Les deu millors bandes sonores d'Elmer Bernstein
Les deu millors bandes sonores d'Elmer Bernstein
Elmer Bernstein sempre ha estat un compositor molt admirat. De sòlida formació clàssica, va saber fusionar-la amb el jazz i aportar un estil personal únic, influenciat pels seus admirats Aaron Copland, Jerome Moross i Alex North, dels quals també va ser deixeble. Les seves bandes sonores destil·len una clara preferència pel so orquestral especialment per subratllar els títols èpics, però es va saber introduir el jazz en uns altres amb notable resultat. Per això sempre va ser molt valorat i amb esforç i una carrera dilatada va saber guanyar-se un nom entre els grans.
La seva trajectòria té un èmfasi important entre els anys 50 i especialment els 60, on aconsegueix potser els seus millors treballs. Encara que abans del seu salt al cinema, en participar a la Segona Guerra Mundial va arribar a compondre música per a la ràdio de l'Armada, cosa que li va valer una experiència essencial per arribar a Hollywood.
Ja als 70 va treballar per a grans com John Wayne (component la música dels seus últims set llargmetratges), però també a altres com John Sturges o John Frankenheimer. Després, als 80 va caure en la comoditat de títols comercials que van aportar poc a la seva genialitat (excepte amb ‘Els caçafantasmes’ que em sembla fantàstica), encara que, ja molt veterà als 90, va reprendre la seva vàlua i ens va deixar algunes memorables feines.
Us presentem les deu millors bandes sonores d'Elmer Bernstein
"El Hombre del brazo de oro" explica la història d'un addicte a l'heroïna, que surt net de la presó per enfrontar-se al món exterior.
Narra la història bíblica de Moisès (Charlton Heston), favorit de la família del faraó d'Egipte, que decideix renunciar a la seva vida de príncep i de privilegis per alliberar el seu poble d'origen, l'hebreu, i conduir-lo a la Terra Promesa. La pel·lícula comença quan la seva mare jueva l'abandona, acabat de néixer, a les aigües del riu Nil i és salvat per la filla del faraó Ramsès I. A partir d'aquí s'hi mostren els episodis més destacats de la vida de Moisès, com l'odi del seu germanastre, el faraó Ramsès II, que l'exilia al desert, el reconeixement com a salvador del poble jueu, les deu plagues d'Egipte, l'Èxode, el pas del Mar Roig, la revelació dels Deu Manaments al mont Sinaí, l'adoració al vedell d'or i l'entrada a la Terra Promesa.
Un petit poble mexicà prop de la frontera amb els Estats Units és assetjat per una banda de malfactors, dirigits pel sanguinari Calvera (Eli Walach), que roben als pagesos el fruit de les seves collites. Els habitants del poble decideixen demanar ajuda a uns pistolers professionals nord-americans, ja que els resulta més barat que comprar armes. A la vista de la paga reduïda, finalment només hi van set homes, decidits a alliberar el poble d'aquesta plaga.
El rànger Jack Cutter (John Wayne) deté el proscrit Paul Regret (Stuart Whitman). En el trajecte des de Texas a Nova Orleans, s'aturen a un ranxo on els indis comanxes han matat una família. Aprofitant un descuit, Regret fuig. Temps després, mentre segueix el rastre d'un tipus dit Tully Crow (Lee Marvin), qui ven armes als indis, l'insubornable Cutter retroba Regret. Atacats pels indis, el proscrit salva algunes vides i demostra ésser un individu valent. El xèrif segueix volent traslladar-lo a Nova Orleans, però accepta l'ajuda de Regret per a anar a la recerca dels traficants d'armes: els comanxers
Durant la Segona Guerra Mundial, un oficial, presoner en un camp de concentració nazi, pretén organitzar una gran evasió en què es veuran implicats dos-cents cinquanta presos. Per dur a terme el seu pla comencen l'excavació d'un túnel. Però quan aquest ja està acabat els alemanys ho descobreixen.
Atticus Finch, un advocat del sud dels Estats Units de la dècada del 1930, ha de defensar un home negre acusat de violació. El relat, contat a través dels records i la mirada dels seus fills Scout i Jem, és sembrat de detalls sobre la vida i la mentalitat de l'època, així com d'anècdotes de veïns (algunes inspirades en els records d'infantesa de l'autora de la novel·la). Aquesta història explica una part de la infantesa d'un dels amics de l'autora, que deixa veure la seva passió pel cinema i l'escriptura.
Relata de manera novel·lada el calvari de la vida a presó de Robert Stroud anomenat l'«home dels canaris d'Alcatraz». Un presoner instal·lat en un lloc verdaderament aïllat troba la seva redempció fent-se un ornitòleg reputat
Petit i lamentable lladregot, Roy Dillon és ferit per un cambrer. La seva mare, Lilly, empleada d'un corredor d'apostes mafiós, va a retre-li visita a l'hospital i hi troba Myra, l'amiga de Roy, una vella lladregota d'alta volada. Entre les dues dones, hi ha de seguida enemistat, i després un odi feréstec.
Mentre anuncia oficialment les seves esposalles amb May Welland, el jove aristòcrata Newland Archer s'assabenta que Ellen Olenska és de tornada a Nova York. Record d'infantesa, Ellen Olenska es va casar amb un bon partit i ha viscut a Europa fins ara. Torna després d'haver deixat un marit voluble i intenta reprendre el curs de la vida mundana de Nova York. Newland Archer s'afanya a envoltar Ellen dels seus consells i a guiar-la a través de la jungla aristocràtica de les conveniències i de les tafaneries.
Cathy Whitaker és una mare i una mestressa de casa model. El seu marit, Frank té un treball important. La seva vida sembla perfecta en aparença, fins al dia en què el seu matrimoni es desploma i que Cathy és abandonada per les seves amigues. Però somriu sempre per assumir aquest canvi. Desenvolupant-se en els anys 1950 a Connecticut, tracta de les diferències de classe, del sexisme, del racisme i de l'homosexualitat.
