Detalle guía
Guies de lectura
Premis Nobel de Literatura i teatre
Alfred Nobel va establir en el seu testament (1895) la concessió dels premis que porten el seu nom i va decidir que el de literatura hauria de ser per a "aquell que hagués produït en el camp de la literatura l'obra més destacada i ideal". Des de l'any 1901, quan es va donar el primer Premi Nobel de Literatura, molts han estat els escriptors que conreant el gènere dramàtic han aconseguit aquest guardó.
Any 1904. Premi Nobel per a José Echegaray "en reconeixement a les nombroses i brillants composicions que, d'una manera individual i original, han reviscut les grandioses tradicions del drama espanyol"
Trobareu en aquesta guia autors com Beckett, O'Neill, Fo o Pinter que han fet de l'escriptura dramàtica el seu principal vehicle de comunicació amb els lectors/espectadors; també trobareu alguns autors que tot i que potser són més coneguts per altres gèneres com la poesia o la narrativa, tenen una producció dramàtica prou significativa com Sachs, Vargas Llosa, Sartre o Camus.
Any 1966. Premi Nobel de Literatura per a Nelly Sachs "pels seus excel·lents escrits lírics i dramàtics, que interpreten el destí d'Israel amb una força commovedora"
Des de la nostra constant reivindicació del gran valor literari i també social de l'escriptura dramàtica, us proposem una mirada enrere, un viatge literari amb alguns dels dramaturgs més importants dels segles XX i XXI.
Any 1997. Premi Nobel de Literatura per a Dario Fo "per, emulant el joglars de l'Edat Mitjana, flagel·lar el poder i defensar la dignitats dels oprimits"
Fecha de creación: 04/12/2015
Última actualización: 17/12/2015
Secciones de la guía
Anys 1950-1999
Samuel Beckett (Irlanda, 1906 - França, 1989)
Premi Nobel de Literatura 1969
Nascut l'any 1906 a Dublín en el si d'una família protestant irlandesa, Samuel Beckett, va ingressar a la mateixa escola que Oscar Wilde, la Portora Royal School d'Enniskillen. Dramaturg, novel·lista i poeta, les seves obres estan tenyides d'un ambient de desesperació, de pessimisme i d'angoixa davant la mateixa condició humana. A l'estil tràgic moltes vegades s'uneixen elements còmics o grotesc per minvar la desesperança límit dels seus escrits; clar exemple és l'absurditat del temps d'espera a ‘Tot esperant Godot' (1953). Considerada una de les obres més importants del teatre contemporani, ‘Tot esperant Godot', està impregnada de l'amargor dels anys de postguerra Mundial i amb només 3 anys des de la seva publicació ja estava traduïda a més de 20 idiomes.
Altres obres remarcades de la seva trajectòria dramaturga són 'Fi de partida'(1957) o ‘Dies feliços'(1961) on la tònica de la desesperació i la incomprensió de viure en un món marcat per la falta de comprensió és una constant.
Albert Camus (França, 1913 - 1960)
Premi Nobel de Literatura 1957
Novel·lista, assagista i dramaturg francès, la seva obra reflecteix la filosofia de l'absurd i l'escepticisme vers tot el que envolta els principis de l'existència. Camus va néixer a la ciutat de Mondovi, situada a Algèria, sota l'ocupació francesa. Després de militar al partit Comunista i tenir problemes amb el Govern General es va traslladar a París el 1940. Va treballar al diari Paris-Soir i a Le Monde Libertaire i es va relacionar estretament amb Jean-Paul Sartre, al costat del qual desenvolupà la seva carrera d'escriptor i filòsof. Durant la Segona Guerra Mundial es va implicar en els esdeveniments militant a la Resistència i fundant el diari clandestí Combat. Va morir l'any 1960 en un accident d'automòbil.
T.S. Eliot (Anglaterra, 1888-1965)
Premi Nobel de Literatura 1948
Poeta, escriptor, dramaturg i professor universitari anglès d'origen nord-americà, mitjançant el seu teatre va intentar fer renéixer el drama poètic contemporani. Va néixer el 1888 a la ciutat de Saint Louis (Missouri, EUA). Va estudiar grec, literatura anglesa i art a la Universitat de Harvard i després marxà a Europa a ampliar els seus estudis, primer a La Sorbona de París i després a Oxford. A Anglaterra treballa algun temps com a banquer fins que aconsegueix dedicar-se exclusivament a la literatura. En aquesta època entra en contacte amb altres escriptors com Ezra Pound, Virginia Woolf i James Joyce. L'any 1927 adquirí la nacionalitat britànica i es converteix a l'anglicanisme. Després d'una darrera etapa patint trastorns nerviosos mor el 1965 a la ciutat de Londres.
Dario Fo ( Itàlia, 1926-2016)
Premi Nobel de Literatura 1997
Dramaturg italià però en aquest cas concret seria més correcte, anomenar-lo comediant. Té una extensa producció com autor teatral i guionista de televisió, ha estat versàtil en la seva trajectòria professional. També és conegut per la seva activitat política en l'entorn de l'esquerra, la seva obra Mort accidental d'un anarquista és l'exemple on plasma la seva filosofia i la crítica a les forces del poder italià. Les característiques comunes a les seves obres són, l'humor de les vanguardies, la tradició de la commedia dell'arte i la sàtira política. Les seves obres més destacades són "Mort accidental d'un anarquista", "Misteri buffo", "Aquí no paga ningú" i "Una jornada particular". L'any 2013 va escriure el missatge del Dia internacional del Teatre.
Nelly Sachs (Alemanya, 1891 – Suècia, 1970)
Premi Nobel de Literatura 1966
Nascuda a Berlín l'any 1891 en una família jueva, Nelly Sachs, va estudiar música i dansa a Alemanya. Als anys 1940 a causa de l'avanç del nazisme i la persecució als jueus, Sachs abandona el seu país natal i s'instal.la a Suècia. Escriptora i poeta, la seva trajectòria artística està clarament marcada pel tema jueu i l' antisemitisme, un fet dramàtic que plasmarà en les seves obres, com ‘La passió d'Israel', un text teatral on narra la persecució del poble jueu.
Jean Paul Sartre (França, 1905 - 1980)
Premi Nobel de Literatura 1964
Jean-Paul Sartre fou un filòsof, professor, crític literari, escriptor i dramaturg francès, màxim exponent de la filosofia existencialista. Va estudiar a l'École Normale Supérieure de París on va conèixer a Simone de Beauvoir, que seria la seva companya sentimental. Del 1929 a 1931 va servir a l'exèrcit francès i va caure en mans dels alemanys passant nou mesos com a presoner de guerra. Posteriorment, als anys quaranta, va iniciar un període d'activisme polític afiliant-se al Partit Comunista Francès. La gran majoria de les seves obres de teatre contenen símbols que serveixen d'instrument per a difondre la seva filosofia i el seu pensament. Malgrat la seva fama i èxit, va portar una vida senzilla i va rebutjar qualsevol honor, incloent el Premi Nobel de Literatura de 1964.
