Biblioteques i llibreries
Biblioteques i llibreries
“La llibertat és una llibreria”, diu en un vers Joan Margarit. “Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca”, deia José Luis Borges.
Tant comprant-los com agafant-los prestats, els llibres es neguen a romandre per sempre a la prestatgeria. Per matèries o literaris, conviuen perfectament. Virtuals o tradicionals, en paper, tampoc no es barallen.
Igual com no es pot descriure tota la realitat amb les paraules que tenim, tampoc es poden classificar els llibres de manera unívoca, però la catalogació que fan els bibliotecaris sempre és útil.
Els llibres que parlen de llibres, la metaliteratura, són especialment indicats per als lletraferits, els tocats de lletra.
Aquesta imatge la faig servir per a la meva biblioteca. No deu ser lliure de drets. Sé que costa d’entendre, sobretot per als que no coneixen l’expressió “la lluna en un cove”.
Això és el que un company de feina ha interpretat del cartell que n’he fet:
Relacionar "la lluna en un cove" amb el Dia de les Biblioteques és una gran idea per a fer un joc de paraules. Com que l'expressió original parla d'aconseguir un impossible, la biblioteca capgira aquest significat: allò que sembla impossible, a la biblioteca es fa realitat. Es pot utilitzar l'expressió per demostrar que les biblioteques trenquen els límits del que és possible: "Les biblioteques: on demanar la lluna en un cove és possible. Busques la lluna en un cove? La trobaràs a les biblioteques. El cove com a metàfora de la biblioteca. L'expressió original diu que no pots posar la lluna en un cistell. La biblioteca demostra el contrari: El cove és la biblioteca (o el llibre): Sembla un espai limitat, però a dins hi cap tot el coneixement, la imaginació, els mons passats i futurs. La lluna és la imaginació o el saber: Un element gegant, inabastable i màgic que, gràcies als llibres, es pot "arreplegar" i emportar cap a casa en préstec. Sempre ens han dit que demanar la lluna en un cove és voler un impossible. Però les biblioteques es van inventar, precisament, per desafiar els impossibles. Entrar-hi és demanar viatjar en el temps, conèixer personatges que mai existiran o entendre els secrets de les estrelles. I tot això, t'ho emportes a casa en una bossa de tela, el cove.
En las bibliotecas encontrarás:
84, Charing Cross Road / Helene Hanff
“Va contra els meus principis comprar un llibre que no he llegit”, diu en una de les seves cartes a una llibreria anglesa una llibretera americana, la Helene Hanff, tot un personatge, que va recollir totes les cartes que es van enviar entre ells, i que anaven més enllà dels intercanvis de llibres, en aquest llibre tan famós.
Biblioteques públiques / Ali Smith
Tot i el títol d’aquest llibre, només parla de les biblioteques al principi de cadascuna de les històries que hi surten, però sempre per reivindicar aquests espais, que són considerats imprescindibles.
El Infinito en un junco: la invención de los libros en el mundo antiguo / Irene Vallejo
Un títol que seria una metonímia per parlar de la infinitud d'un llibre, que no mor mai, tant com una imatge per parlar d'allò inabastable que cap en un llibre, com "la nit/ estrellada d'un vers" de Margarit.
La Biblioteca de los nuevos comienzos / Michiko Aoyama
Aquesta obra és la construcció d’una novel·la genial a partir d’una idea genial. Que és la d’una bibliotecària que endevina amb poques indicacions el que necessiten els usuaris, i els ho prescriu, de manera que ells se’n fan la seva pròpia idea.
