Hi ha molts musicals que fan servir els textos religiosos com a font d’inspiració. Un exemple cabdal és Jesus Christ Superstar: mai abans s’havia portat el rock al teatre; mai abans el rock’n’roll s’havia emprat per representar la història sagrada, un so per a un líder de multituds, el rock com a paraula divina i missatge de Jesús.

Jesus Christ Superstar és una òpera rock escrita per Tim Rice, conegut per títols tan cèlebres com ara “Evita” o “The Lion King” i composta per Andrew Lloyd, un magnat del teatre i creador de musicals guardonat amb l’estrella de la fama al passeig de Hollywood, al 1970.

L'òpera rock va enregistrar-se, en un principi, com a àlbum conceptual abans de ser representada al teatre de Broadway. A l'àlbum original, el paper de Jesús va ser interpretat per Ian Gillan, vocalista de Deep Purple:

Tot seguit del disc van proliferar tota mena d’espectacles no oficials el que va comportar que els autors entressin en litigi amb les produccions.

Un cop s'estrenà a Broadway el 12 d'octubre de 1971, l’obra va ser rebutjada per diferents grups religiosos per crear una figura de Jesús massa humanitzada, per mostrar un ésser comú i posar al centre de la història Judas Iscariot.

L’estrena a Europa va tenir lloc a Vilnius, Lituània, on l'actuació va ser prohibida per les autoritats soviètiques i els intèrprets van ser perseguits pel KGB.

Posteriorment, Norman Jewison conegut per altres joies musicals com “El violinista a la teulada” va dirigir la versió cinematogràfica al 1973. Rodada a Israel, la pel·lícula no té cap mena de diàleg parlat i tots els textos s’ajusten a temes musicals. A més, podem observar un vestuari modern i extremat i unes coreografies ben atrevides. El film juga amb l’anacronisme a través de l’estètica lliure i l’èpica dramàtica del rock. Va ser nominada als Oscars per la millor cançó original i banda sonora adaptada i va esdevenir la vuitena pel·lícula més taquillera de l'any.

A l’estat espanyol, Jesus Christ Superstar va arribar al 1975 de la mà protagonista de l’inoblidable Camilo Sesto. El valencià la va produir i financiar: va portar a escena una veritable obra de hard rock amb la magnitud i els nivells artístics de les famoses produccions de Broadway. El baladista romàntic va causar furor, va trencar motlles gràcies a la seva audàcia i obstinació. Va ser un show molt popular i es va convertir en un absolut i polèmic fenomen de masses inaugurant tota una nova forma de fer teatre.

L’adaptació espanyola ha generat un documental “Jesucristo Superstar. Un hito en la historia del musical español”  i, recentment, “Camilo Superstar” una sèrie de ficció de quatre capítols que relata com el cantant va aconseguir portar a terme un projecte musical colós en una època tan convulsa com el final del franquisme.

La passió i coratge de Camilo Sesto el va portar a fer història portant l'exitós espectacle internacional més gran del moment a la península assumint tots els riscos i capejant la censura, les amenaces i sabotatges.

Des del seu debut als Estats Units, Jesus Christ Superstar s'ha pogut veure a més de 40 països al llarg de tot el món, convertint-se en un fenomen cultural sense precedents i encara ara es representa centenars de vegades a l’any sense perdre la seva vitalitat.

I tu, si haguessis de fer un llistat dels millors musicals, quins triaries?