Biografia

Nascut a París el 9 d’abril de 1821, va quedar orfe als 6 anys. La seva mare es va casar amb un militar, el general Aupick, que pertanyia a la burgesia; mai hi ha haver una bona relació entre els dos.

L’any 1832 marxa internat al prestigiós Collège Royal de  Lyon i més tard tota la família torna a París i continua els seus estudis al Lycée Louis-le-Grand ; però és un adolescent indisciplinat i és finalment expulsat. En aquests anys de joventut ja comença a escriure poesia, però el seu esperit té tendència a la melancolia i a la solitud, l’anomenat spleen.

Aconsegueix, però, passar el seus exàmens de baccalauréat i comença a estudiar a l’École de Droit, però porta una vida dissoluta, freqüentant el Barri Llatí , establint els primers contactes amb els ambients literaris més bohemis. El seu padrastre, per apartar-lo d’aquestes males influències, l’envia a fer un viatge a l’Índia, però només arriba a la illa de la Réunion, un paradís que enriquirà la seva escriptura amb una gran profusió d'imatges exòtiques i sensacions. L’any 1842 rep l’herència del seu pare i ràpidament comença a dilapidar-la per la seva vida de dandi: malgasta el seu patrimoni en roba, llibres, pintures, menges i vins exquisits i especialment altres addicions com el consum d’opi i haixix. Coneix la Jeanne Duval que dominarà la seva vida durant 20 anys, inspirant la seva poesia més sensual.

Aquest frenesí que el fa gastar de manera incontrolada, fa que la seva família li restringeixi l’accés i per tal de guanyar-se la vida fa de periodista i crític d’art. Admira especialment el pintor Eugène Delacroix del qual imita els famosos Salons i una altra  de les seves grans passions va ser traduir l’obra d’Edgar Allan Poe, un dels seus grans referents literaris.

Iniciada ja des de l’any 1844, la seva gran obra Les flors del mal , no apareixeria fins l’any 1857.  L’obra, però, és condemnada per ser considerada com un ultratge a la moral públic i les bones maneres, segons queda constància en els escrits de l’època. Fins i tot, arriba a ser multat i alguns dels seus poemes són censurats. Anys més tard la publicaria sense els poemes prohibits i no seria fins l’any 1949 que la justícia restableix l’obra.

L’any 1860 publica Els paradisos artificials i de manera pòstuma es van publicar Petits poemes en prosa (1869), que serien coneguts més tard com Le Spleen de Paris.

Per fugir dels seus deutes i aconseguir diners oferint conferències, fa una estada a Bèlgica de 1864 a 1866, però ja està força debilitat per una sífilis que arrossegava de feia molts anys, agreujada per una hemiplegia i una afàsia, afectacions de les quals no es recupera i mor finalment l’any 1867. La seva herència literària va ser subhastada i l’editor Michel Lévy la va obtenir per un montant de 1750 francs.

Les seves restes romanen al cementeri de Montparnasse, un emplaçament on finalment tindria l’any 1902 un monument, gràcies a una subscripció popular.

Les fleurs du mal

Charles Baudelaire sempre ha estat el poeta maleït, el poeta decadent, però va ser tanmateix molt més que això. Va ser precursor del simbolisme de la dècada de 1870 , va ser admirat per altres grans poetes posteriors com Rimbaud, Verlaine, Mallarmé, Valéry. A la dècada dels anys 20 del segle XX seria reconegut pel mateix André Breton, precursor del surrealisme , com “el primer surrealista per la seva moral”, i també seria una influència cabdal per l'avantguarda llatinoamericana, esdevenint d’aquesta manera una de les figures literàries més destacades i influents de la literatura.

La seva lucidesa, la seva intel·ligència crítica i el seu sentit infal·lible de la bellesa són els grans trets que l’ajudarien a forjar una obra mestra com Les flors del mal (1857), un dels llibres fundacionals de la poesia moderna.

Poeta torturat, descriu com cap altre la dualitat entre el bé i el mal, la voluptuositat i la violència, la bellesa i la lletjor, la modernitat i la ciutat com escenari imprescindible del nou artista .

És un llibre de gran rigor estilístic, inaugura una renovació del llenguatge poètic  i una arquitectura formal poc usual, paral·lela a la personalitat de Charles Baudelaire. Es tracta d’un llibre format per 126 poemes distribuïts en sis seccions de diferent extensió però seguint un principi i un final, tenint una coherència global: les més destacades són la primera, Spleen et ideal i els poemes més reconeguts són entre d’altres El cigne i El viatge.

En les edicions que es fan ara pel bicentenari del seu naixement, s’han inclòs els poemes prohibits pels tribunals.