La novel·la a l’Alemanya dels anys 20 del segle XX

La vida bohèmia de la ciutat de Berlin als anys 20 atreia a tot tipus d’artistes i intel·lectuals que volien viure en primera persona la transformació literària i social de l’època. L’atmosfera cultural efervescent que es vivia als racons de la ciutat eren similars a altres ciutats d’Europa on s’estava escrivint un capítol molt inspirador de la història de la literatura d’aquell segle XX que acabava de néixer.

La publicació de la Llei del Gran Berlin i la Constitució de Weimar van afavorir que els artistes més importants comencessin a congregar-se al “Romanisches Cafe” i que la ciutat comencés a viure la seva “edat d’or” i es convertís en el centre cultural d’Europa.

Els artistes provenien de les diferents disciplines artístiques com el teatre, l’arquitectura, la música, la literatura i el pensament. Tots els escriptors i intel·lectuals anaven a Berlin a buscar les seves muses.

És una dècada de grans canvis a Berlín; un d’ells és el naixement de la industria cultural. El teatre clàssic es renova amb l’arribada de tècniques modernes amb autors com Max Reinhardt i Bertolt Brecht.Per una altra banda també emergeix el “cabaret” un teatre musical que causa furor entre la gent.

El cinema també viu una edat daurada. Fritz Lang expressa de manera contundent les contradiccions socials. La pel·lícula muda "Metrópolis" (1927), declarada Memòria del Món per la Unesco, és una de les obres més importants del cinema expressionista alemany. És un film de ciència ficció que mostra un rebuig frontal contra el capitalisme. Altres pel·lícules com “Rebeldes del swing", dirigida per Thomas Carter, i "Cabaret", de Bob Fosse es situen al mateix context tot i no ser gravades a la mateixa època.

Al món de la literatura Alfred Döblin escriu la novel·la "Berlin Alexanderplatz" (1928), ambientada a la ciutat. És una proposta fidel a l’esperit trencador de l’època que implica una ruptura per la seva estructura cronològica i l’ús de la polifonia narrativa.

La música més tradicional dona pas a gèneres molt populars com el swing i el jazz amb músics com Sam Wooding & His Chocolate Kiddies que va ser una de les primeres bandes que van arribar per quedar-se tot i les reticències inicials.

En aquells daurats anys 20 els cercles intel·lectuals tenen com a punt de trobada els cafès, al voltant dels quals tenien lloc les converses entre artistes sobre les seves creacions.

Va néixer a Lübeck, Alemanya, el 6 de juny del 1875 i va morir a Zuric, Suïssa, el 12 d'agost del 1955. Va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1929. Considerat un dels escriptors europeus més importants de la seva generació, és recordat per la profunda anàlisi crítica que va desenvolupar al voltant de l'ànima europea i alemanya en la primera meitat de segle XX. Per això va prendre com a referències principals la Bíblia i les idees de Goethe, Freud, Nietzsche i Schopenhauer.

La seva novel·la més coneguda és “La muntanya màgica” però va rebre el Premi Nobel principalment per la seva gran novel·la “Els Buddenbrook”, que ha rebut un merescut reconeixement i ha estat catalogada com una de les obres clàssiques de la literatura contemporània.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Va néixer a Calw, Alemanya, el dia 2 de juliol de 1877 i va morir a  Montagnola, Suïssa, el 9 d'agost de 1962. Escriptor i filòsof suís, d'origen alemany, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1946.

De jove va fer grans viatges per Itàlia i també per l'Índia, on vivien el pare i l'avi com a missioners. L'any 1892 va intentar suïcidar-se, raó per la qual va quedar sota la tutela d'un teòleg i, posteriorment, va passar per una institució de salut mental i una altra «per a joves problemàtics».

Es va posicionar en contra del nacionalisme alemany i això va provocar l’atac de la premsa contra la seva persona i l’abandonament dels seus amics.

Arran d'aquest conflicte polític, juntament amb el seu fracàs matrimonial i la mort del seu pare, va acabar per demanar la nacionalitat suïssa, que li van concedir el 1921.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Va néixer a Augsburg el 10 de febrer de 1898 i va morir a Berlín Oriental el 14 d'agost de 1956.

Amant de la música i la literatura, molt aviat va començar a escriure poesia i cançons. Després de formar-se en les universitats de Munic i Berlín, el 1928 va escriure el drama musical “L'òpera de quatre cambres”, una sàtira del capitalisme que es va convertir en un dels seus majors èxits.

Va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX. Fou guardonat repetides vegades, tant a l'Alemanya de l'Est com a la de l'Oest, així com internacionalment.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Va néixer a Stettin, Pomerania el 10 d’agost de 1878 i va morir a Emmendingen el 26 de junio de 1957.

Novel·lista, assagista i metge alemany mundialment famós per la seva novel·la “Berlin Alexanderplatz” (1929). La seva prolífica obra abasta més de mig segle amb una gran varietat de moviments i estils literaris. Es considera una de les figures més importants del modernisme literari alemany. Les seves obres completes comprenen més d’una dotzena de novel·les (des d’històriques, fins a ciència ficció, drama i metròpoli moderna).

També va escriure drames, guins radiofònics, tractats filosòfics, assajos polítics i també sobre altres temes com la religiól l’art i la societat.

Va viure a Berlín durant 45 anys i es va relacionar amb figures clau de l’escena cultural alemanya com Herwarth Walden i el cercle d’expressionistes, Bertolt Brecht y Thomas Mann.

Döblin ha estat menys reconegut que altres novel·listes alemanys com Thomas Mann, Gunter Grass o Franz Kafka.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Rudolf Wilhelm Friedrich Ditzen, més conegut pel pseudònim de Hans Fallada va néixer a Greifswald el 21 de juliol de 1893 i va morir a Berlín el 5 de febrer de 1947.

Va ser un dels escriptors alemanys més famosos del segle xx. La major part de les seves obres estan relacionades amb el moviment cultural alemany de la Nova Objectivitat.

Tot i ser fill d’una família benestant va tenir una infància dura degut a la difícil relació amb el seu pare, que era jutge al Tribunal Suprem del Reich a Leipzig.

Va ser un jove solitari que el 17 d’octubre de 1911 es va posar d’acord amb el seu amic Hanns Dietrich von Necker per cometre un doble suïcidi en forma de dol, que va acabar amb la mort de Necker. Ell va sobreviure amb ferides greus i va ser arrestat per homicidi i ingressat en un hospital psiquiàtric. El van posar en llibertat després de quedar lliure de càrrecs per inimputabilitat.

Va tenir problemes amb l’alcoholisme i dependència de la morfina per la qual cosa va passar molt temps en diverses clíniques de desintoxicació.

També va ser condemnat pels delictes de desfalc i estafa que va cometre per poder finançar la seva drogodependència i també va ser posat en llibertat.

El 1929 es va casar amb Anna "Suse" Issel  a Anna "Suse" Issel  i va tenir 4 fills encara que van viure separats ella amb la seva mare a Hamburg i ell a  Neumünster.

A principis de 1930 va començar a tenir èxit literari amb la seva novel·la sobre el moviment contra la República de Weimar “Bauern, Bonzen und Bomben” “Granjeros, caciques y bombes” i aconsellats per l’editor Ernst Rowohlt, la família Fallada es van mudar a les afores de Berlín. Allà es va poder dedicar a la seva carrera literària sense preocupacions econòmiques

El 1933 va ser arrestat per sospita d’activitats hostils a l’Estat i va marxar a viure a Carwitz, Mecklemburgo-Strelitz, on va escriure novel·les de crítica social.

Degut al control sobre les obres literàries de la càmera de literatura del Reich i per assegurar la seva carrera com autor, Fallada va començar a escriure literatura d’entreteniment.

El 1944 es va separar de la seva dona. Aquell mayeix any va ser detingut per intent assassinat després de disparar un tret sobre la taula en plena discussió amb la seva exdona. Va ser ingressat novament al manicomi d’Strelitze, on va seguir escrivint.

El 1945 es va casar amb Ursula Losch, que també patia drogodependència i era gairebé 30 anys més jove que ell.

El que fallada descriu en les seves obres d’una manera molt realista és el món desesperat de les classes socials menys privilegiades. La seva gran capacitat d'observació unida a les circumstàncies personals extremes per les quals va viure, van ser la seva font d’inspiració creativa.

La seva obra ingent va ser escrita en pocs anys i està formada per un elevat nombre de novel·les, així com d'històries per a nens i contes.

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 30/11/2020 Última actualització: 30/11/2020