45 anys del llançament del primer disc de LED ZEPPELIN
Aquest any en fa 45 des que al 1969 Led Zeppelin (Jimmy Page, Robert Plant, John Paul Jones i John Bonham) van treure al mercat el seu primer disc, titulat simplement "Led Zeppelin" o "Led Zeppelin I", la primera pedra filosofal del seu llegat imprescindible; però a més, aquell mateix any van treure el segon, titulat "Led Zeppelin II" que és recordat per tothom com el primer que realment posa definitivament les llavors d'un nou so, el Heavy Metal, que a partir d'aquell disc seria imitat (però no igualat) una vegada i una altra.
A "Led Zeppelin I" trobem les bases del que es desenvoluparia més tard, ja plenament al segon disc: agafant el relleu de Jimi Hendrix, o Cream, que van dotar al blues d'un component més enèrgic i per dir-ho d'alguna manera, més distorsionat; ells van portar-lo més enllà creant un so pesant, a base de riffs de guitarra i ritmes que sembla que s'arroseguen del pes que porten. Però no es limitava només a això, hi havia alguna cosa més, hi havia canvis constants de ritmes i textures, elements de folk, psicodèlia... estaven creant quelcom nou i ho sabien, n'eren conscients.
Tot i que el disc es va qualificar al seu moment de Heavy Metal, en realitat seria injust qualificar-lo simplement així per què sortia una mica dels standards del so, ja que inclús moltes cançons són acústiques i tenen un component folk molt marcat; tot i així però, és indudable que si no va inventar el terme, el va acabar de definir o almenys va marcar un punt d'inflexió important en l'evolució del Hard rock i el Heavy Metal. S'ha de dir també que ells mateixos fugien d'aquesta etiqueta, sabien que el seu so tenia quelcom més...
"Led Zeppelin II", el seu successor, va sortir l'octubre del mateix 69, i va ser enregistrat en finalitzar el seu tour durant l'any promocionant el primer disc, per tant, de manera ràpida i "sense pretensions", essent moltes de les cançons bàsicament standards de rock i blues; tot això va fer en part que el seu so fos més enèrgic i directe, més "heavy", i no tan eclèctic com a l'anterior disc; però tractant-se de Led Zeppelin, els arranjaments i la producció (de la qual s'encarregava el mateix Page) resultaven prou acurades i li donaven aquell quelcom diferent.
L'èxit va ser tal, ara sí, que cada un dels centenars d'imitadors posteriors el van tenir com a mirall. Cançons com "Whole Lotta Love", "The lemon song" o "Moby Dick" són ja immortals i formen part merescudament de la història del Rock.
Com a colofó a aquesta efemèride, des del juny d'aquest any estan sortint al mercat versions re masteritzades de tots els seus àlbums, en format CD i Vinil, així com edicions de luxe amb material inèdit, estrets directament dels seus arxius. Jimmy Page, guitarrista de la banda i principal impulsor del so i la seva idiosincràsia i, darrerament, l'encarregat de mantenir viu el seu llegat, és el principal impulsor i supervisor d'aquests llançaments, que fan que Led Zeppelin tornin a ser notícia i que es torni a posar al calendari una data important de l'història del rock.
Para proteger tu intimidad, antes de continuar queremos asegurarnos que sabes que, tanto nosotros como nuestros colaboradores, utilizamos algunas “cookies” en la web para facilitarte el uso:
Propias y de terceros con fines estadísticos, con las que no se recoge información de los usuarios ni se registran las direcciones IP de acceso.
Propias y de terceros para garantizar el funcionamiento básico, como la sesión de usuario, y aspectos de personalización, como el idioma de nuestras páginas. Guardamos la aceptación de cookies durante 30 días para mejorar la experiencia de navegación. Recuerda que puedes eliminar las cookies de tu navegador.
De terceros para mostrarte información de nuestras redes sociales, como Facebook, X, YouTube, etc. Al acceder a estos sitios web podrás decidir si aceptas o no sus políticas de privacidad y de cookies.
