Amb el llibre “Round About Tete” (Kultum, 2023) de Pere Pons, es vol reivindicar la figura de Tete Montoliu com a músic cabdal del jazz, tal i com defensen Muñoz Molina, Fernando Trueba ó Ignasi Terrazza, entre molts d’altres. És una mirada polièdrica a la vida del pianista de jazz reflectida en els companys de classe, amics, amants, músics, periodistes, fotògrafs o programadors.

Un del seus amics d’escenari va ser Chick Corea amb el qual podem veure’l interpretant Blue Bossa, al concert del 39è Festival Internacional de Jazz de Vitoria Gasteiz del 1995:

I és que la vida de Tete Montoliu (Barcelona, 1933-1997) va estar carregada de contradiccions. Va néixer en una època en la qual els invidents eren considerats pura i simplement inútils, però va tenir la gran sort de caure a les mans de Petri Palou, deixeble de Ricard Vinyes, el qual va acceptar ensenyar-li a tocar el piano, després d’haver-ho consultat al mestre Frederic Mompou.

Montoliu no ho va tenir gens fàcil en el sentit que sabia que ningú li regalava res pel fet de ser cec. El va descobrir el vibrafonista Lionel Hampton durant una visita a Barcelona perquè hi actuava al Hot Club amb la seva Big Band. Això va ser l’any 1955, i Hampton va quedar tan impressionat que el va convidar a fer gira amb ell i a enregistrar junts el disc Jazz Flamenco (1956).

Aqui podem escoltar la cançó Tenderly d’aquest disc. Tete Montoliu tenia només 22 anys:

Així, deia: “Toco música del meu país, però amb una mica més de swing”. I és que des que Hampton el va considerar el millor pianista de jazz d’Europa, la seva carrera va viure un impuls imparable que va associar el seu nom amb els grans mestres del gènere: Dexter Gordon, Johnny Griffin, Don Byas, Charlie Mariano, Thelonious Monk i un llarg etcètera, i es va mantenir fidel a aquest esperit boper fins al seu últim sospir.

Curiosament, però, mentre el seu nom i la seva figura han assolit aquella categoria de català universal, molta de la seva música i part de la seva personalitat artística segueixen esperant ser descobertes.

Aquí veiem a dos dels seus grans amics, Ignasi Terrazza i Horacio Fumero recordant-lo en una actuació a la Nova Jazz Cava dins del 41è Festival Jazz de Terrassa:

A Terrassa, Tete  Montoliu s’hi sentia “com a casa”, i era perquè hi va anar moltes vegades a tocar a la Jazz Cava, inaugurada l’any 1971. El Tete sempre va considerar el trompetista Josep Maria Farràs el millor exemple de músic de jazz del nostre país. Deia d’ell que tocava amb sentiment, i que la seva formació autodidacta era la clau. I en relació amb l’ofici de ser músic deia: “a les escoles de jazz els hi trobo tots els defectes. Els músics de veritat no necessiten mètodes estereotipats per aprendre a tocar un instrument”.

Entre les múltiples opcions que tenim de conèixer de més a prop la figura del “Tete” us recomanem el llibre de Pere Pons, que apareix als vint-i-cinc anys de la seva mort, i és un recorregut biogràfic plural i obert, amb una mirada calidoscòpica a través de vivències, opinions, articles, declaracions, cartes i altres documents al voltant de la seva vida i obra, provinents de moltes persones que van tenir la sort de conèixer-lo. Així, hi trobem a mànagers, programadors, productors, periodistes, escriptors, cineastes, cantants, amics, familiars, amants, empresaris i un llarg etcètera.

Si en voleu saber més sobre Montoliu, no us perdeu la presentació d’aquest llibre “Round About Tete (2023) que es farà el proper dijous 21 de març, a les 6 de la tarda, a la Biblioteca Central de Terrassa.

Podrem conversar amb l’autor, Pere Pons (La Bisbal d’Empordà, 1965) i Valentí Grau (Terrassa, 1946), programador, mànager i promotor del pianista, i cofundador de la Jazz Cava de Terrassa.

També podeu viatjar musicalment escoltant aquesta selecció de peces d’alguns dels seus millors discos que trobarem a la xarxa de biblioteques de Terrassa (bctxarxa):