El passat 6 d’octubre moria a Barcelona Montserrat Caballé, una de les sopranos més emblemàtiques del S.XX en l’àmbit nacional i internacional. Figura lloada per la seva veu dolça i única com expressava el mateix tenor Josep Carreras i per les seves dots interpretatives, la Caballé, havia assolit l’esfera de diva com la gran soprano Maria Callas.

Nascuda al barri de Gràcia (Barcelona) el 12 d’abril de l’any 1933, va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu, Teatre on actuaria més 200 vegades durant la seva trajectòria professional i lloc on va començar la seva carrera el 1954. Un bagatge que la va portar als teatres més rellevants del món des del Carnegie Hall de Nova York a la Scala de Milà passant per la Royal Opera House de Londres, de la mà dels principals compositors operístics, com Verdi, Rossini, Wagner, Puccini o Strauss o interpretant líricament cançons populars com "L'emigrant" amb text de Jacint Verdaguer i música d'Amadeu Vives.

Però sens dubte, Montserrat Caballé també quedarà a la memòria col·lectiva quan va posar veu a grans esdeveniments del nostre país, com la BSO de Barcelona ’92 junt amb Freddie Mercury  o La Marató de TV3  l'any 2011 amb la seva filla Montserrat Martí.

Retirada fa uns anys amb més 4.000 actuacions, Montserrat Caballé rebutjava qualsevol lloança o mitificació a la seva persona dient: No em considero una llegenda de l’òpera, ni tampoc l’última diva, com de vegades escriuen els periodistes. Cada època té els seus divos i en el meu cas l’única cosa que he fet és fer bé el meu treball, tan bé com sigui possible, al més alt nivell, una justificació difícil i improbable davant la prolífica carrera de la soprano i tanmateix per la qualitat de la seva veu plena, potent, pura i perdurable.

Vídeo: "L'emigrant" Montserrat Caballé i Josep Carreras al Teatre Bolshoi, Moscú, 1989.