L'última vegada que Clapton va ser a Barcelona fou el 24 de març de 2004. Ara, vint-i-dos anys després, tornarà a portar els seus temes més clàssics a la capital catalana, tot i que també farà grans homenatges als mites del blues.

Serà el 10 de maig al Palau Sant Jordi i farà un dels dos únics concerts que oferirà a l'estat espanyol. Tres dies abans, el 7 de maig, serà al Movistar Arena de Madrid.

Aquesta gira marca el seu 63è any com a músic professional des que va començar amb The Yardbirds el 1963.

 

Clapton, de vuitanta-un anys, és considerat un dels referents del rock i el blues. La seva relació amb el blues és la columna vertebral de tota la seva trajectòria. Des de la seva adolescència, el blues no ha estat només una influència, sinó la seva identitat musical fonamental.

L'estil d'Eric Clapton és una síntesi de les llegendes del blues americà, que ell va estudiar amb una devoció gairebé religiosa durant la seva joventut.

Així, Robert Johnson és la seva influència més profunda i espiritual.

Clapton el considera "el músic de blues més important que ha viscut mai". Va aprendre d'ell la intensitat emocional i la complexitat de la guitarra acústica, dedicant-li l'àlbum sencer Me and Mr. Johnson (2004).

 

Una altra llegenda del blues i referent per a ell és Freddie King en el seu estil elèctric.

D’ell en va extreure el to punyent i el fraseig agressiu que va definir la seva etapa amb els Bluesbreakers de John Mayall. Cançons com "Hideaway" són un tribut directe al seu ídol.

 

Una altra influència va ser Muddy Waters.

Aquest va ser per a Clapton el "pare que mai va tenir". A més de la influència musical del blues de Chicago, van mantenir una relació tan estreta que Clapton va ser el padrí del casament de Muddy el 1979.

 

I de B.B. King va aprendre l'art de fer que cada nota compti i el seu característic vibrato de dit. Van tocar junts per primer cop el 1967 i des d’aleshores, i fins que aquest va morir, el 2015, els va unir sempre una gran amistat.

L'any 2000 van enregistrar l'emblemàtic àlbum Riding with the King.

 

Artista, virtuós de la guitarra i compositor, Clapton és l'autor d'èxits incombustibles com "Tears in heaven", dedicada al seu fill Connor, que va morir en caure d'un gratacel de Manhattan el 1991.

 

Amb una carrera musical de més de sis dècades, el músic anglès ha publicat una setantena d'àlbums, entre els quals hi ha grans èxits de vendes mundials com "461 Ocean Boulevard" o "Unplugged".

La cançó “Let it grow” (1974) es va convertir en un clàssic de la ràdio i és considerada una de les millors composicions pròpies de Clapton, demostrant que no només era un mestre de les versions de blues, sinó també un gran compositor de cançons melòdiques.

 

Representa un moment de canvi important, ja que marca la seva tornada després d'uns anys de silenci i lluita contra les addiccions. La lletra parla de l'amor, la paciència i el creixement personal, reflectint el seu propi procés de recuperació en aquell moment de la seva vida.

Aquesta és una balada on predomina la guitarra acústica i el dobro. Té un aire espiritual i melòdic que recorda molt a l'estil de George Harrison.

I també durant anys s'ha destacat la gran similitud entre aquesta cançó i "Stairway to Heaven" de Led Zeppelin (pel patró d'acords) i, sobretot, amb l'estil de Harrison.

 

Si en voleu saber més, d’Eric Clapton, al catàleg Aladí de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, podreu trobar llibres i discos d’aquest artista anglès que us podreu emportar en préstec, però mentrestant no us arriben, des de la Xarxa de Biblioteques de Terrassa, hem fet una selecció d’algunes de les seves cançons.