Aquesta obra és un drama en vers estructurat en cinc actes. S’ambienta en la França del segle XVII i està basada en una figura real, la del polèmic soldat, filòsof, dramaturg i poeta Hercule-Savinien de Cyrano de Bergerac, que va viure al segle XVII i que, segons es diu, entre les seves característiques físiques hi destacava la de tenir un gran nas. Des del primer acte, en el teatre de l’Hôtel de Bourgogne, ja apunta maneres el personatge, quan l’empren contra un actor que li cau malament i desafia a un noble espectador  que li recrimina la seva actitud, alhora que compon una balada sobre el duel.

En Cyrano és un home enamorat secretament de la seva cosina Roxanne, qui, realment estima un jove soldat gascó, Christian de Neuvillette, un home molt agraciat físicament però amb poques aptituds per a la paraula ni per a la seducció. En Cyrano esdevindrà, paradoxalment,  protector i confident del jove fins al punt que l’ajuda a seduir la seva estimada Roxanne, escrivint-li cartes amoroses i, fins i tot, recitant uns romàntics versos ell  mateix per declarar el seu amor (el del Christian, però també el seu) en la famosa escena del balcó. Els dos joves s’acaben casant. Però l’enveja del comte de Guixe, un noble també enamorat de la Roxanne, fa que tant el Christian com el Cyrano hagin d’anar a lluitar a la guerra. A partir d’aquí, es comencen a descobrir moltes coses: des de l’amor que ella sent per l’home que li escrivia les cartes i els versos (és  a dir, en Cyrano), fins al trist desenllaç per al jove i la noblesa de caràcter que en Cyrano mostra, fins i tot 15 anys després de morir el jove, amb la bella Roxanne vivint en un convent. El desenllaç de l’obra, tan tràgic com sorprenent, fan de "Cyrano de Bergerac" una obra rodona, en tots els sentits.

"Cyrano de Bergerac" ha tingut moltes adaptacions i traduccions i, particularment al nostre país és molt destacable la traducció que va fer en Xavier Bru de Sala per a l’obra que va ser representada per la companyia teatral de Josep Maria Flotats amb un èxit total el 1985 (gairebé va estar un any omplint el Teatre Poliorama de Barcelona), i que va tornar-se a fer, a la Biblioteca de Catalunya, el 2012, aquest cop protagonitzada per Pere Arquillué. També són destacables dues de les seves adaptacions al cinema, una del 1950, que li va valer un Oscar de Hollywood a l’actor protagonista, José Ferrer, i una altra del 1990, protagonitzada per un gran Gérard Depardieu.

Sobre la versió que es representa actualment, de gira per teatres de tot Catalunya, i protagonitzada per en Lluís Homar en el paper de Cyrano, val a dir que es va estrenar el desembre de 2017 al Festival Temporada Alta de Girona, dirigida per Pau Miró, sobre una traducció d’Albert Arribas i amb músiques de Sílvia Pérez Cruz. L’escenografia s’inspira en un gimnàs d’esgrima, amb uns actors totalment vestits de blanc com practicants d’aquest esport.

Sobre l’autor, Edmond Rostand (1868-1918)

Edmond Rostand va néixer a Marsella. Fou fill d’un poeta i periodista, Eugène Rostand (1843-1915).

Cursà estudis a la ciutat de Marsella fins a la secundària. Després es traslladà a París i es matriculà en el prestigiós Collège Stanislàs, on va completar la seva formació literària i humanística. A 24 anys publicà un llibre de poemes, “Les musardines” (1890), que va tenir una bona acollida per la crítica de l’època, enquadrant-lo en el moviment neorromàntic. Casat des de feia dos anys amb Rosemonde Gérard, el 1891 naixia el seu primer fill, en Maurice, l’hereu literari del seu pare, ja que també es dedicarà a escriure poesia i teatre.

L’any 1894, el del naixement del seu segon fill, el futur biòleg Jean Rostand, va veure néixer també el seu primer èxit com a autor teatral, estrenant a l Theatre de la Comèdie Française l’obra "Les Romanesques", una comèdia en vers d’estètica romàntica que va tenir un gran èxit de públic. L’any següent va estrenar "La princesse lontaine", basada en la vida d’un trobador medieval. Tot i que comptà amb la gran dama de l’escena francesa de l’època, la Sara Bernhardt, entre el repartiment, no va obtenir l’èxit que s’esperava. Cap al 1897 estrenà "La Samaritaine", també interpretada per la Bernhardt i, després, l’obra que va ser la seva consagració com a dramaturg i que li va donar èxit mundial, "Cyrano de Bergerac", que va ser interpretat pel famós actor de l’època Benoit- Constant Coquelin al Theatre de la Porte-Saint Martin, a París. Va ser d’un èxit aclaparador i poc temps després s’iniciaria una gira que duria el Cyrano el 1899 a Madrid i el 1903 a Barcelona ( per cert, en aquells moments  no varen ser gaire generosos amb l’obra els nostres crítics locals).

Cap al 1900 l’autor va contraure una malaltia pulmonar i el 1901 es va retirar a viure a Cambo, al País Basc-Francès. Aquell mateix any va ser elegit membre de l’Acadèmie Française.

El 1909, assajant una nova obra de Rostand, "Chantecler", el seu actor protagonista,  Coquelin, va morir sobtadament. L’obra va ser estrenada l’any següent, amb sorpresa però amb una certa decepció per part de la crítica (potser s’esperaven més d’una obra de maduresa).

L’any 1913 es va estrenar a Nova York un Cyrano en versió musical, coincidint amb la representació 1000 de l’obra al Theatre de la Porte Saint-Martin de París. L’any següent esclatà la Primera guerra mundial i en Rostand va passar cinc dies al front, de la Champagne a la Lorenne. El 1918 va tornar a viure a París, on va morir, a l’edat de cinquanta anys.

Més informació: 

• Cyrano parla català
• Cyrano de Bergerac a les biblioteques
• Cyrano al Teatre Borràs, entrevista amb Lluís Homar
• Cyrano de Josep Mª Flotats
• Cyrano de Bergerac, escena del balcó, pel·lícula de 1990
• Cyrano de Bergerac, escena, pel·lícula de 1950

Recomanat per Joan Lluís Giménez Pérez.  Bib. Elisenda de Montcada. Montcada i Reixac