El Govern del Planeta Terra, que ha aconseguit desenvolupar una forma de vida sostenible per tota la humanitat, envia una expedició al planeta Venus per investigar les restes d’una civilització molt més desenvolupada. Amb aquesta segona obra, Lem reflexiona sobre la relació entre els humans i la tecnologia i les motivacions que s’amaguen darrere aquesta voluntat de control.

Solaris (1961) és l’obra més coneguda de Lem. Destaca per oferir una visió molt original de la trobada, o més aviat el desacord, entre els humans i altres formes de vida. Uns astronautes romanen en una estació científica situada sobre d’un exoplaneta cobert d’un oceà que sembla un ésser viu. Però els científics no troben la manera de comunicar-s’hi. A més a més, els protagonistes han d’enfrontar-se a un nou desafiament: l’oceà materialitza els seus records i a l’estació apareixen persones idèntiques a les que habiten a la seva memòria.
A Solaris, Lem planteja el problema de la incapacitat de la ciència humana per intentar comprendre fenòmens originaris d’altres parts de l’univers. Com a obra mestra que és, Solaris també tracta moltes altres qüestions i està oberta a moltes interpretacions, desafiant així als lectors i als crítics. L’any 1972, la versió cinematogràfica realitzada pel director rus Andréi Tarkowski va obtenir el premi FIPFRESCI i el Gran Premi del Jurat en el Festival de Cinema de Cannes. L’any 2002, el director nord-americà Steven Soderbergh va realitzar una nova adaptació de la novel·la.

En aquesta novel·la uns astronautes naufraguen al planeta Edén. Els sis membres de la tripulació aconseguiran prendre contacte amb les criatures que el poblen i semblen descobrir que el govern al que estan sotmesos es basa en la ciència i en un control social que fa pensar en la novel·la 1984 de George Orwell.

Un estrany fenomen està apareixent a la zona metropolitana de Londres: un conjunt de cadàvers han començat a aixecar-se i a caminar llargs recorreguts fins que tornen a desaparèixer. Aparentment és una clàssica novel·la policíaca ambientada a Londres i en la que intervé un tinent d’Scotland Yard. Però a mesura que el lector avança per les pàgines del llibre s’adonarà que l’enigma que s’hi tracta és molt diferent dels enigmes tradicionals d’aquestes històries.

L’astronau Prometeu retorna després d’un viatge de deu anys. Mentrestant, a causa de la Paradoxa d’Einstein, al planeta Terra han transcorregut 127 anys. Els astronautes retroben el seu planeta d’origen totalment diferent, estrany, i intenten comprendre la civilització terrestre que ha canviat durant la seva absència.

Amb aquesta història Lem trasllada als seus lectors a un futur llunyà i a un complex militar subterrani, un nou Pentàgon. Les memòries que donen el títol al llibre són uns apunts d’un agent que es veu atrapat en aquest complex. Una de les possibles referències és l’obra de Franz Kafka ja que el món que rodeja al protagonista és molt hostil i caòtic i res és el que sembla.

A l’exoplaneta Regis III existeixa una “vida artificial insectoforme” amb la capacitat de formar eixams intel·ligents. El invencible tracta dels temes relatius a la tècnica de guerra i al desenvolupament de l’armament i planteja les possibilitats del desenvolupament del camp de la nanotecnologia.

Les memòries del matemàtic Peter Hogarth, que treballa en un projecte del Pentàgon, en el desert de Nevada, amb un equip que intenta desxifrar un potencial missatge extraterrestre. Però quan la investigació queda estancada, Hogarth descobreix les nefastes conseqüències que podria tenir el descobriment del missatge.

El protagonista d’aquests relats no destaca per les seves qualitats intel·lectuals però no obstant sap superar els desafiaments, realitzant les seves missions a l’espai. Amb ell reflexionem sobre les limitacions i possibilitats de la humanitat en relació a la tècnica i a la cibernètica.

En aquesta novel·la l’autor trenca els motlles dels gèneres mesclant la novel·la criminal amb la ciència-ficció, però aquesta vegada el protagonista no és un detectiu sinó un astronauta retirat que haurà de col·laborar amb la investigació d’una sèrie de morts produïdes en un balneari de Nàpols. Tot i que totes les víctimes tenen punts en comú, la policia no té suficients proves per continuar. Què pot aportar un científic en un cas tan enigmàtic?

Primera de les tres novel·les que descriuen els viatges d’Ijon Tichy. En aquesta obra el protagonista es convidat al 8è Congrès Mundial de Futurología a Costarricana, Nounas, on es debat sobre el futur de la humanitat. Mentre el celebra el congrés creix l’amenaça d’una revolta popular al país. El govern, per controlar la població, subministra dosis d’unes substàncies que calmen a la població. Tichy també sucumbeix als seus efectes.

Vacío perfecto eBiblio Un experiment literari que porta al lector a traspassar les fronteres del real al fictici gràcies a l’excel·lent narrativa i ironia de l’autor. Lem fa un inventari de la bibliografia fictícia que té a casa seva, inclòs aquest llibre, per explicar-nos temes tan diversos com la pornografia o la intel·ligència artificial. Un laberint literari del que no voldrem sortir.

eBiblio Primera novel·la de l’autor que tracta sobre l’ocupació nazi a Polònia. Stefan Trzyniecki és un jove metge destinat a un hospital apartat de la civilització, on la guerra sembla que no arribarà mai. Però la bogeria es va apoderant dels seus col·legues metges, que comencen a experimentar amb els malalts mentals. Mentrestant a fora els nazis persegueixen i eliminen els desertors.

Tretze relats d’un Lem visionari, irònic, radical i lúcid en la seva descripció de mons possibles i de com els humans ens hi enfrontem. Els temes són molt diversos, des de la crònica d’una desventurada invasió alienígena; el deliri i el malson dels protagonistes fins a la complexa paràbola filosòfica que dona nom a l’obra. Una autèntica joia, en curt, de la ciència-ficció.