Pocs grups catalans de pop-rock han aconseguit passar a la història i entrar a formar part de l’imaginari de més d’una generació amb la contundència amb què ho va fer Sau.

És cert que la fortuna va voler situar-los al lloc adequat en el moment oportú, però també crec que l’èxit de la banda va ser la recompensa d’un esforç monumental, a més d’una persistència continuada i d’un talent indubtable.

Carles Sabater i Pep Sala van deixar un llegat importantíssim en forma de cançons que avui, 35 anys més tard, segueix ben viu.

Com a grup musical, Sau va néixer el 1987 i estava format per Pep Sala, Carles Sabater, Joan Capdevila, Carles Oliver, Ramon Altimir i Pep Sánchez. Aquest any, el grup s’instal·là a “Les Tallades”, a Vilanova de Sau (Osona), poble que dóna nom al grup i on treballaran els dos primers discs: “No puc deixar de fumar” (Audiovisuals de Sarrià, 1988) i “Per la porta de servei” (Picap, 1989).

Aquest és el vídeo oficial del tema “Sense estil”, inclòs dins del primer disc “No puc deixar de fumar”:

Però, què explica que tinguessin tant d’èxit? Crec que hem de tenir en compte uns quants factors: En primer lloc, la popularitat de Sau s’explica perquè Pep Sala, director de l’escola de música de Vic, quan va començar amb Sau, ja era un compositor expert, tenia experiència en altres grups i un bon grapat de cançons pròpies al sarró. Per aquest motiu, la majoria de les composicions de la banda osonenca no tenen titubejos ni flaquegen sinó que tenen força, vitalitat i atreuen i hipnotitzen a l’oient. Sala és l’autor de la música de totes les cançons i les lletres són escrites, en equip, per Carles Sabater, Joan Capdevila i el mateix Pep Sala.

“Records d’Irlanda” també inclosa a “No puc deixar de fumar” és una cançó enganxosa i amb una melodia brillant, però si parlem de la cançó per excel·lència de la banda és sens dubte, el “Boig per tu”, inclosa al disc “Quina nit (Picap, 1990).

Aquesta cançó ha estat i continua essent versionada per infinits artistes catalans i espanyols, i fou la que va tancar un emotiu concert d’homenatge a Carles Sabater que els seus amics músics, actors i gent de l’espectacle, que havien coincidit amb ell dalt dels escenaris, li van organitzar el 27 d’abril de 1999, al Palau Sant Jordi de Barcelona:

En segon lloc, que triomfés Sau durant els anys 90, és degut a la popular figura que Carles Sabater ja tenia aleshores perquè era imatge de muntatges d’èxits teatrals com “Una jornada particular” d’Ettore Scola o “Cyrano de Bergerac” d’Edmond Rostand, totes dues amb la companyia de Josep Maria Flotats. Sabater dominava l’escenari de manera magistral i jugava a la seducció amb el públic. Aconseguia una cosa molt difícil: que moltes de les persones assistents als concerts tinguessin la sensació que les cançons les havia cantat expressament per a ells. A més, el seu atractiu físic l’ajudava, i moltes adolescents i postadolescents van fer les seves primeres immersions a les cançons de Sau captivades pels ulls blaus i els cabells rossos del cantant.

Mireu aquesta seducció de Sabater cantant “El boig per tu” a la sala Otto Zutz de Barcelona, per Sant Jordi, de 1991:

I en tercer lloc, la clau de tot van ser les lletres dels temes. Temàticament les cançons del grup osonenc van tenir una projecció i evolució interessants. Per exemple, al disc “No puc deixar de fumar”(Àudiovisuals de Sarrià, 1988), hi ha 3 línies conceptuals que s’encavalquen les unes amb les altres i que esdevindran una constant en el repertori de Sau: un humorisme osonenc que busca la complicitat amb el públic, amb “No puc deixar de fumar”, la línia alcohòlicofestiva, amb “Deprimit”, i la obertament sexual, amb “Com la primera nit”.

I en discos posteriors, la presència d’aquestes línies es compartirà amb una altra de creixent: la sensibilitat social, amb “No he nascut per militar” i “En nom de la llibertat”, entre d’altres.

Aquí, al Concert de Mitjanit del 9 de juliol de 1992, de la Plaça Monumental de Barcelona, on veiem la connexió màgica entre el grup i els assistents, totalment entregats a la banda, i sobretot seduïts per Carles Sabater:

I pel que fa a les lletres, cal tenir en compte la presència de Joan Capdevila, més conegut com “el tercer Sau a l’ombra”. Aquest es va incorporar a la banda quan el projecte musical encara no tenia nom i amb l’encàrrec d’ajudar a fer les cançons. Va esdevenir el road manager de la banda i sempre va apostar fort per Sau i també per Sala i Sabater. A mesura que passaven els anys, va deixar d’escriure lletres i es va dedicar més a temes de contractació, però hi va seguir fent contribucions, per encàrrec dels seus amics, Pep i Carles.

A Capdevila, el podem escoltar aquí en una entrevista amb Pep Sala, en motiu de la publicació del llibre “Quina nit: el disc que va canviar les nostres vides” (Rosa dels Vents, 2021).

I encara hi ha un quart element que va contribuir a l’èxit de Sau: tant Pep Sala com Carles Sabater ja havien assumit experiències artístiques anteriors i, per tant, sabien que la fama no arribaria a la primera i que calia picar molta pedra si es volien obtenir resultats importants. Per tant, això no els va fer defallir i van arriscar-ho tot: temps i diners, i finalment van guanyar. L’èxit els va arribar en el moment més oportú, al voltant dels 30 anys.

Voldria matitzar que Sau va ser molt més que un conjunt de música que cantava en català. Va ser un grup d’amics que, amb visió empresarial, va intentar en tot moment que qui els anés a veure en directe gaudís d’una experiència multisensorial. I aquest aspecte es va poder veure durant la gira de presentació de “Junts de nou per primer cop” (EMI, 1994), en la interpretació de la cançó “Glòria”:

I és que tots dos músics i grans amics, Sabater i Sala, van tenir sempre molt clar que sense públic no hi havia banda i, per tant, van instaurar com a norma que després de cada concert sortirien a saludar els fans que ho volguessin. De tota manera, el dia de l’última actuació de Sau, a Vilafranca del Penedès, no van poder sortir. En Carles s’havia trobat malament als camerinos i se l’havien hagut d’emportar en ambulància... era el 12 de febrer de 1999. El grup, els fans i una gran part de la societat catalana va quedar commocionada per la sobtada mort de Carles Sabater, a l’edat de 36 anys.

Passades més de tres dècades de la seva creació, Sau continua escoltant-se a les ràdios i els seus vídeos de concerts segueixen essent reproduïts per internet. El llegat de les seves cançons és important i no representa un exercici de nostàlgia escoltar-les sinó l’oportunitat de (re)descobrir una col·lecció d’himnes, la majoria dels quals segueixen ben vius. Deixeu-me acabar amb un d’ells, “el Tren de mitjanit” i amb la màgia de les dues veus de Carles Sabater i Pep Sala, aconseguida gràcies a l’enregistrament de la cançó en un estudi de Londres.