Salvador Espriu és un autor difícil. Els seus escrits no són fàcils de comprendre i és una llàstima que es faci difusió de frases de la seva obra, sense contextualitzar-les, perquè costa d'entendre-les. En aquesta notícia expliquem algunes peculiaritats per millorar la seva comprensió.

En general, Espriu fa un tipus d'escriptura oberta que permet al lector aportar la seva imaginació per interpretat les situacions que relata. A les seves narracions hi trobem diferents estereotips: grotesc, absurd, elegíac i satiritzat. Entenia la literatura com un art per dir la veritat deshumanitzada, utilitzant el recurs de la metàfora. I feia servir un vocabulari acurat, revisant les seves obres, fins i tot, molts anys després d'haver estat publicades.

Entrant en detalls, trobem diferències entre l'obra escrita abans de la Guerra Civil espanyola, la realitzada entre 1940 i 1960 i la posterior, sobretot, dels últims anys de la seva vida. Espriu va dir moltes vegades que l'any 1938, ell morí. Aquest pensament, pot tenir dues interpretacions; manifestar la seva tristesa perquè fou l'any de la mort del seu amic, el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel; i que després de la Guerra la cultura catalana passà a ser inexistent, de fet, el poeta no va tornar a la Universitat.

Una obra d'Espriu d'abans de la Guerra Civil és Ariadna al laberint grotesc (1935). (aquí pots consultar la ressenya)

Molts anys després escriurà l'obra de teatre Primera història d'Ester (editada l'1948 i estrenada el 1957), (aquí pots consultar la ressenya) on metamorfosejat en Salom, es presenta com un titella, manipulat per la circumstàncies històriques i, alhora, com a titellaire, quan dóna vida a personatges diferents. 

L'obra, realitzada en un moment de molt pessimisme, ve a representar el testament d'una llengua en perill d'extinció, l'autor fa una exhibició lingüística presentant paraules que posteriorment s'incorporaran al Diccionari Alcover-Moll: goroler, sorollar, caboriejar, xirinxina, broc, malsonyós...

Com a curiositat, expliquem una anècdota. A Primera història d'Esther es mofa de l'adjectiu "apoteótico" introduït per Luis Galinsoga, director de La Vanguardia, per fer referència a un acte del Caudillo Francisco Franco. Per a escarni dels intel·lectuals, la paraula fou acceptada pel Diccionari de la Real Academia Española com a sinònim d'apoteósico.
 

Apoteòtic!
Aquest mot exòtic
em torna neuròtic,
prostàtic, cianòtic,
elefantiàtic,
penibètic, tític,
i àdhuc apoplètic,
i arterioscleròtic.

Com és possible que el censor no advertís el caràcter clarament subversiu? A Espriu transparent (pàg. 274)

Finalment, Espriu s'ocuparà molt de reflexionar sobre la saviesa i la intel·ligència i la conjunció de les dues coses. Rosa Delor, experta estudiosa d'Espriu, valora les seves últimes obres com un "testament cabalístic" ordenat al voltant de la Sefirà i la "Daath". D'aquesta època destaquem Les roques i el mar blau (1980-1985). (aquí pots consultar la ressenya).