Fiodor Dostoievski

 

AVUI FA… 

Fiodor Mikhàilovitx Dostoievski va néixer a Moscou l’11 de novembre de 1821 i va morir a Sant Petersburg, el 9 de febrer de 1881. Escriptor de novel·les i contes, traductor, assagista, filòsof i periodista rus. És un clàssic de la literatura russa i se’l considera un dels millors novel·listes de tots els temps. La seva obra ha tingut un fort impacte i una gran influencia en la cultura universal.

Va ser el segon d’una família nombrosa de 7 fills, d’origen noble. El seu pare treballava com a metge en un hospital per als pobres i la mare provenia d'una família de comerciants. Sota la guia de la seva mare, Dostoievski va començar a aprendre a llegir ben aviat. Quan Fiodor tenia 15 anys, la seva mare va morir i el pare el va enviar a l'Escola d'Enginyeria Militar, a Sant Petersburg. Dos anys més tard, l’any 1839, el pare de l'escriptor va ser assassinat pels seus camperols, sotmesos a un règim de serfs.

L'any 1843 s'encarrega de la traducció i publicació de l'obra Eugénie Grandet de Balzac. Llegeix els grans escriptors estrangers i russos. Té 22 anys quan inicia la que serà la seva gran carrera com a escriptor, amb el títol Pobra gent.

L’any 1849  el condemnen a mort per les seves crítiques al règim tsarista. En l'últim moment, just abans de disparar (li van fer un simulacre d’execució), canvien la sentència per treballs forçats a Sibèria. La història Memòries de la Casa Morta es basa en aquesta terrible experiència. Va passar quatre anys en el camp de presoners siberià i, a continuació, sis anys de servei militar a l'exili.

L’any 1857 es casa amb Maria Dmitrievna Constant. Segueix escrivint les seves novel·les i, juntament amb el seu germà Mikhaïl, treballa en revistes literàries. Comença a patir una addicció als jocs d'atzar, que li provoca endeutaments importants i l’obliga a una constant i esgotadora lluita contra els seus creditors, fins al punt d’haver de fugir de Rússia. L’any 1864 mor Maria, la seva dona  i el 1867 es casa amb l’Anna Grigórievna Snitkina, que treballa com a taquígrafa per a ell i que serà la mare dels seus quatre fills.

Dostoievski viu uns anys molt difícils, on la genialitat de la seva escriptura va paral·lela a la ludopatia, l’alcoholisme i a episodis d’epilèpsia. Va haver de patir la mort de la seva primera dona, la de dos dels seus quatre fills i també la del seu germà Mikhaïl i la dona d’aquest. Tot i aquestes adverses circumstàncies va escriure un bon grapat de títols que ja formen part de les millors obres de la literatura universal. Durant els dos últims anys de la seva vida en va crear una de les més importants i reconegudes: Els germans Karamàzov.

El 9 de febrer 1881 Fiodor Dostoievski mor a causa d’una hemorràgia pulmonar.

Les obres de Dostoievski són una mirada crítica a la realitat social, espiritual i existencial. Exploren la complexa psicologia humana i s’endinsen en la profunditat de les ànimes, deixant al descobert les parts més fosques i immorals dels humans, però també la seva bondat i capacitat redemptora. Ens mostren el bé i el mal, les passions, els anhels, els sentiments, les emocions, els vicis. Ens expliquen que el perdó és possible i que només l’amor ens permet sobreviure.

  Selección de webs:

  También te puede interesar:

  Ir al estante:

Fecha de creación 10-11-2021 Última actualización 11-11-2021