El 17 de novembre de 1919, Sylvia Beach, una nord-americana de 32 anys, obria les portes d’una llibreria en el número 8 del carrer Dupuytren, a la Rive Gauche de Paris, amb l’ajuda de la seva mentora d’ofici, Adrienne Monnier. Tot i el pes del nom, Shakespeare & Company era una iniciativa més aviat modesta. Amb un préstec de 3.000 dòlars d’una tia de Nova Jersey, Beach va convertir el local d’una antiga bugaderia en una llibreria de llengua anglesa, que al mateix temps era biblioteca de préstec, d’una sola habitació el centre neuràlgic de la qual era la xemeneia. La major part de l’estoc del local i tot el seu mobiliari procedien del mercat de Saint-Ouen. Les instal·lacions eren modestes però Beach tenia grans projectes per la seva llibreria. Els seus interessos literaris es centraven en els modernistes anglesos i nord-americans que estaven transformant el concepte del que era literatura: Gertrude Stein, Ezra Pound, William Carlos Williams i el seu ídol literari, James Joyce.

Aventurar-se sense la menor experiència a obrir una llibreria especialitzada en llengua estrangera, els clients de la qual haurien de ser una grup d’artistes i escriptors amb pocs recursos, no es podia imaginar que, no només tindria l’èxit en aquest projecte, sinó que a més a més arribaria a sortir en defensa d’una de les grans novel·les del segle XX, Ulisses de James Joyce.

Shakespeare & Company es va convertir immediatament en el centre de reunió dels artistes de la Rive Gauche: anglesos, americans, francesos i d’altres països; escriptors, pintors, músics. Beach va convertir la llibreria en un lloc confortable i animava als seus clients a quedar-s’hi llargues estones. Les parets estaven cobertes de prestatges, però la zona principal de la llibreria era més aviat com un saló ple divans. Tot l’espai de les parets que quedava lliure estava ocupat per retrats d’escriptors: Walt Whitman i Edgar Allan Poe, així com els dibuixos originals de William Blake. Als nous autors que visitaven la llibreria se’ls incitava a penjar les seves fotografies a les parets, un astut truc de màrqueting amb el que Beach s’assegurava que tornarien una altra vegada. 

Shakespeare & Company es va convertir immediatament en el centre de reunió dels artistes de la Rive Gauche: anglesos, americans, francesos i d’altres països; escriptors, pintors, músics. Beach va convertir la llibreria en un lloc confortable i animava als seus clients a quedar-s’hi llargues estones. Les parets estaven cobertes de prestatges, però la zona principal de la llibreria era més aviat com un saló ple divans. Tot l’espai de les parets que quedava lliure estava ocupat per retrats d’escriptors: Walt Whitman i Edgar Allan Poe, així com els dibuixos originals de William Blake. Als nous autors que visitaven la llibreria se’ls incitava a penjar les seves fotografies a les parets, un astut truc de màrqueting amb el que Beach s’assegurava que tornarien una altra vegada. 

Shakespeare & Company va mantenir les seves portes obertes durant més de vint-i-dos anys. Van tancar el desembre de l’any 1941. Els alemanys havien ocupat París, però Sylvia Beach havia decidit quedar-se, com molts parisencs, custodiant la ciutat i la seva manera de viure.

Un dia, un oficial nazi d’alt rang va entrar a la llibreria i li va dir que volia comprar el “Finnegans Wake” de Joyce. Beach li va dir que no li podia vendre’l perquè era el seu últim exemplar, fet que no era cert. L’oficial va amenaçar en tornar més tard i confiscar-li tot. Immediatament, Beach va anar a veure el seu administrador i va acordar amb ell ocupar el pis que tenia buit a la quarta planta del mateix edifici. Durant les següents hores, ella i Adrienne Monnier, i amb l’ajuda d’alguns amics, van pujar per les escales tots els llibres – cinc mil en total – a més a més de les revistes, les fotografies i el mobiliari. Van dissimular l’entrada de l’apartament secret, van repintar el cartell del carrer, esborrant el nom i la direcció de Shakespeare & Company i van observar des de la finestra del quart pis el desconcert de la patrulla d’alemanys que va aparèixer amb la intenció de saquejar un local ja completament buit.

El contingut de la llibreria va romandre ocult fins a l’alliberament de París, però la llibreria no va tornar a obrir mai més les seves portes.

Als anys 50, George Whitman, un soldat nord-americà que havia decidit quedar-se a París, va obrir la llibreria especialitzada, també, en llengua anglesa, Le Mistral, al número 37 de la Rue de la Bûcherie, davant de Notre-Dame. Cristian Vázquez ens explica en un article del bloc Letras Libres que l’any 1958 Whitman va organitzar una lectura pública amb l’escriptor Lawrence Durrell, el qual es va presentar amb la seva antiga amiga Sylvia Beach. Aquella nit, Beach va traspassar públicament a Whitman el nom i l’esperit de la seva antiga llibreria i biblioteca. L’any 1964, dos anys després de la mort de Sylvia Beach, la llibrera Le Mistral va canviar el nom per Shakespeare & Company, en homentatge a la llibretera.