Us agradaria llegir assaig de temes actuals però us fan pànic els textos enrevessats i densos? No patiu: l’autora feminista Liv Strömquist (Lund, Suècia, 1978) té la solució perfecta! Mitjançant el format més amable del còmic, Strömquist ens proposa reflexions crítiques i profundes sobre qüestions diverses: la història de l’amor romàntic a Los sentimientos del príncipe Carlos, l’amor en el capitalisme tardà a No siento nada, la història cultural dels genitals femenins a El fruto prohibido, el zodíac a Astrologia lleugera, etc. Qualsevol dels seus volums és recomanable, però aquest cop voldria centrar-me en Dins la sala dels miralls, que Finestres va publicar en català la tardor del 2022.

Al llarg de 168 pàgines que passen volant, l’autora sueca basteix el seu discurs sobre la història de la bellesa i la pressió estètica posant d’exemple figures tan populars com Kylie Jenner, Marilyn Monroe o l’emperadriu Sissi. Amb un to irònic i uns dibuixos expressius i acolorits, Strömquist ens fa més planers els raonaments i les teories d’una bona colla de pensadors (Zygmunt Bauman, Eva Illouz, Byung-Chul Han, entre molts altres) al voltant del desig i la rivalitat, la història del matrimoni, la fragilitat dels vincles, la sexualització de la dona en el capitalisme, l’envelliment o l’estandardització de la bellesa i l’escissió entre el jo públic i el jo privat, accentuades per les xarxes socials. També ens ofereix una mirada més empàtica de la madrastra de la Blancaneu, recreada a partir del testimoni de 5 dones d’entre 53 i 73 anys que reflexionen sobre el poder que els atorgava l’atractiu físic quan eren més joves i com de cruel arriba a ser que la bellesa sigui tan efímera.

En definitiva, es tracta d’un bon llibre per analitzar la societat, riure i escandalitzar-nos alhora de les obsessions que tenim a l’entorn de l’aparença i per donar voltes a preguntes com la següent: “per què la gent o les dones joves que miren una foto de la Kylie Jenner i la seva cintura de vespa, uns pòmuls d’ivori esculpits o un cul celestial no se senten per dins de la mateixa manera que quan miren, per exemple, una posta de sol radiant, una platja increïble o la foto d’un papagai fastuós?; és a dir, per què no senten simplement una fascinació positiva davant la bellesa del món sense que, en paral·lel […], també tinguin sentiments negatius indefinits, alguna cosa que t’esquinça el cor, què és?, complex d’inferioritat?, la sensació de derrota?”.

Més informació:

• Liv Strömquist a les Biblioteques
• Fitxa

Recomanat per Ariadna Arrufat. Bib. Ateneu Les Bases. Manresa.

Les persones autistes acostumen a conviure quotidianament amb el desafiament de l'exclusió, els prejudicis dels altres, la percepció de sentir-se invalidats o jutjats, la preocupació per no complir amb les expectatives dels altres; en definitiva, viuen amb un sentiment persistent i cronificat de desvaloració personal que deriva en símptomes d'estrès posttraumàtic complex. Isabel Paula ens explica què és el trauma complex en l'autisme i planteja la urgència d'una intervenció sensible al mateix en els serveis que atenen persones autistes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La creació del sistema ferroviari a Espanya  al segle XIX va suposar una millora en el transport de viatgers, de mercaderies i el creixement de moltes poblacions. També l’inici del turisme.

Sergi Reboredo recull en aquest llibre els trens amb recorregut de gran bellesa; trens turístics que transporten el viatger a altres èpoques i altres trens que l’autor qualifica com interessants per viatjar-hi.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Albània és un país tranquil i hospitalari i dels més desconeguts dels Balcans. Un destí molt interessant per l’oferta cultural i natural i perquè encara no han arribat les aglomeracions de turistes.

Podem visitar les ciutats de Tirana, la capital, la ciutat museu de Gjirokastra, Berat, Durres, Korca, totes amb el seu interès. També podem visitar els castells i les fortaleses com a record dels segles de lluites als Balcans. Pel que fa a les esglésies,  podem trobar des de cristianisme ortodox bizantí fins a l’islam otomà.

Si busqueu platja Albània us ofereix costes amb aigües cristal·lines  dels mar Adriàtic i Jònic. I si us interessa la natura, podeu caminar pels Alps Albanesos on trobareu indrets de paradís biodiversitat amb vegetació, animals i rius i cascades.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Caminar, mirar, inhalar, flairar, ensumar, observar, contemplar... Tots aquests verbs es poden utilitzar en qualsevol dels vint indrets on l'autor convida a fer un bany de bosc. En el fons, aquest llibre és una invitació a passejar pel bosc amb tranquil·litat i silenci i, així, respirar totes les essències beneficioses per al nostre cos que hi ha a l'atmosfera d'un bosc i, a la vegada, fer-nos un regal sensorial a l'obrir tots els nostres sentits. Què aconseguirem fent les passejades que ens proposa aquest llibre? A part de divertir-nos i sorprendre'ns amb totes les meravelles que ens pot oferir el bosc, fer salut!

En aquest llibre hi ha boscos del Pirineu, del Pre-Pirineu, del sistema Transversal, del Litoral, de la Serralada Litoral i de la Prelitoral

Recomanat per Marta Puig Calafell de la Biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.

El surrealisme va prendre del dadaisme algunes tècniques de fotografia i cinematografia així com la fabricació d'objectes. Van estendre el principi del collage a l'acoblament d'objectes incongruents. També van inventar una forma de creació artística col·lectiva per divertir-se i cridar l'atenció. Van començar amb el que en digueren el "cadàver exquisit". Era una paraula o l'esbós d'un dibuix efectuats per una sola persona a la qual s'afegien, en rigorós ordre (o desordre) que hi anaven ficant cullerada, sempre de manera limitada. Podia resultar-ne una figura humana molt desproporcionada.

El 8 d'octubre de l'any 2019, l’escriptora i crítica literària Núria Perpinyà convidà una vintena llarga d'escriptors catalans a l’Espai Brossa a fer un cadàver exquisit. Fou una experiència insòlita, històrica que donà lloc a una improvisada performance dirigida per Jordi Coca. De collages espontanis i a cegues entre uns quants, amb poemes i dibuixos, se n'han fet força seguint els de Prévert i Breton. En canvi, d'exquisits teatrals, que se sàpiga, aquest va ser el primer i l'únic que existeix al món.

Sota el títol “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” l’obra compta amb textos d’una vintena d’escriptors i dramaturgs (Jordi Coca, Núria Casado, Carles Mallol, Victoria Szpunberg, Marc Rosich, Helena Tornero, Roger Puig, Dolors Miquel, Enric Nolla, Gerard Guix, Pep Cerdà, Manuel Molins, Toni Cabré, Jordi Prat, Adrià Pujol, Ferran Echegaray, Llàtzer Garcia, Paco Zarzoso, Carlos Be, Narcís Comadira, Albert Mestres, Queralt Riera, Jordi Oriol) i fotografies de Mikel Alors.

Aquests textos encadenats formen un cos atzarós, un tren surrealista on cada vagó s'obre i es tanca amb paraules brossianes, despertant parlaments d'alaskians, efraïms i pollastres. Advertim els lectors que les sandàlies i els mandarins que s'escapen per les finestres els poden fer descarrilar el cap.

L’acte de presentació del llibre es va fer el 17 de setembre de 2023 al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa amb la participació de Vicenç Altaió, Jordi Coca, Núria Perpinyà i alguns col·laboradors del llibre, i es va projectar la pel·lícula de la manifestació artística dirigida per Toni Vidal que va tenir lloc el mes d’octubre de 2019.

El llibre “Ai-Ai. El cadàver exquisit del Teatre Català” neix a partir del llibre “La Cadira trencada: teatre català d'avantguarda”, la història del teatre català del segle xx que repassa cent anys d’aquest gènere literari, els dramaturgs i dramaturgues, les tendències, la influència i la relació amb els corrents teatrals internacionals, l'escenografia, la política, la sàtira, la llengua, el feminisme, etc.

El portal interactiu Mentrimentres parla de teatre, d'avantguarda, i de modes amb l'escriptora Núria Perpinyà.

Llarga vida als cadàvers exquisits!

Més informació:

• Commemora: Centenari del surrealisme

Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques 

Què fa un lingüista? És, sovint, una persona acostumada al fet que li preguntin què és o per a què serveix la lingüística. Per això, aquest llibre ofereix una visió general de la disciplina i recull el saber de vint-i-tres experts que responen de manera senzilla a unes quantes preguntes, algunes d'elles complicades. Què és un lingüista?, és un policia de la llengua?, és el mateix que un filòleg? Som l'única espècie dotada de llenguatge? Com s'ensenya una segona llengua avui? Què té a veure la semàntica amb ChatGPT? Quines aplicacions té la lingüística computacional?, i la clínica?, i la forense? Un fonema és un so?  Són els límits del llenguatge els límits del món? Què és una paraula? Com es relacionen els sintagmes entre si? Funciona igual la cortesia en totes les llengües? Totes aquestes preguntes (i moltes més) trobaran resposta en aquestes pàgines i suscitaran, de pas, nous interrogants.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Després de rebre la notícia de la mort del pare a qui mai va conèixer, Maude ha de viatjar a la petita illa de Jesmond per arreglar la paperassa i recollir les seves pertinences perquè la casa serà derruïda. En baixar del ferri, Maude ses troba una llar i uns records aliens i intenta reconstruir la figura del seu pares a partir de retalls de revistes, discos i missatges gravats en vells cassets. En deu dies tot ha de quedar net i Maude podrà seguir amb la seva vida, però el que no espera són les constants apagades elèctriques a tota l'illa i l'excitació regnant d'una població que està a punt de celebrar el 20è aniversari de l'albirament d'un enorme tauró blanc.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

En la seva primera novel·la gràfica, Lucas Burtin i Sun Bai ofereixen un delicat retrat de la fi del món través del melancòlic última trobada d'un home i una dona. «Quan l'augment del nivell de les aigües va ser donat a conèixer, pràcticament tots van abandonar la Terra? Vaig arribar de matinada. Estava ennuvolat. Vaig aparcar enfront del port antic. A part d'una mena de mitjana edat passejant al seu gos, allí només estaven les gavines. Era un matí del nord. Un matí melancòlic però afable. Vaig decidir passejar una estona pel centre». Sun Bai i Lucas Burtin es van graduar en Belles arts a Le Mans i viuen a Lilla, on es dediquen a la il·lustració, el còmic i l'autoedició. Junts o en solitari, el seu treball se centra en crear espais narratius íntims, solcats per una suau melancolia i un vetllat erotisme. En ells emmarquen relats que oscil·len entre la ciència-ficció més el·líptica i el recompte minuciós d'un passeig dominical. «La platja més bonica de la mar del Nord» és el seu primer llibre conjunt.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un còmic inoblidable sobre la rellevància de la cultura en temps de barbàrie
Fins del segle X. La mort de Alhakén II ha deixat el califat de Còrdova en mans de Hisham II, un nen d'onze anys. El seu tutor, Almanzor, aprofita la circumstància per a regnar en el seu nom. Entre les seves disposicions destaca la crema de milers de volums de la biblioteca de Còrdova. Només se salvaran uns pocs, a lloms d'una mula guiada per un lladre i una parella d'esclaus. El guionista Wilfrid Lupano (Els vells forns) i el dibuixant Léonard Chemineau signen en aquest àlbum magistral una carta d'amor en saber, la tolerància i els assoliments de la cultura com a última barrera davant l'avanç dels totalitarismes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals