Cançons inspirades en l’obra de Tolkien
Cançons inspirades en l’obra de Tolkien
A les acaballes de la primera guerra mundial J. R. R. Tolkien va començar a crear, escrivint en retalls de paper, el món mitològic i fantàstic que va servir de base per a tots els seus relats, incloent El Hòbbit i El Senyor dels anells. Aquell procés va durar dècades, quasi tota la seva vida.
D’ençà de la seva publicació, la seva obra ha inspirat molts altres escriptors, cineastes, il·lustradors i també músics en les seves composicions.
Hi podem trobar referències en moltes cançons, però n’hi ha que són totalment inspirades en la seva obra. Cançons plenes d’èpica, referències a batalles i muntanyes boiroses.
L’any 1967, just després de la primera temporada d’Star Trek, Leonard Nimoy (l’actor que interpretava a Mr. Spock) es va aventurar a publicar una cançó inesperada: The Ballad of Bilbo Baggins (Bossa o Bolsón segons la traducció), explicant les aventures i desventures d’un dels grans protagonistes de la Terra Mitjana. Tant l’estètica, la caracterització com la coreografia eren molt allunyades del què es podria esperar d’una adaptació de l’obra de Tolkien. D’una manera més aviat còmica, resumia l’argument complet d’El Hòbbit en poc més de dos minuts.
Posteriorment, va declarar que senzillament volia fer alguna cosa divertida amb aquesta obra. Fins i tot el càsting de la trilogia d’El Hòbbit en va fer una lectura dramatitzada inclosa als extres de l’edició en DVD.
Els canadencs Rush van publicar el seu segon treball el 1975. En aquest àlbum s’hi podia trobar una cançó dedicada íntegrament a de Rivendell, la terra d’Elrond i els elfs. Tant el seu to, molt allunyat de l’habitual, com la seva lletra descrivien una visió idíl·lica d’aquest indret on van reposar Frodo, Bilbo i la resta de companys d’expedició, de camí a les portes de Mordor.
Molt abans de les trilogies dirigides per Peter Jackson, i malgrat la reticència de Tolkien a que la seva obra fos portada a la pantalla, per considerar-la impossible d’adaptar sense desvirtuar el text original, Ralph Bakshi va estrenar el 1978 una pel·lícula d’animació sobre El Senyor dels anells. El projecte era planificat per a ser estrenat en dues parts. Però la segona mai es va arribar a materialitzar. Tant l’expressivitat com la narració no ajudaven a que el film fos realment valorat pel públic. Tot i així tenia punts forts, com la banda sonora, a càrrec de Leonard Rosenman, autor també de composicions per a Star Trek IV. Molt diferent del referent que tenim avui en dia, amb un to animat i heroic més similar al cinema clàssic.
Un dels grups heavy més influenciats pel gènere fantàstic, els alemanys Blind Guardian, varen adaptar també El senyor dels anells en forma de cançó. En aquest cas, aparcant la velocitat i el so estrident per un aire més proper al folk.
Un dels grans encerts de la trilogia de Peter Jackson va ser la seva espectacular banda sonora, que va ser mereixedora de diversos premis Grammy, Globus d’or i Oscars. L’encarregat de crear-la va ser Howard Shore, en un procés de composició que va durar quasi quatre anys, amb la col·laboració de músics molt diversos (James Galway, Enya, Annie Lennox...). La interpretació de la part orquestral va anar a càrrec de London philharmonic orchestra i la New Zealand symphony.
El mateix autor va definir el projecte a posteriori com “aparentment insuperable”. Un viatge musical on hi tenien cabuda influències i registres molt diversos. Va utilitzar tonalitats, instruments i sonoritats de diferents cultures, per tal de representar les diferents terres i personatges que integraven la Terra Mitjana, amb la mateixa coherència interna que Tolkien va utilitzar en crear un idioma i mapa diferent per a cadascuna en el seu món llegendari.
Inclou un seguit de fragments que es repeteixen amb variacions durant el metratge a la manera d’un leitmotiv, tant en les escenes més bucòliques de la comarca dels hòbbits, com en les escenes on suggereix l’amenaça de Sauron i les seves forces, adquirint de vegades un to quasi apocalíptic.
Entre tants moments brillants costa triar-ne només un. Concerning hobbits és una de les parts més destacades i reconeixibles de la saga, on es pot apreciar la influència de la música celta.
Tot i que l’adaptació del Hòbbit que va dirigir Peter Jackson no va tenir la mateixa qualitat ni la mateixa rebuda que El senyor dels anells, també s’hi podien trobar grans moments musicals. Un d’ells era interpretat durant els crèdits per Neil Finn, que va aparèixer al panorama internacional com a membre i compositor dels neozelandesos Crowded House durant els 80.
Va co-escriure Song of the lonely mountain amb el grup Plan 9 (que prèviament havien treballat a Misty mountains, interpretat pels actors al film) i David Long. Amb una reverberació que confereix un aire de solemnitat, unes percussions que imitaven el so de les eines dels nans i amb arranjaments de corda interpretats per la London Metropolitan Orchestra.
Resulta molt difícil imaginar-se una nova entrega de l’obra de Tolkien sense la música de Howard Shore. En la nova sèrie inspirada en el món creat per Tolkien també hi retorna Howard Shore, però en aquest cas només per al tema principal. La resta de la banda sonora va a càrrec de Bear McReary (compositor també de la música d’Outlander entre d’altres), que, tot i la qualitat i que, en certs aspectes, representa una continuïtat, té el difícil repte de ser comparat amb Howard Shore en l’imaginari dels fans, amb una banda sonora tan reconeguda i amb una rebuda tan bona entre els fans.
