La memòria històrica LGTBI és fonamental per entendre els avenços en drets de les persones LGTBI, sense oblidar la repressió institucional que van patir durant dècades.

En països com Alemanya, per exemple, milers de persones foren perseguides sota el paràgraf 175 del Codi Penal, que criminalitzava l’homosexualitat masculina i foren internades a camps de concentració condemnades a una mort silenciosa i identificats amb el triangle rosa. Les dones lesbianes, tot i no ser encabides al mateix article eren etiquetades com a asocials, boges o prostitutes i moltes van ser internades al camp de Ravensbrück.

Durant dècades, el sofriment de les víctimes LGTBI del nazisme va ser ignorat, i no va ser fins als anys vuitanta que es va començar a reconèixer oficialment. Només en els últims anys, molts països han iniciat processos de reparació i reconeixement públic. Preservar aquesta memòria és essencial per assegurar que aquestes injustícies no es repeteixin.

En el context de la dictadura espanyola, l'any 1971 Armand de Fluvià i Escorsa va fundar MELH (Movimiento Español de la Liberación Homosexual) i, per tant, inaugurava el moviment LGTBI a tot l’Estat.

L’any 1970, conjuntament amb Francesc Francino, lideren la Campanya contra la descriminalitizació de la Ley de Peligrosidad social y rehabilitación social (LPRS).

Durant els anys foscos de la dictadura, l’homosexualitat estava prohibida per la Ley de Vagos y Maleantes, que va ser modificada expressament (el 15 de juliol de 1954) per tal d’incloure l’homosexualitat com a delicte amb penes d’internament –amb centres a Badajoz i Huelva-, prohibició de residir en un determinat territori, obligació de declarar en un domicili habitual o submissió a vigilància obligatòria.

La dictadura es va preocupar expressament de preservar els seus valors ideològics del nacionalcatolicisme en diferents àmbits (religió, família, educació...) i l’LGTBI-fòbia era un pilar especialment important. El feixisme espanyol va crear tota una xarxa social, legal, mèdica i religiosa com una forma d’institucionalitzar l’LGTBI-fòbia.

Destaquem aquests projectes i experiències de memòria històrica LGTBI:

• ‘The pink triangle legacies project’. Entitat LGTBI d’Estats Units que honra la memòria de les víctimes queer i trans dels nazis i continua el seu llegat lluitant contra l'LGTBI-fòbia avui dia a través de l'educació, l'apoderament i la defensa dels drets dels ciutadans.
• Museu Commemoratiu de l'Holocaust dels Estats Units. Col·lecció Frieda Belinfante. Arxius sobre la biografia i obra de Frieda Belinfante, una dona que es va enfrontar a la persecució i als prejudicis per tres raons diferents: la seva herència mig jueva, el seu lesbianisme i la seva posició com a dona al camp de la direcció d'orquestra.
• ‘Music and the holocaust’. També sobre Frieda Belinfante.
• ‘L’Armari de la memòria’. Projecte que recopila, conserva, descriu, digitalitza i difon la història oblidada, dispersa i amagada del col·lectiu LGTBI.
• ‘Govern de Canàries. Centre Virtual Documental de la Memòria Històrica de Canàries: Arxiu digital de la memòria històrica de les dissidències sexuals i de gènere de Canàries’. Depositari virtual de documents amb l’objectiu de documentar la història de vida de persones LGTBI durant l'etapa franquista fins a la derogació de la Llei de perillositat social.
• Centre de Documentació Armand de Fluvià. El fons del centre aplega una àmplia col·lecció documental (biblioteca, hemeroteca i arxiu històric) relacionada amb la diversitat sexual, afectiva i de gènere. El Centre de Documentació disposa d’una sala de consulta a la disposició d’estudiants, personal de recerca i altres professionals.
• ‘Asociación LGTBI Pasaje Begoña (Torremolinos)’. Entitat dedicada a preservar i difondre la memòria històrica del col·lectiu LGTBI. Considerada el bressol dels drets i llibertats LGTBI a Espanya, treballa per la visibilitat i la igualtat efectiva del col·lectiu.
• ‘Fundación Pedro Zerolo. Xarxa Memorialista LGTBI’. Xarxa de caràcter estatal, impulsada per la Fundació Pedro Zerolo, juntament amb altres entitats memorialistes LGTBI+ com l'associació Pasaje Begoña i la Fundació 26 de desembre, que coordina actuacions en matèria de memòria històrica i democràtica LGTBI.
• ‘Colors Sitges LinK’. Associació LGTBIQ+. Té un grup de treball sobre memòria històrica LGTBI a la comarca del Garraf. En procés d’elaboració del llibre ‘Memòries d’un Sitges dissident’.
• ‘La Barcelona diversa: ruta de l’estigma a la persecució de la diversitat’. Blog de Leopold Estapé, historiador expert en història del moviment LGTBI.