A continuació expliquem tot un seguit de curiositats sobre diversos aspectes de la Copa del Món de la FIFA. 

Els dorsals de la samarreta.

Tradicionalment els jugadors dels equips de futbol portaven els números de la samarreta correlatius entre l'u i l'onze. De seguida la gran competició internacional per seleccions (el mundial) va començar a demanar llistes tancades de jugadors participants amb una numeració única assignada a cada jugador durant tota la participació a la fase final. Així el número variava entre l'1 i el 23.

Els noms al darrera de la samarreta apareixen a l'any 1994. 

Amb aquestes limitacions amb els números s'han donat casos curiosos com jugadors de camp jugant amb el número 1 (Alonso i Ardiles, Argentina, els anys 1978 i 1982) 

La maledició dels guanyadors

Els temps en els que una selecció guanyava dos campionats de manera seguida han quedat enrere. Només Itàlia (1934, 1938) i Brasil 1958, 1962 ho van aconseguir. Ara bé els carioques a l'any 1966 van ser els precursors d'un estrany fenómen: caure eliminats a les primeres de canvi quatre anys després de guanyar un Mundial.

Aquest costum s'ha estès els últims anys. S'han repetit els casos de combinats que a l'edició posterior a la que guanyen el campionat del món, abandonen la competició a la primera fase. És el cas d'Espanya (guanyadora a l'any 2010 i primera eliminada a Brasil 2014), Itàlia, guanyadora a l'any 2006 i eliminada en la primera fase de Sudàfrica 2010 i França que després de guanyar la edició que organitzava l'any 1998 va caure estrepitosament a la primera ronda de Japó i Corea, l'any 2002.

Les ratxes actuals.

Mèxic, porta set eliminacions consecutives a vuitens de final des de 1994 fins al 2018. 

Alemanya ha estat com a mínim semifinalista a quatre dels últims cinc mundials. L'any 2002 va quedar segon darrera de Brasil, al 2006 i 2010 va caure al penúltim partit davant Itàlia i Espanya i l'any 2014 va guanyar. 

Europa s'imposa a Amèrica.

Amb el recent triomf de França a Rússia 2018, Europa agafa una avantatge de tres victòries sobre Amèrica del Sud. (12 a 9). Només un cop Brasil com a selecció americana havia guanyat un títol al vell continent. La final més repetida és la disputada entre Argentina i Alemanya, la primera vegada va guanyar Argentina a l'any 1986, però 4 anys després Alemanya els guanyava per la mínima tal com va fer l'any 2014, aconseguint així els seus dos últims mundials. 

Mascotes.

El país que organitza un mundial de futbol, té molta feina a fer abans que aquest comenci , i una d'elles és escollir i dissenyar la "mascota" que el representarà.

Normalment és un personatge que simbolitza alguna característica del país amfitrió, i pot ser un animal, una persona, una fruita ...

No tots els mundials han tingut mascota, va ser a partir del mundial d'Anglaterra de l'any 1966 que es va crear aquest símbol, des d'aquell moment la resta d'edicions n'han tingut.

El trofeu.

La Copa del Món, és el trofeu que reben els guanyadors de la Copa Mundial de la FIFA. Des de que es va iniciar aquest campionat, són dues les copes que s'han utilitzat, el Trofeu Jules Rimet (de 1930 a 1970), i el Trofeu de la Copa Mundial de la FIFA (de 1974 fins l'actualitat).

El Trofeu Jules Rimet el té Brasil en propietat en guanyar tres copes.  Així que la FIFA, va tenir que encarregar un nou trofeu per al mundial de 1974, fet d'or de 18 quirats amb una base de malaquita, i representa dues figures humanes que sostenen la Terra. Actualment s'inscriuen a la seva base, les seleccions guanyadores. i ja no és possible quedar-se la copa en propietat.

La pilota oficial.

Un element sense el qual no pot haver-hi futbol, és la pilota. Aquesta ha anat evolucionant molt al llarg del segle XX. Al principi era fosca, de cuir i molt menys tova. En l'actualitat les grans marques comercials com Adidas i Nike subministren el materials dels esdeveniments més importants a nivell mundials. Les pilotes del segle XXI tenen com a principal característica la seva lleugeresa. Han evolucionat moltíssim en relació a les del segle passat.