José Carlos Fernandes està considerat el millor autor portuguès de còmics.
A Agencia de viajes Lemming recull en un sol volum les tires còmiques que va publicar l'estiu de 2005 al Diário de Notícias. Tot un homenatge a Les ciutats invisibles, d'Italo Calvino.

Agencia de viajes Lemming comença amb els preparatius per a les vacances del Sr. Zoloft, un arxiver que, il·lusionat, va a parar a aquesta singular agència on de seguida s'atabalarà amb la infinitud de propostes que li fa el seu responsable. Que està avorrit? Pot fer turisme nuclear, turisme criminal, visitar la ciutat de Zamith, plena d'esplendorosos urinaris públics, o bé la de Prizerv, que té museus per a tot, fins i tot un de la càries dental. Que vol emocions més fortes? Doncs pot anar de vacances a Gibil, famosa pels seus espectaculars incendis artístics que atrauen turistes d'arreu del món. Que necessita passar uns dies tranquil? Pot visitar Dulia, una ciutat amorfa sense cap interès. Tan poca cosa que fins i tot el viatger l'oblida de seguida quan en surt.

A través de les converses del Sr. Zoloft amb l'agent de viatges, el lector viatja a ciutats imaginàries i, alhora, estranyament familiars i properes. El provincianisme del primer, que no gosa moure's de la seva ciutat, topa amb el cosmopolitisme del segon, que demostra un domini exquisit de la seva feina i un gran coneixement del món, que ha adquirit a través dels fulletons turístics que s'encarrega de promoure.
L'autor portuguès proposa un viatge a tots aquests destins imaginaris ple de sentit de l'humor i una reflexió crítica del turisme de masses i del viatger del segle XXI, que ha perdut l'esperit romàntic dels grans exploradors. "Què aprenem de viatjar si ho fem tancats en una bombolla?", es lamenta l'agent de viatges.

I ho fa no només amb un text intel·ligent i provocador, sinó també amb unes il•lustracions a dues tonalitats: el gris per a les converses dels dos protagonistes i el color ataronjat per viatjar a totes aquestes ciutats esperpèntiques.

Recomanat per la Biblioteca Central d'Igualada. 
 

Avui dia, el món és molt més abastable que mai i viatjar s'ha tornat, en molts casos, una activitat habitual. Més enllà de les visites a monuments, esglésies i museus d'un determinat indret, d'obligada visita pel viatger, trobem una altra activitat igualment enriquidora i autèntica: el turisme gastronòmic. I aquest és precisament el tema central d'aquesta obra, que recull els productes gastronòmics típics que podem trobar a més de 125 llocs d'arreu del món.
Distribuïda entorn els cinc continents, es va desglossant per països informació sobre els menjars més genuïns del lloc, la seva història, una breu informació útil pel viatger i els millors emplaçaments -per autèntics- on degustar aquestes especialitats, tot això il·lustrat amb fotografies d'alta qualitat que el converteixen en un llibre molt visual i atractiu, a més de temptador.

El fet de completar qualsevol viatge, no importa si és llunyà o més proper, amb un bon àpat típic del destí, a més de ser tot un plaer de ben segur que ens endinsarà una mica més en la seva cultura. 

 

Recomanat per la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet.

El director romanès d'origen jueu establert a França, Radu Mihaileanu (Bucarest, 1958), és guionista de totes les seves pel·lícules (Traidor, El tren de la vida, El Concierto, Vete y vive, La fuente de las mujeres). "Els seus personatges es veuen obligats a mentir per raons ben nobles. El seu cinema reflexiona sobre la multiplicitat cultural, la identitat i la impostura, la repressió totalitària i la persecució dels jueus, no en va el seu pare, després de patir la persecució nazi, va decidir de canviar-se el nom" (Traduït i adaptat de: Juan Luis Sánchez a CINE21.COM).

Vete y vive (França-Israel 2005), ens du a visitar el moment històric a mitjans dels anys 80 en què l'Operació Moisès, duta a terme de forma secreta per Israel, "salva" de morir de gana als camps de refugiats del Sudan famílies jueves d'origen etíop, els falashes. Una dona cristiana aconsegueix fer marxar el seu fill cap a Israel amb una dona jueva que acaba de veure morir el seu propi fill. La història es desenvolupa a Jerusalem, on el nen que agafa el nom jueu de Schlomo creix en una família adoptiva, amb la por que es descobreixi que no és jueu ni orfe. A la pel·lícula veiem el protagonista passar de mans de la seva pròpia mare, a mans de la mare del nen mort que se l'endurà cap a Israel i que després també morirà, moment en el que Schlomo és adoptat i apareix una tercera mare. Finalment, la seva companya i mare del seu fill, serà la qui finalment l'entendrà i el farà retornar d'alguna manera cap a la seva primera mare.
Tot i ser el testimoni, en algun moment gairebé documental, d'una gran tragèdia humana i de presentar la vida a Israel durant els anys 90 amb tot el que hi ha de persecució, intolerància, límits a la convivència a l'interior de la pròpia societat jueva, és una pel·lícula amb una bona dosi d'humor i, perquè no, de tendresa.
La música, les llums i els colors també són tot un regal.

Recomanat per la Biblioteca Sant Adrià de Sant Adrià del Besòs. 

Dins la cruenta història del colonialisme, las misiones dels jesuïtes al Paraguai mereixen un comentari a part. Durant un període considerable de temps, el desig d'aquesta congregació religiosa de sostraure's al control directe de les corones espanyola i portuguesa (i de la jerarquia catòlica), l'afany per aconseguir una conversió no forçada dels indígenes al cristianisme i, al mateix temps, una considerable admiració per llurs trets culturals propis, varen permetre la creació d'un singular tipus de societat on cristianisme, utopia social i costums indígenes confluïen.

Una confluència, però, no exempta de problemes i contradiccions, agreujades per l'afany expansionista de la reialesa espanyola i portuguesa. És en aquest escenari on es desenvolupa la trama del film. Dilemes com ara l'aposta per la preservació de la cultura guaraní o la seva conversió al cristianisme; la defensa del seu modus específic de viure o la temptació de posar-se del costat del poder, travessen l'estructura narrativa d'una pel·lícula que no ha suscitat pas la unanimitat de la crítica -hi ha valoracions positives, així com de molt negatives- però que difícilment deixarà indiferent l'espectador, atret per la interpretació d'un Robert de Niro en plena forma, uns paisatges magníficament filmats i una banda sonora capaç de fer-nos emocionar.

 

Recomanat per la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet.

Rubén Pellejero és un dibuixant nascut a Barcelona que els darrers anys ha publicat a França, on ha col·laborat amb el guionista Denis Lapière. Junts han creat per exemple "El Vals del gulag", una dramàtica història emmarcada en l'URSS d'Stalin.

El còmic explica la desesperada cerca de la protagonista, que viatja a Sibèria per trobar al seu home. Durant el viatge escriu als seus fills i a partir de les cartes anirem coneixent la dura història de la parella: la seva separació per culpa de la guerra, la deportació del marit a un gulag per criticar el sistema estalinista, l'angoixa de l'espera…

El llibre és una crua descripció de les duríssimes condicions de vida abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial a l'antiga URSS, especialment en els camps de treball siberians.

Denis Lapière va publicar a Youtube aquest vídeo, que inclou una mostra d'un espectacle musical sobre "El Vals del gulag".
 

Abans, les famílies anaven a la masia dels avis a passar les vacances; viatjant a un país llunyà podies agafar la tisi o alguna cosa pitjor; quan una parella tenia fills ja no podia pensar en anar gaire lluny. Però tot això era abans. Ara, viatjar amb nens és perfectament possible a qualsevol racó del planeta. Possible i molt aconsellable. Els pares viatgers estaran contents perquè podran continuar veient món com feien quan encara no tenien canalla i els nens aprendran a espavilar-se, conèixer altres cultures, altres menjars... I tots plegats tornaran potser cansats, però també satisfets perquè això de tirar endavant un projecte comú sempre fa sentir molt bé. Amb una mica d'informació i l'empenta necessària, gairebé tot es pot fer. Empenta que dóna aquest llibre ajudant a planificar el viatge, què cal tenir en compte abans i durant el viatge i amb exemples de països on viatjar i passar-ho bé en família.

Enllaços d'interès: 

Internet ofereix diversos recursos que poden ajudar a escolilr les millors vacances per a tota la família. A continuació us mostrem una petita tria: 

- Sortir amb nens

- El petit explorador

- Vacances en família

- Vilars rurals 

El dibuixant badaloní Rubén Pellejero és un dels autors de còmics més reconeguts de l'escena estatal. L'avalen un grapat d'atractives obres publicades durant més de trenta anys de trajectòria artística i guardons tan prestigiosos com el premi al Saló del Còmic d'Angoulême a la millor obra estrangera publicada a França el 1997 o el Gran Premi al Saló del Còmic de Barcelona l'any 2010 en gratitud per la seva carrera.

Tabú, publicada l'any 2000 en col·laboració amb el guionista argentí Jorge Zentner, és una història inquietant sobre una sèrie d'assassinats inexplicables i la investigació policial que intenta esclarir-los. L'acció es desenvolupa en dues línees argumentals en aparença desconnectades entre sí, que no obstant això s'aniran relacionant (a mesura que la trama s'endinsa en terreny sobrenatural), fins a convergir en un final certament esgarrifós, on la il·lustració d'en Pellejero pren una importància cabdal.

L'elecció del blanc i negre per a la realització d'aquesta obra és un encert. El joc de llums i ombres que tan bé domina l'autor badaloní aconsegueix transmetre en aquest àlbum tot el misteri i el desassossec que la història exigia. M'atreviria a descriure-ho com una barreja entre el Londres fosc i sinistre d'en Jack l'Esbudellador i la millor atmosfera del cinema negre. En tot cas, una bona manera d'apropar-se al treball d'en Rubén Pellejero, un artista de nivell a qui val la pena conèixer.

Més informació sobre Ruben Pellejero. 

Rodada en technicolor l'any 1953, Niàgara és la primera pel·lícula amb Marilyn Monroe com a protagonista principal i la que va iniciar el seu mite com a icona sexual. Es tracta d'una intriga policíaca amb nombrosos cops d'efecte, ambientada a les cascades del Niàgara amb un destacable treball fotogràfic de Joe MacDonald.

Marilyn interpreta el paper de Rose Loomis, una dona casada amb George Loomis (Joseph Cotten), que en ple viatge de lluna mel a les cascades, s'acaba atipant del seu gelós marit. Al motel on s'allotgen coneixen una altra parella, Ray Cutler (Max Showalter) i Polly Cutler (Jean Peters), que també estan passant la lluna de mel a l'habitació del costat. Això fa que Polly descobreixi que Rose té un amant, Patrick (Richard Allan), però no sap que l'està persuadint per projectar l'homicidi del marit.

La interpretació de Marilyn desencadenà les crítiques del Women's Club d'Amèrica, que la van trobar massa sexi i provocativa en algunes escenes. Un motiu més per recomanar, encara a dia d'avui, la pel·lícula a tothom que vulgui embadalir-se contemplant l'eternitat de Marilyn i de les cascades del Niàgara. Tot i que després de veure-la potser el soroll dels dolls i salts d'aigua deixarà de semblar-vos relaxant... 

 

Recomanat per la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles.

Comèdia clàssica de Billy Wilder el guió de la qual parteix d'una obra de teatre que l'autor d'aquesta, George Axelrod, i ell mateix van adaptar.

Tracta d'un novaiorquès que treballa durant l'agost i es queda a la ciutat, mentre que la seva família marxa de vacances a la platja, i està disposat a deixar de beure, fumar i de ser infidel a la seva esposa. Però al cap de poc temps coneix la nova veïna del pis de dalt, jove, seductora i ingènua, que es convertirà en la seva temptació, tot i que intenta evitar-ho de manera obsessiva. Pel·lícula plena de diàlegs divertits, àgils i amb dobles sentits, que va llançar a l'estrellat com a mite eròtic la Marilyn Monroe. En aquesta pel.lícula és on apareix la mítica escena d'ella al damunt d'un respirador de metro, l'aire del qual li aixeca les faldilles.

L'acompanyava l'actor Tom Ewell, com a veí al qui temptava, qui va interpretar el mateix paper a l'obra de teatre. Tot i que aquesta pel.lícula es va estrenar als Estats Units l'any 1955, no es va poder veure a l'estat espanyol fins al 1963.

 

Recomanat per la Biblioteca Singuerlín - Salvador Cabré de Santa Coloma de Gramenet. 

Novel·la de ficció, no biogràfica que analitza i ens apropa la vida de Norma Jean Baker, Marilyn Monroe.

Escrita amb gran imaginació i amb un seguiment exhaustiu de la documentació sobre su la seva vida, Oates escriu d'una forma sorprenent i creïble la vida interior de Norma Jeane Baker - la petita sense pare, dona depenent de tranquil·lizants i estimulants - i la de la seva amiga, la idolatrada rossa que el món va arribar a conèixer com Marilyn Monroe.

Novel·la que ens va guanyant i absorbint a mida que vagin passant les pàgines fins a seduir-nos per complet.
 

A més de les excel·lents receptes que l'autora proposa en aquest pràctic i suggerent llibre, també ofereix algunes bones pràctiques per millorar els nostres hàbits alimentaris. Plats fàcils i deliciosos, diferents formes de conservació i tipus de recipients..., tot acompanyat de savis consells per menjar bé en qualsevol situació.

Hi va haver algú alguna vegada algú com Marilyn ? 50 anys després de la mort de Marilyn Monroe, mai cap actriu ha estat tan admirada i desitjada com ella.
Si bé la seva carrera , de fet la seva vida, va estar marcada per problemes personals, un caràcter difícil i una reputació poc fiable, tot això contrasta amb el seu immens talent natural,  un talent que juntament amb la seva singular bellesa l'ha portat a figurar entre les dones més sexys del planeta de tots els temps així com considerar-la una de les actrius més icòniques de la història del cinema.

Aquest llibre és un homenatge il·lustrat que t'apropa a la seva vida i la seva filmografia des de els seus humils orígens fins el seu estrellat absolut. A més conté un disc amb les seves 20 millors cançons.

 

L'autora anglesa Penelope Fitzgerald (1916-2000) es dedicà a la producció literària de forma tardana. L'obra que et presentem té trets autobiogràfics. La protagonista d'aquesta novel•la és una dona de mitjana edat, viuda, sense fills ni cap família coneguda, que un bon dia decideix obrir una llibreria al seu poble i es converteix en l'objecte de la ràbia de bona part dels seus veïns. La flamant llibretera es diu Florence Green, i viu des de fa vuit anys a Hardborough, una petita localitat (imaginària) de la costa d'Anglaterra on la vida social es desenvolupa d'acord a un equilibri de forces rígidament establert: la cultura, en cas d'existir, ha de respondre a la iniciativa de les forces vives del poble; i una llibreria on s'acabaran venent coses com la Lolita de Nabokov no sembla una bona idea en termes d'equilibri. Som a l'any 1959, i les coses no són gens fàcils a l'Anglaterra rural.

La librería és un llibre senzill i lleuger que es pot llegir en una tarda. Tendre i divertit alhora, explica una història que enganxa. Llueix una prosa efectiva i brillant, els seus personatges són entranyables, i l'escenari de fons sobre el què es desenvolupa la història, aquest poble costaner asfixiant i decadent, resulta especialment encertat. Tota la trama traspua aspectes ètics que recorden a Iris Murdoch, un altra autora britànica. De la mateixa manera que la resolució d'alguns conflictes mitjançant la fantasia, et poden fer pensar en A. S. Byatt.

Existeixen diverses guies i recursos que ofereixen als aficionats a l'excursionisme la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar els càtars durant els segles XIII i XIV quan fugien de la croada i de la Inquisició.

L'Alta Ruta dels Càtars és un itinerari que ens portarà des de Berga fins a Porta o Puigcerdà, una ruta que tal i com diu en Jordi Torras i Rosell, l'autor d'aquesta guia, recorre alguns dels indrets pels quals podien haver passat els càtars. Les set etapes planificades per a aquesta ruta, apta per a tots els públics, ens permetrà conèixer alguns dels principals valors paisatgístics i naturals de les comarques del Berguedà i la Cerdanya, com ara el Parc Nautral del Cadí-Moixeró.

La guia incorpora, a part de la informació pràctica necessària per assolir cadascuna de les etapes amb les coordenades GPS dels punts més importants, unes interessants referències històriques al catarisme, informació sobre els refugis i la seva història, una breu descripció dels principals espais protegits que ens trobarem a la travessa, recomanacions diverses, així com un petit recull d'algunes llegendes pròpies de la zona.

Altres rutes relacionades amb els càtars les trobareu a: http://www.camidelsbonshomes.com
 

L'autora s'encarrega de desmuntar els tòpics infundats sobre alguns plats de la nostra cuina tradicional i els analitza fins a descobrir-nos els beneficis que aporten a la nostra salut. També ens orienta sobre a qui convé més cada aliment segons les seves característiques físiques. El rigor d'una gran especialista en dietètica i nutrició, els coneixements en medicina psicosomàtica i l'amenitat d'una gran comunicadora són els ingredients amb què Pilar Senpau cuina aquest llibre. Ideal per acompanyar la sobretaula d'un bon àpat.

Pilar Senpau es llicenciada en medicina i cirurgia i s'ha especialitzar en dietètica. Col·laboradora en diversos mitjans de comunicació (ràdio, premsa escrita i televisió) ha publicat diverses obres al voltant de la dieta i la salut. Al 2010 va ser distingida amb el premi Romànic d'Or per la seva tasca de difusió d'una dieta saludable.
 

Aquí podeu veure una entrevista emesa al canal 8TV.

Recomanat per l'equip del prestatge de salut.

Robertson Davies (Ontario,1913-1995) és un dels grans novel·listes canadencs. Aquesta obra és la primera de la Trilogia de Deptford, junt amb Mantícora (1972) i Mundo prodigioso (1975). La trilogia es va publicar els anys vuitanta a Argentina i després, s'ha traduït arreu de món.

Aquesta primera part explora les coincidències entre destí i accident.Un nen llença sobre un altre una bola de neu que impacta sobre una dona embarassada i provoca el naixement prematur del seu fill; molts anys després, el secret que ocultava aquesta bola de neu acaba causant la mort de qui la va llençar. Així, el destí desfermat per aquell fet casual vertebra les vides dels dos nens que jugaven amb la neu, i també la del que va néixer prematurament com a conseqüència de l'accident. Boy Staunton, el nen que va llençar la bola, es convertirà en un famós milionari abans de morir assassinat; Dunstan Ramsay, qui la va esquivar, viurà una fosca vida d'estudiós i professor sempre a l'ombra del seu amic; Paul Dempster, el fill de la dona que va rebre l'impacte, acabarà convertit en un il·lusionista de fama mundial. Cadascun d'aquests personatges és el protagonista d'una de les tres novel·les de la Trilogia de Deptford.

Guardonada amb el Premi Llibreter l'any 2006, El quinto en discordia és una gran història, on la vida dels personatges està fortament influenciada per la infància i, en aquest sentit, veiem una semblança amb Philip Roth.

Recomanat per l'equip del prestatge de novel·la

Dos àngels observen el món, en especial Berlín. No poden canviar la vida dels homes, només els poden donar ganes de viure i confortar-los en els moments de dolor. El desig de ser mortal d'un d'ells és tan gran que fins i tot serà capaç de renunciar a la seva immortalitat.

Aquesta és, a grans trets, la sinopsi de la pel·lícula. Però és important saber que després que Wenders li encarregués el guió al seu amic Peter Handke, aquest li va dir que no es veia amb cor d'escriure'l, que si volia li podia passar uns quants diàlegs que havia pensat i alguna que altra situació. I amb aquest material –només amb això- es va començar el rodatge.

Es per això que la pel·lícula flueix sense una estructura gaire clara, en una cadència de plans sigil·losos i veus en off xiuxiuejants que fan avançar la història, tot i que aquesta sempre queda relegada per la poètica, l'estètica i la forma. Per la memòria quedaran, doncs, plans zenitals increïbles, les figures dels àngels vigilants a la biblioteca, les meravelloses interpretacions de Bruno Ganz i Peter Falk (l'inefable Colombo fent d'ell mateix), els canvis entre el blanc i negre i el color, i la geografia d'una ciutat dividida (llavors) per un mur vergonyós.

Wenders va guanyar el premi a Millor director a Cannes amb aquesta cinta i anys després va rodar una continuació (Tan lejos, tan cerca) que ni de bon tros va obtenir l'èxit de la primera. Tampoc en va tenir cap l'infumable remake que el 1998 es va estrenar amb el títol de "City of angels", amb Nicholas Cage i Meg Ryan de protagonistes.

 

Recomanat per l'equip del prestatge de cinema

Compte, gent! Els superherois han deixat de ser protectors lleials de la societat, lluitadors incansables contra el mal, salvadors del món, etc. A partir d'ara i per obra i gràcia del guionista Garth Ennis (Predicador) i del dibuixant Darick Robertson (Transmetropolitan), no són res més que una patuleia de corruptes i degenerats més preocupats pels seus drets d'imatge o per trobar un bon prostíbul on passar la nit de festa, que pel destí de la humanitat. Per sort, The Boys s'encarregaran d'aturar-los els peus, això sí, per mitjà de la intimidació, el xantatge i la violència.

Teniu raó, The Boys no és un plat apte per a tota mena de paladars. El fet que DC Comics cancel·lés el 2007 la publicació de la sèrie després de les sis primeres entregues (recopilades en el v. 1 de Norma), tot i haver venut del n. 1 vint-i-set mil exemplars, n'és la prova més concloent. Ens trobem davant d'una visió subversiva d'un univers clàssic on els autors, anant un pas més enllà de Watchmen o Top Ten, presenten històries on el llenguatge groller, les imatges sanguinolentes o el sexe estan a l'ordre del dia.

Per sort, l'Ennis i en Robertson van poder continuar la sèrie a Dynamite Entertainment, que l'ha publicat fins a l'actualitat. Així doncs, les aventures del Carnicer, del Francès, de la Femella (de l'espècie), d'en Llet Materna, i del Wee Hughie (curiositat!: té l'aspecte de l'actor Simon Pegg -Zombies Party-) segueixen. Tasteu-ne un mos, o millor dit, claveu-li una queixalada. Ara bé, us aviso que és pels qui els agrada la carn tirant a crua, ok? ;-)
 

Recomanat per l'equip del prestatge de còmic

Tenir cura de l'alimentació sempre és important, però durant l'embaràs pren una especial importància.

Hi ha aliments que tenen unes propietats nutritives especials, ja que aporten les vitamines i els minerals necessaris per ajudar a un bon desenvolupament del nadó.

Aquest llibre explica detalladament quins són aquests aliments, com es poden cuinar, i també com elaborar productes naturals per aplicar-se a la pell o per combatre efectes secundaris de l'embaràs.

Menjar sa i d'una forma ràpida i còmode ara és possible gràcies els estoigs de vapor de Lékué, aquests innovadors estoigs estan fets de silicona platí un nou material que estar revolucionant el món de la cuina, ja que ens permeten elaborar tota mena de plats: pastes, carns, arrossos, estofats, sopes, verdures o postres d'una manera fàcil, saborosa i en molt poc temps al microones o al forn. A més a més, els aliments conserven tots els seus nutrients, propietats i sabors originals. Aquests estoigs són l'alternativa a les olles convencionals de tota la vida! I en aquest llibre trobarem un ventall de 40 receptes ben diferents, saludables i senzilles per començar a introduir-nos en aquesta nova forma de cuinar i descobrir que menjar d'una manera sana i equilibrada sense perdre gaire temps ara estar a l'abast de tothom gràcies els estoigs de vapor de LéKué.