“Avui Fa” 50 anys de la mort de Dino Buzzati
 

Va néixer a Belluno el 16 d’octubre de 1906 i va morir a Milà el 28 de enero de 1972. Va ser escriptor i periodista procedent d’una família social benestant, el seu pare (professor de Dret Internacional a la Universitat de Pavía) i la seva mare (germana de l’escriptor Dino Mantovani) el van educar des de molt jove per desenvolupar els seus talents naturals en diversos camps com l’escriptura, el dibuix i la música (tocava el violí i el piano) i li van transmetre un gran amor per la natura, sobre tot per la muntanya, que va ser el tema principal de la seva primera novel·la publicada amb gran èxit el 1933 (Bàrnabo delle montagne)

Tot i que va iniciar estudis de dret va començar a treballar (abans de graduar-se) al Corriere della Sera, el diari en el qual acabaria col·laborant durant la resta de la seva vida. També va ser enviat especial i reporter de guerra el 1940. Aquell mateix any va publicar Il deserto dei Tartari que va ser considerada la seva obra mestra i amb la que va arribar a obtenir fama a nivell internacional. Fins i tot va ser portada al cinema per Valero Zurlini el 1976.

El 1960 es va interessar per l’univers femení amb novel·les com Il grande rittrato i Un amore amb algunes pinzellades autobiogràfiques.

La seva obra literària està influenciada per autors com Kafka per la seva visió del món com un laberint incomprensible i també pels moviments Surrealistes (amb les seves visons oníriques) i existencialistes dels anys 40 i 50 del segle XX amb autors com Sartre, Camus i Thomas Mann.

Amb tot, Buzzati no es va considerar mai un escriptor sinó que es definia a ell mateix com a periodista aficionat a escriure de tant en tant algunes novel·les, a les quals no hi donava cap importància. Per sort aquest punt de vista tan humil de l’escriptor ha estat profundament contradit pels seus contemporanis i les seves obres han perdurat com a petites joies literàries per a la posteritat.