“A las personas buenas, a los que hacen la vida agradable a los demás y nos acompañan con ese gesto amable”. Aquest fragment, extret dels agraïments que figuren al final de la novel·la, al·ludeix a un dels temes que tracta, la bondat. Tant en situacions terribles com en moments quotidians, hi aflora la bondat natural, empàtica o responsable.

Hi apareixen altres temes d’actualitat que preocupen l’autora: la immigració i els refugiats, la guerra, el medi ambient, el feminisme, la vellesa, l’amor i el desamor, la vida i la mort.

Primera novel·la d’Ana Merino (Madrid, 1971), guanyadora del Premio Nadal 2020. Poeta, dramaturga, assagista i columnista, és catedràtica en escriptura creativa en espanyol i estudis culturals a la Universitat d’Iowa. Fa vint-i-quatre anys que viu als Estats Units, on té lloc gran part de la novel·la.

Una petita comunitat rural, diversa i alhora única, de l’Oest Mitjà dels Estats Units, n’és la protagonista. Els personatges recorren un temps i un espai, creixen, s’enfronten a dificultats i maduren. I és que a l’autora li interessa com les persones ens anem adaptant en cada moment de la vida per arribar fins on som ara.

Vint-i-dos capítols més un epìleg estructurats com contes que s’entrellacen. En si mateixos expliquen una història. En conjunt construeixen una novel·la.

El llenguatge acurat, l’estil precís, l’atractiva coberta d’Irene Blanco, les referències al món del còmic i del periodisme i un títol idoni que resum l’emoció de la novel·la són altres punts a destacar.

Enmig de camps sembrats, adés banyats pel sol, adés per la pluja i de tant en tant assolats per tornados temibles, Ana Merino reivindica la bondat.

Més informació:

• Ana Merino a les Biblioteques
• Ana Merino a la Viquipèdia
• Ana Merino a La Contra de La Vanguardia

Recomanat per Mª Àngels Fernández. Bib. Pare Miquel. Esplugues de Llobregat.