José Sanchis Sinisterra

José Sanchis Sinisterra (València, 1940) és un dels dramaturgs i directors d’escena més important de les últimes dècades. Autor d'obres com “¡Ay, Carmela!”, “El cerco de Leningrado” o “Terror y miseria en el primer franquismo”, va fundar la Sala Beckett de Barcelona l’any 1989 on va desenvolupar el seu Teatro Fronterizo fins l’any 1997. Va continuar la seva activitat teatral a la Corsetería de Madrid seu del Nuevo Teatro Fronterizo. Actualment continua investigant, escrivint i la seva tasca pedagògica amb les noves generacions.

Sanchis Sinisterra defineix d’aquesta manera alguns elements del teatre: “Una obra teatral és el registre verbal, literari de mil possibles esdeveniments escènics, entenent per esdeveniment escènic el trobada d'uns actors i uns espectadors en un temps i en un espai concrets.

Llegir un text teatral consisteix en assistir a una representació imaginària. Tots els nivells del discurs dramàtic remeten a un referent teatral, escènic, tot i espectacle que encara no (o ja no) té lloc. Per tant, llegir teatre és posar en escena: el lector és un lector virtual. Hi ha bons i mals lectors de teatre, de la mateixa manera que hi ha bons i dolents directors d'escena. El mal lector, com el mal director, és aquell que només és capaç d'imaginar. de posar en escena, la superfície i la linealitat de el text. El bon lector de teatre, en canvi, és aquell que configura la seva representació imaginària en un espai escènic precís, delimitat, sòlid i altament sensorial, encara que no respongui a les convencions i límits vigents.” [Font: José Sanchis Sinisterra. “Pausa, número 11, 1992]

Fem un recorregut per la vida i l'obra del dramaturg a través de les lletres de l'abecedari, José Sanchis Sinisterra de l'A a la Z.

  1. A
  2. B
  3. C
  4. D
  5. E
  6. F
  7. G
  8. H
  9. I
  10. J
  11. K
  12. L
  13. M
  14. N
  15. O
  16. P
  17. P
  18. R
  19. S
  20. T
  21. U
  22. V
  23. W
  24. X
  25. Y
  26. Z

ACTORALITAT

Dramaturg i investigador tenaç de noves formes teatrals, la passió per la innovació i la docència són un dels pilars que defineixen a José Sanchis Sinisterra, com un dels grans creadors escènics de les últimes dècades. Sempre incòmode amb la conformitat del circuit teatral, la base de la seva reflexió artística va més enllà del text dramaturg i inclou també referències a una nova actoralitat amb pràctiques interpretatives novedoses com els Sistemes Minimalistes Repetitius (SMR)

BARCELONA

Nascut a València, la ciutat comtal sempre ha estat un dels seus principals centres de producció professional, com a creador i pedagog. L’any 1971, de l'Institut Pau Vila de Sabadell es trasllada a l’Institut del Teatre de Barcelona com a professor titular, i cinc anys més tard, el 1976 participa en el primer Festival Grec de Barcelona com a director d’una de les companyies de l’Assemblea d’Actors i Directors de Barcelona. Però si hi ha una entitat teatral barcelonina que s’associa a la seva figura és la Sala Beckett, espai que va fundar i dirigir entre 1989-1997 com a seu de la seva companyia, “El Teatro Fronterizo”.

CINEMA

L’empremta de Sinisterra ha anat més enllà del gènere teatral i ha traspassat la gran pantalla cinematogràfica en dues ocasions. El primer cop, l’any 1988 amb el film “Llums i ombres”, com a guionista juntament amb Jaime Camino Vega de la Iglesia, director de la pel·lícula. I el 1990, una obra teatral original de Sinisterra, es va consagrar en la història del cinema espanyol,“¡Ay, Carmela!”. Dirigida per Carlos Saura i interpretada per Carmen Maura i Andrés Pajarés, la cinta va guanyar el Premi de Cinema Europeu a la millor pel·lícula (1990) i 13 premis Goya (1991), inclosa la millor pel·lícula.

DEIXEBLES

La seva vocació pedagògica a l’Institut del Teatre i posteriorment en els primers tallers de la Sala Beckett és la base del que avui és l’Obrador de dramaturgs de la Beckett, espai de creació i planter de dramaturgs/es del teatre català contemporani. Alguns dels seus deixebles més consagrats són Lluïsa Cunillé, Juan Mayorga, Yolanda Pallín, Borja Ortiz de Gondra, Eva Redondo o Paco Zarzoso.

ENIGMA (el teatre com a enigma)

Treballar la incertesa, allò translúcid, ell no creu en un teatre que ens mostri la realitat com si tot fos intel·ligible, com si les relacions causa-efecte fossin evidents, ens diu que “en la mesura que permets que en l’obra hi hagin enigmes, clarobscurs, zones d’incertesa, actives l’espectador”

FRONTERIZO, teatro

Sanchis Sinisterra va fundar el Teatro Fronterizo al 1977 que tindrà com a seu la Sala Beckett de Barcelona a partir de l'any1989. En els plantejaments i el Manifest del Teatro Fronterizo, el dramaturg i la seva troupe declaraven: “Hi ha una cultura fronterera, un quefer intel·lectual i artístic que té lloc en la perifèria de les ciències i les arts, en els afores de cada domini de saber i creació. Una cultura centrífuga, aspirant a la marginalitat, encara que no a la marginació”. També diu “a la terra de ningú i de tots, on es manca per complet de l’amor als costums és el territori fèrtil des d’on l’autor escriu i ensenya”. El Fronterizo actua com a taller d’investigació i creació dramatúrgica, per tant, treballarà la teoria teatral i la pràctica escènica al mateix temps. Inicialment s'exploren els processos d'articulació entre la narració oral i la representació escènica a la recerca d'una nova teatralitat que qüestioni la convencional, posant en crisi elements com la faula o la causalitat. El 2010 s’inaugura a Madrid la “La Corsetería o Nuevo Teatro Fronterizo”, igualment concebuda com una fàbrica de creació, debat, reflexió i resistència.

GUERRA CIVIL ESPANYOLA

Dues obres del dramaturg estan ambientades en temps de la Guerra Civil Espanyola i el Franquisme. La primera “¡Ay, Carmela!” estrenada el 1987, que va estar protagonitzada per Verónica Forqué en el paper de Carmela i ha estat una de les obres de Sinisterra més representades, tant en l’àmbit nacional com internacional, amb adaptació cinematogràfica el 1990, dirigida per Carlos Saura. Els personatges Carmela i Paulino recorren l’Espanya republicana amb el seu teatre de “variétés” quan per error cauen a la zona franquista i són obligats a representar una velada còmica pels nacionals i pels brigadistes internacionals que seran afusellats l’endemà. En segon lloc, l’obra “Terror y miseria en el primer franquismo” descriu, a través de la quotidianitat dels seus personatges, la vida en els primers anys de la dictadura. Sanchis fa un homenatge a l’obra de Bertolt Brecht, proposant en aquest text -com a l’obra del dramaturg alemany- distintes peces curtes que, en conjunt, ofereixen una visió general de la vida quotidiana d’un moment històric concret, en aquest cas, la primera etapa de la dictadura de Franco. El text de Sanchis pretén anar en contra de la “desmemòria interessada” i de l’”edulcoració de la història” . Creu que revisar la memòria permet arribar a la veritat històrica i l’autor defineix la seva obra com “un d’aquells racons en el que es pretén conjurar l’oblit per entendre una mica el present, i potser ajudar-nos a escollir un futur, o si més no, a lluitar per ell”.

HONOR (Premi d’Honor de l’Institut del Teatre / Max Honor)

Entre els nombrosos premis que ha rebut, l’any 1996 rep el Premi d’Honor de l’Institut del Teatre, atorgat per la seva obra com a dramaturg i director d'escena i pel mestratge que ha exercit —i exerceix— sobre les noves generacions d'Europa i d'Amèrica Llatina. Aquest premi és el reconeixement a la seva trajectòria professional, recolzat amb l’edició del llibre “L’espai fronterer” (Col·lecció Premis d’Honor Institut del Teatre, nº 1). L’any 2018 va rebre un altre premi honorífic, el Max d’Honor de les Arts Escèniques que organitza la Fundació SGAE. Sinisterra va declarar que va suposar «un reconeixement del gremi» coincidint amb els 60 anys de professió en el teatre: "[...] Sis dècades perpetrant textos, molts anys, molts textos. Crec que el Premi Max és un reconeixement a haver continuat fidel a aquesta activitat[...]".

ITÀLIA

El valencià no ha tingut fronteres a l’hora de divulgar el seu coneixement, així el trobaríem a Itàlia des de Maig de 2005 a Febrer del 2007 dirigint el Teatro Metastasio Stabille de Prato, a la Toscana. «Només es té allò que es comparteix, per la qual cosa, jo, d'alguna manera, en el meu treball solitari, tramo per ampliar les fronteres de la dramatúrgia i del teatre, si m'ho quedo tan sols per a mi no em resulta interessant ni fèrtil. Aquesta fertilitat ve de posar-ho en contacte i fricció amb altres creadors que ho transformaran, modificaran, trairan i convertiran en la seva pròpia substància creativa»

JOSÉ

Nom de pila del dramaturg valencià. La seva vocació docent li ve de la família ja que la seva mare era mestra i el meu pare professor d'institut. La vida personal i familiar de Sanchis Sinisterra sempre ha estat lligada al teatre. Va estar casat amb l'actriu i directora teatral Magüi Mira amb la que va tenir dues filles també vinculades al teatre seguint els passos del seu pare i la seva mare, l'actriu Clara Sanchis i la dissenyadora de vestuari Helena Sanchis.

KAFKA

Tot i que Sanchis Sinisterra és difícil d’encabir en un moviment estètic teatral concret, a causa de l’experimentalitat constant del seu estil, sí que és possible veure en la seva obra influències d’autors com Brecht, Beckett, Pinter o Kafka. En la seva ampliació del concepte de teatralitat i de la seva percepció per part de l’espectador (a qui contempla com un coautor), Sanchis Sinisterra ha estat prolífic en adaptar al llenguatge teatral textos narratius, i és aquí on el novel·lista txec encaixa com un guant, per la seva tria de temes i personatges en la marginalitat, excèntrics, als afores. No és gens estrany, doncs, que Sinisterra hagi fet xerrades i tallers sobre la teatralitat de Kafka. En les seves darreres entrevistes ha afirmat que Kafka és l’autor amb qui més s’identifica. Aquest interès i influència s’ha materialitzat recentment (2018) amb la dramatúrgia feta pel valencià sobre "Carta al padre" (1919), un manuscrit de Kafka dirigit al seu pare on l’interpel·lava sobre la relació paterno-filial que havien construït.

LA CORSETERÍA

Si la Sala Becket (1989) és la filla gran catalana de Sanchis Sinisterra, La Corsetería n’és la filla petita madrilenya. La Corsetería, inaugurada el 2010, és la seu física del Nuevo Teatro Fronterizo (NTF). No hem d’entendre La Corsetería com a una sala de teatre o un centre de formació a l’ús, és més aviat un laboratori, un lloc on fer proves i experiments sobre el fet teatral. L’edifici, de mides reduïdes i molt integrat al barri de Lavapiés, era antigament una cotilleria.

MINIMALISME

El minimalisme ha estat un dels camps que Sanchis Sinisterra ha fet servir en el seu objectiu programàtic d’explorar les fronteres, en aquest cas la que hi ha entre figuratiu i abstracte. Com en altres arts, minimalisme significa treballar a partir de les unitats més petites, necessitat per la qual el dramaturg parla dels actemas que serien les unitats mínimes de l’acció: moviments, gestos, posicions, microconductes, desplaçaments... que fa un actor. La combinació d’actemas repetits dóna peu als Sistemas Minimalistas de Repetición (SMR) sobre els que Sanchis Sinisterra fa dècades que treballa i organitza laboratoris. Sobre la base d’una repetició d’actemas s’introdueixen diferents comportaments escènics com són la inversió, l’oposició, contrast, progressió, omissió o la còpia entre d’altres, que alteren el cicle de la repetició, i que van conformant un conjunt. El resultat és la desaparició d’alguns sobreentesos del teatre clàssic com ara la linealitat i direccionalitat de l’acció, l’existència de causalitat o la relació subordinada de l’actor a l’autor. La pràctica dels SMR ha permès al dramaturg valencià viatjar a les fronteres, novament les fronteres, amb altres coneixements en teoria tan allunyats del teatre com les matemàtiques, la cibernètica o la neurobiologia.

NUEVO TEATRO FRONTERIZO

Nuevo Teatro Fronterizo (NTF) és l’espai de creació i experimentació teatral creat el 2010 a Madrid per Sanchis Sinisterra i el seu equip, hereu directe de l’exitós Teatro Fronterizo que havia operat a Barcelona des de la redacció del Manifest de 1977. El projecte grupal NTF du a terme una intensa activitat de tallers, seminaris i laboratoris així com la plasmació de tota la seva reflexió i investigació dramatúrgica en espectacles i creació teòrica. Manté l’esperit del ja llunyà Manifiesto del Teatro Fronterizo (1977) amb objectius persistents com són la revalorització del teatre de text, la sistematització del concepte de dramatúrgia i l’exploració dels límits de la teatralitat, en allò que toca amb altres camps de les arts, la ciència i el pensament. En paraules de Sanchis Sinisterra: “El Nuevo Teatro Fronterizo se constituye [...] para, con un nuevo equipo y unos contenidos prolongar y ampliar la siempre necesaria tarea de revisar y cuestionar en la pràctica el lugar, el sentido y la función del hecho teatral en la cultura y en la historia”.

OBRA

José Sanchis Sinisterra és considerat un dels autors espanyols contemporanis més prolífics. D’entre la trentena llarga d’obres que ha escrit destaquen títols com: "Ñaque o De piojos y actores" (1980), "¡Ay, Carmela!" (1986), "Valeria y los pájaros" (1992), "El lector por horas" (1996), "Flechas del ángel del olvido" (2004), "Sueños y visiones de Ricardo III" (2014) i "Una artista del sueño" (2015). Tot i la gran influència de Sanchis Sinisterra com a autor dramàtic, director i pedagog s’estén per tota la literatura dramàtica en llengua castellana, la seva obra completa no ha estat mai publicada. L’editorial independent Uña rota va publicar l’any 2018 el primer volum del Teatro unido (1980-1996) amb les obres més importants d’aquest període. 

PROFESSOR

Des de ben jove, la docència ha estat una part important de la vida professional de Sanchis Sinisterra. L’any 1967 inicia la seva carrera com a catedràtic d’ensenyament mitjà, i el 1971 s'incorpora de docent a l'Institut Pau Vila de Sabadell i també i com a professor titular de l'Institut del Teatre de Barcelona. A més, a partir de 1984 és professor de Teoria i Història de la Representació Teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha exercit una notable tasca pedagògica tant a la Sala Beckett de Barcelona com a La Corsetería de Madrid, seu del Nuevo Teatro Fronterizo, on actualment segueix impartint cursos i tallers per a joves dramaturgs.

Q (Ñaque de piojos)

"Ñaque de piojos", escrita l’any 1980 i amb més de 700 representacions, va ser el primer gran èxit de Sanchis Sinisterra esdevenint un dels gran textos de la dramatúrgia en llengua castellana. En aquesta obra l'autor recupera la tradició teatral del Segle d’Or, i la connecta amb la modernitat, en una peça on, els còmic ambulants Solano i Ríos recorden constantment a Vladimir i Estragó, d’Esperant Godot , sense l’arbre, però amb un bagul amb el mínim equipatge per representar entremesos, proverbis i fragments de grans comèdies del segle XVII.

RECONEIXEMENT

Sanchis Sinisterra és  un dels grans dramaturgs de la literatura espanyola contemporània i ha estat guardonat amb nombrosos premis al llarg de la seva carrera. Destaquen el Premi Nacional de Teatre del Ministeri de Cultura l’any 1990, el Premi d'Honor de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1998, el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura l’any 2004 amb l’obra "Terror y miseria en el primer franquismo", així com nombrosos premis Max, entre els quals el darrer, el Premi Max d’Honor a tota una carrera de l’any 2018. L'any 2017 va optar a la cadira 'K', de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) -vacant des del traspàs d'Ana María Matute el 25 de juny de 2014- però finalment es va imposar la candidatura de Federico Corriente Córdoba (1940 - 2020).

SALA BECKETT

L’any 1988, després de viure l’experiència teatral llatinoamericana, el dramaturg s’arrisca a buscar una sala a Barcelona dedicada a la investigació teatral, amb el seu projecte de El Teatro Fronterizo que aleshores no comptava amb una seu oficial. Així  neix la Sala Beckett, un espai on treballar la renovació teatral. Situada al barri de Gràcia, la sala va poder obrir gràcies al compromís de Sanchis Sinisterra, i el suport d’institucions com l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya. Des del seu inici la Beckett ha estat l’embrió impulsor de la nova dramatúrgia catalana contemporània i s'ha caracteritzat pel seu interès per la dramatúrgia contemporània en qualsevol llengua i els muntatges de petit format. L’any 1997 Sanchis Sinisterra abandona la direcció de la sala per reemprendre l’antic projecte de El Teatro Fronterizo amb El Nuevo Teatro Fronterizo, a Madrid.

L'any 2005 la Beckett fou guardonada amb el Premi Nacional de Teatre, de la Generalitat de Catalunya, i l’any 2016 es trasllada a la nova seu del Poble Nou on compta amb un espai renovat de més de 3000 m2. Actualment, la Beckett és una sala referent del nou teatre català contemporani.

TEORIA I INVESTIGACIÓ

La tasca docent i pedagògica de l’autor va comportar que desenvolupés una faceta d’investigació i estudi centrada en la naturalesa literària i escènica del text dramàtic. Amb una extensa publicació d’articles i una bibliografia on destaquen títols com “Dramaturgia de textos narrativos” (Ñaque, 2002), “La escena sin límites: Fragmentos de un discurso teatral, (Ñaque, 2002) o “Prohibido escribir obras maestras” (Ñaque, 2017). A partir de 1984 va ser professor de Teoria i Història de la Representació Teatral a la Universitat Autònoma de Barcelona.

UNIVERSITAT

L’any 1957 el dramaturg entra a la Universitat de València per estudiar Filosofia i Lletres. Molt aviat, però s’uneix a la secció de Teatre Espanyol Universitari (TEU) de la que serà nomenat director. El 1960 va fundar l'Aula de Teatre de la Facultat de Filosofia i Lletres de València i el 1961 el Seminari de Teatre. Es va llicenciar el 1962 i va exercir durant cinc anys com a Professor Ajudant de Literatura Espanyola a la mateixa Universitat. L’any 2018 la Universitat de València va fer entrega a Sanchis Sinisterra de la Medalla de la institució, la seva més alta distinció en reconeixement a la seva trajectòria.

VALÈNCIA

Sanchis Sinisterra va néixer a València el 28 de juny de 1940 i la seva carrera acadèmica i els seus inicis professionals van estar estretament lligats a aquesta ciutat. Els seus primers anys acadèmics van ser a una escola laica de la capital valenciana i més tard va entrar a estudiar a la Universitat de València on va acabar exercint de professor.

DARWING

En l’actualitat el dramaturg valencià, a part del seu interès pel món escènic, és un apassionat de Charles Darwin i les seves teories darwinianes sobretot respecte a la psicologia i la neurociència. Una especialitat que segons ell és una eina molt necessària perquè les neurones mirall esdevenen un pilar imprescindible en la creació teatral per la seva imitació i empatia.

XVI i XVII (Segle d'Or de la literatura espanyola)

A part de la dramatúrgia contemporània, Sanchis Sinisterra, pren influència del teatre del Segle d’Or espanyol recuperant la idea del teatre menor o ambulant, com el Ñaque, una agrupació de dos còmics que durant el s. XVII recorrien i també malvivien pels carrers. Aquesta recuperació del «teatre menor» d'aquella època es troba ara amb una línia teatral moderna, la traçada per Samuel Beckett.

MAYORGA

Sanchis Sinisterra és un dels grans mestres dels dramaturgs espanyols actuals on hi destaca el nom de Juan Mayorga, el creador madrileny i un dels principals referents del teatre contemporani espanyol, premiat en diversos Premis Max i el Premi Nacional de Literatura Dramàtica, reconeix la influència del pare del Teatro Fronterizo sobretot en el seu model creatiu d’horitzó de ruptura.

ZONES EXTREMES

Tal com cita en el seu manifest de El Teatro Fronterizo publicat el 1980, Sanchis Sinisterra ressenya que hi ha territoris en la vida i, fins i tot persones, que no es troben en la centralitat i que habiten en zones extremes, limítrofes, buides de la maquinària del poder. Espais que representen una cultura fronterera amb un teatre fronterer, el qual connecta amb els conflictes socials del carrer.

  A les biblioteques trobaràs:

Obres

Teoria del teatre

  Vés al prestatge:

Data de creació: 25/06/2020 Última actualització: 19/08/2020