Dia Internacional de la Traducció
Dia Internacional de la Traducció
El 24 de maig de 2017 l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar per unanimitat el 30 de setembre com el Dia Internacional de la Traducció (resolució A/RES/71/288) per homenatjar els professionals lingüístics i fer valdre la importància de la seva imprescindible contribució en la comunicació entre cultures.
Des de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona volem celebrar aquest dia fent un reconeixement a vint traductors i traductores catalanes que amb la seva excel·lent i llarga trajectòria han regalat al públic lector el gaudi de llegir en català, des de les grans obres de la literatura universal als títols més contemporanis, connectant la llengua catalana amb les diferents cultures d'arreu del món.
En las bibliotecas encontrarás:
Eulàlia Presas i Plana (Barcelona, 1914-2018)
Es va iniciar al món de la traducció l’any 1965 amb la novel·la de Graham Green, L’americà pacífic, reeditada posteriorment l’any 1985 amb el títol L’americà tranquil. A més a més, va realitzar la primera traducció al català d’una obra de Jane Austen, la novel·la Orgull i prejudici, publicada l’any 1985 dins la col·lecció “A tot vent” de l’editorial Proa.
Professora de grec i llatí, també és la traductora d’un dels diàlegs més coneguts de Plató, El convit publicat a la Col·lecció Bernat Metge. Altres obres que consten en la seva trajectòria com a traductora, principalment de l’anglès al català, són L’illa del tresor de R.L. Stevenson, Una princesa a Berlín, d’Arthur R. G. Solmssen, o La violeta de Prater de Christhoper Isherwood.
La seva contribució a la literatura catalana no es limita només a traduccions literàries, ja que també va treballar en la traducció de textos clàssics grecs i llatins, enriquint el patrimoni cultural català. Gràcies a la seva tasca, moltes d'aquestes obres van esdevenir accessibles per primera vegada en català. La seva labor acadèmica i pedagògica com a professora va influir en diverses generacions d'estudiants de clàssiques. Presas és considerada una figura clau en la divulgació de la literatura universal a Catalunya.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Núria Sales i Folch (Barcelona, 1933-2023)
Filla dels editors Joan Sales i Núria Folch, és coneguda principalment com a historiadora, deixeble de Jaume Vicens Vives i Pierre Vilar, sobretot per la seva contribució a la renovació de la història moderna de Catalunya amb estudis com Una vila catalana del segle XVIII (1962), Història dels mossos d’esquadra. La dinastia Veciana i la policia catalana al segle XVIII (1962), Els botiflers (1981), Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Estudis sobre la Catalunya dels segles XVI al XVIII (1984), Els segles de decadència (segles XVI-XVIII) (1989), volum quart de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, o La revolució catalana de 1640 (1991).
A més d’historiadora, va ser traductora literària d’autors com Jacques Goldstyn, Skou-Hansen, Blaise Cendrars o Pär Lagerkvist, Willa Cather o Jane Austen. El novembre de 2020 va publicar la traducció d’Història de dues ciutats, de Charles Dickens. Va rebre diversos reconeixements per la seva tasca com a divulgadora cultural i historiadora, destacant pel seu rigor i compromís amb la memòria històrica de Catalunya. També va col·laborar amb diverses revistes especialitzades i institucions acadèmiques. La seva obra ha estat de referència en els estudis sobre els segles de la decadència catalana. Va continuar la tasca editorial dels seus pares amb un fort compromís en la preservació del patrimoni cultural català.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Eulàlia Sariola Mayol (Barcelona, 1944)
Neix durant la dictadura franquista i troba en els llibres una via d'escapament, descobrint els kibutzim dels anys seixanta. A dinou anys viatja a un kibutz al desert del Neguev, on coneix el socialisme i la cultura hebrea, una de les arrels d'Occident. Al kibutz aprèn la llengua hebrea i rep formació en guerrilla urbana. Després de passar uns mesos a Israel, torna a Barcelona, i durant vint-i-cinc anys es dedica a la il·lustració, on il·lustra els seus primers llibres, Els germans petits de tothom de Josep Maria Espinàs i Avui començo a treballar de Francesc Candel.
Més envat decideix estudiar filologia hebrea a la Universitat de Barcelona i hebreu modern a Israel. Actualment, compagina la seva feina d'il·lustradora amb la traducció d'autors israelians, com David Grossman i Aharon Appelfeld, entre d'altres. A més, ha publicat la novel·la gràfica El món per un forat a Club Editor.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Dolors Udina i Abelló (Barcelona, 1953)
Destacada traductora literària i professora de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) des del 1998. Llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la Universitat de Barcelona, ha dedicat la seva carrera professional a la traducció, especialitzant-se en la traducció de textos literaris de l'anglès al català, tot i que també ha treballat amb altres idiomes com el francès, el castellà i el portuguès.
La seva trajectòria com a traductora es va iniciar el 1987 amb la traducció de L'ampla mar dels Sargassos , de Jean Rhys, i es va consolidar amb L'amic retrobat , de Fred Uhlman. Ha traduït més de dos-cents títols d'autors tan prestigiosos com Virginia Woolf, J. M. Coetzee, Jane Austen, Ralph Ellison o Alice Munro, i ha estat reconeguda amb premis com el Premi Esther Benítez (2008), el Premi de la Crítica Serra d’Or (2014) i el Premi Ciutat de Barcelona (2017). També és membre de diverses entitats acadèmiques i editorials, com el Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània i la Càtedra Jordi Arbonès.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Maria Dolors Ventós (Barcelona, 1955)
Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha traduït literatura anglesa (Jane Austen, Charlotte Brontë), italiana (Calvino) i brasilera (Paulo Coleho). Treballa habitualment com a traductora, ajustadora i lingüista de mitjans audiovisuals.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Anna Casassas i Figueras (Barcelona, 1958)
Traductora catalana especialitzada en la traducció literària d'obres del francès i italià al català. Tot i que es va llicenciar en dret i va exercir com a advocada, ja fa anys que es dedica exclusivament a la traducció. És una de les traductores més reconegudes en l'àmbit català. Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos reconeixements per la seva tasca en favor de la llengua i la cultura catalana. Entre els seus reconeixements més destacats hi ha el Premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de Barcelona el 2009 per la seva traducció de Manuscrit trobat a Saragossa de Jan Potocki, que considera una de les seves traduccions més importants. El 2010 va rebre el Premi Vidal Alcover de l'Ajuntament de Tarragona per la traducció de El sopar de cendra de Giordano Bruno. També va ser guardonada el 2016 amb el Premi Trajectòria, atorgat pel Gremi d'Editors durant la Setmana del Llibre en Català.
Casassas ha traduït obres d'autors de gran prestigi com ara Marguerite Duras, Amélie Nothomb i Italo Calvino. A més, ha publicat l'assaig El ritme de la prosa el 2011. La seva obra destaca per una gran sensibilitat lingüística i una capacitat única per captar l'essència dels textos originals.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Josefina Caball i Guerrero (Manresa, 1958)
Professora de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, també és membre de la Càtedra Jordi Arbonès – Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC) i del Consell de redacció de la revista “Quaderns. Revista de la traducció”. Principalment és traductora de literatura infantil i juvenil d’autors com Enid Blyton, Ann M. Martin, Charles Dickens, Charles, Mary Lamb i Geraldine McCaughrean i Neil Gaiman. També ha realitzat traduccions literàries per les editorials Periscopi, Raig Verd, Arcàdia, Cruïla, Barcanova, Columna, l’Altra editorial i edicions de 1984 entre d’altres. Alguns dels autors que ha traduït són Tom Sharpe, Richard Yates, Don Delillo, Lucia Berlin, Behrouz Boochani, Jesmyn Ward, Eudora Welty, Richard Ford, Hernán Díaz, Alice Walker, Alasdair Gray i Anna Burns. Destaca també la seva trajectòria com a traductora de divulgació científica (Deary Terry o Nick Arnold), d’assaig (Zygmunt Bauman o George Steiner) i de llibres autobiogràfics (Ngũgĩ wa Thiong’o, Vivian Gornick).
A més de la seva tasca docent i traductora, ha impartit conferències i seminaris sobre la traducció literària i ha col·laborat en l'elaboració de materials didàctics per a l'ensenyament de la traducció. Ha estat guardonada amb diversos premis i reconeixements per la seva contribució al camp de la traducció literària, destacant la seva implicació en la promoció de la literatura catalana al món.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Marta Pera Cucurell (Mataró, 1959)
Es dedica professionalment a la traducció literària i audiovisual. També escriu poesia i organitzar tallers de poesia. Ha traduït documentals, sèries i pel·lícules per a la televisió i el cinema, i més d’un centenar d’obres de narrativa, assaig i poesia. És llicenciada en filologia anglogermànica i, entre els llibres que ha traduït, a part dels de Katherine Mansfield, hi ha títols com Jane Eyre de Charlotte Brontë, Cims borrascosos d’Emily Brontë, La campana de vidre de Sylvia Plath, Apeirògon de Colum McCann, a més d’obres de Virginia Woolf, Doris Lessing, Margaret Atwood, Flannery O’Connor, Edith Wharton, Mary Shelley, Salman Rushdie, Henry James, Joseph Conrad, William Faulkner, Vladimir Nabokov, John Irving, Robert Musil i Franz Kafka, entre molts altres.
La seva tasca ha estat mereixedora de diversos reconeixements com el Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia per Mestre de disfresses de Charles Simic (2014), el Premi Ictineu a la millor novel·la traduïda per The Leftovers de Tom Perrotta (2015), el Premi Llibreter Altres Literatures per Les formes del verb anar de Jenny Erpenbeck (2019) i, el 2024, el Premi Ciutat de Barcelona per la traducció de l’anglès al català d’ Orlando de Virginia Woolf i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per la traducció del llibre Cartes a la meva mare de Sylvia Plath.
També és autora del llibre La quinta essència de la pols , la seva primera obra poètica, que guanyà el Premi Recvll del 2018.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Marta Marfany Simó (Barcelona, 1973)
Llicenciada en Filologia Francesa i Romànica i en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora de la Facultat de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra. Pertany al Grup d'Estudis en Traducció, Recepció i Literatura Catalana, a més de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
És traductora principalment del francés, d’Émile Zola, Honoré de Balzac, Paul Valéry, Samuel Beckett, Théophile Gautier i Guy de Maupassant, Philippe Delerm, Jérôme Ferrari, Ivan Jablonka i Marie NDiaye. Destaca també la seva tasca de traductora en l’àmbit de la novel·la gràfica.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Esther Tallada Seco (Alella, 1975)
Traductora literària catalana amb més de vint anys d'experiència. Llicenciada en Traducció i Interpretació per la UPF, té també un postgrau en Assessorament Lingüístic en Mitjans Audiovisuals (UAB) i un màster en Professorat de Secundària. Combina la traducció i la correcció amb la docència, i ha treballat en projectes editorials de literatura, llibres d'art i exposicions. Entre els autors que ha traduït hi ha figures com George Orwell, Elizabeth Strout, Sherman Alexie, i William Faulkner. La seva traducció de Llum d'agost de Faulkner li va valer el premi Crítica Serra d'Or el 2019. Destaca per la seva habilitat per adaptar els registres col·loquials de Faulkner al català popular, tot capturant la complexitat de l'oralitat en l'obra original.
Destaca la seva activitat a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i col·labora regularment en la formació de nous traductors. Ha traduït tant ficció com no-ficció, i també ha adaptat textos teatrals per a produccions locals. La seva trajectòria professional ha estat reconeguda tant per la seva qualitat literària com pel rigor lingüístic. Tallada continua explorant nous reptes en el món editorial i acadèmic, consolidant-se com una de les traductores més versàtils i reconegudes en l'àmbit català.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Selección de webs:
- Eulàlia Presas. Les traduccions de Jane Austen al català (article)
- Núria Sales, l’ull crític (L'Avenç)
- Eulàlia Sariola i Mayol a Memoro
- Dolors Udina, reconeguda amb el Premio Nacional de traducció (Ara Llegim)
- Maria Dolors Ventós. L’aventura de Mansfield Park (article)
- Anna Casassas al Més 324
- Josefina Caball a Visat.cat
- Marta Pera Cucurell al Més 324
- Marta Marfany a Visat.cat
- Esther Tallada a "Tot el temps del món"
Ir al estante:
En las bibliotecas encontrarás:
Ramon Folch i Camarasa (Barcelona, 1926 - Mollet del Vallés, 2019)
Neix sent el novè fill de l’escriptor Josep Maria Folch i Torres. Durant la Guerra Civil, la seva família es va traslladar a Plegamans, on van residir fins al final del conflicte. Va completar els seus estudis de batxillerat i va estudiar Dret, tot i patir tuberculosi, acabant la carrera el 1950. Durant la seva convalescència, va començar a escriure teatre i posteriorment es va dedicar a la traducció i a la creació literària.
El 1954 va publicar la seva primera novel·la, Camins de ciutat, i va guanyar diversos premis literaris com el Joanot Martorell i el Sant Jordi. Va destacar també com a traductor d’obres com el Diari d'Anna Frank, a més de traduir grans autors com Orwell, Huxley o Hemingway. El 1970 es va traslladar a Ginebra, on va treballar per l'OMS, continuant la seva tasca de traductor. El 1981 va guanyar el premi Ramon Llull amb Sala de miralls i va adaptar al còmic Les aventures d'en Massagran.
Entre les seves distincions, destaca la Creu de Sant Jordi i el Doctorat Honoris Causa per la seva tasca com a traductor. Va morir el 2019, als 92 anys.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Jordi Arbonès i Montull (Barcelona, 1929 - Buenos Aires, 2001)
Escriptor i traductor català reconegut per la seva tasca de traduir clàssics de la literatura anglesa al català. Tot i començar com a actor de teatre, el 1956 es traslladà a l'Argentina, on es va implicar en activitats culturals catalanes com el Casal Català i la fundació d'Obra Cultural Catalana. A partir de la distància, es va dedicar intensament a la traducció, convertint-se en un dels principals introductor de la literatura anglosaxona dels segles XIX i XX a Catalunya, traduint autors com William Faulkner, Jane Austen, Charles Dickens i Ernest Hemingway. Rebé nombrosos premis, entre ells el Premi Nacional de Traducció per Una història de dues ciutats de Dickens.
Com a escriptor, destacà en poesia i assaig, amb obres com Salvat Papasseit: l'home i el poeta. Després de la seva mort, la Universitat Autònoma de Barcelona creà la Càtedra Jordi Arbonès per preservar i difondre el seu llegat. La seva contribució a la cultura catalana es manté viva a través del seu fons personal i de reconeixements com el Premi Josep Maria Batista i Roca.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Feliu Formosa i Torrres (Sabadell, 1934)
Escriptor, poeta, dramaturg i traductor destacat en català i castellà. Va estudiar germanística a Alemanya i va exercir com a docent fins al 1960. A partir dels anys 60 es va implicar en el teatre independent català, dirigint i actuant en obres com L’encens i la carn (1965) i Cel·la 44 (1970). La seva trajectòria inclou la traducció d’importants autors alemanys com Bertolt Brecht, Heinrich von Kleist i Georg Trakl, així com d’altres autors europeus com Ibsen i Strindberg. A més, ha estat un divulgador del teatre alemany a Catalunya, creant espectacles com Aula Brecht. Ha traduït obres poètiques, teatrals i narratives, i la seva traducció de l’obra completa de Brecht és molt rellevant.
En relació amb la seva activitat com a traductor, ha subratllat sempre l'estret vincle entre la creació poètica i la traducció, que defineix com «la convivència amb la llengua en un esperit creatiu»; per a Formosa «traduir poesia és fer poesia».
Com a poeta, ha publicat llibres com Albes breus a les mans (1973) i Cançoner (1976), i ha rebut nombrosos premis, entre ells la Creu de Sant Jordi (1988) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2005). També ha escrit diversos diaris i memòries, com El present vulnerable (1979). Formosa ha estat reconegut per la seva contribució a la difusió de la cultura alemanya a Catalunya, sent guardonat amb premis com el Friedrich-Gundolf-Preis (2011).
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Joan Fontcuberta i Gel (Argentona, 1938 - Barcelona, 2018)
Va ser traductor i professor universitari, conegut per les seves traduccions al català i castellà, especialment de textos alemanys i anglesos. Va treballar durant una dècada com a traductor audiovisual per a Televisió de Catalunya, contribuint a establir models lingüístics. Va destacar en la traducció d’autors com Günter Grass, Thomas Mann, Franz Kafka, Graham Greene i Mark Twain, entre d’altres. La seva obra inclou traduccions literàries de novel·les, textos de sociologia i literatura juvenil. A partir dels anys 2000, va traduir intensament l’obra de Stefan Zweig, guanyant el Premi Ciutat de Barcelona el 2010 per la versió catalana de La impaciència del cor.
A més de la seva faceta de traductor, va ser catedràtic a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ensenyar diverses llengües i va desenvolupar una metodologia per a l’ensenyament del català com a segona llengua. El 2019, després de la seva mort, la biblioteca municipal d'Argentona va ser batejada en el seu honor, i se li va dedicar una exposició i taula rodona per reconèixer la seva trajectòria en el món de la traducció.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Salvador Oliva i Llinàs (Banyoles, 1942)
Traductor, poeta i professor universitari. Llicenciat i doctor en Filologia romànica per la Universitat de Barcelona, va ser catedràtic de Filologia catalana a la Universitat de Girona durant gairebé quaranta anys, fins a la seva retirada el 2013.
La seva obra destaca per les traduccions de la totalitat de l'obra teatral de William Shakespeare, que han estat aclamades com les millors en català. També ha traduït autors com W. H. Auden, Oscar Wilde i Dylan Thomas. Ha estat reconegut amb importants premis per la seva contribució a la traducció i la literatura catalana, consolidant-se com una figura representativa en aquests camps. Destaquen el premi de la Generalitat de Catalunya de traducció al català (1986) per Mesura per mesura de Shakespeare, i el premi Cavall Verd-Rafael Jaume (2003) per la seva traducció dels Sonets.
La seva dedicació a la traducció ha anat acompanyada d'una producció literària pròpia, amb assaigs com Mètrica catalana (1981) i obres poètiques com Marees del desig (1975) i Terres perdudes (1981), premi Miquel de Palol.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Francesc Parcerisas (Begues, 1944)
Destacat poeta, traductor i crític literari. Va formar part de la generació literària dels anys setanta i ha publicat diverses obres poètiques, com Homes que es banyen (1966), L’edat d’or (1984), Focs d’octubre (1992) i Natura morta amb nens (2000). La seva trajectòria li ha valgut nombrosos premis, incloent-hi el Carles Riba (1966), el Joan Alcover (1975) i la Lletra d’Or (1991).
A més de la seva activitat poètica, ha destacat com a traductor, especialment per les traduccions d’obres de J.R.R. Tolkien, com El Senyor dels Anells, i de poetes com Seamus Heaney. També ha traduït autors com Ezra Pound i R.S. Thomas. La seva tasca en el camp de la traducció l’ha portat a obtenir el premi de la Crítica Serra d’Or (1992).
Parcerisas ha exercit com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha desenvolupat la seva carrera acadèmica centrada en la teoria de la traducció. Ha estat president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i director de la Institució de les Lletres Catalanes.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Joan Sellent (Castellar del Vallès, 1948)
Es va llicenciar en Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1983 i va obtenir un Màster en Traducció Literària a la Universitat de Manchester, on va centrar els seus estudis en La taronja mecànica d'Anthony Burgess. Va ser professor de Traducció Literària a la UAB fins al 2013.
Entre 1984 i 1995, Sellent va treballar en la traducció de guions per al doblatge de sèries i pel·lícules, amb obres com Mogambo i Molt soroll per no res. Aquesta experiència va inspirar el seu assaig L'ofici de traduir; Shakespeare, un home de teatre (2010). Ha traduït obres de renom d'autors com Charles Dickens i Mark Twain, amb la seva versió de David Copperfield destacant per la seva nova perspectiva.
En el teatre, ha traduït prop de cinquanta obres, incloent clàssics de Shakespeare i altres autors com Arthur Miller i Tennessee Williams. Ha estat reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona l'any 2006 per Panorama des del pont i el Premi de la Crítica Teatral el 2008 per El rei Lear. Les seves traduccions són valorades pel rigor i la seva capacitat per capturar l'essència dels originals, enriquint el teatre català.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Miquel Desclot (Barcelona, 1952)
Miquel Desclot, pseudònim de Miquel Creus, és un reconegut poeta, narrador i traductor en llengua catalana. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i va treballar com a professor fins al 1992, quan va decidir dedicar-se plenament a la literatura. Ha escrit més de quaranta llibres per a infants i joves, destacant títols com Cançons de la lluna al barret (1978) i Juvenília (1983). Desclot ha estat reconegut per la seva variada obra, que inclou poesia, prosa i traduccions d'autors com William Blake i Guillaume Apollinaire. A més, ha col·laborat en muntatges musicals i adaptacions d'òperes.
La seva faceta com a traductor ha estat àmpliament premiada, destacant el Premi Josep M. de Sagarra de traducció teatral (1985) per la seva versió de Les mamelles de Tirèsies de Guillaume Apollinaire i el Premi de la Generalitat (1988) per la traducció en vers dels Llibres profètics de Lambeth de William Blake. També ha traduït obres d’autors clàssics com Dante, Petrarca i Michelangelo, i va ser guardonat amb el Premi Cavall Verd Rafel Jaume (2016) per la seva traducció del Cançoner de Petrarca. La seva versatilitat es manifesta en la traducció de textos teatrals, poètics i literaris, incloent autores japoneses i obres infantils com Versos perversos de Roald Dahl. Desclot ha estat un pont entre la literatura clàssica i moderna, introduint obres internacionals a la cultura catalana i contribuint a la seva difusió.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Pau Vidal Gavilán (Barcelona, 1967)
Filòleg, traductor i escriptor, és reconegut per traduir l'obra d'Andrea Camilleri, pel qual ha estat guardonat amb el premi Jaume Vidal Alcover de traducció. Llicenciat en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, va guanyar el premi Documenta 2002 amb la seva primera obra, Homeless. També ha rebut altres guardons literaris, com el premi d'assaig de la Fundació Josep Irla per Manual del procés, i el premi de Literatura Científica pel llibre Aigua bruta, on el nom del personatge principal, el filòleg i detectiu Miquel Camiller, és un clar homenatge a Camilleri.
Vidal ha escrit llibres sobre la situació del català, com Catanyol.es i Nivell Ç. Com a traductor, destaca per la seva tasca amb autors italians com Tomasi di Lampedusa, Federico De Roberto i Italo Calvino.
També és enigmista, col·laborant amb Màrius Serra, i responsable dels mots encreuats d'El País des de 1992. Ha participat en diversos programes de ràdio i televisió, com El matí de Catalunya Ràdio i Joc de paraules, i escriu una columna setmanal sobre la llengua catalana a Vilaweb.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Miquel Cabal (Barcelona, 1977)
Traductor literari de rus i professor associat a la Universitat de Barcelona. Amb una llicenciatura en Filologia Eslava i un doctorat en Lingüística, ha realitzat prop de cinquanta traduccions d'autors importants com Dostoievski, Platónov, Aleksiévitx, Tolstoi, entre d'altres.
A més de la seva tasca docent en lingüística, traducció i literatura russa, també investiga en el camp de la sociolingüística de la traducció literària. Forma part de diverses institucions, com la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL). Ha rebut reconeixements importants, com el Premi Vidal Alcover Ciutat de Tarragona 2014 per la seva traducció de Petersburg, d’Andrei Beli, i el Premi Ciutat de Barcelona 2021 per la traducció de Crim i càstig de Dostoievski. També ha traduït recentment obres de Dovlàtov i altres autors russos.
Veure disponibilitat al catàleg Aladí dels seus textos traduïts
Selección de webs:
- Ramon Folch i Camarasa al programa “Vosté pregunta” - Arxiu TVE Catalunya
- Jordi Arbonès i Montull a Visat.cat
- “Ara a on?”. Poemes de Heinrich Heine traduïts per Feliu Formosa
- Mor Joan Fontcuberta i Gel, mestre de traductors
- Pàgina web de Salvador Oliva
- Francesc Parcerisas al Més 324
- Joan Sellent al digital Núvol
- Miquel Desclot a “Tot el temps del món”
- Pau Vidal: ‘Reivindico l’ofici de lingüista’ (article)
- Miquel Cabal a “Tot el temps del món”
