Detalle guía
Guies de lectura
Dones de Teatre
El dia 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona.
Des del Prestatge Virtual d'Arts escèniques volem retre homenatge a les dones que han creat teatre, han pujat als escenaris, sovint en un món d'homes, disfressades o sota pseudònim.
Us proposem també un viatge fascinant per recordar aquells personatges femenins que han destacat en la història de la literatura teatral, des de Medea, Electra o Hècuba fins a la Marta de Terra Baixa, passant per Julieta, Finea, Bernarda.
Feliç Dia de la Dona!
Avui, en el moment en què les dones s'alliberen, encara que molt lentament, de tantes inhibicions i de tantes pressions alienes, es troben que han d'emprendre de nou la lluita contra l'intent de reduir-les a feminitat. Un intent tan ben orquestrat pels dogmes i les lleis, els costums i els mitjans de comunicació de masses. Cada vegada més, la dona haurà d'alliberar-se de la caricatura d'ella mateixa que li ofereixen.(…)
Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)
Fecha de creación: 06/03/2015
Última actualización: 19/02/2024
Secciones de la guía
1. Dramaturgues catalanes
Victoria Szpunberg (1973- )
Llicenciada en Dramatúrgia i Direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona i Màster en Estudis Teatrals de la UAB, Victoria Szpunberg és una dramaturga amb una sòlida trajectòria d’estrenes, publicacions i treballs artístics de diferents tipologies, a més de ser professora i pedagoga a l’Institut del Teatre, l’Obrador de la Beckett i altres espais de recerca i formació artística. Va donar-se a conèixer l’any 1998 amb l’obra Entre aquí y allá (Lo que dura un paseo) que va ser accèssit al Premi Maria Teresa León, seleccionada pel Royal Court de Londres (Residència internacional del 2000) i estrenada a la RESAD de Madrid l’any 2000 i al Here Festival de Nova York el 2002. Ha treballat i estrenat obra pròpia en teatres com el TNC, el Teatre Lliure, el Tantarantana o la mateixa Sala Beckett a Catalunya, i també en teatres de Madrid i la resta d’Espanya. Els seus textos també han estat traduïts a diverses llengües i s’han pogut veure en països com Estats Units, Colòmbia, Itàlia, Praga, França, entre d’altres. Szpunberg és una autora preocupada per fer un teatre connectat amb els temes polítics i socials del món contemporani, amb una mirada oberta i transdisciplinar (ha treballat sovint com a dramaturga en projectes de dansa) i sense tancar-se en un únic gènere o registre.
Estel Solé (1987- )
Dramaturga, actriu, poeta i productora, formada a l'Obrador Internacional de Dramatúrgia de la Sala Beckett. Com a dramaturga ha publicat Animals de companyia (2012), que va passar de representar-se en cases particulars a fer una gira internacional per Amèrica Central després d'estrenar-se al Club Capitol de Barcelona amb gran èxit. L'any 2015, el seu text El Pacte la porta fins a la semifinal del Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta. En el camp de la poesia, l'any 2011 va guanyar el premi Amadeu Oller amb l'obra Dones que somiaven ser altres dones (2011). Si uneixes tots els punts (2013) és el seu segon llibre de poemes, i el 2016 publica la seva primera novel·la, Si no puc volar.
Beth Escudé (1963-)
Llicenciada a l'Institut del Teatre, és directora escènica i dramaturga. D'entre les seves obres dramàtiques s'han representat Aurora de Gollada (estrenada al TNC el 2006), Les nenes mortes no creixen i Cabaret diabòlic mereixedora del Premi Ramon Vinyes de Teatre. Compagina la dramatúrgia amb la direcció escènica i la docència.
Denise Duncan (1979- )
Dramaturga, directora, productora i actriu de teatre, resident a Barcelona des de 2005. Forma part de Tinta Negra, col·lectiu en defensa de la diversitat racial a l'escena, i és membre de la revista d'investigació i creació teatral Acotaciones. Cofundadora de La Pulpe Teatro (2011), de la qual és la cara visible i exerceix com a directora i escriptora. Entre les seves estrenes teatrals destaca El combat del segle, Negrata de merda, Henrietta, el musical, Una dona en el mirall i La Taverna dels Bufons. Ha guanyat premis com el Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal Alcover, i va ser escollida autora del VII Laboratori d'Escriptura Teatral de la Fundació SGAE 2019 i autora resident de la Sala Beckett la temporada 2019-2020.
Lluïsa Cunillé (1961- )
Dramaturga catalana, cofundadora de la "Companyia Hongaresa de Teatre" creada l'any 1995, ha estat guardonada amb diversos premis en el transcurs de la seva trajectòria professional, com el Premi Institució de les Lletres Catalanes de teatre l'any 1997, el Premi Ciutat de Barcelona de teatre el 2005, i el Premi Nacional de Teatre el 2007. Actualment és un referent clau de l'escena catalana pel seu estil propi i singular, i també en l'àmbit internacional, on la seva obra ha estat traduïda a l'espanyol, francès, anglès, alemany i italià.
Núria Perpinyà (1961- )
Escriptora catalana nascuda a Lleida, ha conreat diversos gèneres narratius, des de la narrativa a l'assaig passant pel teatre. Dins les arts escèniques, destaca l'obra "Els cal·lígrafs" de l'any 2010, que és una tragicomèdia sobre l'educació.
Carme Karr (1865-1943)
Periodista i escriptora, va ser una de les feministes catalanes més il·lustres de principsi del segle XX, amb la voluntat de visualitzar i culturitzar la dona de la seva època.
Anna Maria Ricart (1968- )
Periodista durant vint anys abans d’endinsar-se en el món teatral, és autora d’una de les obres de la temporada que porta a reflexionar sobre el paper de la Unió Europea en el conflicte dels Balcans. A Encara hi ha algú al bosc, la dramaturga barcelonina dóna veu a dones assetjades i violades en el conflicte en un exercici de teatre-documental. També és la creadora de textos com Flors carnívores o Barbers de balena, i adaptacions teatrals, com Jane Eyre. Una autobiografia, a partir de la novel·la de Charlotte Brontë, El metge de Lampedusa, a través de les memòries de Pietro Bartolo a Lampedusa o Fuenteovejuna. Breve tratado sobre las ovejas domésticas del clàssic de Lope de Vega.
Àngels Aymar (1958-)
Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre, és actriu, dramaturga i directora d'escena. Autora de més d'una vintena d'obres de teatre que s'han pogut veure en escenaris d'arreu del món, la seva obra ha estat també publicada en diferents llengües. Ha estat la primera dramaturga catalana convidada a participar al Pen World Voices Festival de Nova York, l'any 2008. Algunes de les seves obres són Esquerdes, La furgoneta, Trueta, La indiana o Solavaya.
Carla Torres (1977- )
Actriu, autora i directora. Com autora ha escrit diversos textos, entre els quals destaquen Sota zero (2007); Flors (2009, coautora amb Alícia Gorina i Patrícia Mendoza); Gàbies (2009); L’efecte perfecte (2011); La Memòria Feliç (2013, coautora amb Anna Llauradó), i I… el musical (2013, coautora amb Anna Llauradó). Com a directora i ajudant de direcció ha treballat en L’efecte perfecte (Volksbühne, Berlín, 2014- Sala Beckett, 2015); La gent molesta de Carles Mallol (ajudant de direcció, TGB, 2014); Sota zero (codirecció amb Carles Mallol, Sala Atrium, 2015); Una Paret Blau-Cel d’Eugènia Manzanares (2015), i Mata el teu alumne de Carles Mallol (ajudant de direcció, Sala Flyhard, 2015.)
Conxa Milla (1974- )
L’actriu i coach actoral Concha Milla es va donar a conèixer com a dramaturga i directora amb Refraccions, estrenada a la Sala Flyhard l’any 2017, i Interiors (2019) un espectacle que es va poder veure a la Sala Atrium i a La Gleva Teatre. Recentment ha estrenat Estigmes, una obra sobre la infertilitat femenina a partir de l’experiència viscuda per la pròpia autora, estrenada l’any 2021 a la Sala Flyhard. volar.
Lara Díez Quintanilla (1985- )
Llicenciada en Art dramàtic i Psicologia, Lara Díez, nascuda el 1985, és la creadora de les companyies La Volcànica i RetreTTeatre. Com autora ha escrit destaquen Eufòria, "Herència abandonada" (Premi Crítica Serra d’Or 2019). El sensespai (2022), la seva darrera obra, és un text que va escriure i dirigir durant la seva residència a la Sala Flyhard, sobre el Trastorn Límit de Personalitat (TLP).
Carol López (1969-)
Llicenciada en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l'Institut del Teatre de Barcelona va ser directora artística des del 2010 fins al 2012 de la sala La Villarroel. Destaca entre les seves obres teatrals, l'èxit Germanes de l'any 2008, que va ser premiada amb el Premi Max a la Millor Autora Teatral en català, el Premi Butaca al Millor Muntatge Teatral de la temporada i el premi de la Crítica de Barcelona a la Millor Direcció.
Helena Tornero (1973- )
Autora, professora i traductora de teatre nascuda a Figueres l’any 1973, va guanyar el Premi López. de Vega el 2015 per Fascinación. Deixeble dels tallers d’escriptura teatral de Sergi Belbel, José Sanchís Sinisterra o Carles Batlle, entre les seves obres destaquen No parlis amb estranys (2013) , Apatxes (2009) i El futur, estrenada l’any 2019 al TNC que narra el viatge de dos joves a la recerca de la llibertat i la veritat.
Palmira Ventós Culell (1858-1916)
Va ser actriu i pintora, encara que la seva gran passió va ser el teatre. El seu primer text teatral Isolats, de l'any 1909, va ser estrenat al teatre Romea dirigit per Jaume Borràs. De fet, aquest text és el primer que va triomfar en el circuit professional sota l'autoria d'una dona, on el tema és la denúncia de la hipocresia i la solitud en el matrimoni. Signava la seva obra sota el pseudònim de Felip Palma.
Carme Montoriol (1892-1966)
Narradora, traductora i dramaturga catalana, l'any 1928 va publicar la traducció catalana dels sonets de Shakespeare. De conviccions feministes, va ser una de les primeres dones que va escriure teatre a Catalunya, i la seva primera estrena l'any 1930 fou Teresa o la vida amorosa d'una obra al Teatre Novedades de Bacelona.
Marta Buchaca (1979- )
Representa la nova fornada de dramaturgues joves a Catalunya. Nascuda a Barcelona i formada al Centre d'Études Théâtrales de Louvain-la-Neuve a Bèlgica, és autora d'obres com, Litus, Losers o Les nenes no haurien de jugar al futbol, les quals aporten un aire fresc al panorama teatral actual.
Marilia Samper (1974- )
Una de les directores i autores teatrals més destacades del panorama teatral català, Samper es va llicenciar en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona. Entre els seus textos teatrals destaquen: 405, Menú del dia, Un verdadero Cowboy, Udol, L'Ombra al meu costat, i Pequeños Monstruos. Com a directora, ha estrenat Línies, al Teatre Lliure dins del projecte Ones lliures; Milim, espectacle musical per a la Companyia Divines; Kilòmetres, el 2015 a la Sala Planeta de Girona; El que no es diu, a la Sala Beckett el 2021; You're pretty and I'm drunk al Teatre Lliure de Montjuïc; Dos Punkis i un Vespino al Teatre Gaudí Barcelona; Treballs d'amor perduts amb la Companyia Parking Shakespeare; Suïcides, de la Cia. Poca Cosa Teatre; Si existeix, encara no ho he trobat i Pulmons, totes dues amb Sixto Paz Produccions i estrenades a la Sala Beckett de Barcelona. És una de les autores seleccionades en l'edició 2013 – 2014 del projecte Fabulamundi, Playwriting Europe, i ha estat representada al Teatre Odeón de Bucarest i al Stückemarkt de Heidelberg. Col·labora amb la dramatúrgia i la posada en escena de la Companyia de flamenc de Belén Maya, amb la qual ha signat els espectacles Ya! (Ensayos) i Romnia. Durant la temporada 16-17 és seleccionada autora resident de la Sala Beckett, fruit de la qual va néixer el text L'Alegria, estrenat el 2018. L'any 2019 estrena a escala mundial Un verdadero Cowboy al teatre Dimitris Horn d'Atenas.
Rosa Maria Arquimbau (1909-1992)
Escriptora i periodista catalana, va escriure durant la República novel·les i aportacions a diferents mitjans catalans. En el món teatral, va estrenar Maria la Roja l’any 1938, una obra que transcorre en una presó de dones de París, i Es rifa un home! el 1935, un sainet breu en clau feminista on reclama els drets polítics de les dones i la llibertat a gaudir de la sexualitat. Arquimbau fou una de les protagonistes del programa Epicentre Pioneres 2019/2020 al TNC, el qual tenia com a objectiu recuperar de l’oblit algunes de les veus femenines de la dramatúrgia catalana.
Marta Aran (1984-)
Actriu, directora i dramaturga. Llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre. Completa la seva formació en dramatúrgia en diversos cursos de la Sala Beckett. Com a autora, ha estrenat a la Sala Flyhard La noia de la làmpada (2017) i Els dies mentits (2019), text finalista del Premi Recvll de Blanes 2018. El 2019 rep la beca Carme Monturiol de l’ICUB per la seva obra Narcisos. Com a directora, ha dirigit Els últims de Filipines de Javier Sahuquillo al Festival PIIGS i La noia de la làmpada a la Sala Flyhard, de la qual també n’és l’autora.
Mercè Rodoreda (1908-1983)
Considerada una de les escriptores més rellevants de la literatura catalana, Rodoreda, era una apassionada del teatre, ja que amb només cinc anys va actuar sobre els escenaris. L'escriptora va escriure peces teatrals, encara que el seu èxit teatral recau, bàsicament, en les adaptacions que s'han fet de les seves novel·les, com La plaça del Diamant, Aloma o Mirall Trencat. El 1980 va rebre el premi d' Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària.
Eugènia Manzanares (1985- )
Dramaturga i actriu formada al Teatre Eòlia. Com a dramaturga, s'estrena l'any 2015 al Tantarantana amb Una paret blau-cel. L'any 2017 estrena Deixalles al Teatre Eòlia i un any més tard escriu IDOTI IRANTI, al Llevant Teatre i amb el qual pren part al Cicle de Lectures Dramatitzades de la Sala Beckett el juny de 2020. El desembre de 2019 estrena Lo Nuestro a la Sala Flyhard, que guanya el Premi al Millor Text Original en els Premis Teatre Barcelona 2020 i és nominat als Premis Butaca 2020 com a Millor Espectacle de Petit Format. L'any 2020 guanya la Beca de Dramatúrgia Carme Montoriol amb El mestre i el mar. L'any 2021 estrena al Teatre Lliure l'espectacle Frank. També ha escrit guions audiovisuals i cinematogràfics, com el curtmetratge HUMMUS, seleccionat a diversos Festivals (com el Mecal, el Cerdanya Film Festival i el Madriff), i és coguionista, codirectora i coprotagonista de la websèrie Glòria.
Sílvia Navarro (1982- )
Nascuda el 1982, la directora, dramaturga i guionista Sílvia Navarro, va guanyar la beca per al VIII Laboratorio de Escritura teatral SGAE amb El último soviético i el Premi Frederic Roda de Teatre 2020 per Negatius. Aquesta darrera obra aborda la creació de la figura de Robert Capa¸ pseudònim dels fotoperiodistes Gerda Taro, desapareguda prematurament a la Guerra Civil Espanyola, i Endre Friedmann. Una obra que vam veure a la Sala Flyhard dins del Festival Grec 2022.
Daniela Feixas (1973- )
Guionista, dramaturga i actriu Daniela Feixas és autora d’obres com L’últim cigarro , Només sexe , Un lloc conegut, La dolça Sally i El bosc, per les quals ha guanyat nombrosos premis. Destaquen les obres Serà el nostre secret, - que aborda la violència sexual infantil -, i Sandra, que va guanyar el Premi SGAE Jardiel Poncela 2019. Com a actriu, la Daniela Feixas ha participat en nombroses produccions de teatre, pel·lícules i sèries. Actualment forma part de l’equip de guionistes de la sèrie de TV3 "Com si fos ahir".
Carme Marfà
Titulada en cinema per l'ESCAC i màster en direcció de cinema i televisió per la Universitat Ramon Llull, la Carme Marfà treballa com a guionista i dramaturga. És autora de ficció televisiva i ficció cinematogràfica (guionista), treballa com a guionista de televisió des de 2019 per a la productora "El Terrat". Dins de l'àmbit teatral és autora i directora, juntament amb Yago Alonso, d'Ovelles i Instruccions per matar a un pare, ambdues obres estrenades a la Sala Flyhard.
Maria Barbal (1949- )
Escriptora catalana nascuda a Tremp, molts dels seus treballs ambientaran el Pallars de la seva infantesa i joventut. Creu de Sant Jordi i traduïda a diverses llengües, com l'alemany, francès, italià, etc... La seva obra adaptada al teatre, Pedra de tartera, ens presenta la vida de la Conxa i les seves experiències vitals, i representa un dels clàssics de la nostra literatura.
Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)
Considerada una de les escriptores catalanes més polifacètiques del país, destaca pel seu activisme cultural, feminista i antifranquista. Dins l'àmbit teatral, va fundar el 1959 l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on va exercir de professora, d'actriu i de directora.
María Luisa Algarra (1916-1957)
Advocada, periodista i autora de teatre en català i castellà, va ser una gran activista en defensa dels drets de la dona i en la lluita antifeixista. Exiliada després de l'esclat de la guerra civil fou una de les poques dramaturgues de l'estat espanyol que va aconseguir un notable èxit fora del país, concretament als escenaris mexicans.
Mercè Sarrias (1966- )
Dramaturga i guionista de televisió, va participar en l' obra col·lectiva L'any que ve serà millor juntament amb la Marta Buchacha, la Carol López i la Victoria Szpunberg, amb la qual va obtenir un Premi Max. Destacar que algunes de les seves peces teatrals han estat traduïdes i representades a escala internacional, com l' obra Un aire absent.
Caterina Albert -Víctor Català (1869-1966)
Nascuda a l’Escala (Girona), Caterina Albert és coneguda pel seu pseudònim literari, Víctor Català. L'autora de Solitud es va donar a conèixer en el món literari amb el monòleg teatral La infanticida, que va guanyar els Jocs Florals d'Olot del 1898. El seu pas pel gènere literari va ser ple d’obstacles, ja que aquesta va ser censurada fins a l’any 1967, la qual es va representar com a homenatge a l’escriptora en el Palau de la Música Catalana. En l’àmbit teatral destaca Les cartes, un text que es va publicar un any després de la seva mort i que és tot un experiment escènic en què una dona anònima sota la forma monologuista explica les seves adversitats vitals.
Angélica Liddell (1966-)
Dramaturga i actriu catalana, és dins dels autors teatrals contemporanis, un dels noms més destacats. El 1993 va fundar "Atra Bilis Teatro" i el seu estil es caracteritza pel trencament de tot convencionalisme estètic, amb textos punyents, plens de crítica social i puresa. Ha rebut nombrosos premis entre els quals hi destaquen el Premi Nacional de Literatura Dramàtica i el Lleó de Plata de la Biennal de Teatre de Venècia l'any 2013.
Clàudia Cedó (1983- )
Dramaturga, directora de teatre i psicòloga. Guardonada amb el Premi Butaca l’any 2015 i 2019 i amb el Premi de la Crítica el 2019. Va ser la dramaturga resident de la sala Beckett (2017-2018), actualment és la coordinadora d’Escenaris Especials, un projecte que va crear fa 12 anys amb la idea de fer teatre amb persones en risc d’exclusió social./p>
Cristina Clemente (1977-)
Formada a la l'Institut del Teatre de Barcelona i a la Sala Beckett, es autora i directora teatral i també ha treballat com a guionista en diferents sèries de televisió. Com a autora ha escrit obres com Consell familiar, Volem anar al Tibidabo (Premi revelació de la crítica 2008) La gran nit de Lurdes G., coescrita amb Josep Maria Miró, (Premi Lluís Solà de Teatre 2008), Vimbodí vs Praga (estrenada al TNC el 2011) i Nit de radio 2.0.
Laia Alsina (1988- )
Formada en direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre, la Laia Ferrer funda la companyia de teatre polític El martell el 2016. Entre els textos que ha escrit i dirigit destaquen: A l’altre barri, guanyador del VII Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta; el text breu Aigua, publicat per l’Editorial Rema el 2015; El mar no cap dins d’una capsa de sabates; Y-X; Ah! (Judit), publicat per l’Editorial Rema el 2018; i Z, finalista del XXXIXè Premi Born de Teatre i publicat per l’Editorial Rema el 2015.