Nascut el 1895 a Manosque, al cor de la Provença francesa, la seva terra estarà molt present a tota la seva obra. Jean Giono, a més d’un escriptor, era un humanista i un ecologista “avant la lettre”, una expressió francesa que defineix el fet de ser  en aquest cas ecologista, abans que existeixi el moviment com a tal.

Fill de pare italià i mare francesa, d'origen humil, deixa aviat l'escola per ajudar els seus pares i comença a treballar com a empleat de banca a Manosque. Escriu primer un poemari i l’any 1928 publica la novel.la Colline, que el faria ja conegut arreu. En aquesta obra

L’any 1914 és mobilitzat per participar a la Primera Guerra Mundial i l'any 1916 participa a la batalla de Verdun. Marcat per l'horror de la guerra, esdevindrà un pacifista convençut i especialmente la seva novel.la Le Grand Troupeau , evoca l’horror de les trinxeres on moriren tants soldats i companys de Giono.

A partir del 1929 es dedica plenament a la literatura, col.laborant amb editorials com Grasset i Gallimard, i rep destacats premis com el premi Brentano i Northcliffe.L’any 1939 és empresonat com antimilitarista i l’any 1945  és injustament acusat de col.laborar amb el règim de Vichy i empresonat uns mesos. Víctima de l'ostracisme editorial, el seu nom apareix a la llista negra dels escriptors i no pot publicar novament fins l'any 1947.

A partir de 1948 publica les seves obres més destacades: Mort d'un personnage, Les Ames fortes, Le Hussard sur le toit i Le Moulin de Pologne. Esdevindrà acadèmic de l'Académie Goncourt i fins i tot será jurat del Festival de Cannes l'any 1961. Mor a l'octubre de 1970 al seu poble natal.

Humanista i ecologista , Jean Giono es va inspirar en la seva historia personal, el seu arrelament a la terra i amor per la natura, per escriure L'home que plantava arbres. Elzéard Bouffier, un pastor de la  Provença, que viu als boscos de Vergins, una comarca deshabitada, decideix reforestar i transformar el paisatge plantant arbres fins a esdevenir un verger ple d'arbres .  Aquest text traduït a nombroses llengües és considerat un llibre amb un missatge ecologista avançat per l'època, i l'autor va cedir els seus drets de forma gratuïta en la seva reproducció per tal que el seu missatge arribés a futures generacions.

Jean Giono va contactar en la vida real amb el Director del Departament francès l'any 1957 fent referència a la novel.la en una carta per tal d'aclarir que el seu protagonista era fruit de la ficció però el seu objectiu era que la gent estimés el fet de plantar arbres, en paraules de l'escriptor francés:

" Si a vostè li és possible, m'encantaria que poguéssim reunir-nos per parlar de la utilització pràctica d'aquest text. Jo considero que ja és temps que fem una política favorable a l'arbre, tot i que la paraula "política" sembli poc adequada. "