«Deu de quinze. Deu peces teatrals de quinze minuts» és un recull de textos teatrals breus que exemplifica amb mestria l’art del microteatre a través de la veu d’Elisenda Guiu. Cada peça actua com una finestra directa a la condició humana: relats creats per a dos o tres intèrprets que, amb una escenografia mínima, aconsegueixen una immediata complicitat amb el públic. La brevetat i l’economia de recursos potencien la precisió de la paraula i la força emocional de cada situació.

Aquest volum, que aplega textos elaborats al llarg d’una dècada, es mou amb habilitat entre la quotidianitat i la subtil profunditat de les emocions. L’autora construeix personatges recognoscibles i escenaris minimalistes que actuen com a catalitzadors per explorar les contradiccions, els dubtes i els petits instants de felicitat de la vida diària. L’humor, discret i intel·ligent, es combina de forma orgànica amb la tendresa i la fragilitat de l’experiència humana. En només quinze minuts, cada obra és capaç de capturar un instant, sacsejar una certesa o revelar una veritat inesperada.

La trajectòria d’Elisenda Guiu, llicenciada en Periodisme, formada en Humanitats a la UPF i en dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett, confirma la seva coherència i maduresa com a autora. Entre les seves obres teatrals destaquen El naixement, Explica’m un conte i Magnetismos. A més, la seva producció ha estat reconeguda amb guardons com el Premi Ciutat de Tarragona de Guió de Ficció Radiofònica per Indigestió (estrenada a la Sala Trono) i el Premi de Teatre Breu Xató d’Estiu per l’obra Pet.

Més informació:

• Elisenda Guiu a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Teresa Sauco. Bib. de Can Llaurador. Teià.

Coneguda per obres autobiogràfiques com Fun Home, Alison Bechdel (Lock Haven, Pennsilvània, 1960) s’endinsa aquí en una ficció que manté molts dels temes que han marcat la seva trajectòria. En aquesta novel·la gràfica combina humor, introspecció i crítica social per explorar les relacions afectives, la identitat i les contradiccions de la vida contemporània.

La protagonista és una dibuixant de mitjana edat que, després d’una ruptura sentimental, intenta reconstruir la seva vida mentre navega per les complexitats de les relacions obertes, la teràpia, les amistats i les tensions entre el desig individual i el compromís amb els altres. Al llarg de la història, les seves experiències es barregen amb reflexions sobre la cultura digital, el consum, l’activisme i la recerca d’una manera de viure més coherent amb els propis valors.

Amb un estil gràfic expressiu i una gran capacitat per retratar els matisos emocionals dels personatges, Bechdel construeix un relat tan personal com universal. L’autora observa amb ironia les inquietuds d’una generació marcada per la necessitat d’autorealització i, alhora, per la consciència dels límits ecològics i socials del món actual.

Consumida és una obra intel·ligent i estimulant que convida a reflexionar sobre les formes d’estimar, de consumir i d’habitar el món, sense renunciar en cap moment a l’humor ni a l’autocrítica.

Més informació:

• Alison Bechdel a les Biblioteques
• Alison Bechdel a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Mercè Loire Fernández. Bib. Can Milans. Caldes d'Estrac.

Obra publicada al Japó l’any 1957 i, juntament amb altres obres de l’autor, ha esdevingut no només al seu país, sinó també a diversos països del món, tot un referent en l’àmbit de la novel·la policíaca i, més concretament, en aquella on els procediments i els detalls tenen un pes important en la trama.

Jutaro Torigai és un policia que investiga la mort de dues persones trobades a la platja de l’illa de Kyushu. Tot apunta a un suïcidi, però ell no ho té tan clar i comença a estirar del fil per tal de treure’n l’entrellat.

Més informació:

• Seichō Matsumoto a les Biblioteques
• Seichō Matsumoto a la Viquipèdia

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín. Vilassar de Mar.

Si vols entendre millor com la intel·ligència artificial està transformant la vida dels infants i adolescents, aquesta lectura és molt adequada per a tu! El llibre aborda un tema molt actual amb un estil clar, directe i fàcil de seguir, fet que el converteix en una obra accessible tant per a famílies com per a educadors o qualsevol persona interessada en l’impacte de la tecnologia en els més joves.

Un dels grans encerts del llibre és la seva capacitat per fer reflexionar sense caure en dramatismes. A través d’exemples quotidians i situacions reals, mostra com les eines basades en intel·ligència artificial poden influir en la manera de comunicar-se, informar-se o relacionar-se dels nens i adolescents. Al mateix temps, ajuda a identificar riscos relacionats amb la privacitat, la manipulació de continguts o la dependència digital.

Més enllà de l’anàlisi, el llibre també ofereix orientacions pràctiques i consells útils per afrontar aquests reptes amb criteri i responsabilitat. Precisament aquesta combinació entre reflexió i utilitat fa que la lectura sigui tan valuosa. És un llibre que convida a mirar la tecnologia amb una actitud crítica però constructiva, i que pot ajudar-te a entendre millor el món digital en què creixen les noves generacions.

Més informació:

• Guillermo Cánovas a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Martí Ribé Forn. Bib. La Cooperativa. Malgrat de Mar.

«Algun dia, quan ja no sigui perillós, quan dir les coses pel seu nom ja no tingui conseqüències, quan sigui massa tard per exigir responsabilitats a ningú, tothom hi haurà estat sempre en contra»... El títol complet del llibre d'Omar El Akkad que us recomanem ja ho diu tot... És un llibre incòmode i necessari que assenyala directament les nostres consciències de lectors occidentals. És una denúncia implacable i crua de la hipocresia i la complicitat d'Occident amb el genocidi a Palestina. De fet, és un testimoni de la seva profunda decepció pel liberalisme occidental, de la inacció dels europeus i nord-americans i de les esquerres i els progressismes amb les seves bones paraules, però que continuen amb les mateixes dinàmiques, mantenint les mateixes relacions racistes.

La lectura ens interpel·la directament i ens convida a trencar el silenci còmplice. Cal qüestionar els mitjans de comunicació occidentals que normalitzen l'horror i ens convida a no desviar la mirada quan el conflicte ja no és la primera notícia.

Fa que ens preguntem per què sovint només podem condemnar la injustícia quan ja és «segur» fer-ho i no té conseqüències. La conclusió a què arriba l'autor és que l'única manera d'evitar el buit moral és reconèixer la plena humanitat de les víctimes, deixar de deshumanitzar l'altre per justificar la violència i obligar els nostres governs a fer-ho, a no quedar-se en condemnes que només són paraules, a mullar-se i prendre mesures clares contra els governs genocides.

Més informació:

• Omar El Akkad a les Biblioteques
• Omar El Akkad a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat

Recomanat per Biblioteca. Bib. Can Baratau. Tiana.

En un determinat moment de la nostra vida, tots ens hem preguntat què hauria estat de nosaltres si haguéssim triat de manera diferent el que hem fet. El detonant pot ser qualsevol: retrobar persones que havíem perdut en el nostre passat, si algun imprevist ens aboca a reaccions viscerals o simplement adonar-nos que ens hem instal·lat dins una zona de confort.

Les coses que t’hauria volgut dir ens parla d’això. És una novel·la coral que ens explica històries quotidianes i que reflexiona sobre la vida, les casualitats i les decisions que prenem. Les històries que recull estan plenes d’amors, de desamors, de traïcions, de petons de diverses menes, de guanys i de pèrdues, de la vida i de la mort...

L’estructura del llibre ens porta a través de camins que es van creuant. Tots els personatges es relacionen entre ells d’una manera o altra. En un moment donat, un dels protagonistes es pregunta com és allò dels sis graus de separació. Si no fossin personatges de ficció, segurament la distància que ens en separa seria de menys de sis.

Una novel·la escrita sense pretensions —les millors ho solen ser— que us atraparà des del començament.

Àlex Bosch és un periodista format en la ràdio musical i divulgador de continguts d’economia. Treballa a Catalunya Ràdio des del 2000. Nascut a Viladecans, viu a Barcelona i té el sentiment santjoaní. És autor dels llibres Jet lag, un recull de contes curts, i de Prematur, on explica l’experiència de ser pare d’un nen de vint-i-sis setmanes.

Més informació:

• Àlex Bosch a les Biblioteques
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat

Recomanat per Anna M. Mas Abril. Bib. Can Manyer. Vilassar de Dalt.

Tot i que Lev Tolstoi ja tenia trenta-cinc anys quan la va escriure, Els cosacs és una de les seves primeres novel·les, publicada el 1863, quatre anys abans de Guerra i pau. L’autor es va allistar de jove a l’exèrcit rus per combatre al Caucas, una experiència que el va marcar profundament i que inspira clarament aquesta obra, amb un fort component autobiogràfic.

La novel·la segueix un jove aristòcrata de Moscou cansat de la vida superficial, dels excessos i dels deutes. Buscant una existència més autèntica, s’allista com a cadet a les tropes russes destinades al Caucas, on conviu amb els cosacs establerts a la frontera i encarregats de vigilar les incursions dels txetxens.

Al principi, el protagonista idealitza la vida dels cosacs i intenta integrar-se en la seva cultura, convençut que hi trobarà una llibertat i una autenticitat inexistents a la ciutat. Però aviat descobreix una realitat molt més dura i complexa: una regió salvatge, unes condicions difícils i una població que mira amb desconfiança els russos arribats de la capital.

L’obra mostra el contrast entre la vida urbana, rígida i lligada a les convencions socials, i la vida dels cosacs, molt més connectada amb la natura i la supervivència. També descriu el desencís del protagonista davant d’una realitat que supera tot allò que havia imaginat: muntanyes immenses, llengües desconegudes i una història d’amor complicada per les diferències culturals i socials.

A mesura que avança la narració, el protagonista viu una profunda transformació interior i comprèn que la felicitat autèntica no es troba en les ambicions personals, sinó en la relació amb els altres i amb el món que l’envolta.

Més informació:

• Lev Tolstoi a les Biblioteques
• Lev Tolstoi a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Nausica Aymà. Bib. M. Serra i Moret. Pineda de Mar.

Ja només per la història que hi ha al darrere del llibre val la pena: de vendre uns pocs centenars de còpies a convertir-se en tot un fenomen d’èxit a Itàlia gràcies al boca-orella. Ferrocarrils de Mèxic és un d’aquells llibres difícils d’explicar, perquè cap recomanació li farà justícia. Tot comença quan un soldat mediocre rep un encàrrec singular: elaborar un mapa dels ferrocarrils de Mèxic. Mentre arrossega un mal de queixal i duu a terme aquesta singular missió, coneixerà un grup de personatges pintorescos que l’ajudaran.

Si us agraden les novel·les singulars, atípiques o sou fans de Roberto Bolaño o Franz Kafka, gaudireu descobrint el meravellós univers de Griffi i els seus ferrocarrils mexicans.

Més informació:

• Gian Marco Griffi a les Biblioteques
• Gian Marco Griffi a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Marta Cava. Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.

Dorothy L. Sayers és una de les escriptores més importants de la novel·la detectivesca anglesa. Les seves històries destaquen no només pels misteris i casos interessants, sinó també perquè els personatges estan molt ben treballats i mostren problemes reals de la societat de l’època. Després de la Primera Guerra Mundial hi va haver molts canvis, especialment en la vida de les dones i en la manera de pensar de la societat, i això ho reflecteix en les seves obres. Un dels seus personatges més coneguts és Lord Peter Wimsey, un detectiu intel·ligent i elegant que, tot i semblar despreocupat, arrossega les conseqüències emocionals de la guerra.

En la novel·la El misterio del Bellona Club, editada el 1928, Wimsey ha de resoldre l’enigmàtica mort del general Fentiman en un club de veterans de guerra. El que inicialment ens fa sospitar que és una mort natural es transforma en un cas ple d’interessos econòmics, secrets familiars i versions contradictòries sobre l’hora dels fets. A mesura que avança la investigació, el lector va veient com la guerra ha afectat la vida i els sentiments de molts personatges. Tot i això, la novel·la no se centra només en el misteri, sinó que també mostra una crítica a la societat britànica de l’època i als problemes que hi havia després de la guerra.

La novel·la destaca especialment per l’habilitat narrativa de l’autora i per la construcció d’un misteri elegant i ben estructurat. Tanmateix, el més interessant és la manera com es combina la intriga policíaca amb una mirada crítica sobre les conseqüències psicològiques de la guerra i sobre la societat britànica del moment. Lord Peter Wimsey es converteix així en molt més que un detectiu: és un personatge humà, sensible i intel·ligent que aporta a la història profunditat emocional. Aquesta combinació d’intriga, crítica social i qualitat literària explica per què l’obra continua sent una referència dins la novel·la negra clàssica.

Més informació:

• Dorothy L. Sayers a les Biblioteques
• Dorothy L. Sayers a la Viquipèdia

Recomanat per Sònia Escobar. Bib. Pública de Cabrils. Cabrils.

Una mala herba és aquella que creix espontàniament en un conreu o jardí i perjudica el creixement adequat d’altres plantes. Però, sabem identificar realment què és una mala herba?

Aquesta és la història de l’Anis i l’Àvila, una mare i una filla que es dediquen a l’herboristeria a la França de 1630. Un dia l’Anis és capturada, acusada de bruixeria i cremada a la foguera; bé, això últim no està clar, ja que, de cop i volta, va desaparèixer d’entre les flames. Això va ser gràcies a l’Àvila, que va recórrer a un llibre prohibit que hi havia a casa seva per provar de salvar la mare. Però ara l’Anis ha desaparegut i sobre l’Àvila recau una maledicció que ha de complir abans no sigui massa tard.

A través d’aquesta història resseguirem els seus passos juntament amb en Timo, un jove lladregot amb qui viuran diverses aventures, mirant d’escapar de tots aquells que els volen mal. Figures misterioses i poderoses, amb obscures intencions, els segueixen per motius diferents, però la unió i les bones persones que aniran trobant pel camí els donaran un cop de mà per intentar aconseguir la seva fi. Hi arribaran a temps?

Teresa Radice i Stefano Turconi formen un tàndem que ens sorprèn gratament cada cop que publiquen una obra conjunta, amb propostes que impliquen el lector com si es tractés d’un personatge més de les històries que ens plantegen.

Més informació:

• Teresa Radice a les Biblioteques
• Teresa Radice a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Bib. P. Fidel Fita. Arenys de Mar.

Escrita als anys vuitanta, aquesta novel·la fantàstica va ser una de les darreres obres de Theodore Sturgeon, autor nord-americà de culte i referent de la ciència-ficció, admirat per gegants com Vonnegut o Bradbury. L’argument és, de per si, sorprenent: un foraster nu i amb dots extraordinaris apareix en un poble rural i conservador. A través del contacte —tant sexual com espiritual—, l’enigmàtic personatge desencadena una onada de canvis que transformarà la vida dels vilatans.

Narrada des de la perspectiva d’un habitant diferent a cada capítol, la trama s’encadena de manera àgil, enginyosa i amb un ritme vibrant que mena cap a un final molt especial. Els personatges, així com les tensions i les xafarderies del poble, estan molt ben descrits. A més, tant l’encert en la traducció del títol Cosdiví (Godbody) com la bellesa de la portada aporten un valor afegit a aquesta edició. Tota una descoberta!

Més informació:

• Theodore Sturgeon a les Biblioteques
• Theodore Sturgeon a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a l'Ara
• Ressenya a Núvol

Recomanat per Martí Noè Colomer. Bib. Tirant lo Blanc. Montgat.

La inspectora Santiago Díaz ens presenta a la inspectora Indhira Ramos, amb una ètica infranquejable i més d’una fòbia, que ens deixa veure com és la seva manera de treballar. Es fa càrrec d’un cas espantós i sinistre que, un any després dels esdeveniments succeïts, fa un gir inesperat amb el segrest de diverses persones que tenen a veure amb el cas.

Aquesta novel·la, a més dels fets, ens dona a conèixer com és la vida personal d’aquesta inspectora i del seu equip, deixant pas a la continuació de la trilogia, Las otras niñas i Indhira.

És una saga que no et deixa indiferent i, amb cada llibre, descobreixes com darrere de cada persona, de cada cuirassa, hi ha històries que toquen el cor.

Altres novel·les imprescindibles de Santiago Díaz són Talión i Jotadé.

Més informació:

• Santiago Díaz a les Biblioteques
• Santiago Díaz a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Imma Castaño. Bib. Enric Miralles. Palafolls.

L’especulació i la imaginació que permet el gènere de la ciència-ficció són ideals per aproximar-se a les grans preguntes sobre l’ésser humà. I això és el que fa a la perfecció Ted Chiang, autor multipremiat i reconegut que es prodiga més aviat poc. Aquí us recomano el recull de contes Exhalació, publicat per Mai Més el 2020. En cada relat, l’autor proposa un seguit de qüestions molt interessants sobre com la tecnologia d’un futur més o menys proper ens afectarà com a societat, des d’un punt de vista moral o filosòfic.

En les seves històries hi trobem viatges en el temps, robots que senten emocions, tota mena d’enginys mecànics i electrònics, biomedicines, portals a altres dimensions... i intel·ligències artificials que aprenen com les persones. Les seves són propostes de la millor ciència-ficció: sorprenents, de gran rigor científic i intensitat filosòfica, que ens obliguen a preguntar-nos què és allò que ens fa humans.

Jo el vaig veure personalment en una taula rodona al Festival 42, i es comporta de manera tranquil·la i molt reflexiva, pensant bé les respostes i expressant-les amb la màxima claredat i senzillesa... que ja convé, perquè les temàtiques que tracta en els seus relats són d’una gran profunditat humana. De fet, el seu caràcter és com la seva escriptura: serena, planera i amb un to educatiu o assagístic, amb pinzellades de dades i teoria científica i tècnica que no sempre són assequibles als profans, però buscant analogies i un llenguatge clar per fer-ho força entenedor. I és que els conceptes que aborda van a l’essència de les coses: el lliure albir, la consciència, la memòria, el pas del temps, la ciència com a motor dels canvis socials i mentals, etc., sempre des d’un punt de vista humanista, centrant-se en com ens afecta la relació amb la tecnologia, com aquesta ens defineix com a persones i com modula els nostres pensaments.

És veritat que potser resulta una mica freda la seva escriptura i, en ser contes més o menys breus, potser no arriba a explorar les profunditats vitals dels seus personatges. Però jo crec que és una virtut. En Chiang és un escriptor d’idees. El seu estil està molt treballat, planteja els temes amb rigor i amb una certa sobrietat narrativa, aconseguint exposar les emocions, els dubtes i les decisions dels seus personatges amb una gran claredat, i així ens fa reflexionar a cada pàgina.

Sempre es pregunta sobre la humanitat dels seus personatges, fins i tot quan no són humans. Un grapat d’històries sorprenents, narrades delicadament i que ens fan pensar i gaudir a parts iguals. Una autèntica delícia.

Més informació:

• Ted Chiang a les Biblioteques
• Ted Chiang a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a Les rades grises

Recomanat per Jordi Barriuso Babot. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna.

Sorda, escrita i dirigida per Eva Libertad, és una pel·lícula en què ens presenta un relat íntim i delicat sobre la comunicació, la identitat i els límits invisibles que travessen les relacions humanes.

El relat és la vida d’una dona sorda que es mou entre dos mons: el de la comunitat sorda, on troba pertinença i comprensió, i el món oient, que sovint li resulta inaccessible i frustrant. La seva relació amb la parella i l’entorn es veurà tensionada per aquestes diferències, posant a prova no només l’amor, sinó també la capacitat d’escoltar (en un sentit molt més ampli).

La directora aconsegueix construir una mirada honesta i subtil, on els silencis tenen tant de pes com les paraules. La pel·lícula convida a reflexionar sobre la manera com ens relacionem amb allò que no entenem, sobre la necessitat d’adaptar-nos a l’altre i sobre com, sovint, la veritable incomunicació no té res a veure amb l’oïda.

Molt recomanable per a qui busqui una història sensible i valori el cinema que convida a escoltar més enllà de les paraules.

Més informació:

• Eva Libertad a les Biblioteques
• Eva Libertad a la Viquipèdia

Recomanat per Isabel Valldaura. Bib. Bac de Roda. Roda de Ter.

A la colònia penitenciària (In der Strafkolonie) és un breu relat publicat l’any 1919, escrit per Franz Kafka, una de les figures més importants de la literatura universal, de qui destaquen algunes de les seves obres més conegudes, com La metamorfosi, El procés i El castell.

Es tracta d’una història breu, profundament irònica i molt adient per als nostres temps. Una societat fictícia governada per un règim on les normes i les lleis que fins ara han imperat xoquen amb els nous valors i les noves morals que arriben. Quatre personatges —un viatger, un oficial, un soldat i un condemnat a mort— es troben en una remota illa tropical que serveix de colònia penitenciària i que disposa d’una màquina de tortura al voltant de la qual s’estructura el relat.

El llibre admet múltiples interpretacions i anàlisis, polítiques, jurídiques i, sobretot, humanes, gairebé tantes com lectors. I, tot i així, resulta una lectura molt entretinguda, que esdevé una porta d’entrada alternativa a l’imaginari de Kafka, tant per als coneixedors de l’autor com per a aquells que decideixen llegir-lo per primera vegada.

Més informació:

• • Franz Kafka a les Biblioteques
  • Franz Kafka a la Viquipèdia
  • Especial Franz Kafka a la Biblioteca Virtual

Recomanat per Josep Maria Lázaro Gallardo. Bib. Anton Carrera. Sant Julià de Vilatorta.

Cançó de pluja, de Joan-Lluís Lluís, és una faula colpidora sobre el maltractament animal i la maldat humana, entre altres temes. Escrita en primera persona, ens endinsem en els pensaments, les emocions i les vivències d’una orangutana que aconsegueix escapar del vaixell on és empresonada i emprèn el camí de tornada cap al seu hàbitat.

Una història basada en fets reals que commou i horroritza a parts iguals.

Més informació:

• Joan-Lluís Lluís a les Biblioteques
• Joan-Lluís Lluís a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a Quadern - El País
• Entrevista a 3Cat
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Montse Fàbregas Dachs. Bibliobús Puigdon.

Després de diverses novel·les de gènere negre, Jim Thompson va signar amb 1280 hab. una de les seves obres més punyents i corrosives.

L’autor ens endinsa en un petit poble aparentment tranquil del sud dels Estats Units. El xèrif, Nick Corey, es presenta com un home simple i inofensiu, però darrere d’aquesta façana s’hi amaga una ment calculadora, manipuladora i profundament immoral.

A través d’un relat narrat en primera persona, Thompson construeix un retrat inquietant del poder, la hipocresia i la violència que s’amaga dins la quotidianitat d’una comunitat petita. Les relacions amb els habitants del poble, la política local i els seus propis desitjos van revelant progressivament la veritable naturalesa del protagonista.

Amb un estil directe i carregat d’humor negre i cinisme, la novel·la combina situacions grotesques amb una crítica ferotge a la moral i a les estructures de poder. En definitiva, 1280 hab. és un clàssic del gènere negre que converteix la banalitat del mal en una història tan incòmoda com fascinant.

Més informació:

• Jim Thompson a les Biblioteques
• Jim Thompson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Ressenya

Recomanat per Josep Vilardaga Cunill. Bib. d'Avinyó. Avinyó.

Amazing grace (1972) és un àlbum de cançons de gospel interpretades per Aretha Franklin (Memphis, 1942 - Detroit, 2018), enregistrat en directe i publicat per Atlantic Records l’any 1972. Franklin va cantar acompanyada per diversos músics i cantaires, entre d’altres, James Cleveland (Chicago, 1931 - Culver City, 1991) i el Southern California Community Choir. L’enregistrament es va fer, com és sabut, al New Temple Missionary Baptist Church (Los Ángeles), en dues sessions obertes al públic en dies consecutius de gener del 1972.

El director de cinema Sydney Pollack (Lafayette, 1934 - Los Ángeles, 2008) va rebre l’encàrrec de Warner Brothers Films per filmar els assaigs i el concert amb el propòsit de fer un concert documentari. L’ús de la claqueta abans de cada gravació es va descartar per evitar d’interferir en la feina dels artistes. Quan va voler afegir la banda sonora a la filmació d’unes vint hores, Pollack es va adonar que no podia sincronitzar els dos enregistraments com ho feia després de rodar un film. Calia passar la pel·lícula fins al moment en el qual aparentment començava una peça o una intervenció enregistrada, i afegir-hi el so. Tot plegat era molt laboriós sense la claqueta i, en absència del programari informàtic avui en ús, que permet de sincronitzar quasi a la perfecció el so i la imatge, Pollack ho va deixar estar.

L’any 2007, el productor audiovisual Alan Elliott va comprar l’enregistrament a Warner i en creà una còpia amb el so afegit per Serge Perron. El muntatge va anar a càrrec de Jeff Buchanan i en sortí una cinta de vora una hora trenta minuts, que va estar disponible per a l’estrena l’any 2011. No obstant això, la cantant Aretha Flanklin va al·legar que no havia donat el seu permís per comercialitzar la filmació del concert amb el so de la seva interpretació i no es va veure als cinemes fins després de la seva mort (2018), quan els hereus arribaren a un acord amb el productor. Universal Studios l’edità en DVD l’any 2019. En honor a la veritat, s’ha de dir que el muntatge es va fer amb una sabata i una espardenya, car els tracks d’àudio s’afegiren a unes preses filmades als assaigs, que s’uniren a la filmació de la sessió de gravació. Així, en una mateixa cançó, veureu la cantant amb vestuari, posició i il·luminació diferents.

Les sessions van ser presentades per James Cleveland i Aretha Franklin fou la solista. En algunes peces, en duet amb Cleveland i la majoria amb l’acompanyament del cor. Us citem els cants enregistrats a la pel·lícula: “Wholy holy”, de Martin Gaye, molt lent i mesurat ; “What a friend we have in Jesus”, de Joseph M. Scriven i Charles Crozat Converse, seguit de “How I got over”, de Clara Ward, tots dos en la línia del cant més field holler, a crits, i per moments quasi rhythm and blues ; “Precious memories”, de J. B. F. Wright, comença quasi com una tonada per adormir els infants, en memòria dels temps feliços, i acaba a crits en l’esperança de la vinguda de Crist ; “Precious Lord, take my hand”, de Thomas A. Dorsey, seguit de “You’ve got a friend”, de Carole King, amb ritme lent el primer i més mogut el segon, però tots dos amb una força vocal extraordinària, per fer present el poder de la pregària i la presència de Déu ; “Amazing grace”, de John Newton, cantada a la seva manera, a crits, en agraïment a les obres meravelloses que Déu havia fet per la seva comunitat afroamericana, com una primícia de l’esdevenidor ; “Mary don’t you weep”, popular del segle XIX dedicada a Santa Maria Magdalena ; “Climbing higher mountains”, també popular, amb  l’única intervenció de la cantant adreçada als artistes del concert: els obliga a repetir l’entrada perquè els músics i el cor s’han menjat un vers ; “Old landmark”, de W. Herbert Brewster i Adeline M. Brunner, sobre els rituals i les pregàries d’abans, tota ritme i percussió, cantada per Franklin després que Cleveland, el cor i el públic l’hagin cantada i ballada sota el vers “He’s all right” ; “Never grow old”, popular, sobre l’esperança en la vida eterna ; “I’m so glad got religion”, cantada a pèl com un bis de comiat. Val a dir que la versió audiovisual no inclou totes les cançons del disc.

La primera impressió que fa tot plegat es pot resumir en què Amazing grace té poc a veure amb els himnes coneguts a Europa sota l’etiqueta espiritual negre. El gospel és d’una altra fusta. D’acord amb el seu significat en anglès, ha de ser així. La predicació de la paraula de Déu amb el cant no pot entonar una melodia dolça i harmoniosa com si hagués d’encoratjar els assistents a una marxa a favor de la igualtat racial. La paraula de Déu s’ha d’anunciar a crits, amb veu de tro, i això és el que fa l’Aretha Franklin.

Les sessions al New Temple havien de ser un homenatge a la millor cantant de soul de tots els temps mitjançant un concert de l’estil musical que li havia permès de conrear el seu talent: el gospel. Ara bé, tot l’acte va ser conduït i dominat per James Cleveland. Aquest cantant, juntament amb Clara Ward i Mahalia Jackson, també intèrprets de gospel, eren amics de la família Franklin i l’Aretha va créixer amb la seva música. La intervenció de Cleveland en aquell concert de dues sessions va tenir, com es diria avui, tots els ingredients d’un domini patriarcal de l’escenari.
Cleveland presentà la cantant com si ella no sabés tots els detalls exposats d’ella mateixa i el públic mai no n’hagués sentit a parlar. La féu seure, la féu aixecar, l’ensenyà al públic... sense deixar-la parlar. Fins i tot el director del cor arriba a dir a la cantant com és la lletra i en quin to ha de cantar. Cleveland està memorable quan es grata el nas, s’eixuga la suor o s’ajusta els pantalons al davant de Franklin. I malgrat el despropòsit, se supera ell mateix tot seguit. Mentre l’Aretha canta “Amazing grace”, fa l’estaquirot al seu costat amb gestos i carotes, com si cantés ell, i no content amb tot això, l’engrapa pel braç, s’hi arropenja i en acabar l’empeny amb el cos fora de la trona per parlar ell. Ho fem notar, per ser justos, sense negar el component d’exaltació mística que el cant va provocar en tots els presents, fossin músics o públic.

El segon dia, Cleveland també fa de mestre de cerimònies. Dóna les explicacions de les cançons que cantarà l’Aretha i el cor. A diferència de la vigília, no canta res, llevat d’alguna intervenció aïllada. Al DVD veureu el rostre de l’Aretha molt controlat i gens alegre. Fent una pausa, Cleveland presenta la Clara Ward, una cantant que coneix l’Aretha des de sempre. Seguidament presenta el pare de l’Aretha, Clarence La Vaughn Franklin. Adreça unes paraules de reconeixement a la seva filla: l’Aretha és excepcional, però ha après moltíssim de James Cleveland i d’altres llegendes del gospel com Clara Ward i Mahalia Jackson. Aquí la cara de l’Aretha s’alegra una mica. Torna a cantar i després de la darrera cançó diu simplement: “Thank you very much. Good night, God bless you, thank you. God be with you”. La diferència de comportament amb els mocadors és brutal. Cleveland no para d’eixugar-se la suor. En canvi, Franklin deixa que la suor li ragi per la cara. Solament se’n deslliura quan el seu pare li eixuga la cara mentre canta.

Recomanem aquest concert filmat per la qualitat excepcional del so i el caràcter singular de les versions enregistrades. L’únic retret artístic fóra que el DVD no inclou tot el contingut del disc d’àudio editat l’any 1972.

Més informació:

• Aretha Franklin a les Biblioteques
• Aretha Franklin a la Viquipèdia
• La pel·lícula a la Viquipèdia
• L'àlbum Amazing Grace a la Viquipèdia
• Fitxa del disc a Discogs

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.

En El poder de los hábitos: por qué hacemos lo que hacemos en la vida y en el trabajo, Charles Duhigg ens mostra com moltes de les nostres decisions diàries, des del que mengem fins a com gestionem el temps, són sovint el resultat d’hàbits més que no pas de decisions conscients. A través d’investigacions científiques i exemples de la vida real, aquest periodista d’investigació, guardonat amb el Premi Pulitzer, explica com es formen els hàbits i com podem modificar-los per millorar la nostra salut, la productivitat i el benestar.

L’autor descriu el funcionament del que anomena el «bucle de l’hàbit» —senyal, rutina i recompensa— i demostra que entendre aquest mecanisme és el primer pas per canviar conductes arrelades. Amb un estil divulgatiu i ple de casos sorprenents, posa de manifest com petits canvis poden tenir un gran impacte tant en la vida personal com en l’àmbit professional.

Lluny de ser un manual de receptes ràpides, el llibre convida a reflexionar sobre els comportaments quotidians i ofereix eines per transformar-los de manera conscient. Les explicacions són clares, rigoroses i accessibles, fet que converteix aquesta lectura en una proposta útil per a qualsevol persona interessada en el desenvolupament personal.

Un llibre que ens ajuda a entendre millor els mecanismes dels hàbits i com, aprenent a gestionar-los, podem aconseguir canvis profunds i duradors. Ideal per a qui vulgui descobrir el potencial transformador dels petits gestos de cada dia.

Més informació:

• Charles Duhigg a les Biblioteques
• Charles Duhigg a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre

Recomanat per Rosa Garcia Vivet. Bibliobús Guilleries.

Guardonada amb els premis cinematogràfics més prestigiosos d’Itàlia, Siempre nos quedará mañana és una pel·lícula per gaudir-ne cada vegada que es mira, igual o fins i tot més que la primera. La devem a Paola Cortellesi, actriu, cantant i comediant que debuta com a directora amb aquesta cinta, a més d’encarnar-ne el paper protagonista. La història ens trasllada a la Roma de la postguerra, on la Delia es multiplica fent feines mal pagades per tirar endavant la família mentre sobreviu al maltractament del marit. Tots confien que el compromís de la filla amb un jove benestant els tregui de problemes. Quin color prendrà el demà?

Lluny d’acatar la sentència al drama, el relat es converteix en una sàtira del masclisme. Per mitjà d’una banda sonora que combina clàssics italians amb temes contemporanis, es deixa en evidència el sense-sentit de la violència contra les dones. Lletres i melodies fan de contrapunt perquè puguem assistir a certes escenes sense haver de retirar la mirada o, potser pitjor, aguantar-la com si no res. Ara que l’exposició constant a imatges violentes ens ha fet impermeables, les giragonses d’aquesta pel·lícula ens tornen a despertar els sentits.

L’ús de cançons modernes sobre imatges dels anys quaranta encara ens vol dir alguna cosa més: passat i present s’encadenen en pantalla per advertir-nos que la lluita per la llibertat de les dones continua. Malgrat la distància marcada amb el blanc i negre —un homenatge al neorealisme italià—, Cortellesi aborda un problema vigent: el masclisme incrustat a Itàlia i a les societats pretesament desenvolupades. La pregunta queda ressonant: quantes llars són encara com la de la Delia, darrere del gruix de les parets i dels drets?

Jugar la carta de la comèdia amb un tema tan delicat sense relliscar en frivolitats és tot un repte, i la pel·lícula l’assoleix amb nota. Fa pensar en La vida és bella, pel seu encert a l’hora d’apropar-nos les vivències més dures amb un somriure. L’agudesa del to, de la mà d’una sensacional banda sonora, aconsegueix remarcar l’absurd de les escenes de violència sense restar-los pes dramàtic. Tot plegat fa de Siempre nos quedará mañana una obra difícil d’etiquetar: comèdia, drama, cinema històric, crítica social... moltes definicions li escauen, però cap no n’esgota el potencial.

Més informació:

• Paola Cortellesi a les Biblioteques
• Siempre nos quedará mañana a la Viquipèdia
• Informació de la pel·lícula a la distribuïdora

Recomanat per Mª Elena Mendoza. Bib. Pere Casaldàliga. Balsareny.

Sortir a robar cavalls és una de les novel·les més emblemàtiques de la literatura nòrdica contemporània. La història transcorre a finals dels anys noranta i ens explica la vida d’en Trond Sander, un home gran que decideix retirar-se a una casa aïllada en un bosc de Noruega. Aquest aïllament voluntari es converteix en un viatge introspectiu cap als records de la seva joventut, concretament cap a l’estiu del 1948, un moment clau marcat per la postguerra i per la complexa relació amb el seu pare.

Per Petterson utilitza una narrativa minimalista, amb un llenguatge senzill que captiva les emocions del lector. Diu molt amb poques paraules. Et transporta, amb algunes imatges poètiques, al seu univers intern mitjançant una «tècnica iceberg» que et deixa veure la profunditat del seu discurs. Explora temes universals com la soledat, la memòria personal, la reconciliació amb la infància i la bellesa agredolça d’envellir. En aquesta novel·la, la natura no és un simple escenari, sinó un personatge viu que marca el ritme de la vida.

És una lectura ideal per a aquells que busquen una veu meditativa i honesta, capaç de transformar els paisatges nòrdics en un mirall de l’ànima. Una obra imprescindible que ens ensenya com els fets viscuts durant la infància configuren, de manera silenciosa i implacable, la persona adulta en què ens acabem convertint.

Per Petterson va néixer a Oslo el 1952. Es va criar a la regió d’Østlandet, una zona rural que sovint inspira els seus escenaris. Va començar la seva carrera com a traductor i crític literari abans de publicar la seva primera novel·la. La seva obra es caracteritza per una profunda introspecció psicològica, una narrativa minimalista i una connexió molt forta amb la natura. És conegut internacionalment gràcies a Sortir a robar cavalls (2003), que ha estat traduïda a més de trenta idiomes i ha guanyat diversos premis literaris, consolidant-lo com un dels grans autors nòrdics contemporanis.

Més informació:

• Per Petterson a les Biblioteques
• Per Petterson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Susi Rodríguez Melero. Bib. del Districte 3. Terrassa.

Alaitz Leceaga (Bilbao, 1982) es va donar a conèixer amb El bosque sabe tu nombre (2018) i amb la novel·la Hasta donde termina el mar va obtenir el Premi Fernando Lara 2021. També ha escrit altres novel·les d’èxit, com Las hijas de la tierra i La última princesa.

La història d’Las dos vidas de Mina Índigo se situa a la Barcelona de l’any 1888, just abans de l’Exposició Universal. Guillermina Índigo, aparentment una mèdium molt sol·licitada, viu envoltada de luxe i d’una clientela poderosa, però no només juga amb l’espiritisme com a espectacle —tot i que té una sensibilitat real cap al món dels morts—, sinó que també actua com a investigadora, utilitzant una xarxa de contactes i informadors per obtenir informació comprometedora dels seus clients. Quan la filla d’una de les seves confidents apareix assassinada en terribles circumstàncies, la Mina i el doctor Ellis, un patòleg britànic que acaba d’arribar a la ciutat, es veuen obligats a involucrar-se en la investigació. A mesura que avancen, la Mina ha d’enfrontar-se també als fantasmes del seu propi passat, mentre que entre ella i el doctor Ellis sorgeix una complicitat molt especial.

El que més destaca d’aquesta novel·la és el personatge de la Mina. Tot i que d’entrada pot resultar una mica difícil empatitzar amb ella, veiem com evoluciona al llarg de l’obra i, a poc a poc, descobrim una dona complexa, amb carisma, contradiccions, un punt de foscor i una força interior addictiva. Sap moure’s en un món que no està fet per a ella i utilitza la seva intel·ligència i la seva intuïció per sobreviure, mentre arrossega un passat que pesa. Aquesta combinació de força i fragilitat la fa molt humana i creïble.

Un altre punt fort és la recreació de la Barcelona de 1888, que mostra una ciutat viva, plena de contrastos, llums i ombres. Tot plegat crea una atmosfera gòtica i vibrant que fa de la ciutat gairebé un personatge més. Las dos vidas de Mina Índigo és una novel·la de ritme àgil i trama molt ben construïda, amb una protagonista potent, una ambientació fascinant i una barreja molt ben equilibrada de misteri, gènere negre i tocs d’ocultisme. Amb una escriptura fluïda i evocadora, aconsegueix mantenir la tensió i l’interès fins al final. Si us agraden les històries de misteri, amb dones fortes, ambients gòtics i secrets del passat, segur que gaudireu molt amb aquesta novel·la.

Més informació:

• Alaitz Leceaga a les Biblioteques
• Alaitz Leceaga a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Maria Solà Cunill. Bib. El Casino. Manresa.

Animals inexpressius, de Xavier Mas Craviotto, és un recull de deu contes que confirma la maduresa literària d’una de les veus més destacades de la narrativa catalana actual. Amb una escriptura precisa i suggeridora, l’autor construeix un mosaic d’històries aparentment independents que comparteixen una profunda mirada sobre la condició humana.

Al llarg del llibre hi desfilen personatges molt diversos: un nen prodigi obsessionat amb les banderes del món, una mare i un fill que s’amaguen en un hotel de muntanya, un actor desaparegut de l’escena pública o un matrimoni que viatja fins a un país polar perseguint un iceberg. Tots ells es mouen en escenaris marcats per la incertesa, el desengany, la mentida o la pèrdua. A mesura que avancem en la lectura, els relats estableixen connexions subtils que reforcen la unitat del conjunt i conviden a reflexionar sobre les màscares amb què ens relacionem amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Craviotto combina amb habilitat registres, atmosferes i estructures narratives diverses, tot mantenint una gran coherència temàtica. El resultat és una obra exigent i captivadora, que explora les fragilitats dels seus personatges sense renunciar a l’emoció ni a la complexitat. Un llibre ideal per a lectors que gaudeixen dels contes amb profunditat psicològica i d’una literatura que deixa petja.

Més informació:

• Xavier Mas Craviotto a les Biblioteques
• Xavier Mas Craviotto a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a 3Cat
• Vídeo sobre l'obra a 3Cat
• Presentació del llibre

Recomanat per Neus Capdevila. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Hermann Hesse (Alemanya, 1877 – Suïssa, 1962) podria haver esdevingut teòleg, però va abandonar-ne els estudis molt aviat. A aquest fet segurament li devem molt, ja que, si no, probablement hauria esdevingut religiós, no hauria viscut totes les experiències que va viure i no n’hauria sorgit aquesta obra literària tan magnífica.

Hesse va escriure més d’una vintena d’obres, entre les quals destaquen Sota la roda (1906), Demian (1919), Siddharta (1922) i El llop estepari (1927). Llibres com aquests el van portar a guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 1946.

Els contes més bells (La Magrana) recull setze relats de temàtica variada, on Hesse demostra que és un virtuós de l’escriptura i fa honor al títol del volum. Tots els contes valen molt la pena i deixen empremta en el lector. L’escriptura de Hesse és molt descriptiva i això ens fa entrar dins de les narracions com mai. Té un estil pulcre, gairebé refinat, segurament lligat al seu perfeccionisme. Alguns contes tenen un deix clarament melancòlic; d’altres desprenen ironia. En la traducció de Pilar Estelrich, cada paraula és escollida amb encert.

Entre els relats més destacats hi trobem El vell hostal del Sol, Dels temps de la infantesa, El pare Mathias, La ciutat i Una classe interrompuda, cadascun amb una veu pròpia i una gran capacitat per emocionar i fer reflexionar. Hesse va escriure tant novel·les com contes i poemes, i en bona part de la seva obra hi trobem influències orientalistes. Fins al centenari del seu naixement se n’havien escrit més de dues-centes tesis doctorals, uns cinc mil articles i una cinquantena de llibres sobre la seva figura i la seva obra.

Més informació:

• Hermann Hesse a les Biblioteques
• Hermann Hesse a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Deu frases de Hermann Hesse

Recomanat per Núria Planas Torrella. Bib. Marc de Cardona. Cardona.

Tobi Lolness, de Timothée de Fombelle, és una novel·la d’aventures extraordinària que transporta el lector a un univers tan fascinant com original. En Tobi només fa un mil·límetre i mig d’alçada i viu amb la seva família en un arbre immens que és, alhora, el seu món sencer. Quan el seu pare es nega a revelar un descobriment científic que podria posar en perill aquest fràgil ecosistema, tota la família és perseguida i condemnada.

Obligat a fugir, en Tobi inicia una trepidant aventura plena de persecucions, amistats, traïcions i descobertes. Al llarg del seu viatge haurà d’aprendre a sobreviure, afrontar les seves pors i defensar els seus ideals en un món on l’ambició i el poder amenacen l’equilibri de la natura.

Amb una prosa àgil i evocadora, Timothée de Fombelle construeix una història que combina fantasia, emoció i reflexió. Més enllà de l’aventura, la novel·la planteja qüestions tan actuals com la preservació del medi ambient, l’abús dels recursos naturals, el valor de la llibertat i la importància de mantenir-se fidel als propis principis.

Tobi Lolness és una lectura captivadora tant per al públic juvenil com per als lectors adults. Una història plena d’imaginació que demostra que fins i tot el més petit dels herois pot canviar el destí del seu món.

Més informació:

• Timothée de Fombelle a les Biblioteques
• Timothée de Fombelle a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Ester Pascual i Oriol Xaubet. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna.

No val a badar: més de cent mots catalans intraduïbles és una proposta tan curiosa com estimulant que convida a descobrir la riquesa i els matisos de la llengua catalana a través de paraules difícils de traduir a altres idiomes. Lluny de ser un simple recull de vocabulari, aquesta obra esdevé una reivindicació del patrimoni lingüístic i de la manera única que té cada llengua d’explicar el món.

Cada mot amaga una història, una manera de viure o una emoció que sovint només es pot expressar plenament en català. L’obra combina divulgació, etimologia i exemples d’ús amb un estil amè i entenedor, fet que la converteix en una lectura atractiva tant per als amants de la llengua com per a qualsevol lector encuriosit per les paraules.

És també una invitació a mirar el català amb uns altres ulls i a prendre consciència de la seva extraordinària capacitat expressiva. Molts dels termes recollits desperten records, evoquen paisatges o descriuen situacions quotidianes amb una precisió que difícilment es pot reproduir en altres llengües, posant en valor la diversitat cultural que s'amaga darrere de cada paraula.

Més que un llibre sobre llengua, és un homenatge a la creativitat del català i una lectura que desperta la curiositat, convida a compartir descobertes i fa venir ganes de continuar explorant un patrimoni lingüístic tan ric com viu.

Recomanat per Sol Teixido. Bib. Ernest Lluch. Vilassar de Mar.

Aquesta meravellosa edició de Francisco Socas, publicada per Càtedra, inclou en un únic volum les 124 cartes que constitueixen el corpus de l’obra de Luci Anneu Sèneca, publicada al voltant de l’any 62 dC sota el probable títol Epistulae Morales ad Lucilium, en vint llibres, corresponents a rotlles o volumina.

Enriquit per una acurada introducció a la vida i el context històric del filòsof, la primera part del llibre consisteix en una completa biografia que ens explica des dels orígens del pensador i els seus anys de formació i estada a Egipte, fins a la seva posterior participació en les intrigues de palau de la Roma imperial. El coneixement sobre Sèneca ens arriba principalment a través dels textos de Tàcit i Dió Cassi sobre el regnat de Neró, en què ocupa un lloc destacat com a polític, diplomàtic i pensador.

Sèneca també fou poeta, dramaturg, estadista, orador i emprenedor. La contextualització de la seva figura resulta especialment interessant tant per l’aproximació a la seva personalitat polièdrica com per la presència d’altres personatges rellevants, com Calígula, Agripina o Neró. Les cartes a Lucili permeten, a més, conèixer la vida quotidiana de la cort imperial i tenen un gran valor testimonial. Quan les escriu, Sèneca és conscient i expressa el seu fracàs amb Neró, però és en les seves reflexions sobre qüestions universals on rau la vigència del seu llegat, plenament aplicable als nostres dies.

Aquesta edició també inclou una explicació sobre la transmissió del text, una cronologia, bibliografia, abreviatures, un índex de matèries i un índex de noms propis. És una obra excel·lent per apropar-se a la figura de Sèneca, comprendre millor l’estoïcisme i descobrir unes ensenyances que continuen essent sorprenentment actuals.

Més informació:

• Sèneca a les Biblioteques
• Sèneca a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Obres de Sèneca al Projecte Gutenberg

Recomanat per Cristina Bru Sànchez. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Proyecto Hail Mary, d’Andy Weir, és una novel·la de ciència-ficció que combina aventura espacial, humor i divulgació científica amb una habilitat notable. L’autor, conegut per The Martian, torna a demostrar que sap convertir conceptes científics complexos en una història accessible i absorbent.

La trama segueix Ryland Grace, un científic que es desperta sol en una nau espacial sense recordar qui és ni com ha arribat allà. A mesura que recupera la memòria, descobreix que forma part d’una missió desesperada per salvar la Terra d’una amenaça global. Aquest plantejament genera una tensió constant, reforçada per una estructura narrativa que alterna entre el present a l’espai i els records a la Terra.

Un dels punts forts de la novel·la és el rigor científic. Weir explica fenòmens d’astrofísica, biologia i enginyeria amb claredat, integrant-los dins l’acció sense que es facin feixucs. Això fa que el lector no només segueixi la història, sinó que també entengui els reptes als quals s’enfronta el protagonista. Ryland Grace és un personatge proper, amb un sentit de l’humor que alleugereix els moments més crítics. A més, les relacions que es desenvolupen al llarg de la història aporten profunditat emocional i fan que la novel·la vagi més enllà de la simple supervivència.

És un llibre molt àgil. Cada capítol aporta nova informació o un gir que manté l’interès viu. En conjunt, Proyecto Hail Mary és una obra molt recomanable per als amants de la ciència-ficció i també per a qui busqui una història emocionant i intel·ligent. Combina entreteniment i coneixement d’una manera que enganxa des del principi fins al final.

Més informació:

• Andy Weir a les Biblioteques
• Andy Weir a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Estefania Aragón. Bib. Districte 6. Terrassa.

Aquesta novel·la d’Enric Calpena ens transporta a l’any 985, quan les tropes d’Almansor van atacar i saquejar Barcelona, en un dels episodis més tràgics de la seva història. La trama argumental està protagonitzada per diferents personatges, des de nobles fins a gent del poble, que viuran l’amenaça, la destrucció i les conseqüències del setge. Aquesta obra coral ens facilita molt poder entendre l’impacte humà i emocional que va suposar per a la ciutadania la caiguda de Barcelona.

L’autor combina rigor històric amb una narració àgil però plena de tensió, en reconstruir d’una manera molt rigorosa la ciutat medieval i el clima d’incertesa i inseguretat que patien els seus habitants.

És una lectura molt recomanable per a les persones a qui agradi la novel·la històrica molt ben documentada.

Més informació:

• Enric Calpena a les Biblioteques
• Enric Calpena a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Entrevista a 3Cat
• Enric Calpena a Estat de Gràcia (Catalunya Ràdio)

Recomanat per Marga Fernández. Bib. Districte 4. Terrassa.

És la primera novel·la de l’escriptora Elisenda Durban i la seva trama ens trasllada a l’antiga Grècia, concretament al segle III aC, per conèixer la vida d’Agnòdike, una jove que desafia les lleis d’Atenes per convertir-se en metgessa.

A través dels seus diaris personals, el relat ens mostra la seva lluita per estudiar i exercir la medicina amb la finalitat d’ajudar altres dones, amagant la seva identitat per evitar la persecució de la justícia.

La novel·la combina aventura, emoció i rigor històric, ja que l’autora és llicenciada en Història Antiga i s’ha especialitzat en Egiptologia, posant el focus en les desigualtats de gènere i en la valentia necessària per trencar les normes socials establertes en aquella època.

És una lectura molt interessant per a qui gaudeixi de la novel·la històrica amb protagonistes femenines fortes, on es recrea una època antiga amb detall i que també connecta amb temes actuals com la lluita per la igualtat i el dret de les dones a exercir professions que els eren vetades.

Més informació:

• Elisenda Durban a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Article al Diari de Barcelona
• Reel de Pagès Editors
• Conversa entre Elisenda Durban i Laia Perearnau
• Entrevista al blog del Col·legi de Metges de Barcelona

Recomanat per Marga Fernández. Bib. Districte 4. Terrassa.

Una novel·la intensa i absorbent que atrapa des de la primera pàgina. Ambientada en una petita vall del Pallars Sobirà, la història arrenca amb la inquietant desaparició de l’Alèxia, una nena de nou anys, fet que sacseja profundament tot el poble de Sureny. La recerca col·lectiva, però, pren un gir encara més fosc quan apareix el cadàver d’un jove, nu i degollat, amagat al bosc.

Amb dues incògnites que es creuen —la desaparició de la nena i un assassinat brutal—, la tensió no deixa d’augmentar. L’encarregada del cas és una inspectora dels Mossos d’Esquadra brillant però poc ortodoxa, un personatge complex que aporta força i caràcter a la narració.

La novel·la destaca per la seva atmosfera inquietant, un ritme àgil i una trama plena de girs que mantenen el lector en suspens fins al final. El desenllaç, sorprenent i inesperat, tanca una història tan fosca com captivadora.

Més informació:

• Jordi Coll a les Biblioteques
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Maggie O’Farrell escriu el pròleg a aquesta col·lecció de contes de Charlotte Perkins Gilman. El conte més famós de l’autora és El papel pintado amarillo, un relat gòtic de to inquietant que descriu el descens a la bogeria. És una obra imprescindible per conèixer o descobrir un dels grans arquetips literaris: la boja de l’àtic.

L’epíleg, Por qué escribí "El papel pintado amarillo", contextualitza el conte descrivint el desconeixement de la salut mental de les dones a finals del segle XIX.

Aquest volum conté també els contes Cuando fui bruja, Si yo fuera un hombre i Transformada, que completen una mostra representativa de l’univers literari de l’autora i de la seva mirada crítica envers la condició femenina.

L’obra que dona nom a aquest recull de contes no deixarà indiferent cap lector.

Més informació:

• Charlotte Perkins Gilman a les Biblioteques
• Charlotte Perkins Gilman a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Marina Rovira. Bib. Marta Pessarrodona de Mira-sol. Sant Cugat del Vallès.

Si busques una lectura que et sacsegi i t’obligui a mirar les esquerdes de la història i del desig, Kairós, de Jenny Erpenbeck, és, sens dubte, una parada obligada. Guardonada amb el prestigiós International Booker Prize, aquesta novel·la no és només el relat d’una relació amorosa obsessiva i asimètrica entre una jove estudiant i un home madur a l’Alemanya Oriental; és una autòpsia magistral de la caiguda d’un món. Erpenbeck utilitza la tensió, la traïció i el descoratjament d’aquesta parella com un mirall perfecte del col·lapse de la República Democràtica Alemanya, demostrant que el personal i el polític estan units per fils invisibles però tallants.

L’estil de l’autora és d’una precisió gairebé quirúrgica, amb una prosa densa però magnètica que avança amb el ritme implacable d’un rellotge de sorra. A mesura que el mur de Berlín s’esquerda, també ho fa la psique dels protagonistes, atrapats en un «temps oportú» (el kairós grec) que sembla condemnar-los a la malenconia d’allò que podria haver estat.

És una obra exigent, sí, però profundament gratificant per a qui busqui una literatura que no s’ajupi davant la complexitat humana. Si vols entendre com es desfà una utopia —tant la d’un país com la d’un cor—, aquesta és la teva lectura.

Més informació:

• Jenny Erpenbeck a les Biblioteques
• Jenny Erpenbeck a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Kairós a l’International Booker Prize
• Ressenya a Núvol
• Entrevista a Babelia

Recomanat per Laura Solà. Bib. Volpelleres Miquel Batllori. Sant Cugat del Vallès.

La Fúria, d’Alex Michaelides, perquè és una novel·la psicològica fascinant que enganxa des del primer moment.

L’autor construeix una trama plena de misteris, secrets i girs inesperats que mantenen el lector en tensió contínua. Michaelides crea personatges profunds i complexos que fan que cada pàgina sigui més intrigant.

Si t’agraden els thrillers psicològics plens de suspens, aquesta obra és una elecció perfecta. Una lectura emocionant que et farà qüestionar-ho tot fins al final.

Més informació:

• Alex Michaelides a les Biblioteques
• Alex Michaelides a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Fitxa del llibre a Google Books

Recomanat per Paula Mantecón Tejedor. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Aquest llibre ens porta al Harlem dels anys trenta, on la comunitat negra lluita contra la pobresa, el racisme i el pes de la religió.

Hi trobem el predicador Gabriel, la seva germana Florence, Deborah, la seva primera esposa, Elizabeth, la seva segona esposa i, sobretot, John, el seu fill. A través d’ells, James Baldwin mostra la força i les contradiccions de viure en un món marcat per la fe i la discriminació.

El gran tema és la revelació de Déu, que arriba de manera diferent al pare i al fill. Mentre en Gabriel busca autoritat a través de la religió, en John es veu obligat a enfrontar-se al conflicte entre la fe, la llibertat i una sexualitat que s’escapa de la norma religiosa.

Amb un estil intens i punyent, Baldwin retrata no només les injustícies socials, sinó també la batalla interior de trobar qui som en un món ple de prejudicis. Cent per cent recomanable.

Més informació:

• James Baldwin a les Biblioteques
• James Baldwin a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.

L’any 2014 el director Alberto Rodríguez va aconseguir, a banda d’altres guardons, deu premis Goya —entre els quals la millor direcció, el millor guió original i la millor pel·lícula— per La isla mínima. No era la primera obra d’aquest autor sevillà, que ha treballat tant com a guionista com en la direcció, però sí la que li ha aportat més reconeixement.

La història transcorre en un poblet imaginari situat en algun punt de les maresmes del Guadalquivir l’any 1980. Dos policies de Madrid arriben amb l’encàrrec d’investigar la desaparició d’unes germanes adolescents. Tots dos arrosseguen càstigs dels seus comandaments, però per causes oposades: l’un per ser progressista i l’altre per ser un nostàlgic del franquisme i dels seus mètodes repressors. L’ambientació, tant pel que fa al moment històric de la Transició com a la geografia andalusa, és impecable. Els paisatges aeris semblen una composició artística contemporània propera a la irrealitat.

Tant en Javier Gutiérrez com la Nerea Barros van rebre un premi Goya per les seves interpretacions. Però tan destacables com les seves són les d’en Raúl Arévalo, l’Antonio de la Torre o en Salva Reina.

És una pel·lícula policíaca fosca que aconsegueix fer d’una història local i arrelada a una època molt concreta un retrat del mal i dels temors humans universals.

Més informació:

• Alberto Rodríguez a les Biblioteques
• La pel·lícula a la Viquipèdia

Recomanat per Roser Jordà Sanuy. Bibliobús La Mola. Terrassa.

Wicked Little Letters (Pequeñas cartas indiscretas) és una pel·lícula de comèdia negra basada en uns fets reals que van succeir als anys vint en un petit poble d’Anglaterra.

La història d’aquesta pel·lícula es basa en un seguit de cartes que rep una de les protagonistes principals i que després es fa extensiu a altres persones del poble. Aquestes cartes, de caràcter ofensiu i groller, fan obrir una investigació policial per descobrir qui pot ser l’autor o autora dels fets. Una dona força liberal per a l’època i mare d’una nena es converteix en la principal sospitosa de la investigació i s’enfronta a perdre’n la custòdia. L’entrellat de tot plegat sortirà a la llum gràcies a la perseverança i la perspicàcia d’una persona del cos de policia.

Una pel·lícula que et transporta a temps passats i on les dones juguen un paper molt important.

Més informació:

• La pel·lícula a les Biblioteques
• La pel·lícula a la Viquipèdia
• Informació de la pel·lícula a la distribuïdora
• Tràiler oficial (VO)

Recomanat per Rosa Dual. Bib. El Castell. Vacarisses.

Noia desapareguda (Girl, Missing), escrita per Sophie McKenzie, és una de les seves obres més conegudes i la que la va donar a conèixer com una autora destacada dins la literatura juvenil contemporània. Publicada l’any 2006, la novel·la va rebre una gran acollida per part del públic adolescent gràcies a la seva capacitat per combinar el misteri amb una forta càrrega emocional. McKenzie ha construït una trajectòria literària centrada en temes intensos i propers als joves, com la identitat, la família i la confiança, sempre amb un estil àgil i directe.

La protagonista d’aquesta història és la Lauren, una adolescent adoptada que comença a qüestionar-se els seus orígens. Quan troba una pàgina web de nens desapareguts, creu reconèixer-s’hi i inicia una investigació que la portarà a descobrir secrets inquietants sobre el seu passat i a esbrinar si, en realitat, va ser segrestada quan era petita. Amb l’ajuda d’en Jam, el seu millor amic, s’endinsarà en un viatge perillós, ple de girs inesperats, mentides i emocions a flor de pell.

El que fa especial Noia desapareguda és la seva habilitat per mantenir el suspens des del primer capítol, però també per tractar temes profunds com el sentiment de pertinença i la recerca de la pròpia identitat. McKenzie no només crea una trama captivadora, sinó que connecta emocionalment amb el lector, fent-lo partícip de les angoixes i les decisions de la protagonista. És una lectura intensa, emocionant i molt recomanable, especialment per a joves que busquen històries que els facin reflexionar sense renunciar a l’aventura i la tensió narrativa.

Més informació:

• Sophie McKenzie a les Biblioteques
• Sophie McKenzie a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial
• Recomanació en vídeo

Recomanat per Lorena Bonil. Bib. del Districte 5. Terrassa.

David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és doctor en Biologia, professor i investigador de genètica a la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional i acadèmica s’ha desenvolupat entre Barcelona i Oxford. És especialista en genètica del desenvolupament, neurociència, la seva relació amb el comportament humà i l’àmbit educatiu.

En aquest llibre ens respon algunes de les preguntes que alguna vegada ens hem pogut fer: com és el cervell? Què són les neurones i com funcionen? Són diferents el cervell masculí i el femení? Què són les emocions i per a què serveixen? Com ens afecta la lectura? Per què somniem? Què és la creativitat i com la genera el cervell?… I així fins a 100 preguntes en què l’autor ens dona resposta per conèixer millor aquest òrgan tan complex i fascinant.

El cervell és l’última frontera per saber com som nosaltres mateixos, per saber qui som i com som, per què fem el que fem i ens comportem com ho fem. També per reflexionar sobre si ho podríem fer diferent.

I si voleu saber com mantenir-lo sempre jove i augmentar la vostra capacitat cognitiva, busqueu els capítols on se’n parla a la vostra biblioteca més propera o mitjançant la Biblio Digital!

Més informació:

• David Bueno i Torrens a les Biblioteques
• David Bueno i Torrens a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo-entrevista amb David Bueno

Recomanat per Núria Munt. Bib. Àngel Guimerà. Matadepera.

Ens situem l’any 1937. Un jove fotògraf viatja amb l’encàrrec de realitzar un reportatge a les planes agrícoles d’un territori dels Estats Units afectat per una terrible sequera i enormes tempestes de pols i sorra: el Dust Bowl.

La pols, el vent, l’aridesa, les tempestes i, sobretot, els habitants d’aquesta regió influeixen profundament en la visió del protagonista. La seva ingenuïtat inicial com a fotògraf, la seva actitud envers el món i, en resum, el seu jo més íntim queden fortament impressionats per tot el que viu i veu a través de l’objectiu de la seva càmera, fins a qüestionar-se tot allò que motiva tant la seva vida com la seva professió.

L’obra d’Aimée de Jongh, autora neerlandesa premiada per la seva feina, mostra, en una obra històrica i periodística de ficció, un episodi de l’Amèrica contemporània i com l’acció de l’home afecta els ecosistemes que treballa i transforma.

Obra rica, emocional, molt ben documentada i amb un estil d’il·lustració senzill i expressiu, que ens convida a conèixer una catàstrofe que, tot i situar-se gairebé cent anys enrere, és ara totalment vigent. Un còmic per gaudir, que ens farà reflexionar.

Més informació:

• Aimée de Jongh a les Biblioteques
• Aimée de Jongh a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Jaume Águdo López. Bib. Districte 2. Terrassa.

La riuada és el títol del primer llibre de la saga Blackwater, composta per cinc volums més, i que ens presenta una família, els Caskey, i les maniobres que ha de fer per salvar el seu patrimoni davant d’una riuada ingent que ha arrasat pràcticament tot el poble de Perdido, que també és el nom del riu devastador.

Els Caskey, una de les tres famílies més riques del poble, amb la intransigent Mary-Love al capdavant i l’Oscar, el seu sol·lícit fill, hauran de fer front a totes les destrosses causades per la riuada. Aquí cal sumar-hi l’aparició de l’enigmàtica Elinor Dammert, que farà mans i mànigues per formar part dels Caskey. Aquest és el punt de partida d’una prosa amena, atractiva i addictiva, amb tocs de fantasia i terror que donen a la història un aire molt inquietant.

La trama està molt ben vertebrada i els personatges són d’una complexitat exquisida, sobretot els femenins, que amb les seves personalitats elèctriques porten tot el pes de la història. Blackwater són els Caskey, però també l’Amèrica més profunda, on el racisme i el classisme s’hi passegen amb tota impunitat. Literalment, no podreu deixar de llegir aquest primer volum i, quan us en quedi poc per acabar-lo, ja estareu pensant en el següent. I així, sense parar, fins al final.

Més informació:

• Michael McDowell a les Biblioteques
• Michael McDowell a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• La saga Blackwater a la Viquipèdia

Recomanat per Mònica Mimó. Bib. Antoni Tort. Castellar del Vallès.

Brandon Sanderson és conegut per les seves obres dedicades a la literatura fantàstica. Va publicar la seva primera obra, Elantris, el 2005. Poc després arribaria la primera part de la seva trilogia més coneguda, Nacidos de la Bruma, amb la qual ha obtingut un gran èxit internacional. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis, com el John W. Campbell, l'UPC, el Whitney, l'Hugo o el World Fantasy Award.

El guix que un alumne pateix més és el que té el professor de matemàtiques quan li toca sortir a la pissarra a resoldre un problema. A principis del segle XX alternatiu on viu Joel, les coses són una mica diferents. Les Illes Unides estan amenaçades per unes criatures salvatges. Aquests monstres, tot i ser petits i fets de guix, són capaços de menjar-se una persona en pocs segons.

Els rithmatistes són els únics que poden lluitar-hi. Aprenen la difícil disciplina de les línies i el guix en acadèmies com Armedius. És aquí on estudia Joel, que, tot i no tenir massa bones notes, és capaç de dibuixar les defenses rítmiques més complexes amb la precisió d’un mestre. Podrà ajudar d’alguna manera davant la desaparició de diferents rithmatistes?

L’obra està a l’altura de la fama de l’autor, amb un estil clar, senzill i que atrapa des de la primera pàgina. No hi falten girs argumentals ni un ritme cada vegada més accelerat. El sistema de màgia que trobem al llibre ja ha seduït milers de lectors amants dels jocs d’estratègia. Vols ser el següent?

Més informació:

• Brandon Sanderson a les Biblioteques
• Brandon Sanderson a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Anna Capdevila Vilanova. Bib. de Mira-sol Marta Pessarrodona. Sant Cugat del Vallès.

L’estiu que la mare va tenir els ulls verds, de Tatiana Tibuleac, és un llibre especial que destaca tant pel seu estil poètic i líric com per la profunditat emocional de la història.

Trobarem en el relat metàfores, imatges simbòliques i el salt constant entre el passat i el present. El relat és molt emotiu i colpidor. Què signifiquen els ulls verds de la mare? Són una metonímia, una manera de representar la mare sencera a través d’una sola part? Segons el moment o l’emoció, la descripció dels ulls canvia, reflectint com el protagonista percep la seva mare. És un recurs poètic molt potent i poc habitual en prosa.

Un altre aspecte del qual ens parla Tatiana Tibuleac és el de les malalties mentals del protagonista i els seus brots. Això provoca reflexions sobre les conseqüències d’una infància sense amor ni referents afectius, i com això pot derivar en problemes greus d’identitat i estabilitat emocional. A la novel·la trobem frases profundes, descripcions colpidores i moments irònics o fins i tot còmics (com el xantatge a la psiquiatra), que serveixen de respir dins el dramatisme del llibre. És un llibre que no et deixa indiferent.

Més informació:

• Tatiana Tibuleac a les Biblioteques
• Tatiana Tibuleac a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

Fum, d’Ivan Turguénev, un dels aspectes més destacats és la lluita interna del protagonista, que es veu atrapat entre les expectatives socials i les seves pròpies aspiracions. La tensió entre el deure, la passió amorosa i els ideals personals genera un conflicte profundament romàntic, que recorda les influències del Romanticisme alemany, especialment en el contrast entre civilització i barbàrie que Turguénev explora a través dels seus personatges. A mesura que la història avança, les decisions del protagonista reflecteixen aquest dilema constant entre la raó i el sentiment.

A aquesta tensió interna s’hi afegeix el retrat de la societat aristocràtica russa. Turguénev utilitza un humor irònic per criticar la decadència d’aquest grup social. El comentari «Una de ellas era tan anciana que infundía temor a que, de un momento a otro, se deshiciera en polvo» exemplifica perfectament aquest estil humorístic, que no només fa riure, sinó que també convida a reflexionar sobre el pas del temps i el deteriorament de les estructures socials.

La manera en què Turguénev s’adreça al lector és fantàstica. Ens fa partícips de la història. Aquesta proximitat entre el narrador i el lector afegeix una sensació d’intimitat i de complicitat que fa que l’experiència de lectura sigui més profunda. Com a lectors, sembla que ens veiem atrapats en els mateixos dilemes i emocions dels personatges.

Més informació:

• Ivan Turguénev a les Biblioteques
• Ivan Turguénev a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

La infanticida, malgrat la seva brevetat, és una obra d’una intensitat colpidora que no deixa ningú indiferent. La història de la Nela sacseja per la seva cruesa i perquè posa al descobert les moltes capes de violència i repressió que envolten la protagonista. No només és víctima del seu acte extrem, sinó també —i sobretot— de la societat que l’envolta, de la seva família i d’un sistema que no li ofereix cap escapatòria.

La Nela és ignorada per un pare i uns germans que la menystenen, i és enganyada per en Reiner, un home que juga amb els seus sentiments i la deixa embarassada. En cap moment rep comprensió ni suport per part de la comunitat, que es limita a jutjar-la amb duresa. Quan finalment comet l’infanticidi, l’única resposta social és tancar-la en un manicomi, sense ni tan sols intentar comprendre les causes profundes del seu patiment. En aquest sentit, es pot interpretar que la societat també és responsable del crim: per haver-la abandonat, per haver-la marginat i per no haver-la escoltat.

Malgrat la tragèdia, hi ha moments de gran bellesa, com les escenes en què la Nela corre a trobar-se amb en Reiner, únics instants en què respira amor i llibertat. Aquest contrast entre la felicitat efímera i la condemna social reforça l’efecte devastador del final. Literàriament, l’obra s’emmarca dins el naturalisme i mostra sense filtres la brutalitat de l’entorn rural, molt lluny de qualsevol visió idealitzada. També qüestiona les normes de classe: la Nela només és ben vista si es relaciona amb algú del seu estatus, la qual cosa posa en relleu com el classisme travessa totes les capes socials.

Finalment, cal destacar el coratge de Víctor Català per defensar, encara que sigui de manera velada, el dret de la dona a estimar i viure la seva sexualitat amb llibertat. La infanticida és, sens dubte, una obra que remou, que incomoda i que ens obliga a mirar de cara les injustícies estructurals que encara avui tenen ressò.

Més informació:

• Víctor Català a les Biblioteques
• Víctor Català a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Central. Terrassa.

La Care Santos ens torna a emocionar amb aquesta història increïble, inspirada en uns fets reals que van ocórrer a una cosina seva, mestra. Es tracta de dues narracions en primera persona explicades amb destresa i perfectament trenades pel jove protagonista de l’obra, el Dani, un adolescent amb uns gustos musicals exquisits. El noi s’ha perdut i necessita comunicar-se amb la seva família. Té un munt d’ensenyaments guardats que vol treure a la llum, però no troba les paraules adequades. Per això busca ajuda en unes velles cançons de fa tres dècades. Segur que coneixes algú d’aquesta generació! I gairebé amb absoluta seguretat t’atraparan de seguida la lletra i la melodia d’algunes cançons inoblidables que surten al relat!

Quan s’apaguen els llums estava pensada inicialment per a un públic juvenil però, segons Santos, «pot agradar igualment al lector adult, perquè una part de la història està ambientada a finals dels 80 i principis dels 90 i té múltiples referències musicals a l’època». Té una trama d’intriga i suspens, amb algun element paranormal i de thriller. Està protagonitzada per aquest adolescent misteriós que apareix sobtadament una nit en una benzinera, abandonat per l’autocar que porta uns alumnes de viatge de fi d’estudis.

Està dedicada al marit de l’autora, el Demi Olmedo. És col·laborador de Mataró Ràdio i un expert en tota mena de música. Ell la va ajudar a triar amb encert la banda sonora de la novel·la amb les seves cançons preferides.

En resum, es tracta d’una novel·la molt recomanable per a tots els seguidors de la Care Santos i per als lectors de totes les edats que la vulguin gaudir.

Més informació:

• Care Santos a les Biblioteques
• Care Santos a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Entrevista a tvmataró
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Bib. Districte 3. Terrassa.

Heu escoltat mai aquesta banda vallesana d’una trajectòria tan fora de sèrie? Un duet que neix de l’ska i el punk fins a apropar-se a sonoritats més extremes, improvisació i peces infinites amb ritmes poc convencionals. Edi Pou i Pau Rodríguez tenen mil cares i totes frenètiques. La seva trajectòria els ha portat a festivals nacionals i internacionals, a sales petites i aules d’escoles, fins a rebre el Premi Ciutat de Barcelona el 2015, per la seva tasca pedagògica i filosofia militant d’autoedició.

En aquest disc els podem escoltar amb el flamenc Perrate. ‘Jolifanto’ és la primera paraula d’un poema dadaista d’Hugo Ball, però Jolifanto ara també és un disc protagonitzat per la convergència de dues escenes musicals ben diferents amb un anhel d’experimentar i explorar la rítmica de la música. Amb el cantautor ens deixem emportar per un so aparentment descontrolat i, no obstant això, minuciosament estudiat: res està fora de lloc, tot i els ecos de rave.

Cal tenir la ment oberta, cal transitar entre gèneres i continuar arriscant per alimentar la curiositat i la passió per la música. L’inclassificable duet català i la veu hipnòtica de Perrate ens regalen un viatge a una amalgama d’estils que vibren, es desboquen i t’atrapen amb una energia magnètica de noise, jazz i flow flamenc.

Més informació: 

• Za! a les Biblioteques
• Za! a la Viquipèdia
• Perrate a les Biblioteques

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.

Es tracta d’un thriller psicològic intens i absorbent, amb una narrativa que enganxa des del primer moment. Els protagonistes són un matrimoni format per la Victoria Barnett i l’Adam. La Victoria, a causa d’un accident domèstic —va caure per les escales de casa seva—, fa temps que es desplaça amb cadira de rodes i necessita ajuda constant per poder seguir amb el dia a dia.

L’atzar fa que l’Adam conegui la Sylvia Robinson, una dona que es troba buscant feina. Davant d’aquesta coincidència, ell li ofereix el lloc d’assistenta per ajudar la seva dona, especialment en els àpats i altres necessitats bàsiques. La Sylvia accepta la feina i es trasllada a la majestuosa mansió on viu la parella.

A partir d’aquí, amb una escriptura àgil, directa i plena de ritme, l’autora ens endinsa en una trama plena de suspens, secrets i girs inesperats. Cada capítol ens fa dubtar del que sabem, i el lector es veu arrossegat per una espiral de sospites, tensions i revelacions que mantenen la intriga fins a l’última pàgina. És una lectura ideal per als amants dels thrillers amb psicologia i misteri a parts iguals.

Més informació:

• Freida McFadden a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra
• Entrevista a l’autora

Recomanat per Carme Sanuy. Bib. Central. Terrassa.

Recomanem aquesta novel·la magistral, Casada i callada, que aborda el matrimoni i el divorci després del franquisme amb realisme i sense dramatisme, en una època en què el maltractament a les dones dins del matrimoni es vivia amb resignació i naturalitat.

És una història centrada en un model de dona tradicional i en un context rural carregat d’un masclisme persistent. La protagonista és una noia d’un poble petit anomenat Llucena. A través de la seva vida veiem una profunda radiografia de la societat rural de Castelló des dels anys setanta fins als noranta.

Es tracta d’una jove mestra, filla dels forners, que es cria sense haver sortit mai de la seva comarca. Narra la vida del poble, els costums i els canvis que es produeixen en l’àmbit econòmic i social. Ella, com totes les dones del poble, pensa a casar-se i formar una família.

Una de les virtuts de l’obra és el to amb què narra l’acció. Fa servir un llenguatge àgil i distès en un registre local que aporta molta autenticitat als diàlegs. Aquesta lectura ens convida a reflexionar, a revisar i a modificar conductes del tot inacceptables. Ens mostra l’exemple de persones que no volen acceptar el rol que els ha estat assignat. Algunes coses han quedat superades, però encara queda molta feina per fer.

Emma Zafón (Llucena, 1987) és una periodista i escriptora valenciana que ha treballat en diverses redaccions del País Valencià, Aragó, Andorra i Catalunya. Ha tractat temes econòmics, polítics, socials i culturals. Ha sigut cap d’informatius del Canal Terres de l’Ebre, on va impulsar el primer telenotícies territorial de la Xarxa Audiovisual Local. Casada i callada (2023) és la seva primera novel·la en solitari després d’escriure No iba a salir y me lié juntament amb Chimo Bayo.

Més informació:

• Emma Zafón a les Biblioteques
• Emma Zafón a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Maria Jesús Rodríguez Melero. Bib. Districte 3. Terrassa.

La cartera, de Francesca Giannone, és una emocionant novel·la ambientada al sud d'Itàlia que retrata la força d'una dona disposada a desafiar les convencions socials del seu temps. Inspirada en la figura real de la besàvia de l'autora, aquesta història combina emoció, memòria històrica i una mirada delicada sobre els petits canvis que transformen una comunitat.

Quan l'Anna arriba a Lizzanello després de casar-se amb en Carlo, és vista com una forastera. Independent, reservada i poc disposada a adaptar-se als costums del poble, aviat desperta recels entre els veïns. La seva decisió de presentar-se a unes oposicions de Correus i convertir-se en la primera cartera de la zona trenca tots els esquemes. Repartint cartes, primer a peu i després amb bicicleta, esdevé el fil invisible que connecta les vides, les alegries i els secrets dels habitants del poble.

Amb una escriptura elegant i plena de sensibilitat, Francesca Giannone construeix una saga familiar que reflexiona sobre el paper de les dones, l'amor, la llibertat i el pes de les tradicions. Una novel·la captivadora que reivindica el coratge de qui s'atreveix a obrir camins nous i que deixarà empremta en els lectors.

Més informació:

• Francesca Giannone a les Biblioteques
• Francesca Giannone a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Disponible a l'eBiblio Catalunya
• Entrevista amb l'autora

Recomanat per Antonello Palmiero. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.