Sorda, escrita i dirigida per Eva Libertad, és una pel·lícula en què ens presenta un relat íntim i delicat sobre la comunicació, la identitat i els límits invisibles que travessen les relacions humanes.

El relat és la vida d’una dona sorda que es mou entre dos mons: el de la comunitat sorda, on troba pertinença i comprensió, i el món oient, que sovint li resulta inaccessible i frustrant. La seva relació amb la parella i l’entorn es veurà tensionada per aquestes diferències, posant a prova no només l’amor, sinó també la capacitat d’escoltar (en un sentit molt més ampli).

La directora aconsegueix construir una mirada honesta i subtil, on els silencis tenen tant de pes com les paraules. La pel·lícula convida a reflexionar sobre la manera com ens relacionem amb allò que no entenem, sobre la necessitat d’adaptar-nos a l’altre i sobre com, sovint, la veritable incomunicació no té res a veure amb l’oïda.

Molt recomanable per a qui busqui una història sensible i valori el cinema que convida a escoltar més enllà de les paraules.

Més informació:

• Eva Libertad a les Biblioteques
• Eva Libertad a la Viquipèdia

Recomanat per Isabel Valldaura. Bib. Bac de Roda. Roda de Ter.

Un anàlisi del què significa la festa a Catalunya: quins elements hi participen: balls, bestiari, gastronomia, calendari, vestuari, colles i agrupacions. També descriu les principals festes tradicionals i les festes majors destacades del territori català.

L'autor és un expert de la cultura popular i amb aquest llibre ha fet una aproximació al calendari festiu popular actual (dels anys setanta del segle passat —represa, amb la democràcia, de moltes de les velles activitats— fins avui). Té una intenció i una vocació merament descriptiva d’allò a què es refereix i la voluntat de dirigir-se a un públic observador però neòfit en els significats, la història i altres trellats del fenomen.

A Ramon Ricart li van diagnosticar Parkinson abans dels 50 anys i d’aquí va néixer el còmic Tiembla (Bang, 2022), un còmic on explicava la seva experiència personal amb la malaltia i el seu periple amb les administracions i els metges.
D’aquesta primera obra neix ara Tremola de 9, editat en català per la mateixa editorial, on en aquesta ocasió explica la història d’altres persones amb la mateixa malaltia. Parlem de 9 persones menors de 61 anys diagnosticades de Parkinson que mitjançant diverses trobades, han volgut deixar constància de la seva experiència amb la malaltia i explicar tots aquells símptomes que no són tan visibles com poden ser la tristesa, la fatiga, l’insomni, la lentitud mental o les al·lucinacions.

Estem davant d’un còmic ple de metàfores per explicar tota aquesta simptomatologia de la vida d’en Jordi, la Sofia, en Josep, l’Anna, l’Olga, la Montse, en Manuel, en Julian i la Judit: trobem busos, cares desfigurades, persones que es converteixen en arbres, tot per reflectir el seu dia a dia.
El nexe d’unió de cada història són les entrevistes il·lustrades en blanc i negre on el protagonista de la història següent ens narra com se sent i a partir d’aquí veiem il·lustrada la seva història, ara sí, acolorida per l’estudi d’en Xevidom.

Tremola de 9 és un còmic divulgatiu i sincer, que no només ens vol mostrar la cara més amarga de la malaltia sinó que enmig d’aquesta voràgine de dificultats i sentiments també trobem històries de superació i de canvi.

Una obra considerada d'interès sanitari per la  Sociedad Española de Medicina Gráfica.

Ramon Ricart (Vic, 1967) ha estat docent en diferents escoles d’Art de Catalunya i Director durant 7 anys de l’Escola d’Art de Vic. També ha col·laborat  en d’altres projectes relacionats amb el disseny y la il·lustració amb editorials com Eumo, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Edicions l’Àlber i amb la revista Tretzevents.

A les Biblioteques:
Malaltia de Parkinson

Més informació:
Entrevista del 9TV a Ramon Ricart
Semgraf. Sociedad Española de Medicina Gráfica

Recomanat per: Biblioteca Pilarin Bayés de Vic

A la colònia penitenciària (In der Strafkolonie) és un breu relat publicat l’any 1919, escrit per Franz Kafka, una de les figures més importants de la literatura universal, de qui destaquen algunes de les seves obres més conegudes, com La metamorfosi, El procés i El castell.

Es tracta d’una història breu, profundament irònica i molt adient per als nostres temps. Una societat fictícia governada per un règim on les normes i les lleis que fins ara han imperat xoquen amb els nous valors i les noves morals que arriben. Quatre personatges —un viatger, un oficial, un soldat i un condemnat a mort— es troben en una remota illa tropical que serveix de colònia penitenciària i que disposa d’una màquina de tortura al voltant de la qual s’estructura el relat.

El llibre admet múltiples interpretacions i anàlisis, polítiques, jurídiques i, sobretot, humanes, gairebé tantes com lectors. I, tot i així, resulta una lectura molt entretinguda, que esdevé una porta d’entrada alternativa a l’imaginari de Kafka, tant per als coneixedors de l’autor com per a aquells que decideixen llegir-lo per primera vegada.

Més informació:

• • Franz Kafka a les Biblioteques
  • Franz Kafka a la Viquipèdia
  • Especial Franz Kafka a la Biblioteca Virtual

Recomanat per Josep Maria Lázaro Gallardo. Bib. Anton Carrera. Sant Julià de Vilatorta.

Robert Walser (1878-1956) va ser un escriptor suís en llengua alemanya, conegut per la seva gran capacitat d’observació i per una prosa lleugera i delicada. La passejada (1917) és una de les seves obres més destacades.

Es podria dir que és una novel·la on, aparentment, no passa res. El protagonista, un escriptor, surt a passejar i passa el dia fora de casa entre encàrrecs, visites i trobades, mentre observa atentament cada detall del seu entorn. L’obra es converteix així en una invitació a sortir al carrer a la recerca d’estímuls, d’aliment tant per a la creació artística com per al cos.

Walser es dirigeix directament al lector en primera persona i el fa partícip de les bondats d’una bona passejada. És un text que, malgrat haver estat escrit fa més d’un segle, encara manté plena vigència avui dia.

La novel·la no segueix un argument clar, sinó que es construeix a partir d’un cúmul de situacions quotidianes que el ritual de caminar va desencadenant. A través d’aquest recorregut apareixen pensaments, emocions i reflexions sobre la condició humana i la finitud de la vida.

Entre aquests episodis hi trobem moments tan quotidians com l’emprova d’un vestit nou, en què el protagonista descobreix que el sastre no està a l’altura de les seves expectatives, i la manera com afronta aquesta decepció.

També destaca la relació amb la natura: durant les passejades, el narrador contempla la bellesa dels arbres i arriba fins i tot a recriminar aquells que s’atreveixen a tallar-los.

La visita a la llibreria és un altre dels passatges significatius. Allà comenta obertament que podria ser un bon inspector o revisor de llibres, alhora que critica els best-sellers i reivindica el paper del bon lector i del bon client.

Més informació:

• Robert Walser a les Biblioteques
• Robert Walser a la Viquipèdia

Recomanat per Laia Lapeyra. Bib. Pompeu Fabra. Sant Quirze de Besora.

Isaac Rosa analitza les ansietats contemporànies a Las buenas noches, una novel·la íntima i pertorbadora, on la premissa és senzilla: un home i una dona, desconeguts i castigats per un insomni crònic, coincideixen de matinada al bar d’un hotel. Aviat descobreixen que només aconsegueixen dormir si ho fan junts.

Aquesta no és una història d’amor convencional. La relació que sorgeix entre els protagonistes —ell, un lector editorial; ella, atrapada en un matrimoni esgotat— no neix del desig, sinó d’una necessitat biològica compartida: dormir. Així que pacten trobar-se els dimecres en un hostal per descansar.

Rosa intercala la narració principal amb un «diari del son», un registre gairebé clínic on el protagonista, durant les seves nits en blanc, documenta rituals inútils —partides d’escacs nocturnes, navegació obsessiva per internet— i pors quotidianes: la precarietat, la paternitat, el pes del passat i la fragilitat de les relacions de parella.

Una història que combina la reflexió social amb una mirada profundament humana sobre un dels mals del nostre temps: l’insomni, problema col·lectiu, metàfora i, alhora, crítica de la societat que ens ha tocat viure. Una lectura fascinant i incòmoda, escrita amb precisió i ironia, que ens obliga a mirar-nos al mirall i que no us deixarà dormir.

Més informació:

• Isaac Rosa a les Biblioteques
• Isaac Rosa a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Entrevista a la Cadena SER
• Entrevista a À Punt

Recomanat per Susana Moreno. Bib. Pilarin Bayés. Vic.

Y un después, d’Alejandro Palomas, és un poemari petit i molt delicat. Un homenatge i un regal que l’autor escriu a la seva mare morta. Un total de deu poemes que tracten el dol i la pèrdua d’una mare, on resulta extremadament senzill posar-nos a la pell i percebre els sentiments de l’autor.

No és la primera vegada que Palomas escriu sobre la seva mare: a la novel·la Una madre (2014) o al còmic Amalia: una madre incorregible (2025) hi apareix una versió ficcionada d’ella. I és que les seves històries tenen un punt autobiogràfic. S’hi tracten la família, l’amor incondicional a la seva mare i als seus gossos, o fins i tot els abusos sexuals que va patir de petit, explicats a Això no es diu (2022).

En aquests poemes l’autor es despulla i ens deixa conèixer una mica més a fons qui era la seva mare i què passa quan marxa definitivament per no tornar. Hi ha versos realment colpidors i amb imatges precioses. Aquí us deixem una petita mostra:

El después nace en la mirada de quienes nos quedamos.
¿Cesárea qué es, mamá?
Es abrir un regalo con un cuchillo.

I acabem amb el secret que va compartir la seva àvia:

Hay que reír riendo.
Hay que mirar mirando.
Hay que dormir durmiendo.
Y envejecer sabiendo.
Hay que saber callando.
Y más que nada
(y menos que todo)
hay que atreverse
a vivir viviendo
a morir muriendo.

Més informació:

• Alejandro Palomas a les Biblioteques
• Alejandro Palomas a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Núria Tuset Páez. Bib. Palau dels Comtes de Centelles. Centelles.

Cançó de pluja, de Joan-Lluís Lluís, és una faula colpidora sobre el maltractament animal i la maldat humana, entre altres temes. Escrita en primera persona, ens endinsem en els pensaments, les emocions i les vivències d’una orangutana que aconsegueix escapar del vaixell on és empresonada i emprèn el camí de tornada cap al seu hàbitat.

Una història basada en fets reals que commou i horroritza a parts iguals.

Més informació:

• Joan-Lluís Lluís a les Biblioteques
• Joan-Lluís Lluís a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial
• Ressenya a Quadern - El País
• Entrevista a 3Cat
• Vídeo sobre l'obra

Recomanat per Montse Fàbregas Dachs. Bibliobús Puigdon.

En El poder de los hábitos: por qué hacemos lo que hacemos en la vida y en el trabajo, Charles Duhigg ens mostra com moltes de les nostres decisions diàries, des del que mengem fins a com gestionem el temps, són sovint el resultat d’hàbits més que no pas de decisions conscients. A través d’investigacions científiques i exemples de la vida real, aquest periodista d’investigació, guardonat amb el Premi Pulitzer, explica com es formen els hàbits i com podem modificar-los per millorar la nostra salut, la productivitat i el benestar.

L’autor descriu el funcionament del que anomena el «bucle de l’hàbit» —senyal, rutina i recompensa— i demostra que entendre aquest mecanisme és el primer pas per canviar conductes arrelades. Amb un estil divulgatiu i ple de casos sorprenents, posa de manifest com petits canvis poden tenir un gran impacte tant en la vida personal com en l’àmbit professional.

Lluny de ser un manual de receptes ràpides, el llibre convida a reflexionar sobre els comportaments quotidians i ofereix eines per transformar-los de manera conscient. Les explicacions són clares, rigoroses i accessibles, fet que converteix aquesta lectura en una proposta útil per a qualsevol persona interessada en el desenvolupament personal.

Un llibre que ens ajuda a entendre millor els mecanismes dels hàbits i com, aprenent a gestionar-los, podem aconseguir canvis profunds i duradors. Ideal per a qui vulgui descobrir el potencial transformador dels petits gestos de cada dia.

Més informació:

• Charles Duhigg a les Biblioteques
• Charles Duhigg a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Informació del llibre

Recomanat per Rosa Garcia Vivet. Bibliobús Guilleries.

Després de diverses novel·les de gènere negre, Jim Thompson va signar amb 1280 hab. una de les seves obres més punyents i corrosives.

L’autor ens endinsa en un petit poble aparentment tranquil del sud dels Estats Units. El xèrif, Nick Corey, es presenta com un home simple i inofensiu, però darrere d’aquesta façana s’hi amaga una ment calculadora, manipuladora i profundament immoral.

A través d’un relat narrat en primera persona, Thompson construeix un retrat inquietant del poder, la hipocresia i la violència que s’amaga dins la quotidianitat d’una comunitat petita. Les relacions amb els habitants del poble, la política local i els seus propis desitjos van revelant progressivament la veritable naturalesa del protagonista.

Amb un estil directe i carregat d’humor negre i cinisme, la novel·la combina situacions grotesques amb una crítica ferotge a la moral i a les estructures de poder. En definitiva, 1280 hab. és un clàssic del gènere negre que converteix la banalitat del mal en una història tan incòmoda com fascinant.

Més informació:

• Jim Thompson a les Biblioteques
• Jim Thompson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Ressenya

Recomanat per Josep Vilardaga Cunill. Bib. d'Avinyó. Avinyó.