La festivitat de Tots Sants ha comptat amb una rica tradició teatral, des de la representació del clàssic de José Zorrilla, "Don Juan Tenorio" a la dansa del Ball de la mort, una visió escènica davant de la mort, que Tadeusz Kantor va culminar en la seva última etapa de creació, anomenada el Teatre de la mort.  

Tadeusz Kantor (1915-1990) fou un artista polonès polifacètic i un dels creadors escènics més destacats del s.XX. Sota la influència del moviment de les avantguardes, com el dadaisme i el surrealisme, Kantor va fundar l’any 1955 la companyia de teatre experimental Cricot 2, amb la qual va desenvolupar la seva visió teatral al marge de qualsevol ideologia i convencionalisme de l’època.

Considerat el Warhol de la Polònia comunista, a "Teatro de la muerte y otros ensayos", trobem la seva recopilació teòrica, la qual uneix tota la seva vida artística, dels seus inicis teatrals a Cracòvia, en plena ocupació nazi, fins al seu darrer treball com a professor al teatre Piccolo de Milà, l’any 1986. D'aquesta manera, el llibre dividit en set capítols, s’inicia amb el Teatre independent dels anys 1942-1944, amb una tria de textos de Kantor al voltant del seu primer grup teatral que va crear juntament amb uns amics durant la guerra, i que representà de forma clandestina en cases particulars obres de Jean Cocteau o Stanislaw Wyspianski. Per continuar amb un viatge per les múltiples formes de la seva concepció teatral, defugint sempre de qualsevol tendència o tradició, a través de l'etapa del Teatre informal, al Teatre impossible fins a la més reconeguda i fosca de la trajectòria, el Teatre de la mort.

Un període pictòric-visual, on apareixen units l'univers literari, performance, artístic i teatral del creador polonès, amb obres com, "La classe morta"; títol cabdal de Kantor, en què fa una reflexió sobre el pas del temps, la memòria i estableix l’escena teatral com un lloc de trobada entre vius i morts. Fins al punt que el mestre Peter Brook, la va definir com un espectacle després del qual el teatre no va tornar a ser el mateix.

Recomanat per Marta Aliberch Sànchez. Bib. Sibil·la Durfort. Collbató.

Aquesta novel·la gràfica narra les vivències d’un grup de dones que viuen al Pallars Sobirà amb una mirada de gènere. Es tracta del diari de la científica social-natural i activista ecofeminista, Federica Ravera, que va recórrer les valls del Pirineu per conèixer la ruralitat d’alta muntanya. S’hi va instal·lar a viure per estar més en contacte amb la gent d’allà. Els personatges són de ficció, encara que es basa en fets reals, en diàlegs que en alguns casos són fidels i en d’altres, adaptats.

Els dibuixos de la Martina Manyà donen vida al ventall de veus múltiples i diferents: ramaderes, pastores, formatgeres i artesanes de la llana, de famílies de la zona o de nouvingudes, de joves i no tan joves, amb estudis relacionats amb l’agricultura o no. Aquestes dones que han de defensar el seu treball dia a dia i també s’han de defensar de les discriminacions i els sexismes i les dinàmiques de poder que encara perduren actualment.

“La gent se sorprèn perquè porto una granota, i encara em diuen : “I tu portes lo tractor” Jo crec que és molt més difícil portar el bestiar, però és la icona: Lo tractor no és femení i la granota, tampoc!” Capítol, Primavera

La història està dividida en quatre capítols que corresponen a les quatre estacions: hivern, primavera, estiu i tardor durant les quals es duen a terme diferents tasques, activitats pageses, segons el temps que fa.

L’Àgata és la protagonista d’aquesta narració, és la científica que va a la muntanya a parlar amb la dona rural, la que visibilitza fins on arriba el sistema econòmic fet i dirigit per homes, on sembla que la dona que es dedica a la pagesia sigui un fet extraordinari.

Recomanació de Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà

Jason Reynolds és un dels autors més destacats i reconeguts actualment de la literatura juvenil als Estats Units. Reynolds inspirat en el rap i les seves arrels d’infantesa, ens presenta una novel·la carregada d’empatia, humanitat i realisme. La història comença d’una forma fantàstica: un autobús escolar cau del cel. Un esdeveniment que uneix deu narracions breus que il·lustren la vida d’un barri popular de Nova York quan s’acaben les classes. La seva prosa en petits relats fa que sigui un llibre fàcil d’arribar a un ampli ventall de lectors. Una oportunitat de compartir lectura entre joves i adults, establir vincles i raonar sobre les pors i les inseguretats que fan girar el món i les nostres vides. Tot per l’aire és la seva primera novel·la traduïda al català i ha estat finalista del National Book Award, Premi d’Honor del Coretta Scott King Award i Medalla d’Or del Parent’s Choice Award.

Més informació:

• Jason Reynolds a les Biblioteques 
• Jason Reynolds a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per David Márquez. Bib. Mn. Joan Avinyó. Cubelles.

Ens trobem en el Mississipí de l'any 1900, just en la zona pantanosa que es troba en la desembocadura del riu. Quatre amics troben unes monedes i decideixen fer una compra al famosíssim catàleg de Walker i Dawn, on es poden adquirir tot tipus d'objectes. Quan els hi arriba el paquet, però,  tenen una sorpresa i és que allò que havien demanat no hi és; en el seu lloc troben un rellotge de ferroviari, vell i espatllat. Després de deslliurar-se’n d’un estafador que els hi volia prendre el rellotge, tots quatre decideixen emprendre un llarg viatge fins a Chicago, on es troba la seu de l’empresa, per tal de fer-ne el canvi. Un viatge que no estarà exempt d'aventures, misteris i perills.

En "El famosíssim catàleg de Walker i Dawn" tots els detalls compten; començant amb la il·lustració de la coberta i continuant amb les guardes, les quals ens endinsem en el catàleg de l'època, i ens mostren alguns objectes que anirem trobant en el transcurs de la història; i continuant amb les il·lustracions de l'interior i en el títol dels capítols.  

La veu narrativa és en primera persona, però és cadascun dels quatre amics qui explica una part de la història. Les veus i la història és lineal, és com quan una colla d’amics explica una història i ara comença un, i ara l’altre.

És una novel·la que ens fa rememorar les clàssiques novel·les d'aventures i en especial les d'en Tom Sawyer. I mentre vas llegint no pots evitar sentir al cap, en forma de bucle,  la melodia de la sèrie. Algú s’enrecorda? 

Nascut a Camposampiero l'any 1980, Davide Morosinotto, és traductor, periodista i autor de diversos llibres infantils i juvenils. Amb "El famosíssim catàleg de Walker i Dawn" va rebre diversos premis entre ells: Premi Andersen 2017 a Itàlia, el XXVI Premi de llibreters italians al millor llibre per a joves, i el XXI Premi Frignano de narrativa per a joves, i també va ser obra finalista i, finalment, guanyadora del 26è Premi Protagonista Jove 2021-2022, en la categoria d’11 anys.  

Posteriorment també ha publicat dues obres més d’aventures: “La Deslumbrante luz de dos estrellas rojas : el caso de los cuadernos de Viktor y Nadia” i  “La Flor perduda del xaman de K : un viatge increïble dels Andes a l'Amazònia”. Les edicions d’aquests dos llibres també estan molt cuidades de forma visual, i en ells hi trobem diversos narradors, un format de tipus diari personal, colors de lletra diferent, fotografies, mapes, anotacions al marge, dibuixos, tipografies de mides i formes diferents, cal·ligrames... 

Uns llibres súper recomanables tant per a joves com també per a adults.

Més informació:

• Davide Morosinotto a les Biblioteques
• Llegir-ne un fragment

Recomanat per Bib. Santiago Rusiñol. Sitges.

Maggie O'Farrell (1972) és una novel·lista nord-irlandesa. A l’edat de vuit anys i a causa d’una infecció viral es va perdre tot un curs escolar, aspecte que queda a bastament referenciat en la seva novel·la "La distància que ens separa" (2004) i també en l’autobiografia "Visc, i visc, i visc" (2017). Debuta en el panorama literari l’any 2000 amb la novel·la "After You’d Gone" (encara no traduïda). A aquest el seguiran un parell de títols que tampoc no trobem traduïts i l’any 2007 publica "L’estranya desaparició d’Esme Lennox". Però és el 2010, en guanyar el prestigiós Premi Costa Novel amb la novel·la "La mà que prenia la meva" quan l’autora va rebre el reconeixement internacional per la seva narrativa. Les seves dues darreres novel·les publicades han estat "Hamnet" (2021) i "El retrat del matrimoni" (2023).

A "Aquest deu ser el lloc" la Claudette, un dels personatges principals de la història, en un moment àlgid de la seva carrera com a actriu, simula la seva pròpia mort i es refugia en un paratge ben amagat d’Irlanda, amb la idea de començar una nova vida. Però en Daniel, un lingüista nord-americà que ha viatjat a Irlanda per recollir les cendres del seu avi, es creua accidentalment en la seva vida. S'estableix una relació amorosa entre ells i, al llarg de la novel·la, anem descobrint, també, el passat del Daniel, que ha deixat enrere a un parell de fills a qui no veu mai i a un pare amb el que no té gens bona relació.

El llibre té una estructura complexa, amb cinc punts de vista i cinc localitzacions, i, tot i això, és una història d'amor, i a la vegada una història sobre el passat i com aquest ens afecta en el nostre dia a dia.

Més informació:

• Maggie O'Farrell a les Biblioteques
• Maggie O'Farrell a la Viquipèdia
• Entrevista a l'autora arrel de la publicació de la novel·la, al programa Página 2

Recomanat per Bib. Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes.

Darrera de Ginestà hi ha la Júlia i el Pau, els germans Serrasolsas i Moreno, que després d’estimar la terra en el seu segon disc, tornen amb “Suposo que l’amor és això” (Kasba Music, 2022). 
El duet santandreuenc, va batejar el seu grup homenatjant a Marina Ginestà i Coloma, miliciana antifeixista. Actualment, Ginestà s'ha convertit en una banda referent del panorama musical català. Les seves cançons sempre han parlat d'amor, però ara li han dedicat un disc sencer. Amb temes ballables, amb aires dels 70, "Suposo que l'amor és això", vol ser un referent de l'amor post-milenial.
A cavall entre el pop, el folk i sons experimentals, presenten un nou àlbum format per 10 cançons que parlen de l’amor i la vida més quotidiana.

 
L’àlbum comença amb “Ulls d’avellana”, i continua amb "L’Eva i la Jana”, una de les cançons més escoltades l'estiu passat.
1.    Ulls d’avellana (4:09)
2.    L’Eva i la Jana (4:24)
3.    Avisa’m (3:33)
4.    Una cita (3:20)
5.    Vull saber de tu (3:20)
6.    És que m’agrades molt (3:37)
7.    Ara és estiu cada desembre (3:21)
8.    L’últim ball (4:07)
9.    Somni (4:10)
10.  Això s’acaba aquí (2:47)

Amb Ginestà, pots ballar i saltar, però també pots estirar-te, posar la ment en blanc i relaxar-te. Escoltis el que escoltis, els germans Serrasolsas, sempre et deixaran amb un somriure.

Més informació:

• Ginestà a les Biblioteques
• Ginestà a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bibliobús Castellot. 

Guanyadora del Premi Nadal 1944, Nada va ser la primera novel·la que va escriure Carmen Laforet (1921-2004), tot demostrant una gran intuïció literària i una maduresa i sensibilitat sorprenents, quan tenia només 23 anys. 

Pocs anys després del final de la Guerra Civil Espanyola, l’Andrea arriba en tren a Barcelona per estudiar Lletres a la Universitat. Durant un any, s’allotjarà a casa d’uns parents al carrer Aribau. De seguida, les seves expectatives de llibertat xocaran frontalment contra una realitat grisa, descoratjadora, i la casa on suposadament hauria d’haver viscut les aventures més emocionats de la seva joventut, serà la casa on sorgiran les pors, l’angoixa, la gana i la tristor de postguerra. L’autora narra magistralment, amb un estil molt personal i poètic, evocador, aquests dies que s’assemblen massa els uns als altres, l’atmosfera asfixiant de l’espai familiar i les relacions tenses i violentes entre les persones amb qui conviu. A la Universitat, però, l’Andrea trobarà una sortida a aquesta soledat. Allà coneixerà l’Ena, més extravertida i arrogant, amb qui anirà teixint una relació d’amistat plena de contradiccions, i quedarà fascinada per la seva personalitat magnètica, per l’aplom que ella voldria per si mateixa... 

Avui en dia, gairebé 80 anys després de la seva publicació i en un context històric i social ben diferent, aquesta novel·la, ja considerada com un clàssic modern, segueix emocionant i apel·lant a les noves generacions de lectors, per la sensibilitat i l'originalitat de la seva autora, per l’estil renovador i líric de la seva narrativa i per aquest personatge entranyable que observa la realitat sense participar-hi i que de ben segur recordareu per sempre...

Més informació:

• Carmen Laforet a les Biblioteques
• Carmen Laforet - Biblioteca Virtual 
• Pàgina web oficial
• Carmen Laforet, "Nada" es demasiado
• Carmen Laforet a la Viquipèdia

Recomanat per Carolina Giménez. Bib. Ramon Bosch de Noya. Sant Sadurní d'Anoia. 

Vanesa Freixa Riba, l’autora, és del Pirineu, del Pallars. Hi va tornar després d’uns anys de viure a Barcelona. Va dirigir l’Escola de Pastors durant nou anys. Ara viu amb la seva parella i les seus fills en una borda aïllada al mig de la muntanya a la qual accedeix per una pista. No té veïns a prop. Té cura de vuit ovelles i un hort.

A Ruralisme, Vanesa Freixa reivindica una manera de viure, una opció intel·ligent de supervivència i adaptació al col·lapse al qual ens porta la modernitat, el capitalisme i la globalització.

“Només si anem fent anem aprenent i tornem lentament al saber i a la pràctica nativa, a l’originària, a l’arrel primitiva del que som. Ens tornem més sostenibles en la nostra pràctica diària perquè no ens cal viatjar tan lluny ni fer gaires activitats. Tenim una vida més sedentària, més localitzada, més plena en aquest món nostre, tan petit i tan gran”. Pàg. 19

Ens narra en primera persona la seva experiència, del perquè muntar una escola de pastors, del perquè anar a viure a una borda, del com s’adona que el seu batec és el de la natura “Aprendre-ho per tu mateix, sense que ningú t’ho expliqui és un regal diví”. Pàg. 24

El llibre està dividit en quatre capítols i un epíleg en els qual ens parla del coneixement de la natura, de la desconnexió del món rural, de la ruralitat i de la nova vinculació amb aquest món.

Hi ha moltes reflexions sobre l’èxode del món rural cap al món urbà i global i de com ara el viatge és al inversa produït per la quantitat de problemes generats a les zones urbanes i també pel canvi climàtic; sobre el rebuig a la ruralitat cosa que va portar a la seva masculinització durant dècades, la regressió i el despoblament, etc...

Amb un llenguatge senzill i planer durant tot el llibre cal dir que descriu ratllant la poesia les relacions amb els arbres, els ocells..., en una paraula, en el paisatge que l’envolta.

“Quan hi passava, admirava aquells arbres, els apreciava de veritat i els omplia, de mica en mica, de més i més afectes. Eren els meus germans, els guardians, els vetlladors de la nit i el dia. Temps més tard també vaig començar a sentir-ne el patiment: se’m despertava, del no-res, la possibilitat que algun dia es trenquessin o els talessin i que aquell racó desaparegués.” Pàg. 89

Es pot dir que l’autora transmet el seu camí de retorn a les seves arrels amb tot el que té de bo i de dolent la seva decisió. A l’epíleg i per acabar diu: “Ara soc una persona rural iniciant un procés irreversible d’ensalvatgiment. Soc rural, encara amb una mentalitat urbana, però en procés profund de transformació. Ara visc el meu dia a dia envoltada d’arbres i de muntanyes, i participo de la millor manera que sé sobre l’ecosistema mineral, animal, humà i espiritual on visc.” Pàg. 183

Ruralisme mostra amb la visió d’una dona tot el que hi ha de positiu i de negatiu de viure en un entorn rural. Us agradarà!

Si voleu saber-ne més, teniu una entrevista a Vanesa Freixa a la revista digital Catorze. «Com més autosuficient siguis, menys dependràs dels diners» (catorze.cat)

Recomanació feta per Lourdes Escrigas Casas. Biblioteca Joan Oliva i Milà.

N'obté el màster i acut, sota la presència orgullosa dels seus pares, a la ceremònia de graduació. La seva carrera com a docent en aquesta universitat és travessada per alguns esdeveniments destacables: el seu matrimoni amb una dona idealitzada de qui després descobreix la personalitat convencional i amb qui té una filla, la qual en lloc d'unir-los els manté distants i en desacord. I la seva història d'amor amb una jove professora que el distancia de la seva bona fama de docent íntegre; però que, al mateix temps, li fa descobrir la passió amorosa. Tanmateix, el pes de la institució universitària l'obliga a adoptar una actitud íntegre que posa fi a aquesta relació, essent de les poques i veritables que són presents en el recorregut vital del protagonista, a qui la malaltia inexorable posa fi a una carrera universitària, a anys dedicats a l'ensenyament, al llibre de la seva vida, l'última pàgina del qual clou a principis d'estiu de tombants de segle XIX al XX. S'apaga la seva veu, però no les paraules que emanen de la ploma de John Williams, perdurables i vitals.

Més informació:

• John Williams a les Biblioteques
• John Williams a la Viquipèdia
• Stoner (novel·la)

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Darrere del nom Zaz s’amaga Isabelle Geffroy, artista d’una veu característica que, malgrat tots els anys de preparació, va debutar a peu de carrer als barris bohemis de la capital francesa. La clau del seu èxit es deu a una barreja d’estils com ara el jazz, el soul, ritmes afroamericans, llatins i cubans.

Coneguda ja com la nova Piaf de la ‘chanson française’ Isabelle és una veu joiosa.

L’esperit ‘gypsy’ amb aires de cabaret que l’envolta va calar fort amb la cançó que la va donar a conèixer arreu del món, ‘Je veux’. Un vertader cant a l’amor, la llibertat i l’alegria.

Un tema que, fins i tot, va cantar dalt del Mont Blanc a 4809 metres d’altura. Una proposta de màrqueting arriscada per arribar al màxim nombre de públic possible: cantar molt alt per arribar molt lluny. Amb una considerable manca d’oxigen, la banda va aconseguir transportar al cim de la muntanya més alta d’Europa els seus instruments per tocar en acústic tres temes inoblidables.

Actualment encapçala el seu cinquè treball, gravat al 2021, ‘Isa’. Aquest disc, cuinat durant el confinament, és una declaració d’intencions amb una voluntat de plasmar un projecte més personal i introspectiu fora de la imatge adolescent o mainstream que havia consagrat. Isa representa un moment molt íntim, de transformació i autocura amb cançons reflexives i intenses.

Més informació:

• Zaz a les Biblioteques
• Zaz a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Amaya Lomba. Bib. Central. Cerdanyola.