William Shakespeare

La "New Encyclopaedia Britannica"  diu de William Shakespeare que "molts el consideren el dramaturg més gran de tots els temps" i que "les seves obres es representen més cops i en més llocs del món que les de qualsevol altre escriptor".

Enguany, que celebrem el 400 aniversari de la seva mort, us animem a llegir (i  rellegir) la seva obra i a fer un tomb pel teatre shakespearià de la mà de Shylock, Ofèlia, Lady Macbeth, Otel·lo, Yorick, Hamlet, Puck, Cordèlia, Pròsper, Romeu, Julieta, Falstaff...   els personatges que es passegen per les seves comèdies amables i habiten en els seus drames històrics i les seves grans tragèdies.

Aixequem el teló!

"Ser o no ser, aquesta és la qüestió..." i si Shakespeare "era o no era", també ho és: moltes són les incògnites que l'envolten i molts són els dubtes que s'han generat sobre la seva veritable identitat.

Al marge d'això, i acceptant la teoria de que William Shaskespeare és el geni responsable d'algunes de les millors obres teatrals de tots els temps,  podem dir d'ell que va néixer un 23 d'abril de 1564 a la localitat de Stratford-upon-Avon, prop de la ciutat de Birmingham, a Warwickshire, Anglaterra. Aquesta és la data majoritàriament acceptada si es té en compte que el seu bateig va ser registrat el 26 d'abril i era costum de l'època batejar 3 dies després del naixement.

De la infància de Shakespeare se'n sap ben poca cosa. Va ser el tercer de vuit fills. El seu pare, John Shakespeare, era fabricant i comerciant de llanes, pells i guants i va acabar tenint un càrrec públic al seu municipi. La seva mare, Mary Arden provenia de família catòlica i de bona posició.

L'any 1582, als divuit anys, William es va casar amb la filla d'un granger, Anne Hathaway, vuit anys major que ell, amb qui va tenir tres fills: se sap del bateig de la seva filla gran Susanna, l'any 1583 i també del bateig dels seus dos bessons Judith i Hamnet, l'any 1585; el nen, Hamnet, va morir quan tenia 11 anys.

A finals de la dècada dels 80, Shakespeare va deixar Stratford per anar-se'n a Londres. Es tenen referències d'ell quan l'any 1592 ja apareix com a conegut actor i dramaturg entre els seus coetanis.

Els seus primers treballs són els poemes Venus and Adonis (1593) i The rape of Lucrece (1594), que, tot i ser considerats massa eròtics per a la moda de l'època, també li van donar reputació com a poeta. Aquests poemes coincideixen en el temps amb les seves primeres obres de teatre portades a escena: va ser amb el drama històric Henry VI, que es va donar a conèixer com a dramaturg.

A Londres, va formar part de la companyia coneguda com Lord Chamberlain's Men, que rebia el nom del seu aristocràtic mecenes (com era costum de l'època). Tot i que altres dramaturgs de l'època consideraven que el teatre de Shakespeare era un simple entreteniment, les seves obres eren representades amb més freqüència que les d'altres autors més cultes a les corts de la reina Elisabeth I i del rei James I. Tan popular era la companyia que, l'any 1603, el rei James I la va posar sota la seva protecció i va acabar anomenant-se The King's Men.

La companyia Lord Chamberlain's Men va actuar a l'espai escènic The Theatre durant tres anys. Allà Shakespeare va començar a escriure les seves grans obres que representava juntament amb el seu amic Richard Burbage. L'any 1599 la companyia inaugurava un nou teatre, The Globe.

A més de col·laborar en la companyia com a actor i autor, també era un dels seus propietaris i sembla que les coses li van anar prou bé, ja que l'any 1597 va poder adquirir una de les majors cases de Stratford, New Place, va poder ajudar econòmicament al seu pare (que havia perdut els seus bens) i li va comprar un títol nobiliari.

Tot i que va continuar escrivint fins 1614, els seus darrers anys va gaudir de la vida d'un cavaller rural benestant, vivint a New Place, on s'hi havia instal·lat definitivament cap a l'any 1610.

Shakespeare va morir amb cinquanta-dos anys, el 23 d'abril de 1616. No estan clares les causes de la seva mort. Va ser enterrat el 25 d'abril de 1616, a l'església Holy Trinity Church a Stratford (en l'actualitat, popularment se l'anomena Shakespeare's Church).

Sota el nom de First Folio, l'any 1623, set anys després de la seva mort, es van publicar les obres que dos dels seus companys de The Globe, John Heminges i Henry Condell, van recollir per homenatjar-lo i que han constituït el text de major autoritat, base de les edicions posteriors de la seva obra i la principal font de coneixement de la seva producció dramàtica per a la posteritat. El títol original és Mr William Shakespeare's Comedies, Histories and Tragedies.

En una època en la que anar al teatre era el passatemps més popular, ell va ser el dramaturg més seguit a Londres, però la grandesa de Shakespeare ha estat aconseguir transcendir la seva època i convertir-se en referent també en els nostres dies: cap altre autor es representa tant, en tantes llengües diferents i en tants indrets del món com ell.


"El món és un teatre on cada home cal que hi jugui la seva part"


 Selecció de webs:

 

Vés al prestatge d'Arts escèniques ►
Efemèrides anteriors ►

Data d'actualització: 10/06/2016

A Europa, la recuperació de la figura de Shakespeare com a geni de l'escena es va assolir al segle XIX, sobretot amb el Romanticisme i l'època victoriana. Al segle XX, les seves obres van ser traduïdes a les principals llengües i adaptades i redescobertes per tota mena de moviments artístics i intel·lectuals.

"Shakespeare és la fertilitat, la força, l'exuberància, la mamella inflada, la copa escumosa, la bóta a punt de rebentar, la saba en excés, el torrent de lava, el remolí de gèrmens, la vasta pluja de vida, tot a milers, tot a milions, sense reticències, sense lligams, sense estalvi, la prodigalitat excessiva i tranquil·litat del creador."

Víctor Hugo

Igualment, l'obra de Shakespeare comença a difondre's als Països Catalans a començaments del segle XIX, però és a principis del segle XX quan les traduccions al català augmenten considerablement.

Entre 1907 i 1910 es publiquen les seves Obres Completes en català per a la col·lecció La Biblioteca Catalana dels Grans Mestres amb la intervenció d'autors com Josep Carner, Joan Puig i Ferrater i Carles Capdevila, entre d'altres.

Especialment significatives han estat les traduccions fetes per Josep Maria de Sagarra qui, a partir de 1943 va traduir 28 obres de teatre i Salvador Oliva, principal responsable d'una nova traducció de l'obra completa entre 1984 i 1987. Més recentment autors com Miquel Desclot i Joan Sellent també han traduït obres de l'autor també anomenat "el cigne d'Avon". 


Vés al prestatge d'Arts escèniques ►
Efemèrides anteriors ►

Si la literatura en general, i el teatre en concret, han estat font d'inspiració per al cinema, Shakespeare ha estat el gran seductor del setè art.

Ja des de l'inici, en el cinema primitiu del segle XIX i tota l'etapa del cinema mut del XX, la presència de Shakespeare era notable en filmacions que experimentaven amb el nou llenguatge visual recentment encetat. Aquestes pel·lícules han esdevingut testimoni històric de la manera de concebre la posada en escena, la interpretació i l'escenografia que s'utilitzava en aquells anys.

William Shakespeare és l'autor clàssic més traslladat al cinema. Es pot parlar de centenars de versions i adaptacions (més de tres-centes), algunes escrupolosament fidels al text original, d'altres absolutament lliures. D'entre les obres més recurrents, destaquen Hamlet, Romeu i Julieta i Macbeth.

Directors com Griffith, Kurosawa, Olivier, Polanski, Welles i Branagh entre molts d'altres, no han pogut evitar caure en la temptació de traslladar a la gran pantalla els arguments universals i els personatges que va construir Shakespeare, mantenint i augmentant la popularitat d'aquest autor.

 



"Mucho ruido y pocas nueces"
Kenneth Branagh



"Trabajos de amor perdidos"
Kenneth Branagh


"Coriolanus"

Ralph Fiennes



"Hamlet"
Grigori Kozintsev


"El rey Lear"
Grigori Kozintsev

 



"Ran"
Akira Kurosawa



"Trono de sangre "
Akira Kurosawa


"Ricardo III"
Richard Loncraine


"Julio César"
Joseph L. Mankiewicz


"El rey león"
Rob Minkoff, Roger Allers

 



"Noche de reyes"
Trevor Nunn  



"Enrique V"

Laurence Olivier



"El mercader de Venecia"
Michael Radford


"El sueño de una noche de verano"
Max Reinhardt, William Dieterle 


"West Side Story"
Jerome Robbins

 



"Mi Idaho privado"
Gus Van Sant 



"Campanadas a medianoche"
Orson Welles


"Macbeth"
Orson Welles 


"Otelo"
Orson Welles 
 


"La mujer indomable"
Franco Zeffirelli 

 



"Romeo y Julieta"
Franco Zeffirelli 

 

 


 

 

Vés al prestatge d'Arts escèniques ►
Efemèrides anteriors ►

En moltes de les tragèdies de Shakespeare moren violentament els protagonistes?

La tragèdia que s'endú el dubtós honor de ser la que més morts acumula en el seu devenir és Titus Andronicus, amb un total de... 14 morts! a quina més escabrosa...!

Durant anys circulava el rumor de que la tomba de Shakespeare no es podia tocar?

Això es deu al text que Shakespeare va fer gravar a la seva làpida i que va fer fortuna en l'imaginari popular:

Bon amic, per Jesus, abstingue't
de cavar la pols aquí tancada
Beneït sigui l'home que respecti aquestes pedres
i maleït el que remogui els meus ossos.

Va deixar en el seu testament el seu segon millor llit a la seva dona?

El millor llit estava destinat als convidats, així doncs, segurament Shakespeare va voler que la seva dona tingués el llit matrimonial.

Se l'anomenava "el cigne d'Avon" o "el bard d'Avon"?

Ben Johnson, amic seu i també autor teatral, li va posar el renom de cigne en referència a la seva elegància i Avon per la seva localitat natal. Se'l coneixia també com el bard ja que aquest era el nom que rebia la persona encarregada de trametre històries, llegendes i poemes en l'antiga tradició oral.

S'està preparant la iniciativa The Hogarth Shakespeare?

Es tracta d'un projecte engegat per l'editorial Hogarth, amb motiu del 400 aniversari de la mort de Shakespeare al 2016, en la que autors de renom internacional reescriuran algunes de seves principals obres. Entre aquests autors han confirmat la seva participació Jo Nesbo, que ha triat donar-li el seu aire a Macbeth, Anne Tyler que versionarà la comèdia La fierecilla domada i Margaret Atwood que s'enfrontarà a La tempesta. 


Vés al prestatge d'Arts escèniques ►
Efemèrides anteriors ►

Més val tres hores massa aviat que un minut massa tard.
Les alegres casades de Windsor  (The merry wives of Windsor)

El neci pensa que és discret; però el discret reconeix que és un neci.
Al vostre gust  (As you like it)

Que no se't retregui el teu silenci abans que les teves paraules.
Amb bona fi no hi ha mal principi (All´s well that ends well)

Pecar en l'abundància és més culpable que mentir en la necessitat
Antoni i Cleopatra (Antony and Cleopatra)

L'or és qui fa matar l'home honrat i el que salva el lladre.
Cimbel·lí  (Cymbeline)

El premi de les accions es troba en fer-les.
Coriolà  (Coriolanus)

No deploris el que és irremeiable, i busca remeis a allò que lamentes.
Els dos cavallers de Verona (The two gentlemen of Verona)

Ser o no ser, aquesta és la qüestió.
Hamlet (Hamlet, prince of Denmark)

La pietat és la virtut de la llei i ningú sinó els tirans la fan servir cruelment.
Macbet (The tragedy of Macbeth)

No hi ha vici tan clar que no assumeixi alguna marca de virtut per fora.
El mercader de Venècia (The merchant of Venice)

El món és un teatre on cada home cal que hi jugui la seva part.
El mercader de Venècia(The merchant of Venice)

Si les nostres virtuts no irradien fora de nosaltres és talment com si no les tinguéssim.
Mesura per mesura (Measure for measure)

La tirania està en l´essència del poder.
Otel·lo (Othello, the moor of Venice)

Parla menys del que saps.
El rei Lear (The King Lear)

Tan tard arriba qui va massa de pressa com qui va massa a poc a poc.
Romeo i Julieta (The tragedy of Romeo and Juliet)

Un idiota fa un déu de la seva vara i es lliga a la paraula que ha jurat per aquest déu.
Titus Andrònic (Titus Andronicus)

No et fiïs de ningú, ja que els juraments són fum de palla.
La vida d´Enric V (King Henry V)


Vés al prestatge d'Arts escèniques ►
Efemèrides anteriors ►