(13 -segons l’autor, oficialment el 20 de març de 1925, Madrid – 9 de març de 2013, Glasgow, Escòcia)

Sigui quina sigui la data exacta real de la seva arribada al món, sigui ficció o no, aquest 2025 celebrem el centenari del naixement de Medardo Fraile, un dels millors contistes espanyols de tots els temps.

Fraile pertany a la que es va anomenar la Generació dels 50, autores i autors nascuts als anys 20 del segle passat i que van començar a publicar durant la dècada dels 50.

Aquesta generació, també anomenada del Mig Segle o dels Nens de la Guerra, es subdivideix en el Colectivo Andaluz, l’Escola de Barcelona i la Escuela de Madrid, aquesta última formada per noms com Ignacio i Josefina Aldecoa, Rafael Sánchez Ferlosio i Ana M. Matute.

Però Medardo Fraile, tot i encabir-s’hi, esdevingué un rara avis. Encara que va començar la seva exitosa i premiada carrera d’escriptor com a dramaturg (fou fundador del pioner i reconegut grup Arte Nuevo conjuntament amb Alfonso Sastre, entre d’altres) amb la famosa obra teatral breu El hermano, es decantà pel gènere literari del conte allunyant-se del cànon que identificà aquesta generació.

Amb un estil sobri on hi regna la perfecció, mínims arguments i contes que ens mostren quadres magistrals de la vida diària, aconseguí crear una narrativa específica i diferencial d’aquest gènere, on el joc, la invenció, la sorpresa i la troballa esdevenen punts cardinals de la narrativa medardiana.

L’any 1964 emprèn un lectorat a la Universitat de Southampton, on coneixerà la seva futura esposa, Janet Gallagher, i amb qui es traslladarà a Glasgow, on naixerà la filla d’ambdós, Andrea, i on s’establirà arribant a ser catedràtic de llengua espanyola a la Universitat de Strathclyde. Aquesta llunyania d’Espanya, on només hi tornaria de visita, no va fer oblidar l’estima del públic lector per un dels mestres de la literatura curta.

I us recomanem, entre altres moltes joies, el conte Punto final, inclòs en el volum dels contes complets editat per l’editorial Páginas de Espuma, protagonitzat per un dels pocs personatges que es repeteixen en els seus contes, el mestre Don Eloy Millán, potser un alter ego d’Antonio Machado, que fou professor de batxillerat de Medardo Fraile?