Juan Antonio Mayorga Ruano va néixer a Madrid l'any 1965. És llicenciat en matemàtiques i música i doctor en filosofia. Ha exercit com a professor tant de matemàtiques com, més darrerament, de Dramatúrgia i Filosofia a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid (RESAD).  És director de la Cátedra de Artes Escénicas i del Máster en Creación Teatral de la Universidad Carlos III de Madrid. Des del mes de febrer de 2022, és director del Teatro de la Abadía de Madrid i del Corral de Comedias de Alcalá de Henares.

L'any 1989 va aconseguir per l'obra "Siete hombres buenos" un accèssit del "Marqués de Bradomín" que és considerat un dels premis més importants per a joves dramaturgs i que és el punt de connexió per a tot un seguit d'autors teatrals actualment consolidats als que s'ha anomenat "Generación Bradomin", entre els quals hi ha Sergi Belbel, Antonio Onetti, Eva Hibernia, Itziar Pascual, etc.

Ha estat vinculat al Teatro del Astillero, Laboratorio de Dramaturgia Contemporanea, que va començar sent un lloc de trobada d'autors teatrals per acabar convertint-se en un espai d'investigació i d'intercanvi d'idees sobre l'escriptura dramàtica. 

Ha treballat per al Centro Dramático Nacional i la Compañía de Teatro Clásico, amb producció pròpia però també com a adaptador d'obres d'autors clàssics i contemporanis com Calderón de la Barca, Lope de Vega, Valle-Inclán, Shakespeare, Ibsen…

La seva popularitat, tot i tenir ja el reconeixement del món teatral, va venir de la seva col·laboració amb la companyia Animalario que va portar a escena "Alejandro y Ana". Després de l'èxit d'aquesta primera trobada, vindrien noves col·laboracions amb "Últimas palabras de Copito de Nieve", "Hamelin", "Penumbra", etc. Destaquen altres obres que han tingut força èxit: "La tortuga de Darwin". "El chico de la última fila", "El Cartógrafo",  "La lengua en pedazos", "Reikiavik", "Himmelweg", "Cartas de amor a Stalin" i "Silencio" creada a partir del seu discurs d'ingrés en la Reial Acadèmia Española.

Entre altres premis, ha obtingut el "Premio Nacional de Teatro" (2007), el Max a millor autor per "Hamelin" (2006) per "El chico de la última fila" (2008) i per "La tortuga de Darwin" (2009) i el Max a la millor adaptació per la "La vida es sueño" (2013). L'any 2013 rep el Premio Nacional de Literatura Dramática per la seva obra "La lengua en pedazos" amb la que debutava com a director teatral. L'any 2016 rep el premi Europa Noves Realitats Teatrals i el Nacional de les Lletres Teresa d'Àvila L'any 2022 rep el premi Princesa d'Astúries de les Lletres per «l'enorme qualitat, profunditat crítica i el compromís intel·lectual de la seva obra: acció, emoció, poesia i pensament".».

El dramaturg va formar part del Consell de Redacció de la publicació teatral "Primer Acto". L'any 2011 va fundar la companyia "La loca de la casa", amb la que va debutar com a director amb l'obra "La lengua en pedazos", text basat en l'obra de Santa Teresa de Jesús. Per aquesta obra rep el 2013 el Premio Nacional de Literatura Dramática. Des de l'any 2019, ocupa la de la cadira 'M' de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE).

Adaptació al cinema
Una de les seves obres, "El chico de la última fila", ha estat adaptada al cinema de la mà del director François Ozon, amb el títol "Dans la maison", film que va guanyar la "Concha de Oro" i el premi al millor guió del Festival de Cinema de San Sebastián el 2012, el premi FIPRESCI al Festival de Toronto i 6 nominacions als Cèsar. La trama explica la història d'un professor de literatura francesa desencantat amb les insulses, anodines, insuficients i maldestres redaccions dels nous alumnes i amargat amb la vida en general llegeix sorprès a la seva dona una intrigant crònica del noi que s'asseu al fons de la classe que mostra en els seus deures de les classes de llengua un sentit agut i subtil de l'observació que, animat pel professor, escriurà una mena de novel·la sobre una família (i també sobre el professor), en què és difícil distingir entre realitat i ficció. Els actors que la protagonitzen són: Ernst Umhauer, Fabrice Luchini, Kristin Scott Thomas i Emmanuelle Seigner.

Actualment és un dels dramaturgs espanyols contemporanis més representats no només en l'àmbit espanyol, sinó també internacionalment i els seus textos s'han estrenat en escenaris d'arreu del món.

"Para mí el teatro es reunión"

Juan Mayorga

Entrevista a Juan Mayorga (Centro de Documentación Teatral)