La protagonista de la recomanació d'avui és una dona de mitjana edat, viuda, sense fills ni cap família coneguda, que un bon dia decideix obrir una llibreria al seu poble i es converteix en l'objecte de la ràbia de bona part dels seus conveïns. La dona es diu Florence Green, i viu des de fa vuit anys a Hardborough, una petita localitat (imaginària) de la costa d'Anglaterra on la vida social es desenvolupa d'acord a un equilibri de forces rígidament establert: la cultura, en cas d'existir, ha de respondre a la iniciativa de les forces vives del poble; i una llibreria on s'acabaran venent coses com la Lolita de Nabokov no sembla una bona idea en termes d'equilibri. Som a l'any 1959, i les coses no són gens fàcils a l'Anglaterra rural.

Inconscient davant l'ambient hostil que l'envolta, la Florence demana una hipoteca i es compra, justament, l'edifici més antic i cobdiciat del poble: la Old House. Allà s'hi instal·len ella i la seva llibreria, en un casalot vora el mar amb més de cinc segles d'història on, a més d'humitats i olors estranyes, hi ha una presència fantasmal llargament establerta (i molt aficionada als poltergeists). I com que la feina s'acaba provant excessiva per a una dona sola, contracta com a ajudant a la Christine, una nena de deu anys que odia dues coses: els llibres, i els clients que no respecten el torn al servei de biblioteca de la llibreria. Quan això darrer succeeix, la Christine no té cap problema en fer servir la violència per restablir l'ordre al seu territori.

La librería és un llibre senzill i lleuger, en el millor sentit de la paraula. Es pot llegir en una tarda (o en un viatge d'anada i tornada en tren entre Arenys de Mar i Cerdanyola) i deixa un gust de boca immillorable. És tendre i divertit alhora, explica una història que enganxa, llueix una prosa efectiva i brillant, els seus personatges són sovint entranyables, i l'escenari de fons sobre el què es desenvolupa la història, aquest poble costaner asfixiant i decadent, resulta especialment encertat. I a sobre està editat per Impedimenta, que cada cop fa els seus llibres més macos. Un regal.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres

Rosalie Blum (Ediciones la Cúpula) explica la història de Vincent, un perruquer sense res més a fer que anar de casa a la feina i de la feina a casa, que casualment es fixa en la dependenta d'una fruiteria, la Rosalie, una dona madura i amb posat trist, i no sap ben bé perquè, comença a seguir-la a tot arreu on va. Té una rutina encara més avorrida i depriment que la seva pròpia, però tot i així, cada cop més va creixent la seva curiositat cap a ella.

Aquest és l'argument del primer volum d'aquesta trilogia plena de diàlegs àgils, divertits i surrealistes, que fa augmentar l'interès del lector a mida que la narració va avançant. Cronològicament, els dos primers volums transcorren al mateix temps. El primer sota la mirada de Vincent, el segon sota el de la Rosalie. El tercer ens mostra el desenllaç, del tot rodó, d'aquesta història de tafaners.

Una història sobre la joventut, la maduresa, l'amistat, el fracàs, la malenconia de la vida i les oportunitats perdudes, però tot i així, plena d'optimisme, sentit de l'humor, sensibilitat i originalitat. Una obra rodona, delicada i plena de color. Una meravella, no la puc descriure d'una altra manera…

Us recomano, per saber-ne més, que feu una ullada a les ressenyes aparegudes al bloc de la Cárcel de Papel, al del Coleccionista de Tebeos, i al de la Sandra Uve, i que llegiu aquesta entrevista.

I per últim, com a curiositat, en aquest vídeo podeu veure l'autora llegint la seva obra.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc

Chunky la tortugueta, ha pres la que potser ha estat la decisió més difícil de la seva vida, deixarà la seva tranquil·la i planera vida per partir sense saber ben be cap a on, tant sols en busca de l'horitzó. Separar-se de Dandel el seu amic ratolinet serà realment traumàtic.
Una historia valenta amb nostàlgia, excitació, i amargor continguda a través de la extrapolació dels sentiments que van del cor al cap, de la maduració personal i de l'amistat per davant de tot.

El reconegut Craig Thompson (Blanketts; Habibi) firma aquí la seva opera prima reeditada de manera excel·lent per part d'Astiberri, ique li va valer el premi Harvey a l'autor revelació el 1999. Amb els anys aquest títol no sols no ha perdut força sinó que continua tenint una frescor i una serenor sorprenent. Una lectura ràpida i àgil que en poc temps aconseguirà el teu afecte.

Algú ha trobat al mar una ampolla plena d'emocions? Potser es la d'en Chunky.
 

[Tornar al prestatge Còmics]

Després d'una llarga estada a la presó, Gordon Gekko es troba en llibertat de nou i apartat del món que un dia li va pertànyer. Esperant poder-se reconciliar amb la seva filla Winnie, Gekko forma una aliança amb Jake, el seu promès. Tot i així, Winnie i Jake no trigaran a comprendre que Gekko segueix sent un mestre de la manipulació. Una persona disposada a tot per aconseguir el seu objectiu.

Recomanat per la Biblioteca Can Milans de Caldes d'Estrac. Bloc de la biblioteca

El nom d'Adam Haslett va començar a sonar amb força a casa nostra l'any passat, quan Salamandra va publicar la seva novel·la Union Atlantic i cap de les moltes resenyes que van aparéixer a la premsa va deixar d'assenyalar la condició suposadament profètica del llibre: en ell, Haslett hauria predit de forma gairebé exacta els fets que es van viure a Wall Street el 15 de setembre de 2008, quan la fallida de Leman Brothers va fer trontollar tot el sistema financer dels Estats Units. Encara no he llegit aquesta novel·la, que la seva contracoberta defineix com «una cautivante historia sobre los frágiles cimientos de una edad de oro corrompida por la codicia»; però tothom diu que és una meravella. I no crec que menteixin. Si més no, si cal jutjar per aquest llibre de contes que avui us recomano, estic força segur que Union Atlantic no serà una novel·la corrent.

Aquí no ets cap estrany va ser el primer llibre que Adam Haslett va publicar, allà per l'any 2002. Llavors l'autor tenia poc més de trenta anys, i ja feia un temps que els seus contes havien començat a cridar l'atenció des de les pàgines de revistes com The New Yorker, Esquire o The Atlantic. L'èxit del llibre, però, va sorprendre a tothom: en pocs mesos va vendre més de cent mil exemplars, es va traduir a un bon grapat d'idiomes i va fer-se un lloc entre les obres finalistes dels guardons més importants del seu país. Tractant-se d'un primer llibre, i més encara d'un llibre de contes, això no és un fet gens corrent. Però els contes d'Adam Haslett tampoc ho són, de corrents. De fet, els contes d'Adam Haslett són tan extraordinaris que jo ja tinc guardat Aquí no ets cap estrany a la mateixa balda de la prestatgeria on esperen el moment de la seva relectura altres llibres de contes extraordinaris (tots degudament comentats aquí) com Pájaros de América, Nadie es más de aquí que tú, Pastoralia, Pampanitos verdes i Todo arrasado, todo quemado.

El primer que crida l'atenció en l'escriptura d'Adam Haslett és la seva estranya capacitat d'incomodar el lector, fins i tot d'angoixar-lo, fent-lo empatitzar d'una manera activa, total i immediata amb els sentiments dels seus personatges. Els seus contes resulten, així, emocionalment exigents: la seva lectura apel·la a certes parts molt concretes de la nostra condició d'éssers humans, parts que tenen a veure amb la pietat i amb la compassió i amb la desesperança i amb la nostra íntima convicció de que, en el fons, ens assemblem tant els uns als altres que qualsevol destí humà podria ser, sota determinades circumstàncies, el nostre. Haslett ens proposa una col·lecció de personatges que pateixen, tots ells, d'una radical desconnexió amb el món normal, que viuen tancats en ells mateixos, ancorats en una vida imaginària a la qual cap altre persona pot accedir. El seu fet diferencial, allò que els aïlla dels seus éssers estimats, del món o fins i tot de la realitat, és de vegades la culpa, de vegades un secret, sovint l'orientació sexual, i gairebé sempre la malaltia.

Les malalties mentals, la condició límit de la ment humana i les seves conseqüències més terribles, són un tema recurrent a Aquí no ets cap estrany. El primer conte del llibre, extraordinari, ens presenta a un home gran en ple brot del seu transtorn bipolar i al seu fill, que ha heretat la seva condició i que lluita aferrissadament per mantindre una aparença de vida funcional i activa. El tercer conte tracta d'un adol·lescent orfe i solitari que busca fer-se mal provocant la violència, el menyspreu i finalment la llàstima del noi a qui estima. El cinquè, «Reunió», explica el lent suïcidi d'un altre jove que sent com la malatia que pateix el va despullant de tot allò que algun cop havia sigut: la seva carn, els seus records, la seva conciència. El vuitè ens fa acompanyar al psiquiatra d'un àrea rural del centre dels Estats Units en la seva visita a una dona que amaga una història terrible. I l'ultim de tots, «El voluntari», parla de la relació d'amistat entre una dona gran que pateix brots de paranoia i un adol·lescent enamorat sense sort, i ho fa en quaranta pàgines tan doloroses, tan tendres, tan absolutament corprenedores, que quan tanques el llibre tens la sensació de què acabes de viure un fet personalment important.

Aquí no ets cap estrany no és, repeteixo, un llibre còmode. Ni tampoc és un llibre senzill. Haslett, a diferència de la major part dels seus col·legues de generació, té un concepte de l'exigència literària que no rau només en la tècnica del relat. I això, en unes mans com les seves, és molt d'agraïr.

Recomanat per la Biblioteca Ca n'Altimira de Cerdanyola del Vallès. Bloc espai de llibres

Mark, Sam i Keith, els tres protagonistes d'aquesta primera novel·la de Keith Gessen, comencen el llibre sent uns joves de vint anys brillants, ambiciosos i amb tot el futur obert al seu davant i l'acaben, ja complerts els trenta, derrotats per unes vides que mai no han sapigut com viure. Mark volia escriure una tesis sobre la Revolució Russa i ha acabat enganxat al porno per internet mentre prova d'oblidar al gran amor de la seva vida; Sam volia escriure la Gran Novel·la Sionista, però mai no ha arribat a aprendre hebreu i ara el seu nom està desapareixent a marxes forçades del Google; i Keith, fill d'immigrants russos, viu angoixat per la seva incapacitat de diferenciar els problemes polítics dels personals. Les seves tres històries, paral·leles i interconnectades, serveixen a Gessen per retratar amb una gran agudesa alguns aspectes essencials del món que ens envolta: assumptes com la nostra dependència d'internet i de les noves tecnologies, o com la relació bipolar que mantenim amb el present continu que ens imposen els mitjans de comunicació, o com la nostra intolerància patològica davant les frustracions.

Keith Gessen va néixer a Moscú l'any 1975, però la seva família va traslladar-se als Estats Units quan ell encara era un nen. L'any 2004 va fundar la prestigiosa revista n+1, i quatre anys més tard va publicar Todos los jóvenes tristes y literarios, la seva única novel·la fins al moment. 

[Tornar al prestatge Novel·la]

Barcelona 1893. La ciutat viu sota un clima d'agitació social i la violència anarquista es fa patent amb un atemptat amb bombes al Liceu. El baró Castellfollit, una de les persones més poderoses i influents de la capital catalana, però també odiades, decideix viatjar a Madrid amb la finalitat de buscar suports per a un cop d'estat que restableixi l'ordre. La trama gira entorn a l'intent d'assassinat del baró per part dels anarquistes i barreja personatges de ficció i reals, com el pintor Ramón Casas.
L'ambientació de la Barcelona de finals del XIX, és exquisida i els seus diàlegs i humor són molt fins.
Jorge Navarro Pérez va néixer el 1962 a Castelldefels, on exerceix com a professor en un institut de secundària. Llicenciat en Geografia e Història, els seus relats han aparegut a diverses antologies. Aquest ha esta la seva opera prima en el món de la novel·la.

[Tornar al prestatge Novel·la]

Wilbur Whaterley arriba al món en unes circumstàncies extraordinàries a Dunwich, poble solitari i allunyat de tot arreu, de la zona nord de Massachusetts. El nen creix desmesuradament i té afició per activitats estranyes, com ara anar a la recerca del Necronomicón. Anota tots els resultat de la investigació en un diari, escrit amb un alfabet desconegut on també fa referències a Yogsothoth. Fins que un dia el troben mort tot just quan havia trobat el llibre desitjat. Un bibliotecari, Armitage i dos científics, Rice i Morgan, hauran d'investigar el misteri entorn dels fets que ocorren.

H. P. Lovecraft (Providence, Rhode Island, 1890- Providence, Rhode Island 1937) és clàssic de la ciència ficció, fantasia i terror. Durant la seva vida va publicar molts dels seus relats en la revista Weird Tales i fins la seva mort, no es van publicar compilar i publicar les seves obres. Complementen aquest exemplar del Horror de Dunwich les il·lustracions de Santiago Caruso.
 

[Tornar al prestatge Novel·la]

Sorprèn a molts lectors que a aquesta novel·la se li atribueixi l'etiqueta de ciència ficció malgrat no presentar innovacions tecnològiques i sí elements de canvi social que justifiquen el gènere.

Margaret Atwood s'imagina quins tipus de valors es formarien en una societat on la major part de les dones ha perdut la seva fertilitat arran d'una guerra nuclear. I on només un petit grup —segregat i sense cap dret sobre els fills biològics— té encara aquesta funció reproductora. En aquest sentit, la protagonista de la novel·la perd el seu nom, o dit d'una altra manera se la desposseeix d'aquest, i passa a ser anomenada Defred (De + Fred; nom del comandant al qual serveix).

Una exploració, en part, d'una obra anterior: "Primavera silenciosa" de Rachel Carson. Tot i que la novel·la d'Atwood també exhala temes debatuts pel moviment feminista dels anys 70 i principi dels 80 en els que l'autora va participar activament, com per exemple la sexualitat de la dona.

En definitiva una obra distòpica on la realitat transcorre en termes oposats als d'una societat ideal. Obres com "1984" de George Orwell, "Fahrenheit 451" de Ray Bradbury o "La carretera" de Cormac MacCarthy són també un clar exemple.

Una curiositat

[Tornar al prestatge Novel·la]

Ambientada als EE.UU dels gàngsters i del crim organitzat, Muerte entre las flores ha esdevingut un magnífic exponent del gènere negre cinematogràfic i una de les pel·lícules més representatives de la filmografia dels germans Coen, Joel (Minessota, 1954) i Ethan (Minessota, 1957), alhora guionistes, directors i productors.
Sota la influència de les novel·les Collita roja i La clau de vidre de Dashiell Hammett, escriptor admirat pels Coen, a Muerte entre las flores trobareu tots els motius propis del millor cinema negre i d'intriga com són l'acció en un espai indeterminat, els personatges arquetípics identificats amb el tot poderós gàngster, amb l'antiheroi i els ajudants superbs, sense oblidar-nos de la femme fatale, i les pallisses a cor obert. Però també trobareu d'altes més simbòlics com els barrets enlairats, les llargues i fosques gavardines, les apostes il·legals, les nits acompanyades de whisky, fum…

Tanmateix a Muerte entre las flores, a banda de les característiques del cinema negre, els Coen ens mostren diverses constants comunes a les seves pel·ícules, ja sigui la necessitat de mostrar la part cruel de la societat o les misèries humanes, servint-se per moments de l'humor negre i la sàtira, creant així escenes que voregen l'absurd, on tant la música com els primers plans en silenci guanyen rellevància.
Amb aquestes premisses, a Muerte entre las flores veureu com en Leo, un benèvol gàngster irlandès que té controlada tota una ciutat nord-americana amb el suport d'en Tom, la seva ma dreta i assessor, lluiten per no caure sota el domini d'un ambiciós i sense escrúpols mafiós italià, en Johnny Casper. Molt intel·ligentment en Tom intentarà canviar tot per a que al final res canviï, però es veu immers en un conflicte amb el seu cap Leo per l'amor de la mateixa dona. I hasta aquí puedo leer…

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona. Bibarnabloc.