Diàriament llencem una gran quantitat de menjar a les escombraries. Tal acció suposa un problema actual de sostenibilitat i malbaratament alimentari que augmenta cada dia. És per això que Ada Parellada s'ha proposar ajudar-te a recorganitzar la teva cuina, fer-la més eficaç i àgil, donant idees i trucs per millorar la gestió culinària quotidiana. Alhora que ensenya a menjar millor, més sà, variat i divertit ajudant també a la butxaca. T'animes a descobrir les propostes d'Ada?

https://bibliotecavirtual.diba.cat/cuina-i-vins/qui-es-qui/ada-parellada

Recomanat per: Biblioteca de Sant Quirze del Vallès (BSQ)

“Un país petit” és una colpidora novel·la que va néixer d’una cançó. El seu autor, Gaël Faye, fill de pare francès i mare tutsi, poeta, compositor i músic de rap, va publicar el seu primer àlbum de hip-hop en solitari ''Pili-pili sur un croissant au beurre'' on hi abocava l'experiència de l'exili després d'aconseguir fugir del genocidi de Ruanda gràcies al passaport francès del seu pare. L'editora independent Catherine Nabokov, després d'escoltar les lletres de les seves cançons, el va animar a escriure. Així doncs, de la cançó Petit Pays va néixer la novel·la que ha esdevingut un fenomen literari a França i ha obtingut diferents premis, com el Premi Goncourt dels Estudiants, el de Novel·la FNAC, el premi a la Primera Novel·la Francesa i el Premi France Culture – Télérama dels Estudiants.

Des de la realitat social de Gabriel, un noi de  deu anys d'un barri residencial de classe mitjana de Bujumbura, capital de Burundi, seguim l'evolució política del país que va desembocar en la guerra civil de 1993 entre hutus i tutsis i en el genocidi organitzat al país veí de Ruanda en el que es va exterminar el 75% de l'ètnia tutsi. 
Amb una família trencada i distanciat d’uns amics cada cop més radicalitzats per la tensió política que obliga a posicionar-se d’una opció o una altra, Gabriel troba un refugi a casa de la seva veïna Mme. Economopoulos amb la que hi farà una profunda amistat gràcies al descobriment de la lectura dels llibres de la seva biblioteca.

''Gràcies a les meves lectures (...) tornava a respirar, el món arribava més lluny, més enllà dels tancats que ens feien arraulir contra nosaltres mateixos i les nostres pors''. 

Des de la infància feliç a la paradisíaca Àfrica dels grans llacs al centre del gran continent, al brutal trauma personal i col·lectiu de la guerra, Gaël Faye ens explica de forma senzilla i directa les claus del genocidi planificat de Ruanda i Burundi, l’últim del segle XX en el que es van portar a terme els pitjors crims de guerra des de l’Holocaust.

De quin país ets?'' Pregunta banal. Convencional. (...) La meva pell de color del caramel sovint es veu obligada a identificar-se recitant el seu pedrigrí.''Sóc un ésser humà''.

Gaël Faye, que ha crescut entre dos mons i que ha patit les conseqüències traumàtiques de la guerra i l’exili, és un defensor del mestissatge com a riquesa. Amb “Un país petit” qüestiona la sobrevaloració que es fa de les identitats i defensa la literatura com a refugi i cura. Una lectura per la reflexió.

   

Més informació:

• Gaël Faye a les Biblioteques
• Ressenya
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró.

La tercera entrega de la trilogia #KissMe segueix amb les vides dels joves protagonistes d'aquesta sèrie de novel·les juvenils on conflueixen les relacions de parella, els desamors, l'amistat, la fidelitat a un mateix, l'empatia, les pors, les relacions amb els pares, els problemes amb les drogues i l'alcohol... en resum, els temes actuals que interessen als joves.
 
Elle Kennedy és una autora nascuda a Canadà que es va graduar en Lletres Angleses per la Universitat de York el 2005 i des de llavors ha anat consolidant la seva carrera literària amb una trentena de novel·les de temàtica amorosa des de diferents gèneres: com suspens o novel·la eròtica. És considerada una autora bestseller segons The New York Times, el diari USA Today i el Wall Street Journal.
 
Aquesta tercera part està protagonitzada per Allie, una noia que està passant per un moment difícil després de trencar amb la seva parella i que té un embolic amb el trencacors de la universitat. Ella decideix que només ha estat un moment de debilitat però en Dean Di Laurentis no està d'acord i farà tot el possible per aconseguir que Allie el prengui seriosament.

Un dels punts forts d'aquesta sèrie és la relació amb cada volum de la col·lecció. Cada part es pot llegir perfectament per separat perquè té un principi i un final on hi han uns protagonistes clars però a la vegada, cada volum ens mostra uns personatges que estan relacionats entre ells, els nois, al formar part de la mateixa colla i que conviuen en el mateix pis. Cada part tracta també temes importants per als joves com el bullying, l'amistat, la relació, a vegades difícil, amb els pares, la responsabilitat de fer-se gran, les relacions amoroses...tot plegat i la narració fresca i àgil de l'escriptora fan que siguin molt recomanables per a joves.

Més informació:

• Elle Kennedy a les Biblioteques
• Elle Kennedy a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Marta Camps. Bib. El Safareig. Capellades.

L’autora Antònia Carré-Pons, llicenciada en Filologia Catalana, es va estrenar com a escriptora l’any 2001 amb una novel·la juvenil. Des d’aleshores ha conreat poesia, novel·la, narrativa breu,  narrativa infantil i juvenil.

Com s’esbrava la mala llet és un recull de vuit relats breus de fàcil lectura, amb una gran dosis d’humor i actual, en què els seus protagonistes són un grup de persones anomenats de la tercera edat.

Sobta la manera tan natural, a vegades irònica, però sempre tendra i entretinguda,  en que tracta el tema de la vellesa, la solitud, les malalties o les relacions familiars. Un dels relats ens trasllada a la solitud d’un vidu i una vídua que omplen els espais buits deixats per les seves respectives parelles. O com s’inverteixen les fases de la vida entre vellesa i infantesa, alhora que els rols entre els pares i fills, traslladant-nos a una realitat que, tot i tenir-la a prop, a vegades ens és desconeguda però que, més tard o d’hora, tots hi esperem arribar.

Més informació:

• Antònia Carré-Pons a les Biblioteques
• Antònia Carré-Pons a la Viquipèdia
• Enllaç entrevista TV3 a l’autora Antònia Carré-Pons

Recomanat per Bib. Masquefa.

Abans de la telerealitat i de la novel·la negra ja hi havia interès pels temes morbosos. "L’ésser humà sempre s'ha sentit captivat per les històries de sang i fetge. Des d’Èdip i la tragèdia grega!". Així ho afirma l’autora, Mercè Balada (Barcelona, 1965), llicenciada en Belles Arts i periodista de professió. Aquest és el seu primer llibre, nascut de la seva curiositat i de la tasca d’investigació duta a terme als arxius i hemeroteques catalans. 

"Catalunya en negre" és un recorregut de 150 anys de crònica negra, des del 1838 fins al 1976. En total recull 16 casos, alguns dels quals mai resolts, amb una quarantena d’assassinats i cinc execucions, a banda d’intents d’homicidi i llargues penes de presó. No és un inventari complet de tots els crims comesos entre les Guerres Carlines fins al final del franquisme, sinó que expressament s’han obviat els delictes comesos amb intencionalitat política, els grans atemptats i els magnicidis. Els protagonistes són persones reals, amb noms i cognoms, i els escenaris s’escampen per tot el territori: l'Alt Urgell, la Ribera de l’Ebre, l'Anoia, la Conca de Barberà, el Vallès Occidental, el Segrià i el Solsonès, a més de Barcelona i la seva rodalia.

Balada els ha seguit la pista i ha consultat més d’una quinzena de diaris, publicacions i revistes satíriques com La Vanguardia, La Campana de Gràcia o el Be Negre. Cada cas s’acompanya de fotografies, dibuixos, il·lustracions, anuncis de publicitat i, fins i tot, acudits publicats en revistes satíriques fent referència al crim o als fets relatats. No hi trobareu només un retrat històric molt valuós d’un temps i d’un país, sinó també tota mena de curiositats sobre com es duien a terme les investigacions judicials i com la pressió de la població i de la premsa determinaven l’actuació de les autoritats judicials.
 

Més informació:

• Mercè Balada a les Biblioteques
• Mercè Balada: "Les històries de sang i fetge sempre fascinen"

Recomanat per Bib. Vilanova del Camí. 

"El baró i la leprosa" (1999) és una obra de David Cirici, un escriptor que ha enlluernat tant als petits lectors com als grans i no és d’estranyar ja que la seva producció literària, prolífica i extensa, ha recollit diversos premis. No només ha escrit novel·les i contes per a tots els públics, sinó que també ha realitzat guions per a la televisió, ha participat en campanyes publicitàries i s’ha dedicat a l’ensenyament. 

"El baró i la leprosa", dins les obres de Cirici, suposa un pont entre la seva producció literària infantil i la d’adults, és a dir, és amb aquesta novel·la que modifica la seva trajectòria i s’endinsa en la producció d’obres per un públic adult.  

En la línia de fantasia realista, aquesta obra se situa a l’any 1652 en una Barcelona assetjada per les tropes castellanes (aquest setge va durar més d’un any i va suposar el final de la Guerra dels Segadors). Durant aquesta època la fam i la pesta van ser les protagonistes dels carrers de Barcelona i és en aquest context on se situen els personatges d’aquest relat. En paraules de Pau Joan Hernández:

“[...] al darrere de les peripècies de la Gaireta/ baró, amb tràngols tan delicats com la marital convivència amb la seva activitat política al Consell de Cent, l’autor ens dibuixa un admirable panorama de la Barcelona del disset: la ciutat en si, les institucions, els estaments socials, les diversions i les malalties, els vicis i les virtuts”.

Així doncs, assistim a una historia ambientada en el segle XVII però perfectament vàlida als nostres temps ja que, principalment, es planteja l’amor més enllà del cos o la identitat sexual. El tractament d’aquest tema es fa possible, contradictòriament, mitjançant l’anècdota irreal: el baró de Torrella, una persona impertinent, freda, malhumorada i incapaç d’estimar ha estat ferit i el cirurgià Gabriel de Montcada l’ha de salvar ja que el baró és el mecenes de l’hospital. La solució que troba el cirurgià és trasplantar el cervell de la Gaireta Pou, una leprosa sensible, planera, bondadosa i tendra al cos del baró. Això li permet a Cirici contraposar les vides d’aquests dos personatges (la d’un ric beneit i la d’una pobre plena d’humanitat) a la vegada que ens presenta la realitat social d’aquella època mitjançant dues perspectives diferents. La magistralitat de l’autor és evident ja que fa que acabis acceptant com a creïble tot aquest entramat. 

L’autor exposa els sentiments humans d’una forma poc convencional però a la vegada inoblidable. Sens dubte, es tracta d’una història on la tendresa humana i l’amor es representen al màxim exponent. L’amor que es presenta no és un qualsevol ni tampoc com estem acostumats a imaginar-lo, es tracta, sorprenentment, d’una història d’amor intens a la vegada que quasi impossible i no perquè es tracti d’un amor no correspost ni d’un trangle amorós. De fet, l’encert d’aquesta història tan romàntica, tendra i decididament humana és que tot i relatar una història inversemblant es fa creïble i indiscutiblement realista. 

Resumint, un relat breu i àgil amb una extensió encertada pel tipus d’història que no es fa ni llarga ni curta, tots els ingredients estan perfectament dosificats i per això el recomanem i animem a llegir-ho perquè garanteix una estona molt entretinguda. 

Més informació:

• David Cirici a les Biblioteques
• David Cirici a la Viquipèdia
• Blog

Recomanat per Bib. Mont-Àgora. Santa Margarida de Montbui. 

Kazuo Kamimura va néixer el 1940 a la prefectura de Kanagawa al Japó i ja de petit es sentí atret per la il·lustració. Encara que morí jove (el 1986) va deixar obres no exemptes de polèmica com Dousei Jidai que es va publicar al Japó el 1972 i mostrava una parella que convivia sense estar casada.

"El club del divorcio" no és, doncs, una excepció. Escrita el 1974, descriu el dia a dia de la Yûko, cap d’un club, separada i amb una filla que no viu amb ella. En aquest club només hi treballen dones separades i és un retrat intimista de les dones que com la protagonista són estigmatitzades pel seu estat civil. El temes com la solitud, el pas del temps, el desamor i els problemes econòmics són presents en aquesta obra. El seu traç és delicat i elegant.
Aquest autor ha influït en persones com Tarantino el qual es va inspirar en la obra Lady SnowBlood per a la seva pel·lícula Kill Bill.

Més informació:

• Kazuo Kamimura a les Biblioteques
• Kazuo Kamimura a la Viquipèdia
• ‘El club del divorcio’, de Kazuo Kamimura

Recomanat per Noemí Borrás. Bib. Piera.

Obra que conté un recull de les principals dificultats amb les quals s'ha d'enfrontar tota persona castellanoparlant que vulgui endinsar-se en l’aprenentatge de l’idioma alemany.

El llibre que presentem és per als nivells A1-A2 del Marc europeu comú de referència per a les llengües, però també pot ser d’utilitat per als qui, tot i tenir coneixements més avançats de l’idioma, vulguin consolidar alguns aspectes i adquirir seguretat. 

El contingut d’Alles klar? s’agrupa en 4 grans blocs temàtics: verbs, substantius, adjectius i altres i ofereix les explicacions en castellà, així com també exercicis i tests amb les seves corresponents solucions. L’obra també inclou un petit glossari bilingüe.

Trobem a faltar, l’existència de material d’acompanyament que ajudi a assolir una correcta pronunciació de l’idioma.

 

Recomanat per Sol Teixidó. Bib. Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

En un petit poble de la Índia rural, a l’estat de Gujarat, quatre dones s’atreveixen a desafiar als homes i a les tradicions ancestrals que esclavitzen les seves vides. Unides per l’amistat i el desig de llibertat s’enfronten a les seves pors i dimonis interiors, a la resta de la societat i somnien amb aconseguir l’amor en un món millor.

Una pel·lícula tendra i poderosa sobre la necessitat de somniar i lluitar per la llibertat, però sobretot sobre el poder de l’amistat, la solidaritat i la unió de les dones per combatre les injustícies de la societat. Una conte moral contemporani amb una excel·lent fotografia i unes inoblidables interpretacions.

Algunes crítiques:

• «Una aventura feminista donde el drama se mezcla con Bollywood.» Le Monde
• «Una muestra de vitalidad y originalidad.» Journal du Dimanche

Per saber-ne més:

• Dones a l’Índia a les biblioteques
• Dones directores al Prestatge de cinema
• "La estación de las mujeres" en línia a eBibliocat

Recomanat per Glòria Massana Figueras, Biblioteca Pau Vila de Molins de Rei

Xipre, l’illa d’Afrodita, és un paradís mediterrani a cavall d’Europa i Àsia. La seva cultura és essencialment grega, encara que després de la conquesta otomana i la invasió turca, l’illa va quedar dividida en dos sectors  molt diferenciats i amb un aspecte polític encara per resoldre: el de la cultura grega i el de la cultura turca. Malgrat aquest conflicte polític i amb una capital, Nicòsia, separada per un mur, el viatger no ho notarà, qui vulgui fer el pas del costat grec al turc només haurà de dedicar-hi uns minuts al tràmit duaner i visat turc.

El viatger podrà gaudir de les platges verges de la península de Karpas, al nord, els mosaics de Pafos, al sud, la ciutat de Nicòsia, amb la seva tradició històrica, les mesquites, les esglésies ortodoxes i la cuina mediterrània-oriental.

 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals