Elisabeth Kübler-Ross (1926-2004) fou una metgessa d’origen suís, especialitzada en psiquiatria, professora universitària i experta en tanatologia.  Va ser profusament guardonada amb nombrosos títols doctor honoris causa. Dedicà una gran part de la seva vida a investigar sobre el fet de la mort, el seu abast i els sentiments que desperta en les persones.  

És el primer llibre on l’autora, després de l’experiència de romandre centenars d’hores acompanyant homes, dones i nens en els últims moments abans de morir; ens descriu el que ella anomena les cinc fases del dol. El contingut sencer del llibre es basa en la transcripció de tres de les seves conferències oferides al llarg de diferents anys, a metges, infermers i públic en general.
Fruit de les seves investigacions científiques, estableix un acurat registre dels seus descobriments i els recull, amb l’únic propòsit d’entregar el seu coneixement (no de convèncer). Com ella mateixa diu en el pròleg: “Aquellos que estén preparados captarán lo que digo y me creerán. Y los que no lo están, argumentarán con sutilezas del raciocinio y con pedantería”. 

Sobre una base científica, però amb un llenguatge proper, senzill i tendre, ens explica per quin motiu la mort no és “el final” sinó “un pas més cap a la forma de vida en una altra freqüència”. I l’instant de la mort s’erigeix, així, en un moment “bonic” i “alliberador”. O, com a ella li agrada explicar als nens: “La mort física de l’home és idèntica a l’abandonament del capoll de seda d’una papallona...”. 
Es tracta d’un llibre curt i assequible, amb un raonament allunyat de “la creença” i deslligat de qualsevol religió. El text exposa la simple voluntat de compartir un coneixement, que proporciona al lector un reconfortant sentiment d’esperança. 

Elisabeth Kübler-Ross és considerada un pionera en l’estudi de les emocions al voltant de la mort i en la proposició i necessitat de cures pal·liatives. Va ser, tanmateix, autora d’una vintena de llibres d’entre els que destaquen títols com: La Rueda de la Vida (autobiogràfic), Vivir hasta despedirnos i Lecciones de vida (conjuntament amb David Kessler).
A Internet podem trobar enregistrats, fragments de les seves conferències i algunes entrevistes que aprofundeixen, no només en el sentit de la mort, sinó en el de la pròpia vida.

Més informació:

• Elisabeth Kübler-Ross a les Biblioteques
• Elisabeth Kübler-Ross a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Bib. Font i Daniel. Sant Andreu de Llavaneres. 

Cartes a un jove poeta (1929) consta d’un recull de correspondències que Rilke (1875 –1926) escriu entre 1902 i 1908 a Franz Xaver Kappus, un jove cadet militar que es troba indecís a l’hora de triar la carrera d’oficial a l’exèrcit austrohongarès o la carrera literària, i li demana consell sobre la seva qualitat poètica. Aquesta última edició en català compta amb la traducció d’Anna Punsoda, pròleg de Xavier Antich i epíleg d’Oriol Ponsatí-Murlà. És una obra de referència per aquelles persones que es troben en busca de l’essència d’un/a mateix/a. Rilke li aconsella a Kappus sobre els elements essencials per poder crear, sentir i gaudir plenament de la poesia i la vida: l’amor, l’art, la religió, l’escriptura, la connexió amb la naturalesa... però sobretot que miri dins seu per trobar-hi la veritat, la inspiració i la creativitat que desitja i poder comprendre millor el món que l’envolta. De caràcter filosòfic i existencial, el criteri de Rilke fa d’aquestes cartes una autèntica obra cabdal de la seva trajectòria i que cal llegir com a mínim un cop en la vida.

Més informació:

• Rainer Maria Rilke a les Biblioteques
• Rainer Maria Rilke a la Viquipèdia
• Ressenya de la revista Núvol

Recomanat per Bib. Antoni Comas. Mataró. 

A la tardor del 2017 un estrany i misteriós objecte interestel·lar va travessar el nostre sistema solar. Era la primera vegada que es detectava un objecte de fora del nostre sistema solar, i és per això que durant els onze dies que se’l va poder observar abans que marxés espai enllà, astrònoms d’arreu del món van seguir-lo i recopilar una pila ingent de dades. Se’l va batejar com ‘Oumuamua i, en els mesos següents, confrontant totes les informacions, es va fer molt difícil considerar-lo un cometa o un asteroide normal, un mes d’entre els milers que cada any es descobreixen. Hi havia massa anomalies en el seu comportament, la seva forma i la seva lluminositat. Aleshores només un científic de renom mundial es va atrevir a suggerir que potser es tractava d’un objecte no natural, és a dir que hauria estat creat per una intel·ligència extraterrestre.

L’astrofísic Avi Loeb  ens presenta en aquest apassionant llibre les seves hipòtesis, i reflexiona sobre les implicacions que aquest fet tindria, tant científiques com socials, filosòfiques i religioses. Alhora fa una crida en defensa d’una ciència valenta i agosarada, que surti del seu cau elitista i conservador, i que doni a conèixer al públic la recerca més actual per mostrar el camí del futur a les noves generacions.

Més informació:

• Abraham Loeb a les Biblioteques
• Abraham Loeb a la Viquipèdia

Recomanat per Jordi Barriuso Babot. Bib. Vall d'Alfatà. Santa Susanna. 

En el llibre, l’autora fa un repàs pel darrer segle a través d’un reguitzell de dones, més o menys conegudes, que van posar el seu granet de sorra per a l’empoderament posterior. Ja sigui en el món de la política, la medicina o el periodisme, així com desenvolupant la seva feina com a taxistes, telefonistes, o transportistes, totes van obrir camí deixant enrere la submissió que es considerava “normal” per al conjunt de les dones.

Per concloure, l’autora ha triat vint-i-tres dones singulars a la Catalunya del segle XX. Per estricte ordre cronològic, s’hi destaquen pintores, oceonògrafes, aviadores, bomberes, directores de cinema…que van ser o, encara ho són, singulars, d’una manera o altra.

“El llibre es fa ressó de la veu potent, transgressora i inspiradora del feminisme en la figura de les dones que individualment i col·lectivament han estat agents actius del progrés cap un altre món possible més just, equitatiu i feliç per a tothom“

Mercè Otero i Vidal. Pàgina 7 del pròleg de Trencant barreres.

Més informació:

• Soledad Bengoechea a les Biblioteques

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Bib. Vilanova i la Geltrú. 

Els seguidors de l’autora ja estan acostumats al seu to àcid, que fa servir per posar damunt de la taula temes d’allò més actuals. Així ho va fer amb les seves obres anteriors: El fruto prohibido, sobre la història cultural de la vulva; Los sentimientos del príncipe Carlos, en què reflexiona sobre els mites, lligats als sentiments, associats als rols femenins i masculins i No siento nada, sobre la concepció de l’amor a l’actualitat.

Ara, ha arribat a casa nostra La sala de los espejos. En aquest nou assaig en forma de còmic, l’autora reflexiona sobre la dictadura de la imatge. Amb un caràcter feminista, Strömquist parla sobre com les dones de la societat occidental resten sotmeses a la tirania de la imatge.

Més informació:

• Liv Strömquist a les Biblioteques

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Bib. Vilanova i la Geltrú. 

El passat 12 de juny ens deixava John Romita, un dels grans creadors de l’etapa daurada de Marvel. Tot i que Stan Lee i Steve Ditko van crear Spiderman el 1962, establint les seves característiques bàsiques, va ser ell qui va modelar la imatge definitiva del personatge. Romita va modernitzar l’estètica i va ser responsable de la creació de nous personatges (Rhino, Kingping...) i del disseny de secundaris com ara Mary Jane. Tot plegat va portar en uns anys a l’Home Aranya a ser l’emblema Marvel que continua sent avui dia.

Aquest volum de Panini inclou les primeres històries de Spiderman, dibuixades per Romita entre 1966 i 1967. Unes històries aptes per gaudir i poder llegir (o rellegir) en aquests dies d’estiu. Ideals també per conèixer unes aventures originals que més tard van ser espremudes i reversionades en un sense fi de productes multimèdia.

Així doncs, els vells roquers mai moren ja que les seves obres sempre estaran amb nosaltres, a punt per tornar a ser gaudides.

Recomanat per: Cristóbal Hilazo. Biblioteca Sant Pere de Ribes. Manuel de Pedrolo.

"Ni enfermos ni pecadores" és el resultat de tres anys d’investigació en què Castro ha contactat amb periodistes i víctimes de suposades teràpies de conversió i n’ha analitzat els promotors (a qui ell anomena perpetradors).

Sempre en secret, el promotors d’aquestes teràpies sotmeten a molts joves a situacions extremes que habitualment provoquen ansietat, depressió, inseguretats, autolesions i, fins i tot, suïcidi.

L’autor pretén, segons les seves pròpies paraules, “poder ofrecer al público general una lente que le permita conocer qué está pasando en su país, que le abra los ojos a una violencia sistemática y estructurada que se mantiene oculta a la sociedad civil. Y, sobre todo, espero remover conciencias, generar enfado y preocupación, y conseguir una llamada a la acción colectiva para desenmascarar a los perpetradores, enjuiciarlos y establecer un marco jurídico que garantice que estos abusos no se sigan cometiendo“.

Més informació:

• Saúl Castro a les Biblioteques
• Entrevista

Dones i Feminismes i LGTBIQ+. Bib. Vilanova i la Geltrú. 

Essex County és una petita localitat al sud-est d’Ontàrio (Canadà) localitzada en un paratge rural més aviat esquerp on la neu estira el seu llençol la major part de l’any. Les condicions de vida, sense deixar de ser còmodes, estan subjectes al territori i a la feina agrària, i sovint són limitades pel context tant humà com social. Es el típic lloc on no passa mai res... fins que passa.

L’hoquei sobre gel és l’esport nacional i sovint una vàlvula escapatòria per a molts dels seus joves, que poden trobar en ell una porta de sortida cap a una vida i entorn diferents. La vida de dos germans inseparables es veurà trencada per l’amargor d’uns silencis que acabaran estenent-se com a cicatrius al llarg de la seva vida. El que va passar i el que no planegen contínuament per les seves vides contaminant tot el seu entorn.

L’extraordinari Jeff Lemire ens presenta aquest títol tant personal, doncs Essex County no deixa de ser el seu lloc de naixement. Astiberri el reedita en un magnífic volum de més de 500 pàgines que esdevenen l’ocasió immillorable per apropar-se a aquest univers tan singular.

L’obra fou triada el 2011 com una de les cinc novel·les canadenques essencials de la dècada i fou guanyadora del premi Alex (a la millor obra adreçada a joves) per la American Library Association. Actualment ha estat adaptada com a sèrie televisiva: Essex County.

Qui no vol pols, que no vagi a l’era.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Us agrada la música que fa Bob Dylan? 

Dylan es pregunta sobre la cançó moderna en aquest llibre. I quina és aquesta cançó? No tenim una sola resposta perquè Dylan beu i s’inspira de molts compositors alhora per parlar de la cançó moderna, amb els quals aconsegueix crear la seva música. Així que la “filosofia” d’aquest llibre es basa en analitzar en profunditat un total de 66 cançons que van des de la música pop, passant pel rock, soul i country.

Dylan analitza cada cançó amb detall desglossant la forma amb la qual una sola síl·laba pot malbaratar una cançó i fins i tot explica la relació entre el blue grass i el heavy metal.

Destaquem que totes les cançons analitzades van ser creades entre els anys 50 i 70 del segle XX, salvant algunes incursions a la música punk del nostre segle XXI, per exemple, amb les figures d’Elvis Costello, per a la cançó “Pump it Up” i The Clash amb la cançó “London Calling”.

Totes les cançons són en anglès excepte una: “Volare” de Domenico Modugno.

En aquest llibre, malgrat el fil argumental és parlar-nos de cançons com “Tutti Frutti” de Little Richard, “You Don’t Know Me” de Ray Charles i “Without a Song” de Frank Sinatra, no podem obviar que darrere d’elles hi trobem meditacions i reflexions que Dylan fa sobre la humanitat. Unes 150 fotografies, curosament seleccionades, i una prosa única que sovint ens fa riure, fa que sigui un llibre recomanat per passar una molt bona estona.

Més informació:

• Bob Dylan a les Biblioteques
• Bob Dylan a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Canal de youtube: Bob Dylan

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.

L’autora manté des de 2010 un blog  "La cocina de Fabrisa“ i col·labora amb "La Voz de Galícia" on difon la cuina gallega. Des de ben petita, li agradava fer cuinar i fer pastissos. Les seves receptes barregen la cuina tradicional i l’actual, i es preocupa de trobar el millor producte amb tècniques senzilles i fetes amb molta estima. 
En aquest llibre tracta les empanades, producte emblemàtic de Galícia, el pa de pessic amb totes les seves variants i la part en que l’autora s’ha lluït més l’autora, els "ricos dulces" que comprén les rosquilles, les "migas" tendres i esponjoses i els pastissos per lluir-nos. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals