Tertúlia literària conduïda per Raquel Picolo

Un cant d’amor a una cultura ofegada per disputes territorials inesgotables. Una porta literària a Armènia en què el país pot ser interpretat com qualsevol tradició expulsada pel frenesí globalitzador de les grans potències.

L’Anatòlia és una dona abonyegada per les desgràcies que es refugia a la biblioteca del poble; en Hovhannés es fuma el tabac de la seva collita enrotllant-lo amb el paper de la «premsa babaua» i de llibres vells, perquè no n’hi ha cap altre. I només són dos dels personatges inoblidables d’aquesta novel·la. Maran és un món que sembla que té els dies comptats, però aviat ens adonarem que, en realitat, aquest poble perdut al cim de la humanitat, en un racó del Caucas, està empès per una energia immortal.

«El món era bell i serè, el món s’alegrava i cantava com un infant que s’ha banyat i atipat després d’una llarga dormida. L’aire ressonava alt i clar, l’aire vessava i s’escolava gota a gota. L’aire planava, amarava, onejava, esquitxava, bategava i... feia pudor.»

Nariné Abgarian (Berd, Armènia, 1971). Màgica en les transicions de l’humor a la gravetat, de la tragèdia al lirisme meticulós, Nariné Abgarian ha construït un univers narratiu que reflecteix amb justícia i orgull l’Armènia on va créixer, per bé que Maran pugui ser qualsevol altre paisatge humà en extinció. Es va especialitzar en llengua i literatura russa a Erevan, avui viu a Moscou i ha publicat llibres per a infants, joves i adults que la situen, segons mitjans com The Guardian, entre els autors contemporanis més interessants del moment.

La seva producció literària, en rus, comprèn novel·les i relats curts. En català, el 2021 es va publicar I del cel varen caure tres pomes, apareguda originàriament en rus el 2015. La novel·la, que va esdevenir un gran èxit, va rebre el premi Iàsnaia Poliana, així com el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi NoLlegiu per la traducció de Marta Nin al català. El 2023 Navona en publica la versió en castellà. També el 2023 veu la llum en català El mar terra endins, en què l’autora ens porta al seu poble natal, Berd, bressol de tota la seva literatura.