Detalle guía
Guies de lectura
Dones de Teatre
El dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona.
Des del Prestatge Virtual d'Arts escèniques volem retre homenatge a les dones que han creat teatre, han pujat als escenaris, sovint en un món d'homes, disfressades o sota pseudònim.
Us proposem també un viatge fascinant per recordar aquells personatges femenins que han destacat en la història de la literatura teatral, des de Medea, Electra o Hècuba fins a la Marta de Terra Baixa, passant per Julieta, Finea, Bernarda.
Feliç Dia de la Dona!
Avui, en el moment en què les dones s'alliberen, encara que molt lentament, de tantes inhibicions i de tantes pressions alienes, es troben que han d'emprendre de nou la lluita contra l'intent de reduir-les a feminitat. Un intent tan ben orquestrat pels dogmes i les lleis, els costums i els mitjans de comunicació de masses. Cada vegada més, la dona haurà d'alliberar-se de la caricatura d'ella mateixa que li ofereixen.(…)
Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)
Fecha de creación: 06/03/2015
Última actualización: 19/02/2024
Secciones de la guía
2. Dramaturgues espanyoles
Nieves Rodríguez (1983- )
Va estudiar Dramatúrgia en la RESAD, un Màster en Escriptura Creativa en la UCM i un Màster en Filosofia Pràctica i Teòrica en la UNED. És professora de Literatura i Escriptura a l'Escola Internacional del Gest de Madrid i dramaturga i investigadora en la companyia Txanka Kua (Laboratori de nous llenguatges tecnològics) de Màlaga, dirigida per Asier Etxaniz. Aquests estudis han anat conformant el seu interès dramatúrgico, amb una idea de teatre innovadora i multidisciplinari que es veu resolta en la formació de la Companyia Txanka Kua (Laboratori de nous llenguatges tecnològics) de Màlaga.
Paloma Pedrero (1957-)
Actriu, guionista i autora teatral és fundadora del grup independent "Cachivache" l'any 1978. Actualment és una de les dramaturgues més innovadores del panorama espanyol, guanyadora del Premi Tirso de Molina l'any 1987 i el Premi de la crítica l'any 2003.
Carmen Pombero (1973- )
Carmen Pombero ha estat una autora autodidacta. En finalitzar el batxillerat i l'escola taller de "La pinya" es va traslladar a Nova York en 1994 per a formar-se en les matèries d'interpretació i direcció en el Port Rican Traveling Theatre , compaginant-lo amb workshops en The Actors Sorra i estudis de dansa al Broadway Dansi Center. En 1995 torna a la seva ciutat natal, Sevilla, per a complementar els seus estudis en TNT (Centre Internacional dedicat a la recerca i formació teatral que forma part del programa de la Unió Europea "Laboratoris Teatrals Europeus com a Innovadors Culturals"2) i en el Centre Andalús de Teatre, on aprèn amb professors de la talla de Michel Azama o David Greig i pel qual passen José Sanchís Sinisterra, Sarah Kane i altres autors de la Royal Court de Londres.
Yolanda Pallín (1965-)
Va estudiar Filologia i Art Dramàtic a Madrid i és guanyadora del Premi Celestina i el Ojo Crítico de Teatro al millor text teatral. En aquesta obra l'autora modernitza la figura de Juan Rana, un cèlebre actor còmic del Segle d'Or.
Carmen Resino (1941- )
Dramaturga i escriptora espanyola va fundar i presidir l'Associación de Dramaturgas Españolas l'any 1986. Alguns dels seus temes recurrents són la marginació, la frustració, la brutalitat i la insolidaritat davant del dolor.
Lucía Carballal (1984- )
Dramaturga i guionista. Va cursar estudis de Dramatúrgia en la RESAD i en el Institut del Teatre de Barcelona, on es va llicenciar en aquesta especialitat en 2008. Posteriorment va ser estudiant convidada en els estudis d'Escriptura Escènica de la Universität der Künste de Berlín i va obtenir el Màster en Guió de Cinema i Televisió en la Universitat Carles III de Madrid. És creadora de més d'una desena de textos teatrals. En paral·lel a la seva carrera com a autora teatral, treballa com a guionista de cinema.
Lídia Falcón (1935-)
Escriptora polifacètica madrilenya va estudiar Art Dramàtic a Barcelona. La seva activitat professional és manifesta en la defensa dels drets de les dones, treballadors i perseguits polítics. De fet, el seu caràcter compromès s'impregna en la majoria dels seus textos teatrals, en aquest cas, l'obra seleccionada inclou tres peces teatrals on retrata la situació de les dones dins de la societat.
Sor Juana Inés de la Cruz (1651-1695)
Monja de l'Orde de Sant Jeroni i escriptora de poesia i teatre en castellà, el seu estil literari s'engloba dins el moviment del barroc. En l'àmbit teatral destaquen dues comèdies Amor es más laberinto i Los empeños de una casa, aquesta última és una paròdia a les obres de capa i espasa de Calderón de la Barca.
Diana de Paco (1973-)
Professora de Filologia Clàssica a la Universitat de Múrcia va ser candidata als Premis Max al Millor Espectacle Revelació per la seva obra Obsession Street, un text on l'absurd, la sàtira i les obsessions humanes són les protagonistes.
Ana Diosdado (1938-2015)
Nascuda a Argentina i apadrinada per la gran actriu Margarita Xirgu, va estrenar la seva primera peça teatral, Olvida los tambores, l'any 1970. El text on manifesta les pors, els dubtes i les il·lusions de la joventut de la dècada dels 70, va esdevenir un èxit absolut de públic i de crítica, fins al punt que va ser adaptada al cinema per Rafael Gil l'any 1975.
María Velasco (1984- )
Nascuda a Burgos María Velasco, és autora de diversos espectacles per a públic infantil i juvenil, on destaca Triple Salto, nominat al Premi Max com a millor espectacle revelació el 2014 entre altres col·laboracions dramaturgues dins l’àmbit de la dansa contemporània. Respecte a obres teatrals per a públic general, destaquen peces com: Perros en danza, Escenas de caza o Parte de lesiones.
Dulce Chacón(1954-2003)
Escriptora extremenya de grans èxits narratius, com La voz dormida, també va tenir el seu reconeixement dins el gènere de la dramatúrgia en l'adaptació d'algunes de les seves novel·les sobre els escenaris. És el cas d'aquesta obra, Segunda mano; Algún amor que no mate, on manifesta la soledat i les infidelitats en el matrimoni.
María Teresa León (1903-1988)
Escriptora espanyola integrant de la Generació del 27, i dona del poeta Rafael Alberti, va ser una dona compromesa amb l'educació del poble i les llibertats. En l'esfera teatral va ser autora, actriu i directora d'importants empreses teatrals durant l'Espanya republicana. Tanmateix, va ser responsable de "El Teatro de Arte y Propaganda" a Madrid i de "Las Guerrillas de Teatre" en el bàndol republicà. En aquesta obra seleccionada s'inclouen dos títols, La libertad en el tejado i Sueño y verdad de Francisco de Goya.
Laia Ripoll (1964- )
Dramaturga i directora d'escena. Va estudiar Interpretació a la RESAD, Interiorisme a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics i el curs de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. En 1991 va fundar la companyia Micomicón amb la qual ha dirigit més de vint espectacles. Ha rebut, entre altres, els premis MAX, Ull Crític, José Luis Alonso, Artemad, Caixa-Espanya, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica o l'Homenatge de la Mostra de Teatre Espanyol d'Autors Contemporanis. El seu teatre es caracteritza per la seva preocupació pels problemes col·lectius i invita a la reflexió.
Ana Caro (1590-1650)
VDramaturga espanyola del Segle d' Or, el seu teatre es caracteritza per la comèdia i la presència de personatges femenins dotats d'una gran força vital, lluny dels convencionalismes marcats de la seva època.
