Voleu explicar una història i no sabeu ben bé com fer-ho? Us agradaria aprendre a narrar contes? Aquest és el vostre llibre. Un manual que, sense deixar de ser molt acurat, és engrescador i divertit. Amb il·lustracions juganeres que ens conviden a imaginar i que fins i tot ens fan riure. D’entrada, trobareu que el text us parla directament i us planteja preguntes. Però no us espanteu, perquè trobareu respostes i us ho passareu bé llegint les seves pàgines. Teniu al davant un gran llibre informatiu que, a més de donar-vos les claus per aprendre a contar, ens fa entendre com és d’important pels éssers humans el fet de poder explicar-nos i d’escoltar històries.
A aquest llibre trobareu pautes clares i entenedores per aprendre triar una bona història, a preparar un guió que ens mostri la estructura interna d’un conte, a interioritzar un relat per poder narrar-lo amb les nostres paraules... A més, el llibre també inclou recomanacions sobre tot allò que podem fer per tal d’aconseguir l’atenció del públic al qual ens volem adreçar. I, per acabar, també ens explica algunes curiositats sobre la història de la narració oral que de ben segur us sorprendran.
El seu autor, Pep Bruno, té una extensa trajectòria en el món de la narració oral. A més de ser un reconegut rondallaire, ha escrit nombrosos llibres de contes, estudis sobre narració oral, ha impartit cursos i també és editor. És un veritable activista cultural de la narració oral.

Web de l'autor

Apartat a Biblioteca virtual sobre la narració oral

Apartat a Gènius sobre aquest mateix tema

Recomanat per Marta Eiriz Zamora de la Biblioteca Llefià-Xavier Soto de Badalona

Avui us recomanaré el llibre Peanut Jones i el final de l’arc iris.
Aquest llibre és flipant! És perfecte per a persones que tenen somnis, que els volen aconseguir costi el que costi, i que, encara que siguin molt sapastres, continuen el seu camí, passi el que passi, i mai es rendeixen. Al final ho aconsegueixen, perquè res és impossible i la imaginació té poder.
És el número tres de la trilogia de Peanut Jones, i seria recomanable haver llegit els dos primers per poder gaudir al màxim d’aquesta lectura.
Vet aquí que una vegada hi havia... una nena que es deia Peanut. Aquella nena era molt imaginativa i creativa. Cada tarda (quan anava a l’escola bressol), treia un pinzell i començava a pintar i dibuixar amb el seu pare. Però quan va començar l’escola, ja no podia gaudir d’aquelles meravelloses tardes amb ell.
Així que el seu pare li va començar a posar una nota amb un dibuixet a la carmanyola. Aquella nota tenia una característica: sempre hi posava “T’estimo infinit x”.
Més endavant, va començar a dibuixar unes formes a les notes i, poc després, va... desaparèixer.
Passats uns anys, la Peanut va trobar un llapis amb què es podia crear una infinitat de coses a la seva habitació. Llavors, es va adonar que les notes amb formes que li havia dibuixat el seu pare a la carmanyola, uns mesos abans que desaparegués, formaven una porta. La Peanut hi va entrar.
Què li esperarà a la Peanut en aquest llarg viatge que ha d’emprendre? Allà hi trobarà les respostes que necessita sobre la desaparició del seu pare?

Algunes llegendes neixen de la punta d’un llapis.

Web de l'autor

Kilian Navarro 10 anys
Usuari de la Biblioteca Canyadó i Casagemes - Joan Argenté

"Ortiga i Os" és el darrer llibre de T. Kingfisher, l’autora de "La guia màgica d'autodefensa amb galetes".
Relata les aventures de la Marra, una jove princesa que lluitarà per alliberar la seva germana gran dels maltractaments del seu marit, el príncep Vorling, de qui sospita que l’amenaça de mort si no dóna a llum un hereu mascle per al seu regne.

Durant la història, assistirem a les diferents proves i entrebancs als quals s’enfronta la Marra, i veurem com rep l’ajuda d’altres personatges, sense els quals no aconseguiria acomplir la seva missió.

Una història de màgia, fades i personatges fantàstics —alguns de bons i d’altres no tant—, escrita amb un to lleuger, amable i divertit, però des d’un punt de vista feminista, que aborda temes delicats com l’avortament, el canibalisme o la prostitució.

Una novel·la mereixedora del Premi Hugo 2023 a la millor obra de ciència-ficció i fantasia.

Més informació:

• T. Kingfisher a les Biblioteques
• T. Kingfisher

Recomanat per Eva Montiel González. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet.

La poesia sembla moltes vegades un gènere complicat i més quan es tracta de treballar-lo amb infants. No obstant això, hi ha llibres que demostren el contrari. Petites bestioles és un poemari de Joan Antoja i Anna M. Matas que, com els altres volums de la col·lecció Poesia esbojarrada, juga amb els versos i converteix la poesia en un joc molt divertit.

Pensat per a infants a partir de set anys, el llibre inclou una sèrie de poemes plens de sonoritat, tot descrivint els animals d’una forma atractiva i amb molt d’humor. Cada poema és presentat d’una forma clàssica i també com a cal·ligrama, en aquest cas amb dibuixos alegres i molt vistosos. A més, després de cada text hi ha un joc o un passatemps que permet aprendre més del tema i desenvolupar habilitats mentre es passa una bona estona.

Però el llibre encara presenta una altra característica. Cadascun dels poemes ve acompanyat d’un codi QR per poder-lo escoltar.

En definitiva, es tracta d’una eina molt ben treballada per acostar la poesia als infants d’una manera engrescadora i al mateix temps didàctica.

Recomanat per Jordi Tena de la Biblioteca de Sant Adrià del Besós

La Megg, la nostra protagonista, apareix surant damunt l’aigua en una clara al·lusió a la cèlebre, bucòlica i alhora tràgica pintura d’Ofèlia. Però si hi pareu una mica d’atenció, veureu que a la mà té un canut. Això no és gens seriós, senyor Hanselmann!

Simon Hanselmann (1982, Tasmània) és el culpable d’aquests dibuixos aparentment infantils i molt divertits, que amaguen històries d’humor negre només per a adults. El pobre no en té la culpa: va néixer en un dels pitjors barris d’Austràlia, fill d’un moter i d’una mare drogoaddicta. Va ser castigat pels seus dibuixos “ofensius” a l’escola. Qui hauria dit que això li donaria fama mundial?

Tres companys de pis: la Megg, una bruixa fumeta amb depressió; el seu nòvio Mogg, el típic gat negre de bruixa; i en Búho, l’únic amb una mica de seny i diana de totes les bromes pesades. Viuen junts en una casa típica dels suburbis australians.

Ens trobem amb una comèdia de situació a l’estil «Friends» o «The Simpsons», però passada de rosca: alcohol, drogues psicodèliques, maratons televisius, conductes d’alt risc i una moral força qüestionable.

Altres estrelles del barri? Werewolf Jones, un homellop separat amb dos fills a càrrec que ven el que sigui per sobreviure; Moco, una dona trans de pell verda; Mike, el nigromant... i molts més.

"Bahía de Búho" és el segon títol d'aquesta sèrie "Megg, Mogg y Búho" publicat a l’estat per l’editorial Fulgencio Pimentel. Solen ser històries curtes e independents, però hi trobareu una evolució temporal al llarg dels següents números. No us els perdeu, són altament addictius! Tant com els seus personatges!

Torneu aviat si us plau.

Més informació:

• Simon Hanselmann a les Biblioteques
• Simon Hanselmann a la Viquipèdia

Recomanat per Laura Ruiz. Bib. Canyadó i Casagemes – Joan Argenté. Badalona.

«Un cor de neu» és la seva primera novel·la per a adults d’Anna Manso, guionista i escriptora de literatura infantil i juvenil.
Una interessant novel·la que gira entorn a la impossibilitat d'estimar quan encara hi ha ferides obertes.
La Sara té seixanta-cinc anys, és escriptora i viu aïllada enmig del bosc, al Berguedà. Fa vint anys que no parla amb Josep i això li provoca un dolor tan profund que li impossibilita estimar. Un dia al bosc de forma sobtada s’ensopega amb un personatge -real o simbòlic-, un llop que li salvarà la vida i que esdevindrà amic i confident amb qui sembla que pot parlar i la seva vida es capgira. Empesa per la companyia i els consells de l'animal, la Sara decideix contactar amb el seu fill. A partir d’un fet casual reprendrà la relació amb ell i uns fets dolorosos del passat -dels quals ella se sent, amb raó, culpable- aniran emergint en la història situant l’argument en el marc de l’acceptació de la culpa, de la possible redempció i dels efectes greus que tot plegat va provocar a mare i fill, però recuperar la relació amb ell no serà gens fàcil, perquè hi ha ferides del passat que són molt difícils -o impossibles- de cicatritzar.

Més informació:

• Anna Manso a les Biblioteques

• Anna Manso narra l’altra cara dels abusos sexuals

Recomanat per Dolors Serrano. Bib. Can Peixauet. Santa Coloma de Gramenet.

Què estem disposats a creure’ns com a lectors: una història vertadera o una història ficcionada, per molt que es basi en fets reals? Però, que és una història vertadera sinó la versió d’algú, i, per tant, ficcionada?

Hernán Díaz es planteja aquest dilema a la novel·la Fortuna, una novel·la situada al Nova York de principis del segle XX, on coneixerem a Benjamin Rask, un important magnat de les finances i a la seva esposa Helen, una excèntrica filla d’aristòcrates.

O això és el que nosaltres, oh pobres lectors, creiem que estem llegint, perquè quan acabem aquesta primera part i passem a la segona, ens trobarem amb un altre text sobre una altra persona, amb una altra vida... o és la mateixa?

Millor no dir res més, perquè el que Díaz ha construït (sí, el verb construir li escau) a Fortuna és un trencaclosques sobre la societat nord-americana, sobre les finances, sobre la classe alta, sobre l’anarquisme... però, sobretot, un trencaclosques sobre la Veritat, que sempre és indesxifrable.

Fortuna, que fou guardonada amb el premi Pulitzer, ens recorda que no tot és tal com ho veiem, com ho llegim, com ens han explicat. Fortuna, tot i que ambientada a la primera meitat del segle XX. Ja ens parla de fake news, dels interessos per controlar qui i com explica una història i quin ús en podem fer d’ella. Fortuna, a la fi, ens recorda que hem de dubtar, i que en el dubte trobarem alguna veritat.

Més informació:

• Hernán Díaz a les Biblioteques
• Editorial Periscopi: "Fortuna"
• "Diàleg de Sant Jordi", el 21 d'abril del 2024, a la biblioteca Jaume Fuster, amb els escriptors Hernán Díaz, Jordi Puntí i Borja Bagunyà

Recomanat per Diego Ruiz. Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Stefan Zweig (Viena, 1881– Brasil 1942) va ser un dels intel·lectuals més rellevants del primer terç del segle XX a Europa. Com a escriptor va conrear pràcticament tots els gèneres literaris i va aconseguir gran popularitat tant amb novel·les curtes de profund calat psicològic com amb biografies de grans personatges històrics. Humanista compromès, va viure els estralls de les dues guerres mundials i va acabar suïcidant-se a l’exili al Brasil, desencantat pel rumb del món. Zweig era d’origen jueu, i els seus escrits van ser prohibits pel règim nazi.
Per aquells que no hagin llegit res de Zweig, Moments estel·lars de la humanitat és una immillorable manera d’introduir-se en l’obra d’aquest gegant de la literatura. Els seus catorze capítols condensen els trets característics del seu estil narratiu, que es distingeix per la seva sensibilitat psicològica i la capacitat per captar l’essència dels fets històrics amb una mirada literària.
El llibre, publicat originalment al 1927, recull episodis decisius que, segons Zweig, han marcat el rumb de la història. Des de la caiguda de Constantinoble fins a la composició de la Marsellesa o la descoberta del Pacífic per Balboa, cada “miniatura històrica” és narrada amb intensitat i estil novel·lesc, tot i estar basada en fets reals.
Aquesta obra ofereix una reflexió apassionada sobre el poder de les decisions individuals i els girs inesperats de la història. La prosa de Zweig és rica i emocionant, i convida el lector a redescobrir el passat amb ulls nous. És una lectura molt recomanable per a qui vulgui comprendre millor el pes dels instants clau en la trajectòria de la humanitat.

Més informació:

• Stefan Zweig a les Biblioteques
• Stefan Zweig a la Biblioteca Virtual
• Stefan Zweig a la Viquipèdia
• Stefan Zweig: "No hay nada que odie más que la egolatría de los pueblos"
• Stefan Zweig se suicidó en 1942 tras ver a Europa "destruirse a sí misma" - "El País"23/02/2012
• Audiollibre

Recomanat per Bib. Llefià-Xavier Soto. Badalona.

Victor del Árbol és un escriptor català reconegut per les seves novel·les de gènere negre i per la profunditat emocional de les seves obres. Va cursar estudis d’Història a la Universitat de Barcelona i, entre 1992 i 2012, va treballar com a mosso d’esquadra. Les seves novel·les han estat traduïdes a diferents idiomes i han obtingut diversos premis.

Diego Martín és un professor universitari que ha pogut escapar aparentment del seu passat marcat pel dolor i la violència. Tot canvia quan reapareix un vell conegut relacionat amb la seva germana, ingressada en un centre psiquiàtric i a partir d’aquí Diego es veurà obligat a enfrontar-se a la seva pròpia història familiar.

És una novel·la que ens convida a reflexionar sobre el passat i les relacions familiars marcades pel silenci i la culpa. Victor del Árbol, fidel al seu estil, construeix una història fosca i plena de matisos emocionals.
La novel·la explora les ferides familiars i socials al llarg de tres generacions d’una família espanyola des de la Guerra Civil fins a l’actualitat.

Més informació:

• Víctor del Árbol a les Biblioteques
• Víctor del Árbol a la Viquipèdia

Recomanat per Teresa Alvover. Bib. Sant Adrià del Besòs. 

Ciudad de Dios és una favela de Riu de Janeiro on viu el protagonista de la història. Buscapé és un noi, germà d’un delinqüent, que fuig de la delinqüència gràcies a la seva passió que és la fotografia. On viu Buscapé regna el tràfic de droga i la violència dels diferents bàndols que trafiquen.
Fernando Meirelles narra la infància i maduresa del protagonista de manera de relat en primera persona amb la veu en off del protagonista. S’ha comparat amb el film de Scorsese “Uno de los nuestros” per aquesta veu en off i la narratologia del film, i s’ha afirmat que és un film de gàngsters brasilers.
El film mostra un ventall de personatges molt ben construïts i amb una complexitat que ajuden a cada moment a comprendre el film. La fotografia i la banda sonora també ajuden al relat fílmic i fan que no et distreguis en cap moment.
Només recordar que Fernando Meirelles és el director de la gran pel·lícula “El jardinero fiel” i d’altres com “Els dos papas”.

Recomanat per Ferran Medina. Bib. Pomar. Badalona.

"Llovizna", és d’aquelles novel·les que exploren aspectes tant humans com són: la memòria, l’oblit, la culpa i el perdó. L’obra està ambientada majoritàriament al voltant del riu Besòs, el barri de la Catalana i el Municipi de Sant Adrià de Besòs. I, molts d’altres indrets del Barcelonès Nord i l’extraradi Barceloní. Es tracta d’una obra que fa una combinació d’intriga i costumbrisme, on l’autor utilitza una estructura o tècnica narrativa complexa i original, introduint una novel·la dins d’una altra: Lodo dins de Llovizna.

Fran Toro, com a bon professor d’història, ha volgut situar la narració en dos moments històrics importants: les inundacions de 1962, amb la major catàstrofe hidrològica a Espanya, i en l’època dels 80, que és on Manuel Roldán, el protagonista principal, té les seves lluites internes per la culpa i els remordiments que el persegueixen pels esdeveniments viscuts durant el passat.

En definitiva, estem davant d’un obra colpidora, que combina les emocions dels personatges, amb la memòria històrica i, amb una estructura narrativa innovadora, que atrapa al lector des de la primera fins a la darrera pàgina del llibre i li convida a la reflexió.

Més informació:

• Fran Toro a les Biblioteques

Recomanat per Alicia Carrillo. Bib. Font de la Mina. Sant Adrià de Besòs.

*Moneyball* (2011), dirigida per Bennett Miller, és una pel·lícula que combina esport, innovació i drama humà de manera magistral. Basada en la història real de Billy Beane (Brad Pitt), gerent general dels Oakland Athletics, narra com va revolucionar el beisbol en aplicar un sistema estadístic poc convencional: la sabermetria. La cinta explora el conflicte entre la tradició i la modernitat, mostrant la resistència de la vella guàrdia davant d'un mètode basat en dades i números. El guió escrit per Aaron Sorkin i Steven Zaillian ofereix diàlegs afilats i dinàmics, mentre que la direcció sòbria de Miller captura tant la tensió dels despatxos com l'emoció del camp de joc. La fotografia i la banda sonora aporten una atmosfera íntima que ressalta la lluita personal de Beane, marcada per la cerca de validació més enllà de l'èxit esportiu. Amb actuacions memorables —destacant Pitt i Jonah Hill— *Moneyball* és molt més que una pel·lícula sobre beisbol: és una lliçó sobre lideratge, risc i innovació en qualsevol àmbit de la vida. Al final, convida a qüestionar què vol dir realment guanyar i ens recorda que els grans canvis solen començar amb actes de valentia silenciosa.

Més informació:

• Bennett Miller a les Biblioteques
• Bennett Miller a la Viquipèdia
• Bennet Miller filmaffinity
• Brad Pitt filmaffinity
• Billy Bean a la Viquipèdia
• Sabermetría

Recomanat per Xavier Real. Bib. Singuerlin - Salvador Cabré. Santa Coloma de Gramenet.

Mia és una dona que, arribada a la cinquantena, veu com s'esfondra el seu castell de naips: la seva parella de fa trenta anys i amb qui ha format una família, Boris, l'abandona per una noieta més jove, francesa. La reacció de Mia no es fa esperar...al límit dels nervis, cau en una depressió i, per curar-se, la seva mare Abigail li troba una feina d'estiu molt especial: conductora d'un taller de poesia a la seva Minnesota de la infantesa. Mia decideix acceptar el repte i transforma la classe de poesia per a joves en el seu camp d'experimentació personal, en el qual observa els límits de la identitat i la manera en què aquesta canvia al llarg del temps.

Més informació:

• Siri Hustvedt a les Biblioteques
• Siri Hustvedt a la Viquipèdia
• Pàgina oficial de Siri Hustvedt

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Encisadora i inquietant novel·la escrita per Patrick Süskind i publicada l’any 1985 sota el títol original de “Das Parfum die Geschichte eines Mörders” que aprofundeix en els aspectes més foscos de la psique humana.

Ambientada a la França del segle XVIII, l’obra ens introdueix a la vida de Jean-Baptiste Grenouille, un home que compta amb un talent molt particular: un prodigiós sentit de l’olfacte que el portarà a convertir-se en el millor perfumista de tots els temps.

Malgrat això, té una marca de naixement que el condicionarà absolutament tant en la relació amb la seva pròpia identitat com amb el món que l’envolta: Grenouille no emet cap olor.
Abandonat durant el seu naixement i envoltat d’immundícia, el nostre grotesc protagonista s’obsessionarà en cercar una essència perfecta inspirada en l’olor humana que el serveixi per venjar-se i subjugar a tota la societat hipòcrita i superficial que l’ha menyspreat.

Jean-Baptiste, no dubtarà en tornar-se cada vegada més cruel i despietat per tal d’aconseguir aquest perfum únic que malauradament té un gran inconvenient: només es pot elaborar amb els fluids corporals de les joves.

“El Perfume”, evoca una crítica social mitjançant un llenguatge ric, explícit, increïblement descriptiu i ple de matisos que ens transporta a cada flaire d’aquesta època plena de contrastos, que viu entre la bellesa i la misèria, aconseguint que el lector gairebé pugui sentir les fragàncies i fins i tot les pudors que envolten a Grenouille.

Més informació:

• Patrick Süskind a les Biblioteques
• “El Perfume: historia de un asesino”, pel·lícula basada en la novel·la “El Perfume”:
• BSO “Perfume: the story of a murderer”

Recomanat per Raquel Martos Castellano. Bib. Sant Roc. Badalona.

Es tracta de la segona part de la sèrie 'A la recerca del temps perdut' de l'autor francès Marcel Proust, escrita entre els anys 1908 i 1922. Seguint la primera part, 'Combray', que narra la infantesa del narrador en primera persona; 'Un amor de Swann', narrat a la tercera persona, se centra en el saló literari dels Verdurin, Madama et Monsieur Verdurin, veïns del narrador, acullen a casa seva una mena de club de lectura que debat temes literaris i d'actualitat i al qual no sempre és fàcil d'entrar... la participació en el saló està vetada a les dones, excepte a Odette de Crécy, una burgesa ("mantinguda") que no pertany al seu cercle aristocràtic però que és vista amb bons ulls per Madama Verdurin. També, gràcies a la influència de Madama de Crécy, Monsieur Swann és permès d'entrar en llur cercle reduït, i entre tots dos neix una realació d'amistat que va més enllà de les simples aparences. Els principis de tots dos entronquen amb la societat en què els ha tocat viure i marquen un abans i després en llur relació: ambdós pertanyen a dos estaments socials ben diferenciats (l'aristocràcia per la part de Swann i la burgesia per la part d'Odette).

Llur llunyania, tanmateix, és tan sols estamental, ja que Odette entra al cor de Swann a primera vista i per via directa. No poden ser amics, tampoc poden ser amants, llur relació és secreta. Tot i així el narrador omniscient -que és el mateix autor- ens passeja al llarg de llur relació pels salons i els indrets parisencs en un vaivé que no deixa de reflectir la inestabilitat de les relacions d'abans i d'ara.

Més informació:

• Marcel Proust a les Biblioteques
• Marcel Proust a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona.

Arturo Goicoechea és un neuròleg i músic espanyol, pioner en l'estudi i en la divulgació de la pedagogia en neurobiologia dels símptomes sense explicació mèdica a Espanya.

En aquest llibre ens parla sobre la migranya, una condició que afecta milions de persones a tot el món, sovint percebuda com un mal de cap intens i invalidant l'origen del qual se cerca en factors estructurals o genètics. Però, i si la visió tradicional no fos l'única possible?

L'autor planteja una perspectiva trencadora i molt diferent, la migranya no és necessàriament una disfunció orgànica irreversible, sinó que es pot entendre com una condició que es construeix i manté per aprenentatge, actuant com una mena de resposta fòbica del cervell.

Basant-se en aquesta premissa, l'autor proposa el que ell anomena una "pedagogia" específica, un camí per modificar aquesta condició i, per tant, per superar la migranya. Aquesta perspectiva ofereix una visió esperançadora per als qui la pateixen, obrint la porta a possibilitats de millora que van més enllà dels tractaments simptomàtics habituals.

El llibre destaca per utilitzar un llenguatge senzill i comprensible, fent accessible per a un públic ampli idees complexes sobre el funcionament cerebral i la percepció del dolor. És una lectura altament recomanable per a qualsevol persona interessada a comprendre la migranya des d'un nou angle i explorar camins diferents per a la seva gestió.

Més informació:

• Arturo Goicoechea a les Biblioteques
• Arturo Goicoechea a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona.