Cap a on va la biblioteca pública?

De la inauguració l'any 1918 de la Biblioteca de Sallent, una de les primeres biblioteques del país, fins a les 225 biblioteques i 9 bibliobusos que actualment hi ha a la demarcació de Barcelona, l'oferta bibliotecària ha canviat molt. Ja fa temps que aquests equipaments han deixat de ser temples de silenci i magatzem de llibres per passar a ser espais dinàmics, flexibles, llocs de trobada i pals de paller dels moviments culturals dels municipis que les acullen. Però cap a on van les biblioteques públiques? Quins valors els exigirà la societat del futur?

Proximitat

Les biblioteques han de ser útils a la societat i ser a prop dels ciutadans. Cal que s'impliquin en la realitat social més immediata i participar activament en el desenvolupament cultural, social, educatiu i econòmic de les comunitats que serveixen. En aquest sentit, donem resposta a les demandes de formació contínua que requereix el mercat de treball, treballem per reduir l'escletxa digital entre els col·lectius que ho necessiten, assessorem a l'hora de buscar feina, cedim espais per a assemblees veïnals o incidim en l'acollida de les persones nouvingudes.

Accessibilitat

Com a servei públic obert a tothom, la biblioteca ha d'arribar a tots els ciutadans, amb especial atenció a aquells que tenen dificultats per accedir-hi. Accessibilitat en l'edifici, la col·lecció, els horaris... però també en la vessant virtual: cal incrementar els serveis mòbils de les biblioteques. Com a exemple, l'APP BibliotequesXBM acaba d'incorporar una novetat: dur el carnet de la biblioteca a la pantalla del telèfon.

Flexibilitat

Només les biblioteques amb serveis i espais flexibles poden donar resposta a les necessitats canviants d'un públic cada cop més exigent. Cal que a les biblioteques passin moltes coses -des de la lectura tranquil·la d'un llibre fins a un concert, passant per un taller de cuina-, i això només és possible en espais transformables, amb uns serveis que s'adaptin a les necessitats actuals, com per exemple unes polítiques de préstec àmplies...

Innovació i creació

De gestionar la informació hem passat a generar coneixement. Encara més enllà, les biblioteques han de promoure que els ciutadans comparteixin aquest coneixement i el transformin per crear nous productes i serveis útils per a la societat. En aquest context agafa empenta la idea de les biblioteques com a laboratoris de creació amb la participació activa dels usuaris, com ja passa en els Laboratoris Portàtils de Lectura que hem posat en marxa perquè les famílies treballin l'hàbit lector. Cal innovar per evolucionar, tenint en compte que innovar suposa inventar noves formes de fer.

Cooperació

Convé coordinar accions amb altres serveis públics, empreses privades o entitats ciutadanes per augmentar l'abast dels beneficis que generen les biblioteques a la societat i ser més sostenibles. La cooperació també ha de servir per trobar noves formes de finançament, tot buscant la col·laboració público-privada. I també cooperar per ajudar a desenvolupar la indústria del llibre, des del foment a la creació i la difusió respectuosa amb els drets d'autor.

Participació

La biblioteca pública és un instrument per generar ciutadans crítics, que disposen d'accés al coneixement i eines per participar activament en la vida pública. Una porta oberta a participar que també es dóna a la biblioteca com a servei públic que és. Així, per exemple, a la Xarxa de Biblioteques Municipals apostem pel programa de voluntariat, on ciutadans que volen col·laborar en el funcionament de la biblioteca s'encarreguen de fer lectures a domicili, tenir cura del jardí de la biblioteca o ajudar els infants a adquirir l'hàbit lector.

Els reptes de futur de les biblioteques són complexos i tots els agents responsables haurem de treballar-hi per tal que els assoleixi, sense oblidar els desafiaments que ja han superat les nostres biblioteques: esdevenir una de les eines més importants per garantir la vida democràtica d'aquest país. Les biblioteques municipals van ser un dels projectes cabdals dels primers ajuntaments democràtics per assegurar un nivell de vida òptim dels ciutadans. Un servei que, gràcies al suport que els ens supramunicipals com les diputacions fan als ajuntaments, amplia el seu valor pel fet de treballar en xarxa, de manera que els ciutadans no només poden accedir als serveis de la biblioteca que tenen més a prop sinó de tota una xarxa de biblioteques amb col·leccions i serveis comuns.  

Marta Cano, cap del Servei de Coordinació Bibliotecària de la Diputació de Barcelona
"Publicat al Suplement sobre biblioteques del Diari ARA el 23 d'abril del 2015"

 

Vés a l'especial de l'Any de les biblioteques ►
 

Data d'actualització: 30/04/2015