Los pazos de Ulloa (1886) és la novel·la més aclamada de doña Emilia Pardo Bazán (A Coruña, 1851 - Madrid, 1921), tot un exemple del naturalisme, el corrent literari provinent de França que l’escriptora va introduir a Espanya.

L’acció té lloc durant la segona meitat del segle XIX a la Galícia rural, en una zona remota de la província d’Ourense. Julián Álvarez, un jove capellà de ciutat, arriba a los pazos de Ulloa, una construcció senyorial, fosca i decadent, per posar-se al servei de don Pedro Moscoso, marquès d’Ulloa.

Allà es relacionarà amb aristòcrates vinguts a menys, clergues enraonaires, criats maliciosos, un metge progressista i amb la seva estimada Nucha, l’esposa del marquès. Julián i Nucha, tots dos vinguts de Santiago, patiran en un entorn hostil on la natura jugarà un paper destacat.

Narració molt ben travada, que de mica en mica va introduint el drama final. Descripcions generoses que no es fan pesades, sovint plenes d’enginy, que arrenquen un somriure al lector.

Ritme lent, llevat del desenllaç, que és ràpid, gairebé precipitat. Contrast entre el castellà correcte i polit en què s’expressen el narrador i els personatges urbans i la parla del poble, farcida de galleguismes i vulgarismes.

Referències als costums, tradicions i creences de la terra, a la tradició oral, al context històric i polític del moment, a la ciència emergent i a la situació de la dona, mancada de llibertat.

El 1887 en va aparèixer la continuació titulada La madre Naturaleza. RTVE va adaptar les dues novel·les com a mini-sèrie de televisió.

Atreviu-vos a fer una volta pels pazos, la seva atmosfera us atraparà i ben segur que gaudireu de la ploma d’aquesta gran dama de la literatura espanyola.

Més informació:

• Centenari d’Emilia Pardo Bazán a la Biblioteca Virtual
• Mini-sèrie de RTVE sobre Los pazos de Ulloa i La madre Naturaleza

Recomanat per Maria Àngels Fernández. Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues. Esplugues de Llobregat