Un recorregut per la vida i obra d’André Gide, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura i defensor dels drets dels homosexuals (París, 22 de novembre del 1869 - París, 19 de febrer del 1951).

És un clàssic contemporani francès d'una extensa obra que abraça diferents gèneres literaris, des de l'autobiografia i el diari fins a la novel.la.

El seu pare era professor de Dret i va morir quan ell només tenia onze anys. A partir d'aleshores estaria sota la influència de la seva mare, rebent una educació puritana i estricta.

La seva àmplia obra narrativa arrenca primer com a escriptor simbolista. En aquesta primera incursió literària coincideix amb escriptors com Barrès, Mallarmé i Oscar Wilde i publica les seves obres El tractat de Narcís (1891) i El viatge d'Urien (1893).

En morir la seva mare, enceta una nova etapa vital; es casa amb la seva cosina Madeleine i es deslliura de l'opressió religiosa. Paludes (1897) i L'immoralista (1902) són un exemple de subgèneres narratius del relat i la farsa que juntament amb una extensa correspondència amb amics i escriptors com Dorothy Bussy, Jean Cocteau i François Mauriac, complementarien la seva producció literària.

Altres obres destacades d'André Gide són La porta estreta (1909), La simfonia pastoral (1919) i Les faux-monneyeurs (1925) que obtindrien també el favor del públic.

Cal destacar també Corydon (1924), un conjunt d’assaigs sobre l’homosexualitat publicats de forma separada des de l’any 1911 al 1929. Ladecisió d’escriure aquesta obra ve motivada a partir d’un cas real l’any 1910, el “procés Renard”, en què un home va ser acusat d’assassinat malgrat la inconsistència de les proves. La raó de fons: la seva orientació sexual. El llibre està format per quatre diàlegs socràtics a través dels quals els protagonistes fan apologia de l’homosexualitat aportant diversos arguments. Tot i valer-li un fort rebuig social, Gide va considerarque aquesta era la seva obra més important.

Els seus viatges al Nord d'Àfrica i al Congo marcarien la seva vida i també la seva obra, amb un destacat accent autobiogràfic en Diari 1889-1939(1939).  Es aquí, en un viatge a Algèria, on coneix a Oscar Wilde i comença una etapa vital de reconeixement la seva homosexualitat.

Teseu (1946) és una de les darreres obres i una de les més conegudes, en una època on l'existencialisme i la literatura compromesa començaven a imposar-se. L'any 1947 va rebre el Premi Nobel de Literatura.