Ecologismo real és el títol de l’últim llibre de José Miguel Mulet, divulgador i catedràtic de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València.

Ens explica què diu la ciència sobre com protegir el planeta, i ho fa amb el seu habitual toc d’humor àcid i amb anècdotes que permeten una lectura lleugera i amena.

El llibre ens dóna resposta a moltes de les preguntes que ens hem plantejat sovint sobre la base del que la ciència diu sobre l’alimentació, el transport, l’energia, la llar, el reciclatge i el concepte de greenwashing o ecoblanqueig. Quina dieta és la més respectuosa? És millor comprar un cotxe elèctric? Podríem eliminar del tot els plàstics? L’energia que consumim en el nostre dia a dia, podria ser, avui dia, tota provinent de fonts renovables? Com podria reduir la petjada ecològica de casa meva o de les meves vacances?

Darrera de moltes de les preguntes hi ha una reflexió i el conseqüent plantejament d’accions que podem dur a terme com a ciutadans com per exemple el reciclatge selectiu correcte dels residus, invertir en un bon aïllament de la casa, valorar a quins llocs podem anar caminant, en transport públic o amb bicicleta, o fer la compra amb productes de temporada...

Ara bé, portar a terme un ecologisme real a escala global és molt complicat degut a les grans desigualtats que hi ha entre diferents societats. Tinguem-ho present!

Celebrem llibres com aquests per contribuir a fer un món millor!

Recomanat per Biblioteca del Casino de Manresa

Quan una malaltia obliga a l’autora a estar-se al llit sense pràcticament poder-se moure, poc s’imagina que un petit gest d’una amiga l’ajuda. Li porta un cargol que ha trobat al bosc perquè la distregui. La reacció de l’Elisabeth s’assembla molt a la que qualsevol persona podria haver pensat:

“¿Y por qué tendría que gustarme un caracol?, me pregunté en silencio. ¿Qué narices podia hacer con él? No podia levantarme de la cama para devolverlo al bosque. No era de mucho interés, y si realmente estaba vivo, la responsabilidad por un caracol, algo tan fuera de lugar, era aplastante”

Poc s’imaginava l’Elisabeth Tova que aquest animal la “salvaria” i constituiria un pont mental per no caure en un estat d’autocompassió i depressió. I és que poc a poc, el seu interès va creixent i l’anima a buscar i aprendre més coses sobre ells. Al llarg d’aquest breu relat és capaç de transmetre’ns als lectors l’entusiasme dels seus descobriments, tot amb un llenguatge planer i ple d’anècdotes:

“El caracol parecía desafiar las leyes de la física. Se desplazaba sobre las puntes de los musgos sin doblarlos y podía subir verticalment por el tallo de un helecho y luego seguir su camino boca abajo recorriendo la parte inferior de la hoja. Su minúsculo peso doblaba la hoja hasta formar un arco y, pese a todo, el caracol permanecía impávido”

Es tracta d’una delícia de llibre, a l’abast de tothom; mai m’hauria imaginat que un animal tan petit resultaria tan complex. Un cop el comenceu us serà difícil deixar-lo.

Recomanat per: Sara Codina. Biblioteca Central de Terrassa

SI al final has decidit fer una escapadeta per Europa i no tens clar el destí, aquesta guia segur que et donarà grans idees. No és una guia de rutes per diferents països, és un recull de 1000 “experiències” per viure intensament i que es presenten agrupades de manera temàtica perquè es puguin triar en funció dels gustos personals de cadascú. A tall d’exemple: on es pot sentir adrenalina a tope, escoltar el silenci o degustar el millor cafè, banyar-se a les millors platges, recórrer les carreteres més panoràmiques, anar de compres als barris  de moda, on observar el cel o animals en llibertat… i així fins a mil idees…

Segur que t’inspira!

Recomenat per Eva Leucó. Bib Antoni Pladevall i Font. Taradell.

En aquesta ocasió, l’autora Silvia Soler és convidada a participar en una col·lecció de llibres que porta per nom La joie de vivre, la qual cosa ja és tota una declaració d’intencions del que ens trobarem a les seves pàgines. Més concretament, l’editora li encarrega un text sobre les coses que la fan feliç i és així com pren forma una novel.la de caràcter autobiogràfic on l’autora comparteix moments, llocs i persones que li regalen felicitat.

Silvia Soler ens passeja per tot un seguit de fragments que conserva a la memòria: les lectures d’infància i joventut, les cases on ha viscut, el poble d’estiueig, l’encontre amb el seu company o moments petits i plaents com veure la sortida del sol o brindar amb l’ocàs de rerefons. I la  fatídica mort dels éssers estimats que ara, després dels anys, ja és capaç de recordar amb una dolça nostàlgia que també la fa feliç.

L’alegria de viure es llegeix en un parell de tardes. Es una lectura fàcil, reconfortant i amena com anar a fer un cafè amb un amic i passar una bona estona deixant-se endur pels records que som i ens defineixen. Records on el lector s’hi pot reconèixer perquè no són altra cosa que “una vida qualsevol feta literatura”. De fet, l’escriptora ens revela: “quan viatjo en metro i tinc una estona per observar els companys de vagó, els imagino una vida i sé que en cadascuna d’aquelles persones hi ha una novel.la per ser escrita”.

Mes informacio

Més informació:

• Sílvia Soler a les Biblioteques
• Sílvia Soler a la Viquipèdia

Recomanat per Esther Hurtado. Bib. Sant Andreu de Llavaneres.

L’Olívia (la protagonista) s’acaba de llicenciar en història de l’art, i quasi per casualitat descobreix un autoretrat d’una autora que la deixa fascinada: la Valèria Sans.

A partir d’aquí, l’Olívia inicia un viatge de recerca sobre aquesta pintora meravellosa que els llibres no han immortalitzat.

Aquest viatge la farà créixer com a dona i convertir-se en una persona diferent, just en la dona que l’Olívia vol ser.

L’autora d’aquesta novel·la, Tània Juste, és especialista en història de l’art i novel·lista des de 2009.

Aquesta especialització fa que la novel·la estigui plena de noms de pintors i pintores que han marcat tendència. Alguns són recordats i d’altres no tant. Això permet que des de la primera pàgina fins a l'última el lector tingui la sensació de viure en un món envoltat de pintors i pintures fantàstiques.

“Amor a l’art” és una reivindicació de les pintores oblidades del segle XX, però també és una reivindicació de la dona definida a partir d’ella mateixa i no a partir dels homes que l’envolten.

Les històries d’amor que s’hi relaten (tant si són històries d’amistat, d’amor romàntic o d’amor fraternal), són històries del segle XXI, encara que la novel·la estigui situada al segle XX.

Més informació:

• Tània Juste a les Biblioteques

• Tània Juste a la Viquipèdia

• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Can Coromines. Sant Pol de Mar. 

En Siôn i la Rowenna han sobreviscut una catàstrofe nuclear que ha deixat una zona de Gal·les deserta amb molt pocs supervivents.

El Final, com ells en diuen, va marcar l’inici de la seva vida en un món sense persones, sense llum ni serveis. Però ells dos (tres, perquè hi ha una germana petita) creen una petita societat que els dona tot allò que necessiten.

I mentre la mare recorda coses que no li agradaven de l’antiga vida i agraeix aquesta nova oportunitat, el fill construeix un futur amb il·lusió.

Manon Steffan Ros ens regala un llibre senzill però profund.

Senzill perquè parla de la vida on només hi ha dues persones, que es porten bé, i que creen una vida amb tot allò que necessiten.

I profund perquè està escrit a partir dels pensaments i les reflexions íntimes dels dos protagonistes.

Més informació:

• Manon Steffan Ros a les Biblioteques
• Manon Steffan Ros a la Viquipèdia

Recomanat per Bib. Can Coromines. Sant Pol de Mar. 

Fascinant, aterridora, crua, complexa, barroca, fluida i totalment diferent a tot el que has llegit fins ara. És millor entrar a cegues, sense saber-ne res; la sorpresa i l’estupor són inenarrables. 
Un pare i un fill emprenen un gran viatge en cotxe des de Buenos Aires cap a les cataractes d’Iguazú. El pare està malalt i sembla que fugen. La mare és morta, en principi per un accident. Sembla que el pare té algun tipus de poder esotèric i que està protegint el seu fill d’alguna cosa fosca, sobrenatural. I a partir d’aquí comença el descens als inferns, però també a la intimitat de les relacions familiars, a la paternitat, a la tensió política d’una època de repressió i al poder en totes les seves vessants.

Mariana Enriquez (Buenos Aires, 1973), a cop de maça i amb precisió de cisell esculpeix una obra polièdrica, plena d’arestes, de torrents que arrasen amb qualsevol tipus de convencionalisme des del terror en totes les seves cares, però traspassant les seves fronteres. No apta per tots els estómacs!

Més informació:

• Mariana Enriquez a les Biblioteques
• Mariana Enriquez a la Viquipèdia
• Ressenya youtube

Recomanat per Bego Seguí. Bib. Pompeu Fabra. Mataró. 

Setze anys després d’enamorar crítica i públic amb Jonathan Strange & Mr. Norrell, Susanna Clarke torna a captivar-nos amb Piranesi, una novel·la mereixedora del Women’s Prize for Fiction i destinada a convertir-se en un clàssic.

El món d’en Piranesi es redueix a la Casa, un lloc inhabitat, conformat per grans sales, plenes d’estàtues blanques. En Piranesi dedica els seus dies a explorar la Casa i a documentar-ne la seva bellesa i els seus misteris en els seus diaris. Només compta amb la companyia dels morts, dels qui té cura, i de l’Altre, que únicament el visita els dimarts i els divendres, a hores acordades. Però qui és en Piranesi i què és la casa? I qui és l’Altre?

Inabastable i inclassificable, Piranesi recorda els millors contes de Borges i ens introdueix en un món tan bell i intrigant com la pròpia novel·la. Susanna Clarke, narradora magistral i escriptora d’una gran erudició, construeix una obra trepidant que celebra el potencial del gènere fantàstic alhora que fa ús dels ritmes del thriller. En última instància, Piranesi destaca per ser una novel·la molt humana i emotiva, que explora temes com el poder de la ficció, la memòria i la soledat.

Més informació:

• Susanna Clarke a les Biblioteques
• Susanna Clarke a la Viquipèdia

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

L’amor en parella és una de les experiències més satisfactòries que tenim ocasió de gaudir com a éssers humans. Impactant i intensa en els inicis i especialment dolorosa quan la relació s’acaba. La ruptura sentimental és una situació de pèrdua i dol que pot desembocar en depressió i pensaments obsessius sobre la persona que ha sortit de la nostra vida.

La superació d’un dol amorós és un procés complex però no pas impossible. La primera fita serà assumir amb maduresa que s’ha acabat. Si no tenim ni temps ni diners per a una teràpia psicològica presencial, aquest llibre pot exercir una funció similar. L’autora planteja un full de ruta per al treball tranquil i personal durant els tres primers mesos de post-ruptura i assimilació de la nova situació.

Recomanat per Bib. Bellvitge. L'Hospitalet de Llobregat. 

Viatjar amb caravana o autocaravana és sinònim de llibertat i de contacte amb la natura, però també d’organització perquè l’espai és molt reduït. Per convertir-se en un autèntic “xef” de caravana cal tenir a mà estris de cuina -només els necessaris- i  tenir el rebost ple d’aliments que permetin improvisar un àpat ràpid,  saludable i de qualitat a qualsevol lloc i hora.

El llibre, escrit per una cuinera i estilista de cuina i per un fotògraf gastronòmic neix amb l’objectiu de ser un manual per als campistes que volen menjar be quan surten a fer ruta amb la caravana. Està dividit en dues parts, a la primera hi ha els consells pràctics i a la segona una setantena de receptes fàcils però per llepar-se els dits. Els ingredients són del rebost i també productes de proximitat, un dels luxes que permet aquest tipus de viatge. A cada recepta hi ha el temps de preparació, els estris necessaris, el tipus de cocció i si cal endoll, barbacoa o gas per cuinar-la. Quina delícia de plats!

Recomanat per Eva Leucó. Bib Antoni Pladevall i Font. Taradell

La menopausa és un dels períodes més importants de la vida d'una dona, però també un dels més difícils de travessar a causa de les molèsties associades a aquesta etapa. El tractament més popular és la teràpia hormonal substitutiva però recentment alguns estudis han demostrat que comporta alguns riscos per a la salut, la qual cosa ha portat a moltes dones a buscar alternatives. Maryon Stewart, autora d'aquest llibre, és una pionera en el camp de la medicina sense medicaments. Posseeix la formació en odontologia preventiva, nutrició, assessorament i promoció de la salut.

En 1984 va crear un assessorament especialitzat en la salut de la dona, i ara atén tants homes com a dones. En aquest llibre, demostra que la caiguda dels nivells d'estrògens no és l'únic factor que desencadena els símptomes de la menopausa i que la dieta i l'estil de vida exerceixen un paper essencial a l'hora de tractar-los i de garantir un bon estat de salut a llarg termini, així com d'enfortir el cor i els ossos.

En aquest llibre trobarem:

Un pla de dieta i estil de vida eficaç per a sobreposar-se als símptomes de la menopausa.

Nombroses receptes com a alternativa demostrada a la teràpia hormonal substitutiva, i que ajuden a controlar amb èxit els trastorns hormonals i altres molèsties relacionades amb la menopausa.

Suplements específics, aliments, nutrients i teràpies que poden utilitzar-se per a tractar els símptomes particulars i altres problemes de salut.

Per saber més:

•  https://maryonstewart.com/

Recomanat per la Biblioteca Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat

L'obra descriu els canvis que va patir Calella en poc temps amb l’arribada del turisme i ho fa amb un regust enyoradís però amb tocs d’humor que fa la seva lectura molt suggestiva: volia que «hi apareguessin unes pinzellades d'aquell poble que vaig conèixer en la meva infantesa, una mena de flash-back nostàlgic que donés una idea de la transformació que en pocs anys, massa precipitadament potser, va sofrir aquesta població.» Va ser guardonada als premis Recull 1985, amb el premi Josep Ametller d'assaig. 

Francesc Grau i Viader (Calella 1920-1997) és un autor molt estimat a Calella on va rebre la primera Medalla d'Or de la Ciutat atorgada en reconeixement a la seva continuada tasca per la cultura. 

Molt jove va haver d’abandonar els estudis per incorporar-se a l’exèrcit de la República i durant la batalla de l’Ebre va caure presoner i va ser traslladat als camps de concentració de Logronyo i Miranda de Ebro.

Francesc Grau va alternar la tasca d'escriptor amb la de professor de català a la Biblioteca Costa i Fornaguera de Calella, a la de Pineda de Mar i Tordera, durant dotze anys.També va portar a terme una important tasca periodística: va ser membre fundador de la revista local La Tralla, després va dirigir EI Nunci, una nova publicació de Calella i va col·laborar també amb diversos articles d'opinió a la revista Repòrter.

Més informació:

• Francesc Grau i Viader a les Biblioteques
• Francesc Grau i Viader a la Viquipèdia
• Ruta literària per Calella amb fragments de Calella, flash-back

Recomanat per Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella. 

Aquest breu article de la revista Descobrir, realment ens “descobreix” un animaló sovint menyspreat o temut, però que ens ensenya la feina tan important que realitzen; estem parlant dels ratpenats.  

També cal tenir en compte que per als ecosistemes representen un gran benefici, doncs a més de ser pol·linitzadors, la seva dieta a base d’insectes (un de sol pot arribar a menjar entre 1.000 i 3.000 insectes en una nit). Penseu que és un gran depredador del barrinador de l’arròs, molt perjudicial per als camps d’arròs del delta de l’Ebre. S’han estès per tot el món, però a Catalunya conviuen 32 espècies de les 45 en total que hi ha a Europa. És un fet remarcable i dona idea de la importància de la seva conservació.

Al Museu de Ciències Naturals de Granollers disposen del servei SOS Ratpenat, al qual podeu recórrer si se us ha colat algun ratpenat a casa. Igualment, no podeu deixar de consultar la web ratpenats.org, portal de col·laboració ciutadana on podeu ajudar en el seguiment o trobar informació sobre els diferents espècies.

Per últim,  destacar la població de ratpenats de cova establerts al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que s’estudia des de l’any 1952. Actualment compta amb uns 15.000 – 17.000 individus, sent la més important de tot Catalunya.

Recomanat per Sara Codina. Bib. Central. Terrassa

Font: Descobrir Catalunya, núm. 290, agost-setembre 2022

Viatjar en solitari, viatjar “single”, és una opció cada vegada més habitual per raons ben  diferents i nombroses. Aquesta guia compta amb el testimoni de viatgers experimentats, col.laboradors de Lonely Planet, que a través de les seves vivències i consells ajuden a inspirar als viatgers “singles” novells. El que presenta més dificultat és decidir-se a afrontar el repte de fer un viatge sol, a perdre la por i a confiar en les capacitats d’un mateix. Una vegada presa la decisió, cal organitzar el viatge i fer tots els tràmits: les reserves de vols, allotjaments, pressupost, vacunes i finalment fer les maletes adequades al destí. La guia dona també consells molt pràctics per quan ja s’està en ruta: seguretat, xarxes socials, recursos, tot de manera amena i divertida per fer el millor viatge responsable en solitari.

Recomanat per Eva Leucó. Bib Antoni Pladevall i Font. Taradell.

Els coneguts txakres (del sànscrit chakram, “cercle” o “disc”) són nusos d’energia en el cos humà on conflueixen cos físic i cos subtil. Es considera que hi ha set txakres principals i incomptables de txakres menors. Els txakres principals estan situats al llarg de la columna vertebral, en trajectòria ascendent des de la base de la columna fins al cap.

Cada txakra es representa a partir d’un color i té múltiples funcions associades; una localització en un punt de l’organisme, una qualitat i deïtat de l’hinduisme regent. A mesura que es progressa en l'espiritualitat es va ascendit pels diferents txakres fins a arribar al txakra sahasrara, produint la realització (samadi).

En aquesta obra es proposen meditacions i exercicis per activar i equilibrar els txakres guiats per Victor Archuleta, membre de la Reflexology Association of California i professor de ioga kundalini, entre altres acreditacions.

L’harmonia de txakres incideix en la millora de molèsties com la migranya, l’ansietat o la relaxació i el descans.

Recomanat per la Biblioteca Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat.

La persecució macartista no va impedir que Joseph Losey continués amb la seva carrera cinematogràfica, ja que va emigrar a Anglaterra i des d'allà va realitzar grans obres, com El sirviente. En aquesta pel·lícula senzilla, de decorats sobris que recorden el plató d'un teatre, un londinenc de classe alta contracta un majordom que sembla l'empleat ideal, però que de mica en mica esdevindrà un gran manipulador, capaç d'extorsionar el senyor de la casa per aprofitar-se al màxim de la seva vulnerabilitat.

Més informació:

• Especial LGTBI
• Pel·lícules que surten de l'armari

Recomanada pel Prestatge de Cinema

Som a París l’any 1971. La Delphine coneix a la Carole. La primera, filla de camperols, es muda a la capital per aconseguir la independència econòmica i ser propietària de la seva pròpia vida.

La segona té parella i viu feliçment els començaments del moviment feminista. A Delphine, misteriosa i reservada, li agraden les dones. Carole ni es planteja aquesta possibilitat. De la seva trobada sorgeix una història d'amor que desequilibrarà les seves vides en ensopegar amb la realitat.

Més informació:

• Especial LGTBI
• Pel·lícules que surten de l'armari

Recomanada pel Prestatge de Cinema.

Nic (Annette Bening) i Jules (Julianne Moore) són un matrimoni de lesbianes que viuen a Califòrnia. Cadascuna ha donat a llum a un nen amb el mateix donant d'esperma. Nic és ginecòloga, la principal font d’ingressos de la família i ha adoptat el rol de mare estricta, mentre que la Jules, una mestressa de casa que està intentant muntar un negoci de disseny de paisatge, és més relaxada i oberta.

El fill menor de la parella, en Laser vol trobar al seu donant d'esperma, però ha de tenir 18 anys per fer-ho i, per això demana a la seva germana gran, la Joni que es posi en contacte amb el banc d'esperma que determina que en Paul (Mark Ruffalo) és el donant.

Els tres es troben. Joni està impressionada pel seu estil de vida bohèmia, i Paul s'entusiasma per estar en les seves vides. Joni i Laser juren guardar el secret per no molestar a les seves mares però la Jules i la Nic ho esbrinen i conviden a Paul a sopar. Quan Jules revela que ella té un negoci de disseny de paisatges, Paul sol·licita els seus serveis per arreglar el seu jardí. Jules està d'acord, però a Nic no li agrada la idea que en Paul es fiqui a les seves vides.

Més informació:

• Especial LGTBI
• Pel·lícules que surten de l'armari

Recomanada pel Prestatge de Cinema.

"L’aigua que vols", escrita per Víctor García Tur (Barcelona, 1981), narra la història d’un cap de setmana familiar a Quebec just un mes abans del referèndum per la independència de l’any 1995. La celebració del 76è aniversari de Marie Tremblaypierre és l’eix central de l’obra i la raó de ser d’aquesta reunió d’amics i familiars a la casa d’estiueig del llac, però aquest fil conductor limitat en temps i espai no constreny l’argument. L’autor és capaç de presentar un complex grup de peculiars personatges i de definir-los gràcies a records de la infantesa i episodis del passat lligats a la casa, al paratge i a les persones del voltant. Víctor García Tur emmarca l’obra d’una manera tipogràfica molt original que ressalta encara més la força del missatge tramès a l’obra.

Aquesta novel·la va ser guardonada amb el Premi Sant Jordi 2020 per “tractar-se d’una obra amb estructura circular brillant, per la bona caracterització dels personatges, pel joc de símbols que enriqueixen l’univers narratiu, per joc de veus i per l’aposta formal al servei d’un tema complex”.
Víctor García Tur ha guanyat diferents premis al llarg de la seva trajectòria literària: la seva primera novel·la, "Els ocells" (2016), va rebre el premi Marian Vayreda, i la novel·la "Els romanents" (2018) va ser guardonada amb el premi M. Casero. L’any 2018 va guanyar el premi Mercè Rodoreda pel recull de contes "El país dels cecs", obra també distingida amb el premi Serra d’Or l’any 2020.

Més informació:

• Víctor García Tur a les Biblioteques
• Víctor García Tur a la Viquipèdia
• "Xavier Graset conversa amb l'escriptor Víctor García Tur"

Recomanat per Bib. de Can Llaurador. Teià.

Oques Grasses ho ha tornat a fer. Si el seu anterior disc "Fans del sol", ja era bo, aquest "A tope amb la vida" és molt bo!
 
I no era fàcil superar-se i composar unes cançons que encomanen l’alegria de viure, de gaudir de la vida i de lluitar per allò que volem encara que sigui difícil, cal rebel·lar-se. Perquè de vida només n’hi ha una i cal aprofitar-la de la millor manera possible. L’objectiu és clar: hem vingut a passar-ho bé, a ballar, a xalar i a ser lliures.

Una melodia de sons que ens peten al pit i que, juntament amb les lletres, formen un conjunt de cançons sense complexos, on hi podem trobar petits tributs a altres estils musicals. 

Esperem que us agradi tant o més que a nosaltres.

Més informació:

• Oques Grasses a les Biblioteques
• Oques Grasses a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. P. Fidel Fita. Arenys de Mar.