Un home moribund jeu al llit de casa seva. A fora la guerra continua, cada vegada les bombes són més properes. La seva dona el vetlla. En aquesta inusual intimitat ella mantindrà un monòleg amb el seu marit, talibà, aparentment sense consciència. Ell esdevindrà la màgica pedra de paciència que, segons les llegendes antigues, rep totes les queixes i confessions de la dona durant els anys que ha durat el seu matrimoni convingut. Però la pedra, com les persones, tenen un límit i esclaten.

eBiblio edició en castellà  L’Anne Seierstad va l’any 2001 a Afganistan com a corresponsal de guerra. La primera persona amb qui es troba és el llibreter Sultan Khan, un bon conversador que, un dia, la convida a sopar a casa seva i li presenta la seva família. Els homes riuen, expliquen anècdotes i fan broma, però les dones parlen poc. L’Anne conviu durant un temps amb aquesta família i durant aquest període és testimoni directe del dia a dia dels membres d’aquesta família i descriu la vida i costums afganeses sobretot pel que fa a les dones.

edició en castellà Obra breu, de caràcter biogràfic, que narra la història d’Enaiatollah Akbari, un nen afganès que el 1999 fuig amb la seva mare al Pakistan escapant del talibans. Allí la mare el deixa sol per protegir-lo i afavorir que salvi la vida. Una aventura terrible i apassionant alhora que portarà l’Enaia a l’Iran, Turquia, Grècia i finalment Itàlia. Malgrat l’adversitat, no perdrà el somriure.

L’odissea real d’una dona afganesa, Maryam Khail que, sent molt jove, va haver de fugir als Estats Units amb el seu pare a causa de la invasió soviètica de l’Afganistan. Per obligació familiar es va casar amb un home que la va maltractar i que li va prendre el que més estimava, el seu primogènit. Aquesta és la història de la lluita de Maryam per fer valdre els seus drets i recuperar el fill perdut.

edició en castellà Malala relata en primera persona les seves vivències. Descriu els costums i la forma de vida a l’Afganistan abans de l’arribada dels talibans i explica com aprèn i destaca a l’escola on fa de mestre el seu pare. El seu afany per aprendre i la seva lluita per defensar el dret a l’educació li reportaran una agressió brutal de la que afortunadament sortirà amb vida i amb la voluntat de lluita renovada.

Atiq Rahimi trasllada la història de Crim i càstig de Dostoievski a Kabul, capital d’un país que pateix un terrible conflicte bèl·lic. En Rasul és un jove que ha llegit la novel.la russa a la universitat i li serveix d’inspiració per a matar, amb una destral, a una dona anciana. La considera culpable del destí atroç de la seva estimada, la jove Sufia. Però ben aviat els remordiments i sentiment de culpabilitat sorgeixen dins la seva ànima. Turmentat per la culpa decideix confessar el seu crim. Però en una ciutat que viu una forta crisi de corrupció, brutalitat i manca de valors, en un context de guerra i pobresa, un crim més sembla no tenir importància, fins i tot el seu acte sembla estar justificat.

En Qais Akbar Omar ens explica la seva infància en aquesta tendra, esperançadora i commovedora novel.la. Un nen de 8 anys que és feliç a casa seva, jugant amb els seus cosins, compartint pícnics amb la seva gran família sobre la gespa de bonics jardins, fen volar estels... Una vida confortable, tranquil.la, plena de coses boniques i de rialles. I després l’horror de la guerra, la que ho destrossa tot, la que esfondra ciutats, la que mata persones, la que trenca somnis i futurs. La família es veu obligada a refugiar-se a la Fortalesa de les nou torres.

A Kabul, capital d’Afganistan, bombardejada una i una altra vegada, i sotmesa a la dictadura dels talibans, hi ha l’emblemàtic Hotel Intercontinental. Un dia hi arriba en Frank, un americà que es dedica a negocis bruts, per allotjar-s’hi i ben aviat fa amistat amb el jove mosso d'equipatge, l’Unai. Dues persones ben diferents, de dos mons ben diferents posen allò que tenen en comú en aquesta història d’aventures i amistat en el context d’una guerra que sembla que mai s’acaba.
Amistat, amor, religió, honor, tradició, el bé i el mal, innocència, tragèdia i esperança. L’aventura a Kabul ens mostra que tots els éssers humans tenen els mateixos patiments i els mateixos anhels, sigui quina sigui la seva nacionalitat, raça o cultura.

eBiblio Dos aventurers britànics viatgen al Kafiristán, una regió remota de l’Afganistan. Allà no trigaran en aliar-se amb les tribus locals amb l'objectiu d'esdevenir reis absoluts de tot aquell territori. Un relat breu sobre l’ambició desmesurada i el colonialisme, magistralment escrita per Kipling. Va ser portada al cinema per John Houston l’any 1975.

Quatre personatges protagonitzen una novel.la que s’endinsa en el drama de l’integrisme islàmic: un carceller amargat, la seva dona amb una malaltia incurable, un universitari sense feina i una advocada que no pot exercir, pel simple fet de ser una dona. Atrapats en una ciutat en ruïnes on només se senten els udols de llops i els gralls de corbs, però ja no se senten orenetes, els talibans marquen el destí d’una societat en decadència.
Va tenir una adaptació al cinema d’animació al 2019 de la mà de Zabou Breitman i Eléa Gobbé-Mévellec.

edició en castellà ebiblio edició en castellà 

Aquesta és la història d’una amistat aparentment irrompible entre Amir i Hassan al final de la monarquia afganesa, a finals dels anys 70. Amir, fill de classe acomodada, vol aconseguir guanyar la competició d’estels que es celebra cada any a la ciutat de Kabul, una vella tradició hivernal de l’Afganistan. Hassan, de classe inferior, però inesperable i fidel company de jocs, l’ajudarà en aquesta lluita per aconseguir l’estel més cobejat. Però en un ambient d’aparent innocència infantil banyada de llum i colors el context històric s’imposarà per posar en evidència el pes de les lleialtats i el preu que cal pagar com a víctimes d’un destí inevitable.

edició en castellàeBiblio audiollibre edició en castellà

Als seus quinze anys, Mariam, filla il·legítima d’un home de negocis, és obligada a casar-se amb Rashid, trenta anys més gran que ella. Al cap de vint anys, Rashid acollirà a casa seva a Laila, una noia sense llar que viu als carrers de Kabul. Obligades a conviure, Mariam i Laila aniran forjant amb els anys un vincle profund gràcies al qual podran enfrontar-se a les dificultats que dècada rere dècada patirà el país, des de la invasió soviètica, passant per la guerra i l’arribada dels talibans fins a la posterior conquesta nord-americana.

edició en castellàeBiblio edició en castellà

En un petit poble aïllat d’Afganistan un pare pobre que tem l’hivern proper, explica un conte als seus fills abans d’anar a dormir. Mentre escolten la història, Abdullah i la seva germana Pari no saben que l’endemà emprendran un llarg viatge fins a la ciutat de Kabul que els canviarà la vida per sempre. De Kabul a París, de l’illa grega de Tinos a San Francisco, de 1952 fins al 2010, Hosseini crea una rica novel·la coral amb la que explora les relacions familiars i l’amor fraternal.

En format de novel.la gràfica, aquestes dues històries són una autobiografia satírica d’un jove dibuixant de còmics francès que es troba en una situació límit: no té on viure, es troba en fallida i rep una oferta de feina per fi, però a l’Afganistan. S’hi trasllada i en dues estades diferents per dos projectes de feina, ens apropa a la realitat d’un país en decadència que comença una tímida reconstrucció, sota una mirada irònica però alhora plena de tendresa.

Aquesta obra, que va revolucionar el còmic de reportatge periodístic, és la història del fotògraf Didier Lefèvre que va marxar al juliol de 1986 a l’Afganistan, en plena guerra contra la Unió Soviètica, per documentar la missió humanitària d’una delegació de Metges sense fronteres. Aquest viatge en caravana a través de les muntanyes, ple de perills, és dibuixat per Emmanuel Guibert i acompanyat de les fotografies de Didier Lefèvre , en un format que va impactar i ha quedat com a testimoni d’aquesta història real, de la duresa de la vida en aquell país pels col·laboradors de l’ONG i pels civils que han de sobreviure, especialment per als infants.

eBiblio Adaptació gràfica de la novel·la homònima del mateix autor. Narra l’amistat entre Amir i Hassan i la pèrdua de la innocència, l’any 1975, tot just abans que el país comenci una de les èpoques més tenebroses i fosques de la seva història.

edició en castellà L’autor repassa les errades de l’administració neocolonial dels Estats Units en el surt d’Àsia entre els anys 2001 i 2008. Ahmed Rashid analitza la inestabilitat del Pakistan després de l’assassinat de la seva presidenta, Benazir Bhutto i la posterior crisi de poder pakistanesa. Aquest escenari és un camp llaurat per a la reconquesta del poder per part dels talibans i el control del comerç de l’opi d’Al-Qaida.
Rashid conclou que, mentre que l’Iraq concentra l’atenció de la comunitat internacional, a l’Àsia Central s’està gestant un conflicte d’abast mundial. I ho fa amb el rigor històric i metodològic i l’estil directe que el caracteritza.

En 1933 Robert Byron va quedar fascinat per la cultura i l’art de Persia i Afganistan. L’autor va fotografiar i documentar els monuments de l’arquitectura islàmica quan aquests països estaven vedats per als occidentals. El seu periple el porta a través de l’Orient Mitjà per Beirut, Jerusalem, Bagdad i Teheran fins a Oxiana, el país dels Oxus, l’antic nom de la regió frontera del nord de l’Afganistan. Una obra mestra de la literatura de viatges en una edició que inclou les fotografies, mapes i cartes de l’autor.

eBiblio L’any 1979 el règim soviètic, presidit per Leonid Brézhnev, va iniciar la invasió d’Afganistan per obtenir un pas a l´Índic. Els nou anys que va durar la guerra van morir més de 15.000 soviètics. L’autora, impressionada per la visió dels taüts de zinc que contenien els cossos dels soldats russos, decideix reconstruir aquest episodi de la història russa a través dels familiars i supervivents. Alexiévich ens ofereix la dimensió humana darrera dels grans fets històrics a través dels seus testimonis més anònims i veraços. Recupera aquelles històries que el règim soviètic intentava ocultar.

El llibre es divideix en tres parts. La primera part explica el paper de diferents països en l’aparició i consolidació dels talibans. És aquí on ens trobem les dues grans potències de la Guerra Freda: la Unió Soviètica i els Estats Units. Pels Estats Units, la guerra d’Afganistan va servir per donar suport a grups de lluitadors islamistes (mujahideen, que vol dir “els lluitadors de la fe”) i desgastar el seu enemic comunista. De les cendres d’aquells moviments van sorgir els talibans i alguns dels seus líders. Molts analistes consideren que Afganistan va ser el particular Vietnam de l’URSS. Si aquest territori al sud-est asiàtic va fer perdre forces, diners i prestigi a Washington, el conflicte i la posterior retirada d’Afganistan va ser el rèquiem definitiu de l’URSS, que va acabar desapareixent el 1991. Amb el final de la Guerra Freda, la importància de l’Afganistan al taulell mundial va quedar de nou en un pla secundari, i els talibans van aprofitar l’escletxa per accedir al poder l’any 1996 i proclamar el seu particular emirat amb un líder borni, el mullah Omar. Omar va protagonitzar un dels episodis més surrealistes de la història de l’islam quan, utilitzant una antiga peça de roba vinculada al profeta Mahoma, es va proclamar en una cerimònia com l’Amir al Muminin, el príncep de tots els creients. De d’aleshores, Omar tenia el poder no només sobre els afganesos sinó sobre els mil milions de musulmans del planeta. La proclamació no va anar més enllà de l’anècdota: Omar no era més que un líder religiós de poble i sense cap relació de llinatge amb Mahoma, però l’acció va ser un cop d’efecte per dominar el país. Més enllà de les fronteres afganeses, el gest va ser considerat ofensiu o, directament, va ser ignorat.
L’atemptat de 2001 a les Torres Bessones a EUA va fer impossible seguir ignorant què passava a l’Afganistan. Després dels 3000 morts pels atacs d’avions que es van estavellar intencionadament al cor de Nova York, els Estats Units van considerar que l’Afganistan era el país que allotjava l’autor intel·lectual dels atacs, el saudita –i combatent a la guerra d’Afganistan- Osama Bin Laden. La segona part del llibre analitza l’ús que s’ha fet de la religió, l’islam, diferenciant les pràctiques dels talibans de les de la resta de musulmans. L’última part fa un anàlisi econòmic de la importància que té el petroli en l’economia mundial i com la batalla pel control dels oleoductes de l’Àsia Central és un dels punts clau que marca la política internacional. El llibre va ser publicat per primer cop l’any 2002, però el pas dels anys –i la continua activitat dels talibans- l’ha convertit en un clàssic de consulta obligatòria si es vol entendre qui són els taliban i quins són els seus objectius polítics.
Ahmed Rashid és un periodista pakistanès que ve informant dels conflictes a l’Afganistan des de 1979, quan el país va ser envaït per la Unió Soviètica. S’ha entrevistat amb dirigents talibans i la seva és una mirada lúcida que ens dona claus per saber què ha passat i fer un diagnòstic del que pot passar després de la retirada del país de les tropes nord-americanes l’agost passat.

El corresponsal de guerra nord-americà Dexter Filkins descriu la situació de l’Iraq i l’Afganistan durant els nou anys que va conviure amb la guerra. Testimoni de les actuacions dels talibans, l’autor recopila les vivències de centenars de persones. El llibre sorgeix de 651 quaderns de notes i ens parla de la violència interminable que assola aquests països.
Els crítics del New York Times van escollir aquest llibre com un dels millors publicats l’any 2008.

Jenny Nordberg és una periodista sueca que ha passat llargues temporades a l’Afganistan on es va interessar, sobretot, per la situació de les dones i per les seves condicions de vida. En aquest llibre l’autora descriu una realitat que moltes vegades queda oculta: les bacha posh, que traduït significa ‘vestida com un nen’. En un país governat per homes i on la tradició i la cultura tenen un pes asfixiant, no tenir nens es veu com una maledicció o fins i tot s’arriba a culpar la dona de decidir no tenir fills. En moltes comunitats, sobretot a les zones rurals, la pressió social i la pobresa obliguen moltes famílies a fer passar nenes per nens i per moltes d’elles aquesta és la única manera d’accedir a l’educació, aquesta pràctica s’allarga fins la pubertat. Nordberg explica la història d’Azita Rafaat, una parlamentària que va viure com a bacha posh, de la mare de Mehran, una nena de set anys, criada com a vbacha posh o de Zahra, una adolescent que viu com un nen.

eBiblio L’autor narra els seus records a l’Afganistan en els transcurs dels 10 anys que hi va viure com a periodista. Va desenvolupar feines molt diferents que li van proporcionar no només una visió lúcida sobre la guerra sinó també sobre la cultura, les costums i la societat afgana. Un punt de vista més enllà del conflicte i de la crònica periodística, una reflexió sobre un país del que Amador Guallar n’és un bon coneixedor.

eBiblio Mònica Bernabé és l’única periodista catalana que ha viscut a l’Afganistan durant 7 anys, on ha treballat com a corresponsal del diari El mundo. El seu relat dona el protagonisme al poble afganès, veritable víctima d’aquest conflicte. L’autora no dubta en denunciar la política intervencionista d’Occident. Les fotografies de Gervasio Sánchez il·lustren l’infern d’un país que no recorda la pau.

eBiblio Alberto Cairo arriba a l’Afganistan l’any 1990 quan el règim soviètic està esgotat després d’una dècada de guerra al país, per a treballar a la Creu Vermella com a fisioterapeuta. Des de llavors porta tres dècades al front d’un centre de rehabilitació. La seva dedicació a les víctimes de la guerra l’han fet mereixedor d’un reconeixement dels afganesos, a qui ha aportat dignitat i esperança enmig de la desesperació d’un conflicte sense fí.

Un recorregut per l’Afganistan abans de l’arribada dels talibans al poder en 1979 de mans de l’escriptor de viatges britànic guanyador del Thomas Cook Travel Book Award. L’autor ens mostra un país molt llunyà de la mentalitat occidental, ens apropa als seus paisatges naturals, la seva gent, les seves llegendes i anècdotes personals. Un retrat de la societat afgana, d’un país compost de molts pobles diferents i l’enyorança d’un país que ja no existeix.

Charlie Wilson, representant demòcrata en el Congrés dels Estats Units, és un dels artífexs de l’operació Cicló. Aquesta és la història de com un agent de la CIA i Wilson van conspirar per aconseguir fons per donar cobertura il·limitada a la guerrilla muyahidín en la seva lluita contra l’exercit rus que havia envaït Afganistan. La novel·la ofereix les claus per comprendre el naixement del fonamentalisme islàmic que es va originar, paradoxalment, als despatxos de l'administració dels Estats Units.

Ahmed Rashid explora el complex significat de la Jihad tot just després de l’atemptat de les Torres Bessones dels EQUA a l’any 2001. El llibre respon a la pregunta plantejada en el seu primer llibre El ressorgiment de l’Àsia Central: islam o nacionalisme?. L’autor examina el significat de Jihad, des de la vessant més espiritual representada per la Jihad major: l’esforç de cada musulmà d’esdevenir un ésser humà millor; fins a la Jihad menor, que fa una crida a la rebel·lió i la lluita social.

La primera part del llibre fa un repàs del passat de l’Àsia Central (Tadjikistan, Uzbekistan, Kirguizistan, Turkmenistan, Kazakhstan i Afganistan) de del segle VI aC fins al final de l’era comunista i la primera dècada de la independència dels estats centreasiàtics. En la segona part, l’autor descriu els principals moviments islàmics i les amenaces per a l’estabilitat dels cinc estats independent sorgits després de la dissolució de la Unió Soviètica. Es centra en tres moviments: el Partit del Renaixement Islàmic (PRI), el Partit per a l’Alliberament Islàmic (HIzb ut-Tahrir) i el Moviment Islàmic de l’Urbekistan (MIU).

Rashid conclou que “pots fer preguntes a l’Àsia Central, però no esperis respostes clares. Sovint ni tan sols obtindràs resposta”. Aquell llibre conté moltes preguntes però també respostes contundents per comprendre un dels conflictes més complexos de l’actualitat.