el vestuari i el maquillatge i l'escenografia que els emmarca, les seves danses i la seva música.

Si el "Noh" és el refinat teatre de l'aristocràcia japonesa, el "Kabuki", del que es tenen notícies des de principis del segle XVII,  neix com una forma d'entreteniment per al poble més humil en ple Japó feudal.

Les obres de Kabuki es divideixen en tres categories principals: danses o "shosagoto", drames històrics o "jidaimono"  protagonitzades per guerrers samurai i ambientades en períodes idealitzats ambe personatges heroics i llegendaris i obres populars o "sewamono" que recreen la vida diària en el Japó pre-modern de manera realista.  A partir d'aquesta classificació se'n deriven i es barregen la resta de trames i temes.

Un dels seus trets més característics és que tots els actors de "Kabuki" són homes adults, també  per fer els personatges femenins dels que se n'encarreguen actors especialitzats anomenats "onnagata". La música i el ball tenen gran importància: tots els actors de "kabuki" són hàbils ballarins i ho demostren en representacions que s'allarguen durant tres i quatre hores en obres en les que s'alternen les parts textuals i les parts on el moviment i la dansa tenen un paper destacat.  

El teatre Kabuki  va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO, l'any 2005.  

Ronald Cavaye és un pianista britànic que es va traslladar al Japó l'any 1979 per donar classes a l'Acadèmia de Música de Musashino (Musashino Academy of Music).  La fascinació pel "Kabuki" li va arribar quan  va assistir a una representació al Teatre Nacional del Japó a Tòquio  i va quedar impressionat per la música i el drama d'aquest art.  Tot i que resideix habitualment a Londres torna periòdicament al Japó per donar concerts. Des del 1982 col·labora amb el Kabuki-za de Tòquio com a traductor de les audio-guies de les obres i s'ha convertit en un autèntic expert d'aquesta expressió dramàtica.

Més informació

• Teatre japonès a les biblioteques
• Documental  Japón, el teatro Kabuki

Recomanat per  Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner de Barcelona

Étienne Decroux (1898-1991), fundador del mim modern i una de les figures claus del teatre físic, signa aquest monogràfic al voltant del seu art, el mim corporal, i a la vegada reflexiona sobre el teatre i el paper que hi juga l'actor en la concepció escènica.

L' obra, "Paroles sur le mime", traduït en català per l' Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou el primer llibre que un mim va dedicar a la seva professió. Un treball únic i excepcional d'una tècnica artística que moltes vegades no ha tingut el reconeixement del públic o dels mateixos professionals, i que Decroux ens obre les portes a través de les seves reflexions personals. D'aquesta manera, des de la pràctica i la contínua recerca del seu art, l'autor va elaborar un seguit de textos, fruit de conferències realitzades a l' estranger, articles publicats en revistes especialitzades, notes d'assaig dels seus espectacles, etc., els quals trobem recopilats i datats en aquest llibre entre el 1931 i el 1962. És significant el context temporal dels escrits, doncs durant la primera meitat S.XX té lloc una renovació de l'escena contemporània; un retorn al classicisme, a la importància del llenguatge corporal per sobre d'altres elements, com trobem en altres modalitats artístiques, com la dansa, de la mà d'Isadora Duncan.

D'aquesta manera, Étienne Decroux, medita sobre els orígens, els fonaments i el camp d'actuació del mim, que utilitza el simple gest, l'expressió única del seu cos, per expressar emocions basant-se en l'observació de les mateixes arts, de l'esport i de la vida quotidiana del carrer. Un retorn al dinamisme del moviment, als ritmes i la intensitat del mateix cos, que situa el mim en el centre de tota activitat escènica, i des d'on sorgeixen tots els altres gèneres, com la dansa o, fins i tot, l'art dramàtic.

En definitiva, una visió on es posa l' èmfasi en l'intèrpret, fins al punt que afirma que el teatre és l'art de l'actor, tant si treballa amb text com si ho fa simplement amb el cos, associant aquest a la figura d'una atleta, que utilitza des del tronc fins als seus braços per crear expressivitat i dinamisme en la seva representació.

Una magnífica oportunitat, la lectura d'aquest llibre, per endinsar-nos a l'estètica i la rellevància de la immobilitat mòbil del mim en les arts escèniques, des d'un punt de vista poètic i gens normatiu, on es pretén segons les mateixes paraules de Decroux, pertorbar les ments tranquil.les i no aclarir-les, sinó tot el contrari, obrir les portes a la reflexió a tots aquells que es dediquen a l'art de l'escena.

Étienne Decroux - La marche sur place -

Més informació:

• Étienne Decroux al catàleg de les biblioteques
• El tema del "Mim" al catàleg de les biblioteques
• El tema de l' "Expressió corporal" al catàleg de les biblioteques
• MOVEO. Centre de teatre físic i mim corporal dramàtic. Tècnica E. Decroux a Barcelona

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Literat, historiador i advocat, fundador de la Societat Maonesa de Cultura,  Joan Ramis i Ramis ens va deixar amb Lucrècia una de les millors obres del neoclassicisme en llengua catalana.

Nascut a Maó l'any 1746 és el primogènit de vuit germans. Fill del reconegut advocat Bartomeu Ramis i Serra estudià retòrica i poètica a la Universitat Literària de Mallorca i dret civil i canònic a la d'Avinyó. L'any 1778 fundà la Societat Maonesa de Cultura on es tractaven principalment les ciències naturals i les ciències humanes.  

Influenciat per la dominació britànica i francesa de l'illa escriu poesia i teatre fent servir el català, el castellà i el llatí. A partir de l'any 1802 amb la reintegració definitiva de l'illa a la monarquia espanyola inicia un període en què relega l'ús del català a unes poques composicions populars o de tipus privat. D'aquest període cal destacar els seus treballs històrics, escrits en castellà i influïts pels principis de la Il·lustració.

Després de la seva mort, el 12 de febrer de 1819, la seva obra literària cau en un oblit gairebé absolut. A la dècada de 1960, el filòleg Jordi Carbonell en reivindica la importància amb la publicació de diversos articles i l'edició de Lucrècia (1968).

Lucrècia

Escrita l'any 1769, Lucrècia és una obra tràgica de teatre del neoclassicisme català.

L'any 509 aC, Roma estava sota el jou d'un rei estranger: el tirà Tarquini el superb, que havia abolit la constitució i que abusava del poble. El fill del tirà  viola Lucrècia, esposa del general Col.latí i ella se suïcida; Brutus, tribú i company de Col.latí jura venjança davant el cadàver de Lucrècia: els etruscs són expulsats i s'instaura la República.

Lucrècia és una obra que segueix els patrons del neoclassicisme francès. Està dividida en cinc actes, té unitat d'acció de temps i lloc i està escrita en alexandrins aparellats, que és el metre per excel·lència del teatre francès.

Joan Ramis i Ramis aborda els temes universals de la defensa de la llibertat, l'atac a la tirania o el conflicte entre la raó i la passió, per mitjà de la recreació d'una de les llegendes fundacionals de la república romana, el mite de Lucrècia, exemple clàssic de la fidelitat conjugal.

Més informació:

• Joan Ramis i Ramis a les biblioteques
• Lucrècia a les biblioteques

Recomanat per  Luis Julián. Bib. Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès

Escriptor teatral, actor, director d'escena, promotor de companyies i projectes escènics, Eduardo de Filippo és un dels homes de teatre més singulars que ha produït el teatre del segle XX.

Va néixer l'any 1900 a Nàpols, fill natural d'un gran actor de l'època. Des de molt jove va treballar com a actor, primer a la companyia del seu pare i després a la del seu germà. El 1931, amb el seus germans, funda la companyia "Teatro Umoristico I De Filippo". A la dècada dels 30, estrena com a autor obres com Natale in Casa Cupiello (1931) o Chi è cchiù felice 'i em? (1932) i inicia la seva activitat cinematogràfica que mantindrà al llarg de la seva vida.

El 1945 escriu Napoli milionària!, que l'any 1950 es va adaptar al cinema, i crea la seva pròpia companyia que l'any 1946 estrena Questi fantasmi i poc després, amb gran èxit, Filumena Marturano.

En els següents anys seguirà escrivint, estrenant i construint un repertori cada cop més important, de gairebé una quarantena d'obres, entre elles: La grande magia (1948), Sabato, domenica e lunedì (1959), L'arte della commedia (1964) i Gli esami non finiscono mai (1973), la seva darrera obra.

CAMPESE: (...) Si em decideixo a enviar-li els meus actors aquí, ho faré amb l'objectiu d'establir si el teatre exerceix una funció útil al propi país o no. No seran personatges a la recerca d'autor sinó actors a la recerca d'autoritat. El saludo, Excel·lència, bon dia i vagi en compte (Surt)

El teatre dins del teatre és el recurs sobre el que es desenvolupa l'obra: un joc d'equívocs amb diàlegs enginyosos que serveixen per obrir un debat sobre el paper del teatre a la societat i sobre els límits entre la realitat i la ficció.

A partir del 12 de febrer es podrà veure L'art de la comèdia a la sala gran del TNC, sota la direcció de Lluís Homar. 

Més informació:

• Eduardo de Filippo a les biblioteques
• L'art de la comèdia al TNC
• Canal Il teatro di Eduardo

Recomanat per  Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner de Barcelona

L'any 2014 s'estrenava la pel·lícula "Into the Woods" dirigida per Rob Marshall a la qual participen grans intèrprets com Maryl Streep, Johnny Depp o Emily Blunt.

Ens fixem en l'enregistrament sonor del musical "Into the Woods" traduït al català com a "Boscos endins" en el qual es basa la pel·lícula. L'autor de les lletres i la música és el mestre del gènere musical Stephen Sondheim i el llibret és de James Lapine que també ha participat en l'adaptació cinematogràfica.

Stephen Sondheim (Estats Units, 1930-2021) és compositor i lletrista especialitzat en teatre musical. Compta en el seu currículum amb diversos prestigiosos premis com l'Òscar, 9 Premis Tony, Premis Grammy i un Premi Pulitzer. Algunes de les seves obres més conegudes són "Follies", "Sweeny Todd" també portada al cinema, "Assassins" i "West Side Story" (lletrista).

James Lapine (Estats Units, 1949) és lletrista, dramaturg, guionista, director d'escena i director de cinema. Guanyador d'un Premi Pulitzer, diversos Premis Tony i Premis Award Desk Drama que s'atorguen a les millors produccions de Broadway.

"Into the woods" va ser estrenada als teatres l'any 1986 a l'Old Globe Theatre de San Diego i a Broadway l'any 1987. A "Boscos endins" conviuen personatges de diferents contes populars: la Caputxeta Vermella, Jack de la mongetera gegant, la Ventafocs, la Blancaneu, el llop, etc. La història té com a fil conductor una parella de forners que desitgen per damunt de tot ser pares, ja que degut a una maledicció no poden tenir descendència.  Per fer realitat el seu anhel hauran d'entrar al bosc per a obtenir els ingredients d'una poció que trencarà el malefici.

El text de "Into the woods" és àcid, crític, punyent i divertit. Per a documentar-se els autors van consultar  la coneguda obra "Psicoanálisis de los cuentos de hadas" del psicoanalista Bruno Bettelheim sobre la simbologia dels contes de fades.

Musicalment representa tot un repte per als actors i actrius, ja que els hi exigeix tenir una gran tècnica vocal. De dos genis com aquests només podia sortir una obra d'art com és "Into the woods".

Us regalem un petit fragment de la lletra de la cançó Children Will Listen que podeu escoltar clicant al títol de la cançó.

Careful the things you say / Vigila que dius
Children will listen / Els nens escoltaran
Careful the things you do / Vigila que fas
Children will see and learn / Els nens veuran i aprendran
Children may not obey, but children will listen / Els nens poden no obeir, però escoltaran
Careful before you say "Listen to me" /Vigila abans de dir "Escolta'm"
Careful the tale you tell / Vigila la història que els hi expliques
That is the spell / Aquest és l'encanteri
Children will listen / Els nens escoltaran

Més informació:

• Stephen Sondheim al catàleg de les biblioteques
• "Into the woods" (obra completa)
• "Boscos endins" de Dagoll Dagom
• Stephen Sondheim

Recomanat per Ia Biblioteca Josep Janés i Olivé. L'Hospitalet de Llobregat. 

Llegendes del musical és el cinquè disc de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), una formació musical amb gust gironí, integrada per la Jove Orquestra de les Comarques Gironines amb La Cobla La Principal de La Bisbal. El projecte musical nascut l'any 2008 representa un innovador maridatge musical, on els instruments de corda d'una orquestra simfònica s'uneixen amb el so tan identitari i popular de la cobla, com el flabiol i les tibles. 

Amb la  voluntat d'aproximar i innovar l'escena musical popular, la Simfònica, va més enllà de la simple fusió de les dues companyies i interpreta clàssics musicals que formen part del nostre bagatge cultural i sentimental. Concretament, el disc Llegendes del musical, pretén fer un tribut als grans musicals de Broadway passant pel West End londinencs fins als escenaris del nostre país. D'aquesta manera, trobem adaptada cançons mítiques del gènere musical, com "Memory", produïda pel gran mestre britànic Andrew Lloyd Webber pel musical Cats o la cançó "Flor de nit", creada pel músic català Albert Guinovart, la qual dóna nom a la mateixa obra interpretada per la companyia Dagoll Dagom. 

Finalment, cal destacar la col·laboració del cantant menorquí Cris Juanico i  la surienca Beth, que amb les seves veus donen calidesa i riquesa a aquest projecte sorprenent i brillant, que compagina tan bé el llenguatge musical del teatre amb la identitat musical i popular de Catalunya. Sens dubte, una magnífica oportunitat per reviure les grans melodies dels musicals sota els ritmes i els compassos dels instruments de corda i de cobla.

Fragment "The best of Cole Porter" interpretada per la SCCC, Cris Juanico i Beth.

Més informació:

• La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya al catàleg de les biblioteques

• La Cobla La Principal de la Bisbal al catàleg de les biblioteques

• Comèdies musicals al catàleg de les biblioteques

• El tema "Música de Cobla" al catàleg de les biblioteques

• Prestatge virtual de Cultura popular de la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib.Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

 "No m'empenedeixo de res, l'únic que em molesta és haver nascut, és tan llarg, morir, sempre ho he dit, tan cansat a la llarga".

El dia 22 de desembre es va complir el 25 aniversari de la mort de Samuel Beckett, un dels més importants i influents autors del segle XX.

Nascut el 13 d'abril de 1906 a un barri residencial de Dublin, va estudiar a l'escola protestant Portora Royal School, segons ell  "els últims anys realment feliços en molt de temps" per després doctorar-se en llengües romàniques al Trinity College de Dublin.

Autor de nombroses obres teatrals, va ser Tot esperant Godot la que li va reportar una merescuda fama. Trencant amb les normes establertes fins aquell moment en quant a la creació dramàtica, els seus textos són anomenats teatre de l'absurd.

Entre les seves novel·les més conegudes destaquen Molloy, de la qual comenta:

"Molly i tot el que va venir després fou possible el dia que em vaig adonar de la meva pròpia estupidesa. Llavors vaig començar a escriure el que sentia".

Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1969 fet que va considerar una "catàstrofe".

Encuentros con Samuel Beckett ha estat escrit pel periodista, poeta, dramaturg i novel·lista francès Charles Juliet. Guanyador del Premi Goncourt de Poesia l'any 2013.

La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes.

El llibre reuneix les quatre entrevistes que l'escriptor Charles Juliet va mantindre amb Samuel Beckett entre els anys 1968 i 1977.

Aquestes entrevistes van més enllà de la mera transcripció de les seves paraules, Juliet afegeix a aquestes el llenguatge no verbal que les acompanyen, tant important o més que el seu contingut. Aquest element permet configurar l'ésser de Beckett, reflectint la seva profunditat, la seva inquietud, pessimisme i sentit de l'humor.

Un llibre de petites dimensions però de gran profunditat.

Més informació:

Obres de Samuel Beckett al catàleg de biblioteques

Biografies de Samuel Beckett al catàleg de biblioteques

Llibres sobre l'obra de Samuel  Beckett

Waiting for a Beckett: A portrait of Samuel Beckett

The Samuel Beckett On-Line Resources and Links Pages

Recomanat per Irene Gálvez Domingo. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat.

Un actor se prepara" és el primer títol que Konstantin Stanislavskij va dedicar a la formació d'actors:
"Cada actor tiene sus atributos especiales. Son originales de él, surgen de distintas fuentes y su valor varía. Hombres, mujeres, ancianos, niños, gente ostentosa, modesta, coléricos, amables, irritables y tranquilos, todos poseen sus tipos peculiares. Cada cambio de circunstancia, decoración, lugar de acción, tiempo, trae su correspondiente adaptación. Y esa adaptación es distinta cuando cae la noche y se está solo, a cuando es pleno día y se está en público. Cuando se llega a un país extranjero, se buscan las formas de adaptación apropiadas al ambiente circunstancial ".

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Després d'anys d'experiència com a responsable de càsting i com a coach d'actors i actrius, Maite Buenafuente resumeix en "Ya te llamaremos" les claus imprescindibles per enfrontar-se a aquest tipus de processos de selecció. I ens proposa un nova definició de la paraula càsting, que resumeix en els següents consells: Contagiar el director amb el teu entusiasme. Admirar del que ets capaç. Somriure a la confiança. Tremolar d'emoció positiva. Imaginar que el món és teu. Negociar amb els teus nervis, donar-los una treva. Gaudir d'un moment únic i irrepetible.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

• Els Pastorets a les biblioteques

• Coordinadora de Pastorets de Catalunya

Recomanat per  Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner. Barcelona

Aprofitant els seus 25 anys de vida i coincidint amb el Premi APPEC 2014 de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català, us recomanem la Revista Entreacte,  editada per l' Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC). La publicació de tiratge trimestral està especialitzada en les arts escèniques i audiovisuals de Catalunya, i és un referent per conèixer el que es cou dins del sector dramaturg català.

En ella no només trobem entrevistes als principals actors de l'escena catalana, com la realitzada per Laura Freijo a l'actriu Carme Elias o a l'actor Mingo Ràfols per Carme Tierz en l'últim número publicat, sinó que també representa una plataforma,  on els professionals del sector expressen la seva opinió sobre l'evolució de les arts escèniques  i la seva pròpia professió.

En aquest sentit, la Revista compta amb un espai sindical on els socis i sòcies reivindiquen les mancances o denúncies laborals del col·lectiu, les jornades o els cursos professionals, així com, monogràfics on s'exposen aspectes actuals i rellevants del món escènic.

D'aquesta manera, Entreacte, és una excel·lent radiografia, no només de l'entitat que emana, l'AADPC, sinó del món dramaturg català, tant per professionals de l'escena com per aquelles persones interessades amb aquest sector cultural. 

Més informació:

• Portal digital de la Revista Entreacte
• Portal de les revistes en català
• El tema "Teatre - Revistes" al catàleg de les biblioteques
• El tema "Espectacles - Revistes" al catàleg de les biblioteques

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès

Alex Stone, mag professional, de pare Nord-americà i mare espanyola, va estudiar a la universitat de Harvard i té un postgrau en física per la Universitat de Columbia. Va conèixer l'escola de màgia de Madrid del gran Juan Tamariz , considerat el millor mag especialista en màgia d'aprop, al qual nombra en diverses ocasions al seu llibre.

Ha escrit a diversos mitjans de premsa escrita com The New York Times, The Wall Street Journal, Harper's i Discover. A Engañar a Houdini, Alex Stone ens proposa un viatge a fons pel món de l'il·lusionisme, mostrant l'ampli ventall de professionals que el poblen, en quins ambients es mouen i com són.

Trobem una desfilada d'estrambòtics clubs de màgia, laboratoris de psicologia, personatges excèntrics i brillants, reunions secretes, etc.

Cal destacar la interessant dissecció que Stone realitza per mostrar-nos els budells de diferents trucs de màgia.

L'autor però, va molt més enllà en el seu viatge, endinsant-se en els interessants mecanismes de funcionament cerebral que permeten als il·lusionistes realitzar els seus números. Acompanyant aquesta ruta amb alguns principis de la física, les matemàtiques, l'estadística, el joc i fins i tot el crim aplicades a la màgia.

Ens trobem davant d'un llibre divulgatiu sobre ciència aplicat a la màgia.

Aquest vídeo demostra com la ment ens enganya. Mireu la creu i veureu com les cares es distorsionen.

Ladies and Gentleman, passin i vegin!

Més informació:

• Prestidigitació al catàleg de biblioteques
• El gorila invisible: cómo nos engaña nuestro cerebro
• El cerebro nos engaña
• The Neuroscience of Magic (en anglès)

Recomanat per Irene Gálvez. Bib. Josep Janés. L'Hospitalet de Llobregat.

El 1973 es publicava per primer cop a Espanya El espacio vacío, llibre escrit per Peter Brook l'any 1968 en el que ens apropava a les seves idees sobre el que és i representa l'espectacle teatral i que amb el pas del temps ha esdevingut un clàssic. L'any 1987 escrivia el que es podria considerar la seva continuació, Más allà del espacio vacío: escritos sobre teatro, cine y ópera: 1947-1987, publicat a Espanya l'any 2000.

A Más allà del espacio vacío, trobem capítols dedicats al seu procés creatiu, a les influències rebudes, al seu punt de vista sobre Shakespeare, a la seva vinculació amb el cinema...  tot a partir d'un text molt amè, farcit d'anècdotes i comentaris que apropa al lector a la mirada més intima d'un director que, durant més de cinquanta anys, ha aconseguit que les seves posades en escena hagin sorprès i embadalit al públic i a la crítica.

"Cuando comienzo a trabajar una pieza, empiezo con una profunda intuición, sin forma, que es como un aroma, un color, una sombra."

Peter Brook (Londres, 1925), director de teatre, òpera i cinema, és un dels directors més innovadors i influents del teatre contemporani.

Va debutar el 1945 amb només vint anys i des de llavors ha estat el responsable de desenes de produccions teatrals: ha dirigit exitoses escenificacions de Shakespeare com Titus Andronicus, El rei Lear o Somni d'una nit d'estiu; va participar de l'experiència del "Teatre de la crueltat" de la qual n'és exponent principal la producció Marat/Sade de Peter Weiss, que anys més tard també es va encarregar de portar al cinema. El 1970 va fundar el Centre Internacional d'Investigació Teatral a Paris amb el que va seguir produint obres de caràcter innovador com Ubu, rei i una de les seves grans fites, el Mahabharata.

La darrera obra de Peter Brook que s'ha pogut veure al nostre país ha estat The suit (El vestit), presentada a la present edició del Temporada Alta, i que va rebre l'aplaudiment unànime de públic i crítica.

"Si una obra confirma todo aquello en lo que ya creíamos , no nos sirve para nada. Salvo que nos confirme la verdadera fe de que el teatro puede ayudarnos a ver más allà."

Més informació:

• Peter Brook al catàleg de les biblioteques
• Web oficial de Peter Brook

Recomanat per  Núria Berenguer. Biblioteca Horta-Can Mariner. Barcelona

Roger Alier, professor d'història de la música i de l'òpera al departament d'art de la facultat de Geografia i Història d'ençà del 1979 i titular d'ençà del 1987, ens presenta una eina indispensable per a començar a conèixer el fascinant, i moltes vegades poc conegut, món de la òpera.

L'autor recopila d'una forma exhaustiva els autors més importants del gènere seguint un ordre alfabètic que facilita la consulta. No obstant això, s'ha conservat l'ordre cronològic a l'hora de presentar les òperes en cada apartat d'autor.

El diccionari inclou exclusivament els compositors més importants del gènere seguint un ordre alfabètic que facilita la consulta. No obstant això, s'ha conservat l'ordre cronològic a l'hora de presentar les òperes en cada apartat d'autor. Cada fitxa s'obre amb un breu relat de la vida i obra de l'autor de torn. Segueixen després les seves òperes més importants, amb els eventuals antecedents històrics, els personatges, l'argument, una breu anàlisi, la relació dels nombres musicals més destacats i, finalment, una breu discografia seleccionada.

Aquesta Guía universal de la ópera pot resultar-li molt útil a l'afeccionat que acudeix a una òpera que li és desconeguda i desitja informar-se, no ja del seu argument, sinó també d'algunes altres qüestions.

Més informació:

• Òpera a les biblioteques
• Roger Alier i Aixalà a les biblioteques

Recomanat per Luis Julián. Bib. Central Gabriel Ferrater. Sant Cugat del Vallès

"Paraules de teatre" és un recopilatori de mots teatrals reunits sota una forma original i poètica per divulgar el lèxic de les arts escèniques als més petits. El llibret forma part de la col.lecció "Mots vius"de l'editorial Barcanova, amb la qual es pretén estimular la imaginació dels infants mitjançant el joc de paraules i els seus significats.

Com un tot, el llibre de Maria Espluga, s'estructura en diferents apartats on es van exposant els termes segons el seu ordre d'aparició en el muntatge. D'aquesta manera, el primer capítol, "Un senyor teatre", es defineix l'equipament com un lloc físic  "que té una boca enorme, sense dents, corbata sense nus, cametes sense cul, pati sense sol, balcó sense flors. I un galliner, ple com un ou".

I, tot seguit, es van juxtaposant els altres termes del món de la faràndula, ja siguin persones, objectes, accions, etc. en l'ordre que sorgeixen en la seva escenificació. D'aquesta manera, ens trobem paraules des de la mateixa creació intel.lectual del  text, a les primeres lectures públiques, passant per l'assaig general, fins a l'estrena final. Una disposició que acaba, per descomptat,  amb el capítol "Baixada del teló" definida com  "la platea esclata, de sobte, una ovació. Content, el públic s'aixeca. La sala és buida. FOSC. S'acaba la funció".

En definitiva, una estructura molt original, acompanyada de magnífiques il.lustracions realitzades per la mateixa autora i amb un glossari al final, que va més enllà de la simple definició dels mots, doncs també s'exhibeixen els elements visibles i, alguns no tan visibles, de les etapes que componen una representació  teatral. 

Més informació:

• Obres de Maria Espluga a les biblioteques
• La col.lecció "Mots vius" a les biblioteques
• El tema "Teatre - Ensenyament" a les biblioteques
• El tema "Teatre - Diccionari" a les biblioteques

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.