Guies de lectura

Luigi Pirandello en cinc obres de teatre i dues novel·les

Luigi Pirandello en cinc obres de teatre i dues novel·les

Luigi Pirandello (Agrigent, Sicília, 1867 - Roma, 1936), és un autor conegut i reconegut com a dramaturg italià del període d'entreguerres, però no ho és tant per la seva obra poètica i narrativa, tot i que, tant en els seus relats breus, com en les seves novel·les, sobretot "Un, ningú i cent mil"(1926) i “El difunt Mattia Pascal”(1904) que va suposar un gran èxit en el moment de la seva publicació per capítols a la revista “Nuova Antologia”, i en els seus assaigs, “Arte e Scienza” i “L’ummorismo”, es troben les claus i els accents del que serà la seva exitosa producció teatral posterior.

Va estudiar a les universitats de Roma i Bonn i va exercir de professor de literatura italiana però la creixent reputació com a escriptor li va permetre dedicar-se completament a la seva carrera literària.

En el terreny personal el dramaturg italià va patir pel seu amor platònic no correspost cap a la seva  musa, l'actriu de la seva companyia Marta Abba i per la greu malaltia mental de la seva dona Antonietta Portolano, d’aquest capítol vivencial prové la desmitificació del matrimoni a algunes de les seves obres.

Es va fer mundialment conegut el 1921, arran de la publicació de “Sis personatges en busca d'autor” (1921). La producció teatral de Pirandello reflecteix les seves idees filosòfiques com l'existència d'un arrelat conflicte entre els instints i la raó, que empeny les persones a una vida plena de grotesques incoherències. Els seus personatges solen ser de classe social obrera: professors, propietaris de pensions i capellans, etc..

Com a dramaturg, la seva gran innovació va ser la tècnica del "teatre dins del teatre" expressada fonamentalment en la trilogia “Sei personaggi in cerca d‘autore” (1921), “Ciascuno a suo modo” (1923) i “Questa sera si recita a soggetto” (1928-29)

Revolucionari de l'escena, va analitzar com ningú el tema de la màscara, de la hipocresia social, la fragmentació de la personalitat o l'anàlisi de l'inconscient, i tot això amb una ambigua relació amb les avantguardes i el rebuig al realisme. Va exercir una gran influència en alliberar al teatre contemporani de les desgastades convencions que el regien, i preparar el camí al pessimisme existencialista de Jean Anouilh i Jean-Paul Sartre, així com a les comèdies absurdes d’Eugène Ionesco i Samuel Beckett, i al teatre en vers, de caràcter religiós, de T.S. Eliot.

El 9 de novembre de 1934 va rebre el Premio Nobel de literatura per la seva "renovació audaç i brillant del drama i l'escenari". Va morir a Roma el 10 de desembre de 1936.

“La naturalesa fa servir la imaginació humana per aixecar l'obra de la creació a nivells encara més alts”

Luigi Pirandello

Data de creació: 28/06/2017

Última actualització: 08/04/2019

Mitjana (0 Vots)

2. Novel·les

 El Difunt Mattia Pascal
El Difunt Mattia Pascal
Pirandello, Luigi,  
Barcelona : Proa, 2002

És la novel·la més famosa de Pirandello i té una importància fonamental a la literatura italiana del segle XX. L’anti-heroi grotesc Mattia Pascal és un bibliotecari avorrit que després d'una disputa amb la seva esposa Romilda i la seva sogra s'escapa del poble on viu i acaba per casualitat a Montecarlo. Allà té un cop de sort i guanya una gran quantitat de diners, a més paral·lelament, és confós amb un cadáver amb una gran semblança a ell que troben a prop de casa seva. El protagonista veu aquests successos com una oportunitat per desaparèixer i canviar de vida. Pascal viatja a Europa sota una nova identitat: Adriano Meis. No obstant això, després de llargs anys d'anonimat, anirà trobant cada vegada més dificultats per seguir escapant del seu propi passat.

Disponible a eBiblio

 Un, ningú i cent mil
Un, ningú i cent mil
Pirandello, Luigi,  
Girona : La Ela Geminada, 2017

És la darrera novel·la de Pirandello. Publicada l’any 1926, es remunta al període en què l'autor tracta la ficció còmica oferint una una imatge de la vida en la seva crua realitat sense proposar ni buscar possibles solucions. El protagonista Vitangelo Moscarda, anomenat Gengè, és un home ric que viu al poble de Richieri. Un matí la seva dona li fa una observació inofensiva sobre el seu nas corbat, un petit defecte del qual no era conscient, que el submergeix en una profunda crisi existencial. A partir d'aquest moment iniciarà un autèntic viatge d'autodescobriment per indagar qui és ell realment (un), la visió que altres tenen d'ell (cent mil) i per adquirir la seva forma original (cap).

Tornar