Nascuda l’any 1919 a Balaguer, és una de les autores en llengua catalana més destacades no només per la seva narrativa sinó també pel seu activisme i compromís polític en defensa dels drets i les llibertats.

Va pertànyer a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i va continuar el seu compromís fins que, un cop imposada la dictadura de Franco, va marxar a l’exili i va viure en diferents indrets com París, Cuba, República Dominicana, Belgrad, Praga i Mèxic.

Després de passar trenta anys a l’exili, va tornar l’any 1970 per rebre el Premi Josep Pla amb el seu llibre de memòries del seu pare Testament a Praga.

La seva activitat com a escriptora és molt diversa i no es pot resumir en un únic sentit: cronista, articulista de premsa, escriptora de les seves memòries, etc. Alhora també ha estat  una figura molt popular a casa nostra pel seu compromís amb el comunisme i la defensa del feminisme.

Va rebre les grans distincions de casa nostra com la Creu de Sant Jordi (1984) , la Medalla d’Honor de Barcelona (1997), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2001) i el Premi Manuel Vázquez Montalbán (2006). Va morir l’any 2012 a Granada.

Com a actes més destacats , aquest mes d’octubre se celebra el simposi Teresa Pàmies, política, memòria i literatura a l’Institut d’Estudis Catalans (8 d’octubre) i es pot veure l’exposició “Teresa Pàmies. Tot és en els llibres” que compta amb diverses còpies i es podrà veure de manera simultània a la Institució de les Lletres